divendres, 5 de juliol del 2019

COMA, Antonio (1560-1629) - Sacrae Cantiones (1614)

Giovanni Francesco Barbieri 'II Guercino' (1591-1666) - Jesús y la samaritana en el pozo (c.1640)
Obra de Giovanni Francesco Barbieri (1591-1666), pintor italià (1) 




Parlem de Pintura...

Giovanni Francesco Barbieri 'Il Guercino' (Cento, 8 de febrer de 1591 - Bologna, 9 de desembre de 1666) va ser un pintor italià. Es va formar acadèmicament a Cento si bé al llarg de la seva vida va ser principalment autodidacta. En aquest sentit, els seus referents inicials van ser els bolonyesos Ludovico Carracci i Annibale Carracci i el ferrarès Ippolito Scarsella. Gràcies al seu talent, va rebre el suport i patrocini d'Antonio Mirandola i Bartolomeo Fabbri. Posteriorment, es va traslladar a Bolonya ciutat on va rivalitzar amb Guido Reni i on va rebre visitants il·lustres interessats en la seva obra, com l'espanyol Diego Velázquez. Com a pintor, va mostrar uns inicis de caire tenebrista amb característiques pròpies d'aquest estil com una il·luminació impregnada de dramatisme, un cromatisme intens i composicions agitades. Més tard, i sota influència dels pintors romans, va evolucionar el seu estil i temàtica vers el classicisme emergent suavitzant els tons, el dramatisme i en general la càrrega simbòlica dels llenços. Il Guercino, considerat un dels artistes italians més destacats del seu temps, va morir a Bolonya el desembre de 1666.



Parlem de Música...

Antonio Coma (Cento, 1560 - Cento?, 1629) va ser un compositor italià. Es desconeix la major part de la seva vida si bé es creu va ser familiar d'Annibale Coma, amb qui probablement es va formar. A partir del 1606 va treballar com a mestre de capella de l'església de San Biagio de Cento en un càrrec que probablement va preservar la resta de la seva vida. També es va documentar la seva carrera eclesiàstica com a monjo d'una congregació de Cento. Com a compositor, va ser autor d'unes poques obres religioses algunes de les quals compilades en els volums Psalmi omnes … cum 3 beatae Mariae canticis Op.3 (Venècia, 1609) i Sacrae cantiones … et in fine Stabat mater Op.4 (Bolonya, 1614). Antonio Coma va morir probablement a Cento el 1629.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Artistes diversos
PRESTOMUSIC: COMA - Sacrae Cantiones (1614)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: COMA - Sacrae Cantiones (1614)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 4 de juliol del 2019

VAN DER PALS, Leopold (1884-1966) - Sinfonie Nr.1 (1909)

Jan Grubinski (1874-1945) - Pejzaz o zachodzie slonca (1909)
Obra de Jan Grubiński (1874-1945), pintor polonès (1)


- Recordatori de Leopold van der Pals -
En el dia de la celebració del seu 135è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Grubiński (Warszawa, 1874 - Rabka, 1945) va ser un pintor polonès. Es va formar amb Jacek Malczewski a l'Escola de Belles Arts de Cracòvia i posteriorment a París amb Raphaël Collin. Al seu retorn a Polònia, es va establir a Varsòvia, on es va especialitzar en paisatges atmosfèrics els quals van mostrar efectes lumínics canviants així com els canvis propis de les diferents estacions de l'any. A Varsòvia, va formar part de la Societat Zachęta en la qual hi va exposar regularment les seves obres. Jan Grubiński va morir a Rabka el 1945.



Parlem de Música...

Leopold van Gilse van der Pals (St. Petersburg, 4 de juliol de 1884 - Dornach, 7 de febrer de 1966) va ser un compositor danès. Fill de mare danesa i pare alemany, es va formar probablement amb el seu avi Julius Johanssen, professor en aquell temps al Conservatori de Sant Petersburg. El 1903 va viatjar a Suïssa on va continuar la seva formació amb Alexander Denéréas i Thomas Canivez. El 1907 va viatjar a Berlín on va estudiar amb Reinhold Glière i on va entrar en contacte amb els moviments musicals avantguardistes emergents, molts d'ells provinents de compositors russos. Va ser aleshores quan es va iniciar professionalment en la composició focalitzant el període 1907-1915 en la música orquestral i el lied. El 1909 va estrenar la seva primera simfonia la qual va gaudir de notable difusió, tant a Europa com Amèrica. El 1915, i per evitar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, va tornar a Suïssa. Aquell període, i fins el 1922, va ser molt productiu musicalment amb desenes d'obres de cambra. El 1922, i a causa d'una greu malaltia de la seva dona, es va veure obligat a disminuir la seva producció. Alhora, va viatjar amb la seva família a la cerca d'una cura motiu pel qual la seva carrera va viure un declivi sobtat. Desgraciadament, el 1934 la seva dona va morir afectant profundament la seva vida posterior. A partir d'aleshores, va escriure desenes de poemes en memòria de la seva dona i va viure a Dornach ciutat en la qual va seguir escrivint música la resta de la seva vida. Va ser allà on Leopold van Gilse van der Pals va morir el febrer de 1966.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Helsingborg Symphony Orchestra; Johannes Goritzki (1942-2018, conductor)
JPC: VAN DER PALS, L. - Symphony No. 1
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VAN DER PALS, L. - Symphony No. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 3 de juliol del 2019

GOUVY, Louis Theodore (1819-1898) - Ouvertures

Gustave Courbet (1819-1877) - Sleep (1866)
Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès (1)  


- Recordatori de Louis Theodore Gouvy -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gustave Courbet (Ornans, 10 de juny de 1819 - La Tour-de-Peilz, 31 de desembre de 1877) va ser un pintor francès i un dels fundadors i màxims exponents del realisme. Es va iniciar en el dibuix amb Flajoulot, antic alumne de Jacques Louis David, mentre cursava estudis de dret. Als vint anys es va traslladar a París i va completar la seva formació amb SteubenBonvin i Père Baud, alumne de Gros, i es va interessar per les obres de Jean-Siméon Chardin, els germans Le Nain i els espanyols José de RiberaZurbaránMurillo i Velázquez. A partir 1840 va iniciar una sèrie d'autoretrats en els quals encara es va apreciar la influència del romanticisme. El 1846 va planejar amb Max Bouchon un manifest contrari a les tendències romàntiques i neoclàssiques. El seu realisme, fortament influït pels ambients revolucionaris del segle XIX, es va consolidar com a protesta vers la pintura academicista i els motius exòtics del romanticisme. El 1848, i després d'un viatge a Holanda on va estar estudiant les obres d'Hals i Rembrandt, va intervenir en l'aixecament militar. Ben aviat, els seus quadres van despertar admiració o rebuig pel realisme amb què es mostraven les escenes. Rebutjat en l'Exposició Universal de París de 1855, va obrir una exposició pròpia que va titular "El realisme". L'obra cabdal va ser el quadre L'estudi del pintor (1855) el qual va presentar com una "al·legoria realista". En general, va destacar com a pintor de retrats i paisatges. També es va comprometre amb la Comuna de París i se'l va acusar de participar en la demolició de la Columna Vendôme. A partir del 1875 va viure exiliat a Suïssa, on va morir en la misèria el desembre de 1877.



Parlem de Música...

Louis Théodore Gouvy (Goffontaine, 3 de juliol de 1819 - Leipzig, 21 d'abril de 1898) va ser un compositor francès. Amb talent musical des de ben petit, es va doctorar en lletres a Metz abans de marxar a París, on va estudiar dret. Allà va rebre classes de piano de Billard, un alumne d'Henri Herz. Ràpidament va abandonar la jurisprudència per a centrar-se en la música. Va freqüentar els salons d'Adolphe Adam, va estudiar teoria amb Elwart i finalment piano amb Pierre Zimmermann. Va romandre un temps a Berlín, on va publicar la seva primera obra i on va estudiar amb C.F. Rungenhagen. Després va viatjar un any a Itàlia (1844-45) abans de tornar a París, on va estrenar la seva Simfonia No.1 el 1846. Les primeres obres les va estrenar al Concerts des Jeunes Artistes i a partir del 1861 al Concerts Populaires. Va seguir visitant Alemanya on va rebre tan bones crítiques que a partir de la dècada del 1850 va dividir el seu temps entre França i Alemanya. El 1895 va entrar com a membre de l'Acadèmia d'Arts de Berlin i el 1896 va rebre la distinció de Chevalier de la Legió d'Honor. Louis Théodore Gouvy va morir a Leipzig l'abril de 1898.

Louis Théodore Gouvy

OBRA:

Vocal secular:

Der Cid (opéra, M. Hartmann, after Corneille), 1863, unperf.

Secular cants. or dramatic concert-scenes (most with solo vv, chorus, orch; most texts by Gouvy):
Le dernier hymne d’Ossian, Bar, orch/pf, 1850;
La religieuse, S (?1876);
Frühlings Erwachen (c1882);
Oedipus auf Kolonos (c1882);
Iphigenie in Tauris (1885);
Elektra (c1890);
Egille (c1890);
Polyxena (c1896);
Asléga, mentioned in RiemannL12

Other choral:
12 choeurs (Balangé, after various authors), 4 male vv (1860);
3 choeurs (J.-J. Rousseau), 4vv, pf ad lib (c1865)

Songs etc.:
La pléiade française, 12 16th-century poems (10 authors), 1v, pf (1876);
40 poèmes (P. de Ronsard) in 6 sets, 1v, pf (1876);
18 sonnets and chansons (P. Desportes), 1v, pf (1876);
Numerous others, incl. duos

Vocal religiosa:

Stabat mater (1879);
Requiem (c1880);
Missa brevis (?1883);
Golgatha, cant.;
Others;

Instrumental:

Orch:
7 syms., 1846–92;
Sinfonietta (c1886);
Symphonische Paraphrasen (c1898);
2 concert ovs. (c1858);
Hymne et marche triomphale

---

Chbr:
Suite gauloise, fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn (c1898);
Octet, fl, ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn (?1882);
2 serenades, fl (2 vn, va, vc, db)/str orch (c1890);
Sérénade, 2 vn, va, vc, db, c1853;
Qnt, pf, str qt (c1861);
Qnt, 2 vn, va, 2 vc (1876);
5 str qts (1858–c1882);
Sérénade, pf, vn, va, vc (1865);
5 pf trios (1853–63);
Vn Sonata (c1877);
Sonata, cl/vn, pf (1880);
Works for vn, pf and vc, pf

2 pf:
Sonata (1880);
Other works

Pf solo:
2 sonatas, c1845, 1860;
20 serenades (1855–78);
2 études (?1843);
Minor works

Pf 4 hands:
3 sonatas, 1861–9;
Valses de fantaisie, 1869;
Variations and minor works



Informació addicional... 

dimarts, 2 de juliol del 2019

CLAMER, Andreas Christoph (1633-1701) - Mensa Harmonica (1682)

Peter Angelis (1685-1734) - Covent Garden (c.1726)
Obra de Peter Angelis (1685-1734), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Peter (Pieter) Angelis [Angellis, Anchillus, Angelles] (Dunkirk, 5 de novembre de 1685 - Rennes, 1734) va ser un pintor flamenc. Es va formar inicialment a la seva vila natal abans de traslladar-se a Anvers, ciutat on va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc. Posteriorment, va viatjar per Alemanya on va viure a Düsseldorf. A l'entorn del 1719 va viatjar a Anglaterra, país on va gaudir de notable èxit. El 1727 va viatjar a Itàlia on va rebre diversos encàrrecs. Des d'allà va procurar tornar a Anglaterra però va decidir fer escala a Rennes, ciutat on va ser admirat i sol·licitat. Com a pintor, va realitzar principalment paisatges i escenes de gènere la majoria de les quals amb un estil proper al del pintor francès Antoine Watteau. Peter Angelis va morir a Rennes el 1734.



Parlem de Música...

Andreas Christoph Clamer (Salzburg, 1633 - 1701) va ser un cantant i compositor austríac. Fill de Gaudenz Clamer, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1682 va constar com a director i mestre del cor de la Catedral de Salzburg. També el 1682 va encarregar a l'editor Johann Baptist Mayr la impressió de la col·lecció de 42 sonates "Mensa harmonica XLII Rarioribus Sonatis" la qual va mostrar la influència de la "Mensa sonora" d'Heinrich Ignaz Biber i del "Armonico tributo" de Georg Muffat, ambdós autors actius en aquell temps a Salzburg. Pocs detalls posteriors es van documentar de la seva vida i obra. Andreas Christoph Clamer va morir el 1701.

Johannes Cloppenburg (1592-1652) - Saltzburg Archiepiscopatus cum Ducatu Carinthiae (1636)
Johannes Cloppenburg (1592-1652) - Saltzburg Archiepiscopatus cum Ducatu Carinthiae (1636) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Dolce Risonanza
AMAZON: CLAMER-Mensa Harmonica
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CLAMER-Mensa Harmonica



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 1 de juliol del 2019

BOYVIN, Jacques (c.1649-1706) - Oeuvre d'Orgue

Pierre-Antoine Patel (1648-1707) - Classical landscape
Obra de Pierre-Antoine Patel (1648-1707), pintor francès.


- Recordatori de Jacques Boyvin -
En el dia de la commemoració del seu 313è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre-Antoine Patel (Paris, 22 de novembre de 1648 - Paris, 17 de març de 1707) va ser un pintor francès. Fill del també pintor Pierre Patel, es va formar amb el seu pare. Ben aviat, va seguir l'exemple patern i es va especialitzar en temàtica de paisatges els quals van mostrar evidents influències de l'estil de Claude Lorrain, el pintor de referència en el seu gènere. El 1677 va entrar com a membre de l'Acadèmia de Sant Lluc de París en la qual hi va exposar moltes de les seves obres. Pierre-Antoine Patel va morir a París el març de 1707.



Parlem de Música...

Jacques Boyvin (Paris, c.1653 - Rouen, 30 de juny de 1706) va ser un organista i compositor francès. Es va formar inicialment a l'Hôpital des Quinze-Vingts en la qual a partir del 1663 hi va treballar com a organista. El juliol de 1674 va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Rouen en una posició que va preservar la resta de la seva vida. També allà va promoure activament la renovació de l'orgue efectuada per Robert Clicquot entre els anys 1686 i 1689. Complementàriament, entre els anys 1697 i 1702 va treballar com a organista de l'església de St Herbland. Com a compositor, va ser autor de dos llibres de peces d'orgue publicats els anys 1690 i 1700 respectivament. Jacques Boyvin va morir a Rouen el juny de 1706.

Kasper Merian (1593-1650) - Rothomagus Rouan (1620)
Matthäus Merian (1593-1650) - Rothomagus Rouan (1620) (2)

OBRA:
Edition: J. Boyvin: Oeuvres complètes d’orgue, ed. A. Guilmant and A. Pirro, Archives des maîtres de l’orgue, vi (Paris, 1905/R)

Premier livre d’orgue contenant les huit tons à l’usage ordinaire de l’Eglise (Paris, 1689–90); ed. J. Bonfils (Paris, 1969)
Second livre d’orgue contenant les huit tons à l’usage ordinaire de l’Eglise (Paris, 1700); ed. J. Bonfils (Paris, 1977)
Traité abrégé de l’accompagnement pour l’orgue et pour le clavessin (pubd as preface to Second livre d’orgue; later separate edns, Paris, 1705, and Amsterdam, n.d.)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Michel Chapuis (1930-2017, orgue)
PRESTOMUSIC: Boyvin - Integrale Oeuvre Orgue Vol.1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Boyvin - Integrale Oeuvre Orgue Vol.1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!