diumenge, 25 de juny del 2017

GAFFURIUS, Franchino (1451-1522) - Missa de Carneval



- Recordatori de Franchino Gaffurius -
En el dia de la commemoració del seu 495è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jheronimus Bosch 'El Bosco' ('s-Hertogenbosch, c.1450 - 's-Hertogenbosch, 9 d'agost de 1516) va ser un pintor flamenc. Fill i nét de pintors, va rebre la seva formació al taller familiar i va desenvolupar la seva activitat a la seva ciutat natal, Hertogenbosch, apartada dels principals centres artístics dels Països Baixos, fet que no va impedir que tingués contactes amb els principals corrents artístics de la seva època. L'escassetat de notícies biogràfiques i de la destinació de la seva primeres obres, va dificultar la sistematització cronològica de la seva producció. En la seva primera època es van situar obres com L'extracció de la pedra de la bogeria i Els set pecats capitals, així com Les noces de Canà i el El Xarlatà, amb composicions tradicionals on les figures es van mostrar sòlidament definides per un ritme gairebé escultòric i per un cromatisme intens. Iconogràficament aquestes obres van mostrar la tendència de l'autor a utilitzar fonts àuliques i populars, introduint elements misteriosos i inquietants, que caracteritzaran, de manera cada vegada més precisa, el to satíric de les representacions. Aquestes característiques, i ja en plena maduresa del pintor, van assolir el seu clímax en obres com La nau dels Bojos, El carro de fenc i El jardí de les Delícies. En tots elles es va mostrar la bogeria de la humanitat, que encegada per les passions, arriba fins a les tenebres. La seva infinita capacitat expressiva es va basar en un profund coneixement de les fonts literàries i figuratives, que aniria des dels llibres de somnis i visions fins a textos alquímics i astrològics, en una perfecta estructuració espacial, unitària i pura, que es va conjugar amb un lúcid enfocament dels innombrables episodis, gairebé fragmentats, i amb un gran detall. 

Tot això va confluir en la representació d'un univers complex i trastornat, en una visió gairebé onírica, d'innombrables ritmes, expressions i accions, accentuada pels contrastos cromàtics. A la gràcia de la representació de determinades figures i paisatges, pròpies de la tradició del gòtic tardà, es van contraposar escenes de turment i devastació amb representacions d'híbrids monstruosos i metamorfosis bestials. Davant d'aquestes pintures que van mostrar la presència demoníaca al món, va realitzar altres de caràcter més alegre, com Sant Joan a Patmos i Sant Joan Baptista meditant, on es van representar als eremites absorts enmig d'un vast paisatge lluminós, indiferents a la presència d'aparicions amenaçadores. En les seves últimes obres es van fer més freqüents els temes de la passió destacant La Coronació d'Espines i La pujada al Calvari, on les figures afloren a un primer pla sufocades per la multitud de torturadors de rostres deformes que les envolten. La influència de la pintura del Bosco va ser immediata en la tradició artística dels Països Baixos, tant en els temes demoníacs com en la representació de paisatges. La seva influència va ser determinant també a la resta d'Europa on la seva obra es va convertir en imprescindible en moltes col·leccions, destacant la seva presència a les col·leccions reials espanyoles. El Bosco està considerat com un dels millors pintors de transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna gràcies al seu minuciós estil i la seva capacitat per a recrear escenes oníriques, plenes de símbols i figures irreals recreades per la seva imaginació. El significat dels seus quadres ha estat objecte d'estudi durant segles, i ha estat admirat per moviments artístics com ara el surrealisme. Jheronimus Bosch va morir a 's-Hertogenbosch l'agost del 1516.




Parlem de Música...

Franchino Gaffurius (Lodi, 14 de gener de 1451 - Milano, 25 de juny de 1522) va ser un teòric i compositor italià. Va ser un dels músics més famosos a la Itàlia de finals del segle XV i principis del XVI. Va néixer a Lodi en el si d'una família aristocràtica. De jove va entrar en un monestir benedictí, on va rebre formació musical de Godendack i més tard es va fer sacerdot. Va viure a Mantua i Verona abans d'instal·lar-se a Milà, on el gener de 1484 va assolir el mestre de capella de la catedral. Durant la dècada anterior els Sforza, a través del compositor Gaspar van Weerbeke que va fer una gran tasca de selecció dels músics, havien convertit el cor de la seva capella de Milà en un dels conjunts musicals més grans i distingits d'Europa. Hi van anar cantants i compositors de l'escola francoflamenca com Alexander Agricola, Loyset Compère i Johannes Martini. La majoria dels membres del cor de la catedral de Milà van ser italians, i va existir una significativa influència entre aquest cor i el de la capella dels Sforza. Gaffurius va romandre en el seu càrrec catedralici durant la resta de la seva vida, i és allà on va conèixer i va fer amistat amb Desprez i Leonardo de Vinci. Com a compositor va escriure misses, motets, himnes i composicions sobre el Magnificat, principalment durant els seus anys a Milà. Alguns dels motets es van escriure per a cerimònies del ducat; moltes de les misses mostren la influència de Josquin, i la majora van mostrar una fluida polifonia flamenca, si bé amb adorns i melodies italianes. Gaffurius va morir a Milà el juny de 1522.

OBRA:

Vocal secular:

all in I-PAc 1158
Alto standardo, 3vv
Ayme fortuna, 3vv
Illustrissimo marchexe signor Guielmo, 3vv, addressed to Guglielmo VIII, Marquis of Monferrato (ed. Jeppesen, 1969, 311–15)
Lascera ogni ninfa, 3vv
2 textless compositions, 3vv

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Ave maris stella’, Lib.4, f.1v
Missa brevis eiusdem toni (lacking Ky, Ag), Lib.2, f.110v, G iii (see Leverett, 1994, 163–4)
Missa brevis et expedita (lacking Ky, Ag), Lib.2, f.69v, A (see Leverett, 1994, 163–4)
Missa brevis octavi toni (lacking Ky, Ag), Lib.2, G iii
Missa de carneval, Lib.3, F i; G i
Missa ‘De tous biens pleine’, Lib.2, F ii; G ii (on Hayne van Ghizeghem's chanson)
Missa ‘Imperatrix gloriosa’, Lib.4, f.14v
Missa ‘La bassadanza’, Lib.4, f.28v
Missa ‘Montana’ (lacking Ky, Ag), Lib.3, G i
Missa ‘O clara luce’, Lib.2, F ii; G iii
Missa ‘Omnipotens genitor’, Lib.2, F ii; G ii
Missa primi toni brevis (lacking Ag), Lib.2, F ii; G ii
Missa quarti toni Sancte Caterine, Lib.2, F ii; G iii (with motets in place of Introit and Deo gratias)
Missa sexti toni irregularis, Lib.2 and 3, F i; F ii; G i; G ii
Missa trombetta (lacking Ky, Ag), Lib.2, G ii
Missa (lacking Ky, Ag), 3vv, Lib.3, G i
Missa, Lib.2, F ii; G iii
Missa, Lib.4, f.41v

Motetti missales:
Salve mater salvatoris (2 p. Salve verbi sacra parens; 3 p. Salve decus virginum; 4 p. O convallis humilis; 5 p. Tu thronus es Salomonis; 6 p. Salve mater pietatis; 7 p. Vox eclipsim nesciens; 8 p. Imperatrix gloriosa; 9 p. Florem ergo genuisti; 10 p. Res miranda), Lib.1, G v

Magnificat settings:
3 Magnificat, 3vv, 8 Magnificat, 4vv, Lib.1, 3, G iv

Motets and hymns:
Accepta Christi munera, 5vv, Lib.2, G v;
Ambrosi doctor venerande, Lib.4, f.68v;
Assumpta est Maria, Lib.4, f.26v (Ingressa);
Audi benigne conditor, 5vv, Lib.1 and 4, G v;
Ave mundi spes, Maria, Lib.1, G v;
Beata progenies, 3vv, Lib.1, G v;
Castra celi, Lib.1, G v;
Caeli quondam roraverit, Lib.4, f.13v;
Christe cunctorum dominator, Lib.4, f.48v;
Christe redemptor … ex Patre, I-MC 871, ed. I. Pope and M. Kanazawa, The Musical Manuscript Montecassino 871 (Oxford, 1978);
Descendi in hortum, Lib.1, G v
Gaude mater luminis, Lib.1, G v;
Gaude virgo gloriosa, Lib.1, G v;
Gloriose virginis Mariae, 3vv, Lib.1, G v;
Gloriose virginis Mariae, 4vv, Lib.4, f.47v (belongs with mass on f.41v);
Hac in die (introit to Missa Sancte Caterine), Lib.2 and 3, F ii; G iii;
Hoc gaudium, Lib.1, G v;
Hostis Herodes impie, I-MC 871, ed. I. Pope and M. Kanazawa, The Musical Manuscript Montecassino 871 (Oxford, 1978);
Imperatrix gloriosa, Lib.4, f.12v;
Imperatrix reginarum, Lib.1, G v;
Joseph conturbatus est, Lib.1, G v
Magnum nomen domini, 5vv, Lib.1 and 4, G v;
Nativitas tua, Lib.4, f.40v (Ingressa);
O beate Sebastiane, Lib.1, G v;
O crux benedicta, Lib.4, f.10v;
O Jesu dulcissime, 5vv, Lib.4, f.98v;
Omnipotens eterne Deus, Lib.1, G v;
O res laeta, Lib.1, G v;
Ortus conclusus, Lib.1, G v;
O sacrum convivium, 4vv, Lib.1, G v;
O sacrum convivium, 5vv, Lib.2 and 4, G v;
Pontifex urbis populi, Lib.4, f.38v;
Prodiit puer, Lib.1, G v;
Promissa mundo gaudia, Lib.1 and 2, G v;
Quando venit ergo, Lib.1, G v;
Regina caeli, Lib.1, G v
Salve decus genitoris, Lib.1, G v (addressed to Ludovico Sforza);
Salve mater Salvatoris, Lib.1, G v;
Salve mater Salvatoris, Lib.1, G v;
Salve verbi sacra parens, Lib.4, f.23v;
Simeon justus, Lib.4, f.1 (Ingressa);
Solemnitas laudabilis, Lib.4, f.82v;
Sponsa Dei electa, Lib.1, G v;
Stabat mater, Lib.1 and 3, G v;
Sub tuam protectionem, 3vv, Lib.1, G v;
Tota pulchra es, Lib.1, G v;
Verbum sapientiae, Lib.1, G v;
Vidi speciosam, Lib.4, f.27v (Offertorio);
Virgo constans (Loco Deo gratias in Missa Sancte Caterine), Lib.2 and 3, F ii; G iii;
Virgo Dei digna, Lib.1, G v;
Virgo prudentissima, Lib.1, G v

Lost works:
Facciam festa e giullaria (lauda for Christmas, formerly in Lib.4)
Mass for the Purification of the Virgin (formerly in Lib.4)
Missa ‘Illustris princeps’ (mentioned in Apologia)
Missa ‘Le souvenir’ (mentioned in Apologia)
Missa ‘L'homme armé’ (mentioned in Apologia and letter 83 of Blackburn, Lowinsky and Miller)
Nunc eat et veteres (to Tinctoris; mentioned in Tractatus practicabilium proportionum)
unnamed composition using proportions (mentioned in letters 52, 84, 85 of Blackburn, Lowinsky and Miller)
Gaffurius, Franchinus

Literatura:

Printed:
Theoricum opus musice discipline (Naples, 1480; ded. Cardinal Giovanni Arcimboldo)
Theorica musicae (Milan, 1492/R; ded. Ludovico Sforza); Eng. trans. by W.K. Kreyszig (New Haven, CT, 1993)
Tractato vulgare del canto figurato (Milan, 1492) [pubd under the name of a pupil, Francesco Caza; condensed It. trans. of Practica musice, book 2]; Ger. trans. by J. Wolf (Berlin, 1922)
Practica musice (Milan, 1496/R; ded. Ludovico Sforza); Eng. trans., MSD, xx (1969); ed. and trans. I. Young (Madison, WI, 1969)
Angelicum ac divinum opus musice (Milan, 1508/R; ded. Simone Crotti) [It., mostly based on Practica musice]
De harmonia musicorum instrumentorum opus (Milan, 1518/R; ded. Jean Grolier; earlier versions in MS: 1500 ded. Bonifacio Simonetta; rev. 1514); Eng. trans. in MSD, xxxiii (1977); 5 earlier MS copies
Apologia … adversus Joannem Spatarium et complices musicos bononienses (Turin, 1520)
Epistula prima in solutiones obiectorum Io. Vaginarii Bononien. (Milan, 1521)
Epistula secunda apologetica (Milan, 1521)

Manuscript:
Extractus parvus musicae, c1474, I-PAc 1158 (ded. Filippo Tresseni), ed. F.A. Gallo (Bologna, 1969)
Tractatus brevis cantus plani, c1474, PAc 1158 (ded. Paolo de' Greci)
Flos musice, c1475–6 (ded. Ludovico Gonzaga III, Marquis of Mantua), lost
Musice institutionis collocutiones, c1475–6 (ded. Carlo Pallavicino, Bishop of Lodi), lost
Theorie musice tractatus, c1479, GB-Lbl Hirsch IV.1441 (early version of Theoricum opus; ded. Antonio de Guevara, Count of Potenza)
Musices practicabilis libellum, 1480, US-CA Houghton Mus 142 (ded. Guido Antonio Arcimboldo; became book 2 of Practica musice)
Tractatus practicabilium proportionum, c1482, I-Bc A69 (ded. Corradolo Stanga; became book 4 of Practica musice)
Micrologus vulgaris cantus plani, c1482, Bc A90 (ded. Paolo de' Greci)
Liber primus musices practicabilis, 1487, BGc Σ.4.37 (became book 1 of Practica musice)
Glossemata quaedam super nonnullas partes theoricae Johannis de Muris, 1499, Ma H.165 inf. 

Font: En català: Franchino Gaffurius (1451-1522) En castellano: Franchino Gaffurius (1451-1522) In english: Franchino Gaffurius (1451-1522) - Altres: Franchino Gaffurius (1451-1522)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Il Convitto Armonico; Baschenis Ensemble
TACTUS: GAFFURIO, F. - Missa de carnaval
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GAFFURIO, F. - Missa de carnaval



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 24 de juny del 2017

TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Klingende Geographie

Johann Georg Platzer - Konzert im Palast
Obra de Johann Georg Platzer (1704-1761), pintor austríac (1)


- Recordatori de Georg Philipp Telemann -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Johann Georg Platzer (Eppan, 24 de juny de 1704 - Eppan, 10 de desembre de 1761) va ser un pintor austríac. Fill del pintor Johann Victor Platzer, es va formar amb el seu pare, amb el seu oncle Christoph Platzer i amb el pintor Josef Anton Kessler. A partir del 1721 es va traslladar a viure i treballar a Viena, ciutat on es va ràpidament especialitzar en temàtica galant i rococó. El 1728 va entrar com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on també va rebre la influència d'altres autors, com Ottmar Elliger, i de la pintura manierista. Com a pintor, es va caracteritzar per un cromatisme brillant, potser més habitual en les pintures en miniatura, una sobrecàrrega de personatges i una gran opulència en les decoracions, plenes d'accessoris de tota mena i condició. La seva obra, plenament integrada en el gust aristocràtic de l'època, fou notablement popular. Platzer va morir a Eppan el desembre de 1761.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Georg Platzer (1704-1761) - Altres: Johann Georg Platzer (1704-1761)



Parlem de Música...

Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) va ser un compositor alemany. Fill d'un pastor, ja des de petit va demostrar un apassionat interès per la música i per altres ciències. Després de la mort del seu pare el 1685, la seva educació va quedar a càrrec de la seva mare, qui en aquell temps treballava en una església. Als 10 anys va començar a estudiar música de forma autodidacta escrivint la seva primera partitura dos anys més tard. No obstant, i tot i les enormes capacitats que va demostrar, la seva família no va mostrar cap interès en què el seu fill seguís una carrera musical. De fet, la seva mare li va confiscar tots els instruments i el 1693 el va enviar a una nova escola de Zellerfeld, amb l'esperança que aquest canvi l'orientés vers una professió més lucrativa. Tanmateix, el mateix director de l'escola, a l'observar l'innat talent musical del jove Telemann, li va facilitar l'accés a un aprenentatge més acadèmic sense renunciar a la formació autodidacta. En aquest sentit, ja en aquells anys era capaç de tocar l'orgue, el violí, la flauta, l'oboè i el trombó, entre altres instruments. Alhora, els seus primers viatges van permetre-li entrar en contacte amb la música d'autors diversos sent les seves primeres referències, els compositors Rosenmüller i Corelli. El 1701 va coincidir amb Händel, amb qui mantindria una estreta amistat al llarg del temps, abans de viatjar a Leipzig, ciutat on va estudiar jurisprudència a la universitat. No obstant, i conscient el seu entorn proper de la seva extraordinària destresa musical, ràpidament va abandonar els estudis per a centrar-se de ple en la música.

Aquells anys va començar a rebre encàrrecs musicals, tant de la pròpia ciutat, com d'esglésies o de forma privada. Tal fou el seu èxit, que va fundar el Collegium musicum amb l'objectiu principal d'interpretar les seves composicions. El 1702 va ser nomenat director de l'Òpera de Leipzig i Kantor de la Neukirche fet que va causar inquietud a Johann Kuhnau, el Kantor oficial de la ciutat fins el punt que finalment el mateix Kuhnau, possiblement per gelosia, va denunciar a Telemann davant les autoritats municipals. Potser cansat d'aquesta tensió, Telemann va decidir viatjar a Sorau on el 1705 va assolir el càrrec de mestre de capella del comte Erdmann von Promnitz. Allà va entrar en contacte amb la música francesa de l'època la qual va influenciar obertament la seva obra, especialment les nombroses Suites orquestrals que va compondre. El 1707 i després de la invasió sueca d'Alemanya, va viatjar a París abans d'instal·larse a Eisenach, on fou nomenat mestre de kantors de la cort. Allà va conèixer i fer amistat amb Johann Sebastian Bach fins el punt que el va fer padrí del seu fill Carl Philipp Emanuel Bach. El 1712 es va traslladar a Frankfurt-am-Mein on hi va viure fins el 1721, any que es va instal·lar definitivament a Hamburg. Allà fou rebut amb tots els honors possibles sent nomenat kantor del Gymnasium Joanneum i mestre de capella de les cinc esglésies principals de la ciutat. Alhora, la seva feina com a compositor es va multiplicar exponencialment escrivint centenars d'obres de tota mena i condició fins el punt de convertir-se en un dels músics més prolífics de la història.

També va treballar com a professor de cant i teoria musical i va dirigir nombrosos concerts setmanals així com a la direcció de l'òpera local. El 1722, no obstant, va procurar accedir al càrrec de Kantor de Leipzig, vacant després de la mort de Kuhnau. Amb certa facilitat va obtenir el càrrec si bé el mateix Telemann el va rebutjar amb la condició que la ciutat d'Hamburg li augmentés el seu salari. A més a més, la seva activitat a Hamburg es va complementar amb diverses feines menors en altres corts així com amb l'edició i publicació de molts dels seus extensos volums musicals. El 1728 va fundar la publicació "Der getreue Musikmeister" on a banda d'incloure música pròpia, va incloure-hi lliçons musicals així com música d'autors diversos del seu temps sent una de les primeres revistes musicals a l'ús de la història. A partir del 1740 la seva activitat, frenètica en qualsevol cas, va començar a decaure enfoncant-se de ple en l'escriptura de tractats musicals. També en aquell temps va col·laborar amb altres músics com Franz Benda o amb el seu fillol Carl Philipp Emanuel Bach, qui posteriorment el succeiria després de la seva mort. El 1755, i després de la mort del seu fill Andreas Telemann (1715-1755), va assumir la responsabilitat d'educar al seu net Georg Michael Telemann. També d'aquesta darrera etapa de la seva vida van ser la majoria dels seus oratoris. A partir del 1762 i degut al deteriorament irreversible de la seva visió, va decidir jubilar-se parcialment si bé va continuar treballant a Hamburg fins el juny del 1767, l'any de la seva mort.

OBRA:

Veure aquí.

Font: En català: Georg Philipp Telemann (1681-1767) En castellano: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - In english: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - Altres: Georg Philipp Telemann (1681-1767) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Fiorita; Daniela Dolci
RECICLASSICAT: TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767)
JPC: Telemann - Klingende Geographie
SPOTIFY: Telemann - Klingende Geographie



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 23 de juny del 2017

VÁSQUEZ, Juan (c.1500- c.1560) - Villancicos i canciones

Jacob Grimmer - Townscape with skaters on a frozen river
Obra de Jacob Grimmer (c.1525-1590), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Jacob Grimmer (Antwerpen, c.1525 - Antwerpen, 1590) va ser un pintor flamenc. Seguidor fidel de Pieter Bruegel el Vell, es va formar amb Matthys Cock, Gabriel Bouwens i Christiaen van den Queborn. El 1547 va entrar al Gremi de Sant de Lluc d'Anvers i poc després es creu va visitar Itàlia. El 1548 es va casar amb Lucia van de Wouwer amb qui va tenir un mínim de quatre fills, un d'ells, Abel Grimmer, pintor. Jacob Grimmer va realitzar principalment vistes de paisatges molts dels quals van tenir un significat més enllà del pròpiament descriptiu. De fet, algunes de les seves obres van representar al·legòricament les estacions i mesos de l'any així com d'altres amb connotacions religioses, com per exemple la representació que va fer de la Torre de Babel. En el seu temps va gaudir de notable ressò i va col·laborar amb altres pintors com Martin van Cleve i Gillis Mostaert. Moltes de les seves obres van ser gravades posteriorment. Grimmer va morir a Anvers el 1590.

Font: En català: No disponible En castellano: Jacob Grimmer (c.1525-1590) In english: Jacob Grimmer (c.1525-1590) - Altres: Jacob Grimmer (c.1525-1590)



Parlem de Música...

Juan Vásquez (Badajoz, c.1500 - Sevilla?, c.1560) va ser un compositor espanyol. La primera referència al seu nom va datar de l'octubre de 1511, any que va aparèixer citat com a contralt del cor de la Catedral de Plasencia. Novament, i fins l'abril de 1530, no va tornar aparèixer mencionat, en aquest cas com a cantant de la Catedral de Badajoz, on precisament aquell any va assumir el càrrec de professor de cant pla. El 1539 es va traslladar a Palencia on hi va treballar breument abans de viatjar a Madrid sota petició de Juan Tavera, l'arquebisbe de Toledo. Es desconeix la seva activitat a Madrid retornant a Badajoz, ja com a mestre de capella, el 1545. El 1550, i sota protecció de Don Antonio de Zuñiga, es va traslladar a Sevilla on hi va viure i treballar la resta de la seva vida. Allà va compondre diverses obres, principalment Sonetos y Villancicos. Juan Vásquez es creu va morir a Sevilla a l'entorn del 1560.


OBRA:

[26] Villancicos i canciones, 3–5vv (Osuna, 1551), ed. in RRMR, civ (1995);
11 vihuela intabulations, 1 guitar intabulation, 1554, 6 ed. F. Pedrell, Catálech de la Biblioteca musical de la Diputacio de Barcelona, ii (Barcelona, 1909), 125ff, 7 ed. F. Pedrell, Cancionero musical popular español, iii (Barcelona, 1922), 151
Agenda defunctorum, 4vv (Seville, 1556); ed. S. Rubio (Madrid, 1975)
Recopilación de [67] sonetos y villancicos, 4–5vv (Seville, 1560), ed. in MME, iv (1946);
3 vihuela intabulations, 1547, ed. in MME, xxii (1965);
4 vihuela intabulations, 1552;
3 vihuela intabulations, 1554

Font: En català: No disponible En castellano: Juan Vásquez (c.1500- c.1560) In english: Juan Vásquez (c.1500- c.1560) - Altres: Juan Vásquez (c.1500- c.1560)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Vandalia
AMAZON: VÁSQUEZ, J. - Vocal Music
SPOTIFY: VÁSQUEZ, J. - Vocal Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 22 de juny del 2017

VAN DEN GHEYN, Matthias (1721-1785) - Suites pour le Clavecin (c.1750)

Anton Graff - Female portrait
Obra d'Anton Graff (1736-1813), pintor suís (1)


- Recordatori de Matthias Van den Gheyn -
En el dia de la commemoració del seu 232è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anton Graff (Winterthur, 18 de novembre de 1736 - Dresden, 22 de juny de 1813) va ser un pintor suís. Fill d'un mestre artesà, va estudiar pintura primer a Winterthur i posteriorment a Augsburg. Va ser professor i pintor de la Cort de Dresden i de la seva Acadèmia d'Arts. Va realitzar nombrosos retrats de diverses personalitats com Gotthold Ephraim LessingMoses MendelssohnJohann Gottfried HerderFriedrich SchillerChristoph Willibald GluckHeinrich von Kleist i Frederic el Gran, entre molts altres. En els darrers anys va canviar la temàtica de les seves obres i va pintar nombrosos paisatges en un estil clàssic. Va morir a Dresden el juny de 1813.

Font: En català: No disponible En castellano: Anton Graff (1736-1813) In english: Anton Graff (1736-1813) - Altres: Anton Graff (1736-1813) 



Parlem de Música...

Matthias Van den Gheyn (Tienen, 7 d'abril de 1721 - Leuven, 22 de juny de 1785) va ser un organista i compositor flamenc. Germà d'Andreas Jozef Van den Gheyn (1727-1793), es va formar amb la seva família, membres d'una destacada dinastia de músics locals. A partir del 1741 va treballar com a organista de la Pieterskerk de Leuven i a partir del 1745 va ser l'encarregat del carilló de la ciutat. En aquest sentit, va ser considerat un expert en l'art de tocar les campanes. També va treballar com a restaurador d'orgues i carillons. Com a compositor, va publicar dues col·leccions de música, una per a clavecí i l'altra per a clavecí i violí. Per altra banda, també va compondre si bé no va arribar a publicar, diverses peces per a clavecí, orgue i carilló sent recordat, i en relació a aquest darrer instrument, com "el Bach del carilló" per la seva destresa documentada. Van den Gheyn va viure principalment a Leuven on hi va morir el juny de 1785.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthias Van den Gheyn  (1721-1785) - Altres: Matthias Van den Gheyn  (1721-1785)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando De Luca (clavecí)
IMSLP: Matthias Van den Gheyn  (1721-1785)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 21 de juny del 2017

EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Sacred Choral Music

Martino Altomonte - Brezmadezna (1719)
Obra de Martino Altomonte (1657-1745), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Ernst Eberlin -
En el dia de la commemoració del seu 255è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Martino Altomonte (Napoli, 8 de maig de 1657 - Wien, 14 de setembre de 1745) va ser un pintor italià d'ascendència austríaca. Va néixer amb el nom de Johann Martin Hohenberg si bé, i posteriorment, se'l va canviar pel de Martino Altomonte. Es va formar a Nàpols amb el pintor Giovanni Battista Gaulli i a partir del 1684 va treballar com a pintor de la cort de Joan III Sobieski de Polònia. La seva temàtica, si més no en aquell primer període, va ser principalment bèl·lica, amb escenes de batalles si bé també va realitzar algunes composicions religioses. Posteriorment, es va traslladar a Viena, on va seguir treballant com a pintor d'obra religiosa i frescs per a esglésies. El seu fill Bartolomeo Altomonte va ser també pintor. Martino va morir a Viena el setembre de 1745.

Font: En català: No disponible En castellano: Martino Altomonte (1657-1745) In english: Martino Altomonte (1657-1745) - Altres: Martino Altomonte (1657-1745)



Parlem de Música...

Johann Ernst Eberlin (Jettingen, bap. 27 de març de 1702 - Salzburg, 19 de juny de 1762) va ser un compositor i organista alemany. Es va formar inicialment al Gymnasium d'Augsburg tot i que la seva obcecació per la música el va obligar a abandonar la formació acadèmica. Amb 11 anys va començar a aplicar-se en la música. El 1721 es va instal·lar a Salzburg, la ciutat on desenvoluparia tota la seva carrera artística. Allà va estudiar a la Universitat Benedictina fins el 1723. Ben aviat, es va convertir en el quart organista de la Catedral de Salzburg i el 1749 va assolir el càrrec de primer organista i mestre de capella de la catedral. La reputació d'Eberlin en aquell temps va ser indiscutible i el mateix Leopold Mozart va afirmar que va ser un "dels grans mestres de la composició... amb facilitat i rapidesa". Eberlin va ser un bon amic i mentor de la família Mozart i també de Michael Haydn, amb qui va compartir espai a l'església de Sant Pere de Salzburg. El seu nom va ser un dels principals eslavons de transició del barroc al classicisme a Àustria. Com a compositor va ser extraordinàriament prolífic ja que, a banda d'escriure en tots els gèneres coneguts, ho va fer en gran quantitat. Va compondre un mínim de 91 obres teatrals per a la cort, per a universitats i per les diverses congregacions associades a Salzburg. L'estil de la seva música, italià, va ser ben rebut arreu de la geografia Austríaca. Alhora, va compondre nombrosos Oratoris (Die Allmacht Gottes, 1754, Die beste Wahl der christlichen Seele, Der blutschwitzende Jesus, etc.), 58 Misses, 9 Rèquiems, 160 oficis religiosos, himnes, salms i lletanies. També va escriure extensa producció instrumental; 3 Simfonies i gran quantitat de música d'orgue. Eberlin va morir a Salzburg el juny de 1762 i va ser enterrat amb tots els honors aristocràtics de l'Arquebisbat de Salzburg.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
c60 school plays, 1742–61, incl. Joas, A-KR (inc.);
Sedecias, D-Rp, A-KR;
Sigismundus, rex Burgundiae, 1751, KR, 3 pieces ed. in H; others, lost

Pastorals:
Daphne, 1758, A-Sn;
Schäfferey, 1754, Sn, doubtful

Comedies:
Heyliger Gspäss und gspässige Heyligkeit des vom Himmel träumenden Stöffel, A-Sn, doubtful;
Trinkgern, KR; Das misslungene Doktorat, Ssp
Applausus: Virtus, Natura, Intellectus, 1737, Ssp

Others, music lost, incl.:
Demofoonte, 1759;
Demetrio, 1760;
Ipermnestra, 1761

Vocal religiosa:

Oratorios:
Die Allmacht Gottes, 1754, A-Sn;
Augustinus, 1755, D-Rp*, 1 aria ed. J. Brand (Ebersberg, 1994);
Die beste Wahl der christlichen Seele (2 pts), D-Rp;
Der büssende hl. Siegmund (2 pts), Rp, 1 aria ed. in H;
Christus-Petrus-Debora-Sara, Rp;
Christus-Petrus-Joannes-Phönissa, Rp, Passion trilogy: pt 1, Der verurteilte Jesus, Rp, pt 2, Der blutschwitzende Jesus, Rp, pt 3, Der gekreuzigte Jesus, F-Pn, pt 2 and 1 aria from pt 1 ed. in H; Petrus und Magdalena, 1755, D-Rp;
De passione Domini, A-KR;
Pro sepulchro Domini; Sedecias (2 pts), 1755, D-Rp;
Der verlorene Sohn (3 pts), 2 pieces ed. in H

Other sacred:
58 masses, A-GÖ, KR, LA, Sd, Sn, SEI, Wgm, Wn, CH-E, D-Mbs, OB, Rp, GB-Lbl, I-Fc, US-Bp, incl. Missa secundi toni, solo vv, 4vv, 2 vn, bc, ed. W. Fürlinger (Altötting, 1970);
Missa in C (brevissima), solo vv, 4vv, 2 vn, 2 tpt, timp, bc, ed. W. Fürlinger (Altötting, 1972);
Missa quinti toni, solo vv, 4vv, 2 vn, bc, ed. W. Fürlinger (Altötting, 1976);
Missa sexti toni, solo vv, 4vv, 2 vn, bc, ed. W. Fürlinger (Altötting, 1984);
Missa in contrapuncto, 4vv, bc, 1741, ed. T. Kohlhase (Stuttgart, 1982);
Missa solemnis brevis, solo vv, 4vv, 2 vn, va, 2 tpt, timp, bc, ed. W. Fürlinger (Altötting, 1986);
Missa a due chori, solo vv, 8vv, 2 orch, ed. J. Reutter (Stuttgart, 1998);
Kyrie, C, MW, xxiv/34 [formerly attrib. W.A. Mozart as k221]

9 Requiem masses, A-KR, Sd, Ssp, D-Mbs;
1 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1979);
9 ed. in Ebel (1997);
Lacrimosa, MW, xxiv/30 [formerly attrib. W.A. Mozart as ka21]

160 Proper settings (ints., grads, seqs, offs, post-elevations, comms), principal sources (incl. autographs) A-Sd, Sn, Ssp, incl.:
Ad te Domine levavi, 4vv, 2 vn, bc, ed. J.E. Habert (Gmunden 1878);
Adiutor in opportunitatibus, 4vv, ed. R.G. Pauly (New York, 1960);
Ave Maria, 4vv, ed. S. Keller (Berlin. 1878);
Benedixisti, 4vv, 2 vn, bc, ed. O. Biba (Hilversum, 1971);
Bonum est confiteri, 4vv, ed. R.G. Pauly (New York, 1960);
Christus factus est, 4vv, bc, ed. C. Marshall (New York, 1967);
Confitebor tibi Domine, 4vv, bc, ed. S. Keller (Berlin, 1878);
Improperium exspectavit cor meum, 4vv, ed. R.G. Pauly (New York, 1960);
Jerusalem quae aedificatur, 4vv, bc (Paris, c1900);
Justum deduxit Dominus, 4vv, formerly attrib. W.A. Mozart as k326/Anh.A4, ed. D. Smithers (New York, 1966), ed. I. Jones and P.J. McCarthy (New York, 1993);
Prope est Dominus, 4vv. ed. F. Hägele (St Augustin, 1998);
Quae est ista, S, A, 4vv, 2 vn, bc, ed. in DTÖ, lxxx, Jg.xliii/1 (1936/R);
Tu es Deus, 4vv, ed. R.G. Pauly (New York, 1960);
Universi, qui te exspectant, 4vv, 2 vn, bc, ed. in DTÖ, lxxx, Jg.xliii/1 (1936/R); for further details see Neumayr (1997)

Numerous settings of Dixit Dominus, Mag, vesper psalms, Miserere and other psalms, A-KR, Sca, Sd, CH-E, D-Mbs, OB, incl. Dixit Dominus, Mag, solo vv, 4vv, 2 vn, tpt, timp, bc, ed. R.G. Pauly (Madison, WI, 1971)
Lits, incl. 32 in A-Sd, others in KR, MS, Sca, Ssp, D-Mbs, OB; 1 lit, Bsb*
Hymns, A-Sca, Sd, CH-E, D-Mbs, HR-Zha; TeD, solo vv, 4vv, 2 vn, tpt, timp, bc, ed. R.G. Pauly (Madison, WI, 1971)
Responsoria, A-Sd, Ssp, Wn
Ants, KR, Sd, Ssp, D-Mbs
21 sacred Ger. arias, solo vv, 2 vn, bc, A-Sn
Numerous other liturgical and devotional works, A-Sca, Ssp, Wgm, Wn, CH-E, D-Bsb, Mbs, OB, Rp, GB-Lbl; see EitnerQ

Instrumental:

3 syms., A-KR, Sca, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, viii (New York, 1982), 1 ed. in RRMCE, xl (1994); Divertimento, KR
IX toccate e fughe, org (Augsburg, 1747/R in Denkmäler der Musik in Salzburg, Facsimile-Ausgaben, vi (Salzburg, 1998), ed. R. Walter, Neun Tokkaten und Fugen (Altötting, 1958)
2 sonatas, pf/hpd, in Oeuvres mélées, ed. J.U. Haffner, iv, vi (Nuremberg, c1757–60)
115 Versetten und Cadenzen, org (Munich, c1830), ed. R. Walter (Vienna, 1991)
65 Vor- und Nach-Spiele, Versetten und Fugetten … in den bekannten 8 Kirchen-Tonarten, org (Munich, c1830), ed. R. Walter (Vienna, 1975)
5 pieces for mechanical org (Hornwerk) in Der Morgen und der Abend, ed. L. Mozart (Augsburg, 1759), ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, i (Munich, 1977)
4 pieces for mechanical org, 1749, Hellbrunn Castle, ed. in Denkmäler der Musik in Salzburg, i (Munich, 1977)
Other kbd works, incl. 2 sonatas, fugues, preludes, variations, cited in EitnerQ

Font: En català: Johann Ernst Eberlin (1702-1762) En castellano: Johann Ernst Eberlin (1702-1762) In english: Johann Ernst Eberlin (1702-1762) - Altres: Johann Ernst Eberlin (1702-1762) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rodolfus Choir; Christopher Whitton (organ); Ralph Allwood
RECICLASSICAT: EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762)
AMAZON: EBERLIN, J.E. - Sacred Choral Music
SPOTIFY: EBERLIN, J.E. - Sacred Choral Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!