Obra de Karel Dujardin (1622-1678), pintor holandès (1)
- Recordatori d'Amando Ivancic -
En el dia de la celebració del seu 286è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Karel du Jardin (Amsterdam, c.1622 - Venècia, 1678) va ser un pintor del barroc holandès. Sovint es pressuposa que el seu pare va ser el pintor Guillaum de Bardyn d'Amsterdam, tot i que aquesta dada no ha pogut ser confirmada. Houbraken afirma que l'artista va estudiar amb Claes Berchem. La seva primera pintura datada data de l'any 1646. Du Jardin va viatjar des d'Amsterdam fins a París el 1650 com a comerciant i està documentat que va contraure matrimoni amb Suzanne van Royen a Lió. Du Jardin podria haver fet un primer viatge a Itàlia cap els anys 1650-1652, però aquest extrem està per confirmar. Sigui com sigui, no hi ha dubte que el 1652 va tornar a Amsterdam. Tres anys més tard es va establir a l'Haia, on es va inscriure com a membre d'una germandat d'artistes en els anys 1656-1658. El 1659 va tornar a Amsterdam, on hi ha documents que testifiquen la seva presència entre els anys 1670 i 1674. Ferdinand Bol va retratar l'artista el 1658, si bé aquesta pintura avui només és coneguda gràcies a un dibuix del segle XVIII. El 1653 va publicar una sèrie de gravats i va continuar pintant aiguaforts durant tota la dècada del 1650. Durant la dècada de 1660, Du Jardin va començar a pintar obres de tema religiós i històric amb grans figures. El maig de 1672 van sol·licitar a Du Jardin, juntament amb altres artistes de la ciutat d'Amsterdam, que taxés les pintures italianes de la Col·lecció Reynst. El 1675 Karel du Jardin va marxar cap a Itàlia amb Jan Reynst. Probablement, va fer una escala a Tànger l'octubre de 1675. Una pintura d'Anvers (Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, inv. No 965) signada a Roma de 1675 inicia un període de renovada activitat en la pintura de paisatges. Karel du Jardin va ser un artista versàtil que va pintar quadres religiosos, escenes d'història, escenes de gènere, llenços d'animals i retrats així com paisatges italianitzants. Va morir a Venècia el 1678.
Font: En català: Karel Dujardin (1622-1678) - En castellano: Karel Dujardin (1622-1678) - In english: Karel Dujardin (1622-1678) - Altres: Karel Dujardin (1622-1678)
Parlem de Música...
Amando Ivancic (24 de desembre de 1727 - 1758) va ser un compositor austríac i membre, des del 30 de maig de 1744, de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita. El seu pare, de nom Mathias Josep, va ser un croat de Burgenland a Baumgarten. Pel que fa a la vida pròpiament d'Amando Ivancic se'n coneixen pocs detalls. No obstant, i gràcies a la quantitat d'edicions existents de la seva música, sabem que el 1744 va viatjar a Wiener Neustadt, ciutat on probablement va néixer. Des d'allà es va traslladar fins el Monestir de Maria Trost, pròxim a Graz, on hi va treballar durant uns anys. Pel que sembla, tot i les poques evidències al respecte, va mantenir un estret contacte amb els jesuïtes de la Catedral de Sant Giles de Graz. Sorprenentment, Ivancic va ser un compositor molt prolífic i àmpliament divulgat al seu temps. La prova és que la seva música, a diferència de la seva biografia, ha aparegut en diversos arxius alemanys, austríacs, eslovacs, polonesos o croats, entre altres. L'estil de les seves composicions és dual ja que bona part és clàssic però també escoltarem reminiscències barroques. El seu repertori va incloure 22 simfonies, obres de cambra així com gran quantitat de música religiosa; 21 misses (la primera d'elles representada el 25 de novembre de 1751 al Monestir de l'Ordre de Sant Pau de Wiener Neustadt), 7 oratoris breus, motets, himnes, vespres, etc. Amando Ivancic es creu va morir el 1758.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Amando Ivancic (1727-c.1762-1790) - Altres: Amando Ivancic (1727-c.1762-1790)
Parlem amb veu pròpia...
La major part de la música d'Amando Ivancic, un autèntic desconegut al nostre país, va ser descoberta al Monestir de Jasna Góra, a Polònia, i això ha donat lloc a una investigació més àmplia. Els manuscrits amb la seva música s'han trobat a molts països d'Europa, entre ells Eslovàquia, Croàcia i Hongria però també a Alemanya i Àustria i, fins i tot i més recentment, a Bèlgica. Una àmplia difusió de la música sol ser un bon indicador per avaluar la (bona) salut d'un compositor. Per tant, una inconnexa sensació d'incredulitat i sorpresa em causa Ivancic, un autor clàssic summament destacat a l'Europa del XVIII i quasi abandonat al nostre temps... si no fos pels amics polonesos que no contents de recuperar-lo i estudiar-lo l'han interpretat i per fortuna editat discogràficament en diverses ocasions. La d'avui és una d'elles. De fet, un dels grans i majors descobriments d'aquest 2013 i que tot just començo a recopilar ha estat el de la sèrie Música Claromontana o Jasnogórska Muzyka Dawna. L'estudi sistemàtic que una sèrie de musicòlegs, intèrprets i cantants polonesos està duent a terme en els arxius d'aquest Monestir de l'Ordre Paulí de nom Jasna Góra (Claro Monte), no té quasi comparació possible a nivell mundial. Uns arxius en què s'han catalogat, de moment, més de 3000 partitures de l'Europa del renaixement, barroc i classicisme, és a dir, un tresor sense precedents que tot just comencem a dimensionar com bonament podem. Com bé sabem, en la història de la música les comunitats religioses van ser determinants, especialment les ordres benedictines, jesuïtes i franciscanes. Però, pel que sembla, els paulins, sota jurisdicció de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita, també van aglutinar una quantitat de música, en gran part desconeguda, però situada al nivell de les altres comunitats. I en nom d'aquesta comunitat Amando Ivancic OSPPE (Orde de Sant Pau Primer Eremita), un dels més il·lustres representants musicals, va ser-ne el més internacional.
La seva música es troba repartida per multitud d'esglésies i monestirs europeus fet que indubtablement demostra la importància de la seva obra. I si bé va treballar principalment a Àustria, on va néixer, i en nom de l'església, el cert és que també podrem trobar exemples instrumentals al seu nom com, per exemple, simfonies o música de cambra en un estil clàssic vienès. No obstant, avui ens centrarem en la seva litúrgia ja que pel cap baix s'han editat, de moment, 4 o 5 misses del seu repertori. Doncs bé, la Missa en Do major, de data desconeguda, és una d'aquestes. Per a veus solistes, cor i orquestra se'ns presenta amb els cinc moviments típics; Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei. Tots ells diferenciats però fidels al barroc tardà (possiblement especulars de Biber i Schmelzer en el so de les trompetes) tot i que amb la introducció d'alguns elements clàssics, en aquell temps clarament innovadors. Pels amants d'aquest gènere, Ivancic es convertirà automàticament en un imprescindible. Introduiré la missa amb un dels seus vespres, que també trobarem en la mateixa edició. El Beatus Vir, del salm 111 de la Bíblia, per a veus solistes, cor i orquestra està dividit en tres seccions; Beatus vir, In memoria i Gloria Patri. Extens en el desenvolupament, els recursos estètics i musicals demostren, una vegada més, l'esplèndid art d'Ivancic. La interpretació, reconec, podria ser més depurada en molts sentits, especialment en els vocals. Tanmateix, i tenint en compte la magnitud del tresor, puc afirmar que tot plegat conflueix en una direcció, la d'un nou diamant en brut que tot just comencem a polir i a fer-ne orfebreria. No dubto que en tornaré a parlar perquè he de dir, amb alegria, que el seu nom està actualment vivint una edat d'or en un acte de justícia històric imprescindible i sense precedents!
La seva música es troba repartida per multitud d'esglésies i monestirs europeus fet que indubtablement demostra la importància de la seva obra. I si bé va treballar principalment a Àustria, on va néixer, i en nom de l'església, el cert és que també podrem trobar exemples instrumentals al seu nom com, per exemple, simfonies o música de cambra en un estil clàssic vienès. No obstant, avui ens centrarem en la seva litúrgia ja que pel cap baix s'han editat, de moment, 4 o 5 misses del seu repertori. Doncs bé, la Missa en Do major, de data desconeguda, és una d'aquestes. Per a veus solistes, cor i orquestra se'ns presenta amb els cinc moviments típics; Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei. Tots ells diferenciats però fidels al barroc tardà (possiblement especulars de Biber i Schmelzer en el so de les trompetes) tot i que amb la introducció d'alguns elements clàssics, en aquell temps clarament innovadors. Pels amants d'aquest gènere, Ivancic es convertirà automàticament en un imprescindible. Introduiré la missa amb un dels seus vespres, que també trobarem en la mateixa edició. El Beatus Vir, del salm 111 de la Bíblia, per a veus solistes, cor i orquestra està dividit en tres seccions; Beatus vir, In memoria i Gloria Patri. Extens en el desenvolupament, els recursos estètics i musicals demostren, una vegada més, l'esplèndid art d'Ivancic. La interpretació, reconec, podria ser més depurada en molts sentits, especialment en els vocals. Tanmateix, i tenint en compte la magnitud del tresor, puc afirmar que tot plegat conflueix en una direcció, la d'un nou diamant en brut que tot just comencem a polir i a fer-ne orfebreria. No dubto que en tornaré a parlar perquè he de dir, amb alegria, que el seu nom està actualment vivint una edat d'or en un acte de justícia històric imprescindible i sense precedents!
Informació addicional...
ALLMUSIC: Amando Ivancic: Missa in C majore; Vesperae
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
