SCHICKHARDT, Johann Christian (c.1682-1762) - Gitarresonaten (c.1710)

Obra de Jean II Restout (1692-1768), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Christian Schickhardt -

En el dia de la commemoració del seu 255è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean II Restout (Rouen, 26 de març de 1692 - París, 1 de gener de 1768) va ser un pintor d'estil rococó francès. Fill del també pintor Jean I Restout i de Marie M. Jouvenet, germana del famós pintor Jean Jouvenet, es va formar en pintura amb el seu pare abans d'entrar, el 1717, a l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de París. Allà va guanyar el prestigiós Prix de Roma tot i que no va viatjar mai a Itàlia. La seva obra es va exposar, a partir d'aleshores, amb regularitat a tots els salons de París i sovint va rebre distincions acadèmiques. Les seves obres, principalment retaules i tapissos, van ser gravats per Charles-Nicolas Cochin, Drevet i altres. El seu fill Jean-Bernard Restout (1732-1797) va ser també pintor. Restout va morir a París el gener de 1768.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean II Restout (1692-1768) - Altres: Jean II Restout (1692-1768)  

---

Parlem de Música...

Johann Christian Schickhardt (Braunschweig, c.1681 - Leiden, 26 de març de 1762) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment a la cort de Braunschweig abans de traslladar-se a Holanda, on va treballar al servei de Frederic d'Hessen-Kassel, Henriette Amalia d'Anhalt-Dessau, i Johan Willem Friso, príncep d'Orange-Nassau. A partir del 1711 va tornar a Alemanya, allà es va instal·lar a Hamburg i es va associar amb Walther i Hawkins. A partir del 1717 va entrar en contacte amb Johann Friedrich de Kastel-Rudenhausen i a l'entorn del 1719 amb Ernst August de Saxe-Weimar i el príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen. A principis del 1720 es va traslladar als països nòrdics, on va treballar un període indeterminat i des d'on es creu va tornar a Alemanya a l'entorn del 1732. Des d'allà va ser sol·licitat a Londres, on va realitzar diversos concerts i on va publicar algunes de les seves obres. Es creu que entre el 1736 i el 1744 va viure a Dinamarca, on va entrar en contacte amb el compositor i intèrpret de llaüt Nathanael Diesel. El 1745 es va traslladar a Leiden, on va ser professor de la universitat, i on hi va viure fins el dia de la seva mort, esdevinguda el març de 1762.

OBRA:
published in Amsterdam unless otherwise stated

Solo sonatas with bc:
6 [7] as op.1, rec (1709/10);
6 [7] as op.2, ob/vn (1709/10);
6 [7] as op.3, rec (1709/10);
6 as op.8, ob/vn (1710);
12 as op.17, rec (c1712–15);
6 as op.20 no.1, fl/ob/vn (1715);
12 as op.23, rec (c1719–20);
6 as op.20 no.2, fl/ob/vn (c1723);
6 as op.24, rec (c1723–4), lost;
6 as op.25, vn (c1723–4), lost;
24 as L’alphabet de la musique, op.30, rec/fl/vn (London, c1732)

Other sonatas with bc:
Sonates, 2 rec, op.4 (1710), lost;
6 as op.5, rec, 2 ob/vn, va da gamba (1710);
6 as op.6, 2 rec (1710);
12 as op.7, 2 ob/vn (1710);
6 as op.9, 2 rec, bc ad lib (c1710–12);
6 as op.10, 2 fl/ob/vn, bc ad lib (c1710–12);
6 as op.14, rec, ob/vn, va da gamba (c1710–12);
12 as op.16, 2 rec (c1710–12);
6 as op.22, 2 rec, ob (c1717–18)

Other works:
Recueil de menuets, tr inst/ob, bc, op.11 (c1710–12), lost;
Principes de la flûte … avec 42 airs à 2 flûtes, op.12 (c1710–12);
6 concerts, 2 vn, 2 ob/vn, bc, op.13 (c1710–12);
Principes du hautbois, contenant des airs à 2 hautbois sans basse, op.15 (c1710–12), lost;
Recueil d'airs choisis, rec, op.18 no.1 (c1712–15), lost;
6 concerts, 4 rec, bc, op.19 (c1713–15);
Airs spirituels des Luthériens, 2 rec, bc, op.21 (1715), lost;
Recueil d'airs de mouvement, rec, op.18 no.2 (c1718–19);
6 sonates, 2 fl, arr. rec, op.26 (1727), lost

Inst works incl. in:
The Compleat Tutor to the Hautboy (London, c1715);
The Complete Flute Master (London, c1760); G. Visconti: Airs, 2 rec (2/1710) [enlarged with works by Schickhardt]
MSS of concs., suites, solo and trio sonatas, D-Kk, ROu, SWl, W, GB-DRc, Lbl, S-K, L, Uu

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762) - Altres: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Kristian Buhl-Mortensen (guitar); Monica Westheimer (harpsichord); Viggo Mangor (theorbe); Mogens Rasmussen (viola da gamba)
AMAZON: SCHICKHARDT - 12 Sonatas for guitar

IMSLP: Johann Christian Schickhardt (c.1682-1762)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE MAJO, Giovanni Francesco (1732-1770) - Gesù sotto il peso della croce

Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)

- Recordatori de Gian Francesco de Majo -

En el dia de la celebració del seu 285è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Domenico Tiepolo (Venezia, 30 d'agost de 1727 - Venezia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a realitzar obres per sí mateix, destacant la sèrie Via Crucis per l'Oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, Giovanni Domenico va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Va morir a Venècia el març de 1804.

Font: En català: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - En castellano: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - In english: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804) - Altres: Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804)  

---

Parlem de Música...

Gian Francesco de Majo (Napoli, 24 de març de 1732 - Napoli, 17 de novembre de 1770) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor Giuseppe de Majo, qui en aquell temps era primo maestro de la Capella Reial de Nàpols. També va rebre formació, en aquells primers anys, del seu oncle Gennaro Manno i de Francesco Feo. Ben aviat es va convertir en assistent del seu pare a la Capella Reial, lloc on també va treballar com a organista soprannumerario. El 1750, i després de la mort de Pietro Scarlatti, va accedir a un càrrec reglat d'organista i a partir del 1758 va ser nomenat segon organista. No obstant, i anys abans, havia començat a escriure música, especialment obra religiosa, molta de la qual va ser composta en honor a la Capella Reial. El 1759 va estrenar la seva primera òpera, Ricimero, re dei goti. a Roma i Parma, obra amb la qual va ser molt ben rebut a la capital italiana i amb cridòries de 'Viva Majo!'. A principis del 1760, va patir una greu malaltia forçant el seu retir temporal a Torre del Greco. Mesos més tard va tornar a Nàpols on va reiniciar les seves labors musicals de la Capella Reial. El seu èxit teatral d'aleshores va motivar diversos encàrrecs provinents de ciutats italianes diverses, entre elles, Venècia. Entre el 1761 i el 1763 va viure a Bolonya, on va estudiar amb el Pare Martini si bé el seu mestre es va lamentar de l'escassa implicació del seu alumne.

El febrer de 1764, i després d'una breu estada a Nàpols, va viatjar a Viena on va rebre una invitació per a escriure una òpera en motiu de la coronació de Josep II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Des d'allà va viatjar a Mannheim, ciutat on va estrenar la seva òpera Ifigenia in Tauride (1764). El 1766 va tornar a Nàpols però per poc temps fruit de noves invitacions a Venècia, Roma i Mannheim. No obstant el 1767, i degut a una recaiguda de la seva malaltia, va decidir tornar definitivament a Nàpols on va procurar succeir al seu pare en el càrrec de primo maestro de la Capella Reial però no ho va aconseguir. Limitat per les finances, es va veure obligat a atendre noves peticions arribades del nord d'Itàlia afectant la seva delicada salut. De tornada a Napols el 1770, va assumir el càrrec de segon organista i compositor de música religiosa de la Capella Reial. Un any en què va rebre la visita de Mozart, qui en una carta a la seva germana va descriure la música de Majo com a 'bellissima', i de l'escriptor alemany Wilhelm Heinse qui també va quedar meravellat per la seva música. Poc després, i per encàrrec de la reina Maria Carolina de Nàpols, va iniciar la composició de l'òpera Eumene, la qual anava havia de ser representada el 4 de novembre de 1770 al Teatro San Carlo, però l'empitjorament de la salut del compositor va obligar a traslladar l'estrena de l'obra al gener de l'any següent. Tanmateix, Majo va morir el novembre de 1770 i havent finalitzat tan sols el primer acte, per la qual cosa les parts restants van ser obra de Giacomo Insanguine i Pasquale Errichelli.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
opere serie in three acts unless otherwise indicated
Ricimero, re dei goti (P. Pariati and A. Zeno: Flavio Anicio Olibrio), Parma, Ducale, 7 Feb 1759, D-Dlb, Hs, GB-Lbl, I-Rc, US-Wc; Rome, 1759, D-MÜs, P-La
Cajo Fabrizio (Zeno), Naples, S Carlo, 29 Nov 1760, La
Almeria (M. Coltellini), Livorno, S Sebastiano, spr. 1761, B-Br
Artaserse (P. Metastasio), Venice, S Benedetto, 30 Jan 1762, D-Bsb, P-La, US-Wc
Catone in Utica (Metastasio), Turin, Regio, carn. 1763, P-La (2 copies)
Demofoonte (Metastasio), Rome, Argentina, Feb 1763, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, P-La
Alcide negli orti esperidi (2, Coltellini), Vienna, Privilegiato, 9 June 1764, A-Wn, US-Wc
Ifigenia in Tauride (M. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1764, D-Bsb, US-Wc, ed. in RRMCE, xlvi (1996)
Motezuma (V.A. Cigna-Santi, after A. de Solis: La conquista del Messico), Turin, Regio, carn. 1765, P-La, US-Wc
La constancia dichosa (L. Fontana), Madrid, Duke of Medinaceli’s residence, 1765
Alessandro (nell’Indie) (Verazi, after Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1766, D-Bsb (arias only)
Antigono (Metastasio), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1767, P-La
Antigona (G. Roccaforte), Rome, Dame, carn. 1768, arias in B-Lc, I-Mc, PAc, Rc
Ipermestra (Metastasio), Naples, S Carlo, 13 Aug 1768, I-Nc, P-La
Adriano in Siria (Metastasio), Rome, Dame, carn. 1769, B-Bc (facs. in IOB, xlix, 1978), P-La, US-Wc
Didone abbandonata (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1770, D-Mh, P-La
Eumene (Zeno), Naples, S Carlo, 21 Jan 1771, completed by G. Insanguine and P. Errichelli, I-Nc, P-La

Doubtful:
Ifigenia in Aulide (Zeno), Naples, S Carlo, aut. 1762;
Ezio (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1769;
Ulisse, Rome, 1769;
L’eroe cinese (Metastasio), Naples, S Carlo, aut. 1770

Arias in pasticchios, all perf. London:
Ezio, King’s, 1764 (London, 1765);
Solimano, King’s, 1765 (London, 1765);
Eumene, King’s, 1766;
The Golden Pippin, Covent Garden, 6 Feb 1773

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
Gesù sotto il peso della croce, Naples, 1764, A-Wn, I-Nc;
Cantata a tre voci, Naples, S Carlo, 1764, P-La;
La fuga in Egitto, 3vv, insts, Bologna, 1778, I-Bc, Bl;
La passione di Gesù Cristo, Bologna, 1778;
Per la morte di Gionata e di Saulle, Bologna, 1780;
Eccomi sola al fine, S solo, Gl;
Ester, 3vv, insts, B-Bc, I-Gl;
Il prodigio della grazia, 3vv, insts, Bl;
La gara delle grazie, Nc; other works

Masses and mass sections:
Qui sedes, E , 1749, I-Nf;
Qui sedes, A, 1749, Nf;
Quoniam, C, 1755, Nf;
Mass, G, 1769, Nc;
Mass, C, Mc, Nc;
Mass for double chorus, D, DK-Kk;
Mass, G, I-Mc, Nc (2 copies);
Quoniam, D, Nf;
Grad e Seq, D, D-MÜs;
Lit a 8 concertate, G, MÜs, dubious

Motets:
In procelloso mari, E , 1752, GB-Lbl;
2 Fremit procella, B , 1755, A, 1758, Lbl;
Fremant irata, D, 1760, I-Nf;
Arme pone, D, GB-Lbl;
Per te sum in procella, D, Lbl;
Plausus dare necesses, D, D-MÜs, GB-Lbl, Sicut cerva, D, D-MÜs;
Grata voce, F, I-Nc;
Quasi a procella, F, GB-Lbl;
Clamando a spes, G, D-MÜs;
Dum fremit unda insana, G, MÜs, I-Nc;
Grate palme, G, Nc;
Mare dat in navi, G, GB-Lbl;
Maris undae conturbatae, G, I-Nc;
Serena pace amata, G, D-MÜs;
Superba in mare irato, G, GB-Lbl;
Perfida bella tonant, B , I-Nc, Nf;
Turbidum en minatur, B , I-Bl;
Que rea procella, E , Nc, dubious

10 Salve regina settings:
g, Rome, 1753, GB-Lbl;
G, 1754, Lbl;
E , 1755–63, Lbl;
E  [several versions], before ?1760, D-Mbs, MÜs, E-SAcolo, GB-Lbl;
F, ?1763, D-MÜs, GB-Lbl, I-Bl, Mc, Nc;
D, D-Dlb, MÜs, I-Mc, Nc;
E , Mc, Nc;
E , D-Dlb, I-Gl, Nf;
E, D-MÜs, GB-Lbl;
F, Lbl

Other sacred:
Dixit Dominus, F, 1750, I-Nc (2 copies);
Tantum ergo, f, 1752, Nf;
Domine ad adiuvandum, G, 1761, Nf;
Tantum ergo, F, 1763, Nf;
Dixit Dominus, C, Nc;
Dixit Dominus, D, GB-Lbl, I-Nc;
Salve redemptor, E , DK-Kk;
Et Jesum benedictum, D, GB-Lbl;
Latin arias in D-Rp, GB-Lbl, I-Nf;
lamentations and lectios in Nf

Instrumental:

sonata, hpd, A-Wgm;
sonata, mand, bc, F-Pn, ed. M. Wilden-Husgen (Schweinfurt, 1994)

Font: En català: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - En castellano: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - In english: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - Altres: Gian Francesco de Majo (1732-1770)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Europa Galante; Fabio Biondi
IMSLP: Gian Francesco de Majo (1732-1770)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPERGER, Johannes Matthias (1750-1812) - Symphonies

Obra de Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803), pintor francès (1)

- Recordatori de Johannes Matthias Sperger -

En el dia de la celebració del seu 267è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Lallemand (Dijon, 17 d'agost de 1716 - Paris, 1803) va ser un pintor francès. Fill d'un sastre francès, va procurar que el seu fill seguís el mateix ofici però ràpidament es va decantar per la pintura. Es va formar a París, ciutat on va rebre els seus primers encàrrecs. Allà es va especialitzar en pintura de paisatges motiu pel qual va ser reclamat a Anglaterra, on va tenir nombroses peticions de col·leccionistes. No obstant, no es va poder acostumar al clima anglès per la qual cosa va tornar a França. A partir del 1747 es va traslladar a Roma, on va treballar al servei del Vaticà. A l'entorn del 1750 va tornar a París, on va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. Com a pintor, va ser especialment conegut i admirat pels seus paisatges i marines d'estil neoclàssic si bé també va ser autor d'algunes escenes de gènere. Va morir a París el 1803.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803) - Altres: Jean-Baptiste Lallemand (1716-1803)

---

Parlem de Música...

Johannes Matthias Sperger (Feldsberg [ara Valtice], 23 de març de 1750 - Ludwigslust, 13 de maig de 1812) va ser un intèrpret de contrabaix i un compositor bohemi. Es creu va rebre formació de Franz Anton Becker, organista de Feldsberg. Més tard es va traslladar a Viena on va rebre classes de contrapunt i composició d'Albrechtsberger. En un document firmat per Sperger, testifica el seu debut com a compositor amb 18 anys a Viena. Més tard, va publicar i representar una simfonia i un concert de contrabaix a la Tonkünstler-Societät (1778). Com a intèrpret de contrabaix va ser molt sol·licitat treballant pel cardenal Von Batthyani a Pressburg (1777-1783) i posteriorment pel comtat de Von Erdődy a Fidisch (1783-1786). Es creu que fins i tot va servir al príncep Esterhazy sota la direcció de Joseph Haydn si bé no existeixen documents que ho acreditin. Després de la mort d'Erdődy, va tornar a Viena, on va treballar com a copista, i des d'on va iniciar una extensa gira a la cerca de noves oportunitats laborals. A tal efecte, va assolir, el 1789, el càrrec de músic del duc Frederic Francesc de Mecklenburg a Ludwigslust, en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, tot i no ser excessivament prolífic, va escriure obra instrumental, des de simfonies i concerts fins a obra de cambra, molta d'ella per al seu instrument. Sperger va morir a Ludwigslust el maig de 1812.

OBRA:

Vocal:

Various festive cants., masonic music, other choral music, some doubtful;

Instrumental:

Orch:
45 syms., A-Wn, B-Bc, CH-Bu, D-Bsb, Dlb, SWl, incl. 1 ed. H. Förster (Vienna and Munich, c1996);
18 db concs., incl. 1 ed. in Pro musica (Leipzig, 1956), no.174, 1. ed. R. Malarić (Vienna and Munich, 1983), 1 ed. P. Mucke (Vienna and Munich, 1984);
concs. for hn (2), 1 ed. E. Leloir (Paris, 1975), tpt (2), 1 ed. L. Güttler (Leipzig, 1994), 1 ed. H.M. Stamm (Leverkusen, c1996), fl, bn, va, vc, SWl;
Sinfonia concertante, fl, va, db, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
Adagio, va, str, SWl;
Romance, db, str, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
2 Adagios, db, insts, SWl, ed. R. Malarić (Vienna, 1988);
Numerous parthias, divertimentos, cassations, incl. 2 ed. R. Malarić (Vienna, 1980), DO, SWl, H-Bn

Chbr:
2 nonets, octet, septet, 2 sextets, 2 qnts, D-SWl;
9 str qts, A-Sca, D-SWl, incl. 3 as op.1 (Berlin, 1792);
14 fl qts incl. 1 ed. K. Trumpf (Hofheim am Taunus, 1975), 2 ob qts, other qts, fl duets incl. 1 ed. in Mw, xlvi (1972), 6 divertimentos, vc, hpd, SWl;
sonatas, va, db, SWl, incl. 1 ed. in Diletto musicale, no.272 (Vienna, 1967), 1 ed. D. Walter (Cincinnati, OH, 1981);
6 pf qts, SWl, Dlb; Rondo, fl, 2 hn, vn, va, db, ed. in Diletto musicale (Vienna, 1971), no.371;
2 terzettos, fl, str (n.p., n.d.), 1 ed. R. Malarić (Vienna and Munich, 1988);
11 str trios, SWl, SQ-TR, 6 ed. D. Múdra (Bratislava, 1982);
other works

Kbd:
Divertimento, 2 sonatas, transcriptions, pf, D-SWl;
Praeambulas, Praeludien, org, SWl

Font: En català: No disponible - En castellano: Johannes Matthias Sperger (1750-1812) - In english: Johannes Matthias Sperger (1750-1812) - Altres: Johannes Matthias Sperger (1750-1812)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: L'arte del mondo; Werner Ehrhardt

RECICLASSICAT: SPERGER, Johannes Matthias (1750-1812)

AMAZON: SPERGER, J.M. - Symphonies

IMSLP: Johannes Matthias Sperger (1750-1812)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SPERGER, J.M. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DERING, Richard (c.1580-1630) - Motets

Obra d'Anthony van Dyck (1599-1641), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Richard Dering -

En el dia de la commemoració del seu 387è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Anthony van Dyck (Antwerpen, 22 de març de 1599 - London, 9 de desembre de 1641) va ser un pintor flamenc, un dels retratistes més importants i prolífics del segle XVII i un dels més brillants en el maneig del color. Va néixer a Anvers fill d'un comerciant de sedes. Amb 11 anys, va començar a treballar com aprenent del pintor flamenc Hendrik van Balen. El 1618, sense haver complert els 19 anys, va ser admès en el gremi de pintors d'Anvers. Durant els dos anys següents va treballar al taller de Petrus Paulus Rubens en aquesta mateixa ciutat. En aquest període va seguir l'estil exuberant i dinàmic de Rubens, que es manifesta en La Presa (c.1618). A partir del 1620 i fins el 1627 Van Dyck va residir a Itàlia, on va ser un retratista molt sol·licitat i on va assolir la seva maduresa artística. La força de la pintura flamenca de la seva primera època es va anar suavitzant fins a donar pas a un estil més elegant i solemne. En els seus retrats d'aristòcrates italians va crear figures idealitzades, amb postures dretes i orgulloses, físics prims i mans delicades famoses per la seva expressivitat. Influenciat pels grans mestres venecians Ticià i Paolo Veronese, va utilitzar colors brillants i de gran riquesa. Van Dyck va ser un dels pintors de referència de l'aristocràcia i va assolir gran èxit a Gènova, on va demostrar una gran capacitat per plasmar els seus personatges amb una semblança notable i desenvolupar tot un repertori de retrats que posteriorment li serien de gran servei a la cort de Carles I d'Anglaterra. Entre els anys 1627 i 1632 va tornar a Anvers, on va realitzar retrats i quadres religiosos. El 1632 es va instal·lar a Londres com a pintor de cort de Carles I, que el va nomenar cavaller poc després de la seva arribada. Va retratar a gran part de l'aristocràcia anglesa de l'època i el seu estil es va tornar més suau i lluminós, amb una pinzellada menys carregada i major quantitat de tocs de llum daurats i platejats. En alguns casos els seus retrats van mostrar certa rapidesa i superficialitat en la realització fruit de la urgència dels nombrosos encàrrecs que rebia. El 1635 va pintar la seva obra mestra, Carles I com a caçador, on el monarca apareix de peu en una postura que realça la seva altiva elegància. Com a pintor, va renovar l'estil flamenc i va fundar l'escola anglesa de pintura de la qual els pintors Joshua Reynolds i Thomas Gainsborough van ser-ne els seus hereus artístics. Va morir a Londres el desembre de 1641.

Font: En català: Anthony van Dyck (1599-1641) - En castellano: Anthony van Dyck (1599-1641) - In english: Anthony van Dyck (1599-1641) - Altres: Anthony van Dyck (1599-1641) 

---

Parlem de Música...

Richard Dering (c.1580 - London, bur. 22 de març de 1630) va ser un organista i compositor anglès. Es creu va ser fill il·legítim d'un ric acabalat anglès. Va estar a Itàlia per formar-se com a músic i és molt possible que després d'aquesta estada es convertís al catolicisme. Entre els anys 1612 i 1616 va viure a Venècia juntament amb l'ambaixador anglès. Des d'allà es va traslladar, el 1617, a Brussel·les on va ser organista d'un convent de monges. A partir del 1625 es va traslladar novament a Anglaterra on va ser organista de la reina Henrietta Maria i 'musician for the lutes and voices' de Carles I. Com a compositor, va mostrar diversos graus d'influència italiana. Els madrigals amb continu i els petits motets concertants van mostrar una forta influència d'autors com Alessandro Grandi i Sigismondo d'Índia, amb modulacions capricioses i expressions dramàtiques. Per altra banda, la Cantica Sacra (1618) va mostrar un llenguatge més expressiu i més proper al madrigal tradicional italià. Dering va morir a Londres el març de 1630.

OBRA:

Vocal secular:

Canzonette, 3vv, bc (Antwerp, 1620), P:
Ahi! che torn'il ben mio;
Ahi! già mi discoloro;
Arder il ghiaccio;
Ardo misero amante;
Chi prend'amore a gioco;
Così bella voi sete;
Dolce amoroso foco;
Felice era il mio core;
Filli, mentre ti miro;
Filli mi rid'e fugge;
Filli, se gl'occhi giro;
Giunt'è pur;
Io grid'ognor mercede;
Io mi sento morir;
O vagh'o care stelle;
Per te l'alma si strugge;
Se nel partir da voi;
Soccorretemi ohimé;
Voi che set'il cor mio;
Voi volete ch'io mora

Canzonette, 4vv, bc (Antwerp, 1620), P:
Ardenti miei sospiri;
Ardor felice e caro;
Dolce spirto d'amore;
Donna gentile;
Donna se 'l cor;
E se ben nott'e giorno (2p. Deh! luce del mio cor);
Gli ardenti miei desiri;
Il mio martir (2p. I miei sospiri; 3p. Donna crudel);
It'amari sospiri;
Lagrime dolci e care;
La vag'e bell'Aurora;
Lungi da voi;
Mirando la mia dea;
Occhi ladri d'amor;
O com'è gran martire;
Ohimé, partit'è il mio bel sol;
Poiché mesto e dolente;
Rosa d'amor;
Tutta gentili'e bella;
Vivrò io mai (2p. E se pur esser)

2 madrigals, P:
If sorrow might, 6vv;
Sleep quiet Lee, 3vv

18 madrigals, 1–3vv, P:
Al fonte, al prato;
Alme d’amor rubelle;
Che veggio, ohimé;
Così dunque;
Crudelissima doglia;
Donna, mentre io vi miro;
Felice chi vi mira;
Ho visto al mio dolore;
Lasso, ch’io moro;
Legasti, anima mia;
Lungi dal vostro lume;
O dolce mio martire;
O donna troppo cruda;
O durezza di ferro;
O miei giorni fugaci;
Pargoletta è colei;
T’amo mia vita;
Vergine bella

Other:
City Cries, 1v, str, B no.69;
Country Cries, 1v, str, B no.70

Vocal religiosa:

Cantiones sacrae, 5vv, bc (Antwerp, 1617):
Anima Christi;
Ave Maria gratia plena;
Ave verum corpus;
Ave virgo gratiosa;
Contristatus est Rex David;
Dixit Agnes;
Indica mihi;
In lectulo mihi;
Jesu decus angelicum;
Jesu dulcedo cordium (2p. Desidero te);
Jesu dulcis memoria;
Jesu summa benignitas;
O bone Jesu (2p. O nomen Jesu);
Omnem super quem;
Quae est ista quae ascendit de deserto;
Quando cor nostrum;
Vidi speciosam;
Vox in Rama

Cantica sacra, 6vv, bc (Antwerp, 1618), E:
Adjuro vos filiae;
Ardens est cor meum;
Cantate Domino;
Congratulamini mihi;
Factum est silentium;
Heu mihi Domine;
Jesu decus angelicum;
Jubilate Deo;
O crux ave;
O vos omnes;
Panis angelicus;
Paratum cor meum;
Quae est ista quae ascendit quasi aurora;
Quam pulchra es;
Quem vidistis;
Sancta et immaculata virginitas;
Surge amica mea;
Te laudamus;
Veni Jesu;
Virgo prudentissima;
Vulnerasti cor meum

Cantica sacra, 2–3vv, bc (London, 1662):
Ardens est cor meum;
Beatus vir;
Canite Jehovae;
Cantate Domino;
Conceptio tua;
Duo seraphin, ed. R. Charteris, Two Motets (London, 1990);
Ego dormio;
Gaudent in coelis;
Gloria Patri;
Gratias tibi Deus;
Isti sunt sancti;
Justus cor suum;
Justus germinabit;
Laetamini cum Maria;
Miserere mei;
O bone Jesu, ed. R. Charteris, Two Motets (London, 1990);
O Domine Jesu Christe;
O lux et decus Hispaniae;
O quam suavis;
Panis angelicus;
Qualis est dilectus;
Sancta et immaculata virginitas;
Veni electa mea;
Vulnerasti cor meum

2 verse anthems, Cu, DRc, Lbl:
Almighty God, who through thy only begotten son;
Unto thee, O Lord

Other:
8 motets, 2–3vv, bc, Ob, Och, Lbl, Lcm
1 full anthem, And the King was moved, 5vv, GB-Lbl

Instrumental:

8 fantasias, a 5, IRL-Dm, GB-Ckc, Lbl, Ob, Och, US-LAuc, NYp; 1 ed. in D, no.38; ed. V. Brookes (Albany, CA, 1992)
2 fantasias, a 6, IRL-Dm, GB-Lbl, Ob; ed. V. Brookes, Six Fantasias for Six Viols (Albany, CA, 1994); ed. R. Chateris (London, 1996)
8 pavans, 3 almaines, 1 galliard, a 5, Ckc, Lbl, Lcm, Och;
1 pavan ed. in D, no.61
1 pavan, a 3/4, Lbl (a 3), Och (a 4)
1 almaine, a 3, Ob
doubtful works
8 motets, 2vv, 16742
6 fantasias, a 5, GB-Lbl Eg.3665, attrib. Dering, by John Ward
3 fantasias, a 6, IRL-Dm, GB-Ob, anon., possibly by Dering; ed. V. Brookes, Six Fantasias for Six Viols (Albany, CA, 1994)
2 In Nomines, a 6, IRL-Dm, GB-Ob, anon., possibly by Dering; ed. V Brookes (Albany, CA, 1992)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Richard Dering (c.1580-1630) - Altres: Richard Dering (c.1580-1630)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Clare College Cambridge Choir; Timothy Brown (conductor)
AMAZON: DERING, R. - Motets

IMSLP: Richard Dering (c.1580-1630)

CPDL: Richard Dering (c.1580-1630)

SPOTIFY: DERING, R. - Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PASQUINI, Ercole (c.1560-c.1610) - Harpsichord and Organ works

Obra d'Adam de Coster (c.1586-1643), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

Adam de Coster (Mechelen, c.1586 - Antwerpen, 4 de maig de 1643) va ser un pintor flamenc. Nascut a Mechelen, el 1607 se'l documenta a Anvers, on va ser admès com a pintor en el Gremi de Sant Lluc. Es dedueix, a través del seu estil, un possible viatge formatiu a Itàlia si bé no hi ha documentació que ho acrediti. El seu traç i el seu tenebrisme denoten una clara influència d'autors com Manfredi o Campi. La seva temàtica fou principalment religiosa si bé també va realitzar algunes escenes costumistes, totes elles amb destacats efectes d'il·luminació. Va morir a Anvers el maig de 1643.

Font: En català: Adam de Coster (c.1586-1643) - En castellano: Adam de Coster (c.1586-1643) - In english: Adam de Coster (c.1586-1643) - Altres: Adam de Coster (c.1586-1643) 

---

Parlem de Música...

Ercole Pasquini (Ferrara, c.1560 - Roma, c.1610) va ser un organista i compositor. Es desconeixen els primers anys de vida i formació. La primera referència va aparèixer en la publicació Apparato de gli huomini illustri della città di Ferrara (1620) d'Agostino Superbi, en la que se'l va descriure com un dels millors organistes de Ferrara. Segons el mateix Superbi, va estudiar amb Alessandro Milleville i va ser organista durant molts anys a Ferrara abans de traslladar-se a Verona el 1592. Durant la dècada del 1580 va ser professor d'orgue i composició de Vittoria Aleotti, filla de G.B. Aleotti, un arquitecte de la cort de Ferrara. El 1592 se'l va situar a Verona, on va publicar la seva faula I fidi amanti en motiu de la cerimònia matrimonial entre Eleonora d’Este i Carlo Gesualdo, i on va ser organista de l'església Santa Maria in Organo. Més tard, va succeir a Luzzaschi com a organista de l'Accademia della Morte. L'octubre de 1597 va ser nomenat organista de la Cappella Giulia de la Basílica de Sant Pere de Roma i el 1604 de l'església del Santo Spirito in Sassia de la mateixa ciutat. El 1608 va ser acomiadat del seu càrrec a Sant Pere i el seu rastre es va perdre situant la seva mort, i segons Superbi en fosques circumstàncies, a l'entorn del 1610.

OBRA:

2 motets, 5, 10vv, in R. Aleotti, Sacrae Cantiones (Venice, 1593); 1, 4vv, in 1618
1 madrigal, 5vv, 1591 (contrafactum, in 1606); 1 in 1604
6 toccatas, 2 durezze e ligature, 12 canzonas, 1 intabulation of C. Rore, Anchor che col partire, 5 sets of variations, 4 dances, 1 untitled (doubtful); all ed. in CEKM, xii (1966)
1 mass, 10vv;
Missa ‘Vestiva i colli’, 3 choirs;
Cantiones, 16 vols.;
Madrigali alla Sma. Vergine, 5vv: lost, cited in inventory of Archduke Siegmund Franz, Innsbruck, 1665

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Ercole Pasquini (c.1560-c.1610) - Altres: Ercole Pasquini (c.1560-c.1610)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: James Johnstone (organ & harpsichord)
AMAZON: PASQUINI, E. - Works for Harpsichord and Organ

IMSLP: Ercole Pasquini (c.1560-c.1610)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: PASQUINI, E. - Works for Harpsichord and Organ



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!