TOMÁSEK, Václav Jan Křtitel (1774-1850) - Lieder

Obra de Joseph-Desiré Court (1797-1865), pintor francès (1)

- Recordatori de Václav Jan Křtitel Tomásek -

En el dia de la commemoració del seu 169è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Joseph-Désiré Court (Rouen, 14 de setembre de 1797 - Paris, 23 de gener de 1865) va ser un pintor francès. Vinculat familiarment amb el pintor Jacinto Honorat Matias Rigau-Ros i Serra, es va formar amb Marc-Antoine Descamps a l’École municipale de dessin. Poc després, va estudiar amb Antoine-Jean Gros a París. Allà va obtenir el Prix de Rome gràcies al qual va poder viatjar a Itàlia. Va ser allà on va realitzar les seves primeres obres com a pintor independent algunes de les quals va enviar a París. Al seu retorn a la ciutat francesa, va exposar regularment al Saló de París on va ser reconegut especialment després de la presentació de la seva obra "La Mort de César". El 1828 va entrar com a membre de l'Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen. Com a pintor, es va especialitzar en temàtica històrica i retrats. Joseph-Désiré Court, nomenat cavaller de la Legió d'Honor i condecorat amb l'Orde de Dannebrog, va morir a París el gener de 1865.

---

Parlem de Música...

Václav Jan Křtitel [Tomaschek, Wenzel Johann] Tomášek (Skuteč, 17 d'abril de 1774 - Praha, 3 d'abril de 1850) va ser un professor i compositor bohemi. De família pobre, es va formar musicalment gràcies a les beques que va rebre i a l'ajuda econòmica del seu germà gran. En aquest sentit, es va formar inicialment a Chrudim amb l'organista Pavel Josef Wolf. Més tard, va estudiar en el monestir d'Iglav on va ser cantant del cor i on va rebre formació de Donat Schuberth. El 1790 va viatjar a Praga, ciutat en la qual ja hi viuria la resta de la seva vida. Allà va estudiar a la universitat i va viure en primera persona la representació de Don Giovanni de Mozart la música de qui va despertar de forma definitiva la seva vocació musical. A Praga, limitat pels seus ingressos, es va educar de forma autodidacta amb tractats d'autors com Marpurg, Kirnberger o Mattheson. També aquells primers anys va escriure les seves primeres obres, principalment cançons i peces per a piano. Finalitzada la seva formació universitària, va iniciar la seva carrera com a pianista però especialment com a professor. Paral·lelament, va ampliar la seva formació amb G.J. Vogler i Forkel. El 1806 va ser nomenat tutor i compositor al servei del comte Georg Buquoy en un càrrec que va preservar fins el 1824. Gràcies a la flexibilitat d'aquest càrrec, va poder viatjar en diversos centres musicals europeus on va conèixer, entre molts altres, a Haydn (1808) i a Beethoven (1814). També en el transcurs d'aquest període, va ser notablement prolífic com a compositor. El 1824 es va casar amb Wilhelmina Ebert, germana del poeta Karl Egon Ebert, i va fundar la seva pròpia escola de música en la qual va formar músics posteriorment destacats com Voříšek, Kittl, Dreyschock, Hanslick o Würfel. Entre els anys 1826 i 1830 va viure un període d'inactivitat per causes familiars. A partir del 1830 i fins el 1840, va organitzar concerts de saló els quals van assolir gran popularitat rebent la visita d'autors eminents com Clara Schumann, Wagner, Berlioz o Paganini. Entre els anys 1845 i 1850, i amb el suport de l'editorial Klar de Praga, va publicar les seves memòries. Václav Jan Křtitel Tomášek, considerat un dels músics bohemis més importants del segle XIX, va morir a Praga l'abril de 1850.

Antonín Machek (1775-1844) - Václav Jan Krtitel Tomasek (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:

Seraphine, oder Grossmut und Liebe (op, 2, J.H. Dambek; after It.: L'amore per l'amore), op.36, Prague, Estates, 15 Dec 1811, ov. and cavatina (n.d.)

Alvaro (op, 2, after C.A. Herbst), op.114, inc.

Scenas and dramatic ballads: 

Maria Stuart (F. von Schiller), 1v, orch, op.99; 

Die Piccolomini (Schiller), S, orch, op.100; 

Gretchen (J.W. von Goethe: Faust), 1v, orch, op.102; 

Scena from Faust (Goethe), S, B, chorus, orch, op.103; 

Die Braut von Messina (Schiller), S, Mez, Bar, chorus, orch, op.104

Other: 

Deutsche Rundgesang (Hambl), 1v, chorus, pf, op.24, 1806; 

3 Songs, 3–4vv, op.42 (1810); 

Das Gebet des Herren, 3vv, pf, op.76 (n.d.); 

Schillerlieder, chorus, op.91; 

Zigeuner-Nachtgesang, chorus, orch, op.112

Partsongs and solo songs:

with piano accompaniment unless otherwise stated

Ger.: 

6 Songs (L.C.H. Hölty etc.), op.2 (1800); 

6 Songs (F.G. Klopstock, G.A. Bürger etc.), op.6 (1800); 

Lenore (Bürger), op.12 (1801); 

Leichenphantasie (Schiller), op.25 (1806); 

Busslied (C.F. Gellert), op.27 (Leipzig, 1806); 

4 Italian Canzonettas (V.A. Svoboda), op.28 (1806) [also Cz. text]; 

Elegie auf den Tod des Jünglings (Schiller), op.31 (Hamburg, 1807); 

3 Songs (C.A. Tiedge, 1 anon.), op.33 (1807); 

3 Songs (J.H. Voss, Schiller) (Leipzig, 1807); 

2 Sangterzette und ein Sangquintett (Hölty), op.43 (1811); 

3 Songs (Tiedge), op.44 (1811); 

Maria Stuarts Abschied (Schiller), op.49 (1814)

[41] Poems (Goethe), i–ix, opp.53–61 (1815) [incl. 3 duets, 4 trios]; 

Die Entstehung der Cisterzienser Abtey Hohenfurth (K. Pichlerová), op.62 (1816); 

4 Songs (Hölty etc), op.64 (Leipzig, 1818); 

3 Songs (P. Haugwitz, L. Tieck), op.67 (1819); 

3 Songs (R. Born, H. Waldenroth), op.68 (1819); 

5 Poems (K.E. Ebert), op.69 (1820); 

3 Songs (Schütter), op.77 (n.d.); 

3 Poems (H. Heine), op.78 (Mainz, n.d.)

Poems (Schiller), i–iv, opp.85–8 (n.d.); 

Hectors Abschied (Schiller), 2vv, pf, op.89; 

3 Songs (J. Glaser-Ebert), op.92 (1825); 

3 Songs (F. Rückert etc.), op.94 (1825); 

3 Songs (Glaser-Ebert), op.96 (n.d.); 

3 Songs (Goethe etc.), op.105 (n.d.); 

3 Songs (Goethe, Ebert), op.109 (n.d.); 

3 Songs (R. Hirsch etc.), op.113 (n.d.)

Cz.: 

6 Songs (V. Hanka, V. Nejedlý, A. Marek), op.48 (1813); 

6 Songs (Hanka), op.50 (1814); 

6 Songs (Hanka), op.71 (n.d.); 

Vlasta (Ebert), op.74 (n.d.); 

Starožitné písně Královédvorského rukopisů [Ancient Songs from the Králové Dvůr Manuscript], op.82 (n.d.); 

Zpěvy české [Czech Songs], opp.107–8 (1828); 

2 songs in Věnec, i (1835)

It.: 

Preghiera, 1v, str qt, org, op.73 (Mainz, c1823)

Vocal religiosa:

2 masses, with grad and off, op.46 (1913); 

Coronation Mass, op.81 (1836); 

Requiem, c, op.70 (1820); 

2 hymns, ‘in sacro pro defunctis’, op.72 (c1823), ‘de Spiritu Sancto’, op.80 (Berlin, n.d.); 

Te Deum, D, op.79 (Antwerp, n.d.)

Instrumental:

Orch: 

12 Ländler, c1796; 

4 waltzes with trios, c1796; 

3 syms., C, op.17, 1801, ed. S. Jedličková (1989), E , op.19 (Leipzig, 1805), D, op.30, 1807; 

2 pf concs., C, op.18 (Vienna, 1805), E , op.20; 

Ov., op.23; 

Fugal Ov., op.38, arr. pf (1808)

---

Chbr: 

3 str qts, 1792–3; 

Trio, pf, vn, va, op.7 (Leipzig, 1800); 

Pf Qt, op.22 (Leipzig, c1805)

Piano solo:

5 variation sets, on a theme from II sacrifizio interrotto, op.1 (before 1800), on ‘O du lieber Augustin’, op.4 (before 1800), op.5 (before 1800), op.8, op.16, in Harmonia, i (1805); 

7 sonatas, ‘Pathétique’, with fantasia, op.9, c1800, B , op.10 (Zürich, 1801) E , op.13 (Leipzig, 1805), C, op.14 (Leipzig, n.d.), G, op.15 (Leipzig, n.d.), F, op.21 (Vienna, n.d.), A, op.26 (Leipzig, 1806)

42 eclogues, 6 each as op.35 (Leipzig, 1807), op.39 (Leipzig, 1810), op.47 (1813), op.51 (Leipzig, 1815), op.63 (Leipzig, 1817), ed. in MAB, lxxiv (1973), op.66 (Leipzig, 1819), ed. in MAB, lxxiv (1973), op.83 (c1823), ed. in MAB, lxxiv (1973); 

15 rhapsodies, 6 as op.40 (1810), 6 as op.41 (Leipzig, 1810), 3 as op.110 (n.d.); 

6 allegri capricciosi, 3 as op.52 (1815), 3 ‘di bravura’ as op.84 (after 1823); 

3 ditirambi, op.65 (1818)

12 German Dances (1791–2); 

Sonatina (n.d.); 

Grand rondeau, op.11 (1811); 

Fantasia, op.32

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ildiko Raimondi (soprano); Leopold Hager (piano)
RECICLASSICAT: TOMASEK, Václav Jan (1774-1850)

PRESTOMUSIC: Tomasek - Goethe Lieder

IMSLP: Václav Jan Tomásek (1774-1850)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Tomasek - Goethe Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CIAMPI, Vincenzo (1719-1762) - Violin Concertos, Op.6 (1754)

Obra de Johann Conrad Seekatz (1719-1768), pintor alemany (1)

- Recordatori de Vincenzo Ciampi -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johann Conrad Seekatz (Grünstadt, 4 de setembre de 1719 - Darmstadt, 25 d'agost de 1768) va ser un pintor alemany. Fill del també pintor Johann Martin Seekatz i de Juliana Magdalena Kuhlmann, es va formar amb el seu germà Johann Ludwig Seekatz. Més tard es va traslladar a Osthofen on va col·laborar amb el seu germà en la decoració parcial de la Bergkirche. Finalitzat aquest treball, es va establir com a pintor independent realitzant escenes de gènere, paisatges i motius religiosos. A partir del 1753 va viure a Darmstadt on va treballar al servei de la cort en un temps en què també va rebre comissions de Johann Caspar Goethe, pare de Johann Wolfgang von Goethe. Johann Conrad Seekatz va morir a Darmstadt l'agost de 1768.

---

Parlem de Música...

Vincenzo (Legrenzio) Ciampi (Piacenza, 2 d'abril de 1719 - Venezia, 30 de març de 1762) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment a Piacenza abans de traslladar-se a Nàpols, ciutat on va estudiar amb Leo i Durante en el Conservatorio di San Onofrio. Entre els anys 1737 i 1745 va escriure i representar les seves primeres òperes a Nàpols. A partir del 1746 va viure per poc temps a Palermo on va representar la seva primera òpera seriosa i on va treballar com a 'maestro al cembalo'. El 1747 es va traslladar a Venècia on va entrar a treballar com assistent de G.B. Runcher en l'Ospedale degli Incurabili. Posteriorment, i en la mateixa institució, va assolir el càrrec de 'maestro di coro' i va compondre nombrosa obra religiosa, entre ella l'oratori Christus a morte (1748). També durant la seva estada a Venècia va escriure diverses òperes, entre elles l'exitosa Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno. Més tard, va viatjar a Londres on va treballar al servei de G.F. Crosa i on va estrenar algunes de les seves òperes. El 1749 va tornar a Venècia abans de tornar aquell mateix any a Londres ciutat on a partir del 1751 va escriure i publicar música instrumental. El 1756 va tornar definitivament a Venècia on va treballar com a compositor teatral i on el 1760 va ser nomenat, novament, 'maestro di coro' de l'Ospedale degli Incurabili en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Vincenzo Ciampi va morir a Venècia el març de 1762.

Matthäus Seutter (1678-1757) - Theatrum Belli per Italiam (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
dm dramma per musica
ob opera buffa

Da un disordine nasce un ordine (ob, G. Federico), Naples, Fiorentini, aut. 1737
La Beatrice (ob, Federico), Naples, Nuovo, carn. 1740
La Lionora (ob, Federico), Naples, Fiorentini, wint. 1742 [ov. and parti buffe by Logroscino, parti serie by Ciampi]
La Flaminia (dm), Naples, Nuovo, spr. 1743
L’Arminio (dm, F. Navarra), Naples, Fiorentini, aut. 1744
L’amore ingegnoso (ob, A. Palomba), Naples, Fiorentini, aut. 1745
Artaserse (dm, P. Metastasio), Palermo, S Cecilia, 1747
L’Adriano (dm, Metastasio), Venice, S Cassiano, carn. 1748, I-MOe; rev. as Adriano in Siria, London, King’s, 1750, Favourite Songs (London, 1750)
La scuola moderna, ossia La maestra di buon gusto [after G. Cocchi: La maestra] (ob, C. Goldoni), Venice, S Moisè, aut. 1748; rev. as La maestra, London, King’s, 28 Feb 1749; as La maestra di scola, Verona, aut. 1749 [parti buffe by Ciampi, parti serie by Cocchi]
Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (ob, Goldoni), Venice, S Moisè, ?26 Dec 1748, MOe; as Bertoldo in corte (int), Paris, 1753, F-Po; as Bertoldino alla corte del rè Alboino (int), Potsdam, Sanssouci, 1754, as Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno alla corte del rè Alboino, London, Covent Garden, 1755, B-Lc*; Favourite Songs (London, 1755 and 1762)
La favola de’ tre gobbi (int, Goldoni), Venice, S Moisè, carn. 1749, F-Pn; rev. as I tre gobbi rivali, Potsdam, Sansouci, 1754; as Li tre gobbi rivali amanti di Madama Vezzosa, Venice, aut. 1756; as Les trois bossus, Paris, Jan 1762; as I tre gobbi innamorati, Parma, carn. 1773; as Li tre difettosi rivali in amore (lib rev. S. Prettini), aut. 1782
Il negligente (ob, Goldoni), Venice, S Moisè, aut. 1749; rev. London, King’s, 1750; as Il trascurato, Lodi, 1751; D-Wa, Favourite Songs (London, 1750)
Il trionfo di Camilla (dm, S. Stampiglia), London, King’s, 31 March 1750, Favourite Songs (London, 1750)
Didone (dm, Metastasio), London, King’s, 5 Jan 1754, Favourite Songs (London, 1754)
Catone in Utica (dm, Metastasio), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1756, A-Wn
Il chimico (ob), Venice, S Samuele, carn. 1756–7, I-Fc
La clemenza di Tito (dm, Metastasio), Venice, S Moisè, carn. 1756–7, I-Gl, Mc, MAav, P-La (1759, Reggio nell’Emilia)
Arsinoe (dm, G.B. Galliani), Turin, Regio, carn. 1758, P-La
Gianguir (dm, A. Zeno), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1759
Amore in caricatura (ob, Goldoni), Venice, S Angelo, 18 Jan 1761, La
Antigona (dm, G. Roccaforte), Venice, S Samuele, April 1762
L’Arcadia in Brenta (ob, Goldoni), ?Bonn, ?1771

Arias in:
Gli tre cicisbei ridocoli, 1749;
Le caprice amoureux, ou Ninette à la cour, 1755;
Les amants trompés, Paris, 1756;
Tolomeo, 1762;
La finta oposa, 1763;
The Maid of the Mill, 1765;
The Summer’s Tale, 1765;
Lionel and Clarissa, 1768;
The Captive, 1769;
The School for Fathers, or Lionel and Clarissa, 1791
Arias, duets etc.: GB-Lbl, I-Bc, Gl, Mc, Nc, Tf, Vqs

Other:
Arie 8 (Metastasio), 1v, str, bc (London, 1751);
Arie 6 (4 by Metastasio) (London, ?1754);
6 arie con recitativi accompagnate (Metastasio), 1v, str, bc (London, ?c1754);
solfeggios, S, bc, I-Gl, Rsc

Vocal religiosa:

Orats:
Bethulia liberata (?Metastasio), Venice, 1747;
Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus, Venice, 1748;
Vexillum fidei, Venice, 1759;
Virgines prudentes et fatuae, Venice, 1760

Others:
Missa solemnis, 4vv, 1758, D-Bsb;
Ky-Gl, Dkh;
Te Deum, 4vv, 1758, Dkh, Dlb;
Salve regina, 4vv, A-Wn;
at least 15 motets, listed in Hansell

Instrumental:

All pubd London:
24 sonatas, 2 vn, bc (?1751): D, G, C, C, A, D as op.1, G, D, C, A, D, G as op.2 [pubd by Walsh], and A, D, B , g, E, C as op.1, G, C, d, E , F, F as op.2 [pubd by Johnson];
[6] Sonate, hpd (1751);
6 Concertos, ob/fl, str, bc, op.3 (n.d.);
6 Concertos, fl/ob, str, bc, op.4 (?1753);
6 Solos, vn, bc, op.5 (?1756);
6 Overtures in 9 Parts, 2 ob, 2 hn, str, bc, op.5bis (?1757);
6 Concertos in 6 Parts, 3 vn, va, bc (hpd, vc), op.6 (1754);
6 Concertos, org/hpd, str, op.7 (1756);
A 10th Favourite Opera Overture, str, hns (1764)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Gruppo strumentale Ciampi
AMAZON: CIAMPI, V.L. - Il '700 musicale italiano

IMSLP: Vincenzo Ciampi (1719-1762)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: CIAMPI, V.L. - Il '700 musicale italiano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DREYSCHOCK, Alexander (1818-1869) - Morceau & Salut à Vienne

Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès (1)

- Recordatori d'Alexander Dreyschock -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gustave Courbet (Ornans, 10 de juny de 1819 - La Tour-de-Peilz, 31 de desembre de 1877) va ser un pintor francès i un dels fundadors i màxims exponents del realisme. Es va iniciar en el dibuix amb Flajoulot, antic alumne de Jacques Louis David, mentre cursava estudis de dret. Als vint anys es va traslladar a París i va completar la seva formació amb Steuben, Bonvin i Père Baud, alumne de Gros, i es va interessar per les obres de Jean-Siméon Chardin, els germans Le Nain i els espanyols José de Ribera, Zurbarán, Murillo i Velázquez. A partir 1840 va iniciar una sèrie d'autoretrats en els quals encara es va apreciar la influència del romanticisme. El 1846 va planejar amb Max Bouchon un manifest contrari a les tendències romàntiques i neoclàssiques. El seu realisme, fortament influït pels ambients revolucionaris del segle XIX, es va consolidar com a protesta vers la pintura academicista i els motius exòtics del romanticisme. El 1848, i després d'un viatge a Holanda on va estar estudiant les obres d'Hals i Rembrandt, va intervenir en l'aixecament militar. Ben aviat, els seus quadres van despertar admiració o rebuig pel realisme amb què es mostraven les escenes. Rebutjat en l'Exposició Universal de París de 1855, va obrir una exposició pròpia que va titular "El realisme". L'obra cabdal va ser el quadre L'estudi del pintor (1855) el qual va presentar com una "al·legoria realista". En general, va destacar com a pintor de retrats i paisatges. També es va comprometre amb la Comuna de París i se'l va acusar de participar en la demolició de la Columna Vendôme. A partir del 1875 va viure exiliat a Suïssa, on va morir en la misèria el desembre de 1877.

---

Parlem de Música...

Alexander Dreyschock (Žáky, 16 d'octubre de 1818 - Venezia, 1 d'abril de 1869) va ser un pianista i compositor txec. Amb talent musical des de ben petit, va realitzar la seva primera aparició pública el 1826. El 1833 es va traslladar a Praga on va estudiar piano i composició amb Tomášek. A partir del 1838 va iniciar una gira com a pianista per Alemanya, Rússia (1840-1842), Paris (1843), Londres (1843), Holanda (1846), Àustria (1846), Hongria (1846), Dinamarca (1849) i Suècia (1849). El 1862 va ser nomenat professor de piano en el Conservatori de Sant Petersburg, ciutat on el 1865 va ser nomenat director de música teatral de l'Escola Imperial i pianista de la cort. El 1868, obligat per la duresa del clima rus, es va traslladar a Itàlia, on es va instal·lar a Venècia. Com a compositor, va ser poc conegut destacant exclusivament per un concert de piano (1865) i algunes obres de cambra. El seu germà Raimund Dreyschock va ser violinista i professor del Conservatori de Leipzig. Alexander Dreyschock va morir a Venècia l'abril de 1869.

Robert Wilkinson (fl.c.1768-1825) - Bohemia including Moravia, Austrian Silesia, Eger, & Glatz (1800) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Howard Shelley (piano & conductor); Tasmanian Symphony Orchestra
RECICLASSICAT: DREYSCHOCK, Alexander (1818-1869)
HYPERION: DOHLER - DREYSCHOCK The Romantic Piano Concerto 61

IMSLP: Alexander Dreyschock (1818-1869)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528) - Missa 'Ave Maria peregrina'

Obra de Giulio Romano (c.1499-1546), pintor italià (1)

- Recordatori de Francisco de Peñalosa -

En el dia de la commemoració del seu 491è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giulio Pippi 'Giulio Romano' (Roma, c.1499 - Mantova, 1 de novembre de 1546) va ser un pintor i arquitecte italià. Segons Vasario, va ser alumne de Rafael, pintor amb qui ràpidament va col·laborar estretament en el seu taller. Precisament amb el seu mestre, va treballar en la decoració de la Stanza dell'Incendio di Borgo i després de la mort de Rafael en la Stanza di Costantino. El 1524 es va traslladar a Mantua on va treballar com a pintor, dissenyador i arquitecte al servei del duc Federico II de Gonzaga. En aquest sentit, i a banda de les nombroses decoracions que va realitzar, es va fer especialment famós per la construcció i decoració del Palazzo Te. Giulio Pippi, conegut popularment com a Giulio Romano, va morir a Mantua el novembre de 1546 en un any en què l'havien nomenat arquitecte de la Basílica de Sant Pere.

---

Parlem de Música...

Francisco de Peñalosa [Penyalosa] (Talavera de la Reina, c.1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència del seu nomenament, el 11 de maig de 1498, com a músic de la capella reial aragonesa en un càrrec que va preservar fins el 1516, l'any de la mort del rei Fernando II de Aragón. A partir del 1511 va treballar com a ‘maestro de música’ del net del rei. El desembre de 1505 es va presentar, a petició reial, per a un càrrec a la Catedral de Sevilla però va ser impugnat i no es va resoldre en favor seu fins uns anys més tard. A la tardor de 1517 va rebre una invitació per anar a Roma on va servir com a membre del cor papal fins a la mort de Lleó X. Després de la mort del papa, va tornar a Sevilla, on va reprendre la seva posició canònica i on el març de 1525 se li van concedir els drets al càrrec de tresorer. Com a compositor, va ser notablement prolífic en música vocal. Francisco de Peñalosa va morir a Sevilla l'abril de 1528.

Abraham Ortelius (1527-1598) - Hispalensis (1579) (2)

OBRA:
for 4 voices unless otherwise stated

Vocal secular:

Alegraos, males esquivos, 3vv, ed. in MME, x;
A tierras agenas, 3vv, ed. in MME, x (1951);
De mi dicha no se spera, 3vv, ed. in MME, x;
El triste que nunca os vio, 3vv, ed. in MME, v (1947);
Lo que mucho se desea, 2vv, ed. in MME, x;
Los braços traygo, 3vv, ed. in Ros-Fàbregas;
Niña, erguideme los ojos, 3vv, ed. in MME, v;
Por las sierras de Madrid, 6vv, ed. in MME, x;
Pues vivo en perder la vida, 3vv, ed. in MME, v, and in Ros-Fàbregas;
Que dolor mas me doliera, 3vv, ed. in MME, x;
Tú que vienes de camino (inc.), 3vv, ed. in MME, x

Vocal religiosa:

Masses, mass movements and magnificat settings:
Adieu mes amours, E-TZ 2–3
Ave Maria peregrina, ed. in MME, i (1941, 2/1960/R)
El ojo, TZ 2–3, P-Cug M.12
L’homme armé, E-TZ 2–3
Nunca fue pena mayor, ed. in MME, i
Por la mar, TZ 2–3
Kyrie, 3vv, Boc 5
Kyrie, TZ 5
Kyrie, Sanctus, Agnus Dei ‘feriales’ (inc.), TZ 5
Gloria, Credo (BVM), TZ 2–3
Magnificat, 1st tone, 3rd tone, 4th tone, 6th tone, 8th tone (2 settings); all in P ii

Motets:
Adoro te, Domine, 3vv, H, P i;
Ave regina celorum, H, P i;
Ave vera caro Christe, H, P i;
Ave vere sanguis domini, H, P i;
Ave verum corpus, H, P i;
Deus qui manus tuas, H, P i;
Domine Jesu Christe, qui neminem, H, P i;
Domine, secundum actum meum, H, P i;
Emendemus in melius, H, P i;
In passione positus, H, P i;
Inter vestibulum ac altare, H, P i;
Ne reminiscaris, 3vv, H, P i;
Nigra sum sed formosa, 3vv, H, P i
O decus virgineum, TZ 2–3;
O domina sanctissima, 3vv, H, P i;
Pater noster, H, P i;
Precor te, Domine, H, P i;
Sancta Maria, sucurre miseris, 3vv, H, P i;
Sancta mater istud agas (wrongly attrib. ‘Iusquin’ in Bbc 454), H, P i, also ed. in MRM, ix (1996);
Transeunte Domino, 5vv, H, P i;
Tribularer si nescirem, H, P i;
Unica est columba mea, 3vv, H, P i;
Versa est in luctum, H, P i

Lamentation settings:
Aleph: Quomodo obscuratum est, TZ 2–3;
Aleph: quomodo obtexit caligine, TZ 2–3;
Et factum est postquam, TZ 2–3

Hymns:
Gloria, laus, TZ 5;
Jesu nostra redemptio, TZ 2–3, ed. in Cw, lx (1957);
O lux beata Trinitas, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sacris solemnis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx;
Sanctorum meritis, TZ 2–3, ed. in Cw, lx

---

Doubtful and misattributed works:
Kyrie ‘in feriis’, E-TZ 5 (attrib. Montes and Peñalosa)
Sicut cervus, 2vv (tr, Requiem Mass, attrib. Peñalosa in TZ 5; by Ockeghem)
Domine Jesu Christe qui hora diei, SE (Anchieta), Sc 5-5-20 (Anchieta), TZ 5 (Peñalosa), E-Vp 5, P-Cug M.12, Cug M.32, H
Memorare piissima, E-Bbc 454, Sc 1 (Escobar), Sc 5-5-20 (Escobar), Tc 21 (Peñalosa), TZ 2–3 (Escobar), P-Cug M.12, Cug M.32, H, P i
O bone Jesu, E-Bbc 454 (‘Penyalosa’), Boc 5, SE (Anchieta), TZ 2–3 (Antonio de Ribera), P-Cug M.12, Cug M.32, Cug M.48, Cug M.53, 15192 (Compère), P i
Qui expansis – Qui prophetice – Christus Dominus factus est, E-TZ 5, H

Lost works:
numbered according to Calahorra Martinez
Credo, E-TZ 5 (321)
Magnificat (127)
Ave Maria (377);
Vide Domine (28)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Choir of Westminster Cathedral; James O'Donnell
RECICLASSICAT: DE PEÑALOSA, Francisco (1470-1528)
AMAZON: PEÑALOSA - Masses

IMSLP: Francisco de Peñalosa (1470-1528)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE ALBERO, Sebastián (1722-1756) - Obra para Teclado

Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1) 

- Recordatori de Sebastián de Albero -

En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Genève, 22 de desembre de 1702 - Genève, 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Fill d'orfebre francès instal·lat a Ginebra des de 1685, es va formar amb Daniel Gardelle (1679-1753) i Jean Louis Petitot. El 1725 es va traslladar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Massé i François Lemoyne. El 1735 va viure a Roma on va realitzar diversos retrats, entre ells el del Papa Climent XII. El 1738 va acompanyar a Lord Duncannon a Constantinoble, on va treballar fins el 1742. A Istanbul també va realitzar natures mortes i escenes d'interiors i va ser allà on va adoptar la rutina de realitzar la majoria dels seus retrats amb els models caracteritzats amb robes orientals, sovint inèdites a Europa. Per aquest motiu va rebre el sobrenom del "pintor turc". El 1742 va visitar Viena on va realitzar diversos retrats de la família reial. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va realitzar, entre altres, el retrat de la princesa Augusta de Saxe-Gotha. El 1756 va viatjar a Holanda on el 1757 es va casar amb Marie Fargues. El 1762 i de nou a Viena va realitzar desenes de retrats, entre ells el de Marie Antoinette. Els darrers anys va seguir viatjant sol·licitat arreu, especialment per la singularitat, bellesa i realisme dels seus retrats. El 1781, va publicar el seu Traité des principes et des règles de la peinture en què afirmava que la pintura havia de ser el mirall de la natura. Aquesta ferma convicció va ser especialment evident en els seus retrats però també en els bodegons i paisatges que va realitzar els darrers anys de la seva vida. Jean-Étienne Liotard va morir a Ginebra el juny de 1789.

---

Parlem de Música...

Sebastián Ramón de Albero [Alvero] y Añaños (Roncal, 10 de juny de 1722 - Madrid, 30 de març de 1756) va ser un organista i compositor espanyol. A partir del 1734 i fins el 1739 es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Pamplona. El 1748 va ser nomenat primer organista de la Capella Reial de Madrid, ciutat on ben aviat va fer amistat amb Domenico Scarlatti. Precisament del músic italià, va rebre la influència pel que fa a la composició de música per a teclat. En aquest sentit, va ser autor de dues col·leccions de peces per a clavecí per títol Sonatas para clavicordio i Obras, para clavicordio, o piano forte. Sebastián de Albero va morir a Madrid el març de 1756 i amb només 33 anys.

Henri du Sauzet (1686-1754) - Madrid (1739) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Pablo Cano (clave)
RECICLASSICAT: DE ALBERO, Sebastián (1722-1756)
AMAZON: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas

IMSLP: Sebastián de Albero (1722-1756)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ALBERO, S. - Obra para Teclado 15 Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!