ALBERGATI, Pirro (1663-1735) - Corona de pregi di Maria (1717)

Obra de Domenico Gargiulo (1609-c.1675), pintor italià (1)

- Recordatori de Pirro Capacelli Albergati -

En el dia de la commemoració del seu 283è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Domenico Gargiulo (Napoli, c.1609 - Napoli, 1675) va ser un pintor italià. Es va formar en el taller d'Aniello Falcone, on es creu hi va entrar a l'entorn del 1628 juntament amb pintors com Andrea di Lione i Salvator Rosa. A partir d'aquest primer contacte amb altres pintors, es va especialitzar en temàtica paisatgística en un estil proper al de l'escola de Roma. També i com si fos un historiador del seu temps, va documentar amb precisió esdeveniments diversos de Nàpols com l'erupció del Vesuvi de 1631, la revolució de Masaniello de 1647 o la gran pesta de 1656. Amb Viviano Codazzi va col·laborar estretament en la realització de vistes arquitectòniques clàssiques amb figures humanes destacant la seva col·laboració en les obres Entrada triomfal de Constantí a Roma i Entrada triomfal de Vespasiano a Roma els quals es creu van realitzar per encàrrec de la monarquia espanyola. Domenico Gargiulo va morir a Nàpols el 1675.

---

Parlem de Música...

Pirro Albergati (Bologna, 20 de setembre de 1663 - Bologna, 22 de juny de 1735) va ser un compositor italià. Fill de Marcantonio Albergati Capacelli i Vittoria Carpegna, es va formar en l'ambient musical de Bolonya on va conèixer, i possiblement estudiar, a G.A. Perti i a Corelli. Tot i no existir documentació oficial, pel que sembla Albergati va treballar al servei de Leopold I. El 1728 va ser nomenat mestre de capella a Puiano. Al ser una persona adinerada, es va convertir en mecenes de diversos músics, entre ells G.M. Bononcini i Giuseppe Jacchini. Va compaginar la seva labor artística amb diversos càrrecs polítics de Bolonya. Com a compositor va ser considerablement prolífic, majoritàriament d'obra religiosa. Pirro Albergati va morir a Bolonya el juny de 1735.

Joan Blaeu (1596-1673) - Territorio di Bologna (1665) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas and serenatas:
all lost
Serenata, 2vv, Bologna, public square, 27 Aug 1692
Gli amici (pastorale, P.J. Martelli), Bologna, Malvezzi, Aug 1699
Il principe selvaggio (op, F. Silvani), Bologna, Formagliari, Jan 1712

Vocal religiosa:

Oratorios:
music lost unless otherwise stated

Nabucodonosor, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1686
Giobbe, Bologna, S Maria di Galliera, 3rd Sunday in Lent 1688
S Orsola, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1689
L'Iride di pace, o sia il B. Nicolò Albergati, Bologna, S Maria di Galliera, Palm Sunday 1690
Il convito di Baldassare, Bologna, S Maria di Galliera, 1691, score, 1702, A-Wn; facs. in IO, vii (1986)
L'innocenza di S Eufemia, Bologna, S Maria di Galliera, Passion Sunday 1694, score, 1700, Wn
Il martirio di S Sinibaldo, Bologna, Palazzo Albergati, 13 May 1696
Il ritorno dalla capanna, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Christmas 1696
La B. Caterina da Bologna tentata di solitudine, Bologna, Congregazione di S Gabriele, All Saints Day 1697, pubd in op.10
S Eustachio, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Palm Sunday 1699, pubd in op.10
Maria Annunciata dall'Angelo, Bologna, Congregazione di S Gabriele, 19 March 1701
S Ottilia, Bologna, Congregazione di S Gabriele, Palm Sunday 1705
Morte di Cristo, Bologna, Arciconfraternità della Morte, Good Friday 1719
Il trionfo della Grazia ovvero la conversione di Maddalena, Bologna, 1729
S Petronio principale protettore di Bologna, Bologna, 1732

Masses, Motets:
op.
4 Messa e salmi concertati, 1–4vv, insts (Bologna, 1687); score, I-Bc
7 Motetti e antifone della B. Vergine, 1v, bc (Bologna, 1691)
11 Hinno e antifone della B. Vergine, 1v, insts (Bologna, 1715)
12 Motetti con il responsorio di S Antonio di Padoa, 1–3vv, insts (Bologna, 1717)
15 Messa, Litanie della BV, Tantum ergo, etc., 4vv (Venice, 1721)
— Laudate Dominum, 4vv, insts, GB-Lbl
— Missa, 4vv, insts, org, F-Sm

Other:
op.
3 Cantate morali, 1v (Bologna, 1685)
6 Cantate da camera, 1v (Bologna, 1687)
9 Cantate spirituali, 1–3vv, insts (Modena, 1702)
10 Cantate et oratorii spirituali, 1–3vv, insts (Bologna, 1714)
13 Corona de pregi di Maria (cant), 1v (Bologna, 1717)
— Già ch'Amor così vuole (cant), in Melpomene coronata da Felsina: cantate musicali … date in luce da signori compositori bolognesi, 1v (Bologna, 1685)
— 3 cants, A, bc: Cintia appassionata, Io ti lascio, Sfogava un dì sue pene; I-Bsp
— Quella cara pupilletta (cant), 1v, I-Pca

Instrumental:

op.
1 Balletti, correnti, sarabande e gighe, 1/2 vn, vle (Bologna, 1682)
2 Suonate, 2 vn, org, theorbo/vc (Bologna, 1683)
5 Pletro armonico composto di 10 sonate da camera, 2 vn, bc, vc obbl (Bologna, 1687)
8 Concerti varii da camera a 3, 4 e 5 (Modena, 1702)
14 Caprici vari da camera a 3 (Venice, 1721)
— Sonata a 5 strumenti con tromba, Bsp

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Alida Oliva (soprano); Ensemble La Flora
RECICLASSICAT: ALBERGATI, Pirro (1663-1735)
AMAZON: ALBERGATI, P.C. - Corona de pregi di Maria

IMSLP: Pirro Albergati (1663-1735)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ALBERGATI, P.C. - Corona de pregi di Maria



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SIRET, Nicolas (1663-1754) - Second Livre de Pièces de Clavecin (1719)

Obra de Jean-Michel Picart (1600-1682), pintor francès (1)

- Recordatori de Nicolas Siret -

En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Michel Picart (Antwerpen, 1600 - Paris, 24 de novembre de 1682) va ser un pintor franco-flamenc. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1630, any en què es va instal·lar a París. El 1640 va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc de París especialitzant-se, també durant aquell període, en pintures de natures mortes i bodegons. Aquestes obres van mostrar la influència d'autors com Louise Moillon, Lubin Baugin i Jean-Baptiste Monnoyer. Paral·lelament al seu treball com a pintor a París, va treballar també com a comerciant. Jean-Michel Picart va morir a París el novembre de 1682.

---

Parlem de Música...

Nicolas Siret (Troyes, 6 de març de 1663 - Troyes, 22 de juny de 1754) va ser un organista i compositor francès. De família de músics, es va formar inicialment amb el seu pare Louis Siret (1632-1704), organista en aquell temps de la Catedral Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Troyes. Precisament, el 1689 va ser nomenat organista de la catedral en substitució del seu pare. Allà hi va romandre la resta de la seva vida. El 1693 va ser nomenat, també, organista de St Jean de Troyes. El 1717 es va casar amb l'organista de Ste Madeleine de Troyes Marie-Françoise Bidelet (1687-1762). Amb ella va tenir tres filles, una d'elles també organista. En contacte amb els Couperin, va viure ocasionalment a París, ciutat on va publicar diverses col·leccions de peces per a teclat. Nicolas Siret va morir a Troyes el juny de 1754.

Christophe Tassin (c.1600-1660) - Troye (1634) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (cembalo)
URANIA: SIRET: THE COMPLETE HARPSICHORD WORKS

IMSLP: Nicolas Siret (1663-1754)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SIRET: THE COMPLETE HARPSICHORD WORKS



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

REBEL, François (1701-1775) - Ballet de la paix (1738)

Obra de Jean-Antoine Watteau (1684-1721), pintor francès (1)

- Recordatori de François Rebel -

En el dia de la celebració del seu 317è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean Antoine Watteau (Valenciennes, 10 d'octubre de 1684 - Nogent-sur-Marne, 18 de juliol de 1721) va ser un pintor francès, considerat un dels principals artistes del període rococó i precursor de l'impressionisme del segle XIX. Als 14 anys va començar a estudiar a la seva ciutat natal de la mà d'un pintor local. El 1702 va viatjar a París, on va viure com a pintor gràcies a les còpies i amanerats quadres devocionals que li comprava un marxant. Més tard va estudiar amb el gravador i escenògraf Claude Gillot, que el va fer interessar-se pels tipus i les formes de la commedia dell arte italiana tant en voga aleshores. A l'entorn de l'any 1708 va començar a treballar amb l'artista decoratiu Claude Audran, conservador de les col·leccions del Palau de Luxemburg. Gràcies aquest contacte, Watteau va tenir l'oportunitat d'estudiar el cicle de quadres barrocs de Petrus Paulus Rubens sobre La vida de Maria de Medicis. El 1709 va guanyar el segon premi del concurs Prix de Rome, i va rebre després importants encàrrecs. El 1717 va ser triat membre de l'Acadèmia Reial a París. Els seus llenços van ser un reflex de la influència dels grans pintors flamencs, especialment de Rubens i de l'escola veneciana. El seu estil, però, va posar de manifest una sensibilitat en el tractament de la llum i el color, una sensualitat, una delicadesa i un lirisme fins aleshores desconeguts. L'estil de Watteau va ser imitat per altres pintors del seu temps, però cap va assolir la qualitat de la seva pintura. Amb l'arribada del neoclassicisme a l'art francès, la seva reputació va entrar en declivi, tot i que, després de la Revolució Francesa i, sobretot, durant el romanticisme, va tornar a rebre l'interès dels pintors. Watteau, de fràgil constitució i caràcter malaltís, va morir de tuberculosi el juliol de 1721 a Nogent-sur-Marne.

---

Parlem de Música...

François Rebel (Paris, 19 de juny de 1701 - Paris, 7 de novembre de 1775) va ser un violinista, director i compositor francès. Fill de Jean-Fery Rebel, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1714 va entrar a l'orquestra de l'Académie Royale assolint, el 1717, el càrrec de violinista de l'orquestra dels 24 Violons. El 1723 es va traslladar a Praga en companyia del compositor François Francoeur. Allà va assistir a la coronació de l'emperador Carles VI i va conèixer, entre altre, a Fux, Tartini i Quantz. Va ser a partir d'aleshores que va iniciar la seva estreta col·laboració amb Francoeur, amb qui va participar conjuntament en desenes d'obres teatrals i en recitals, entre ells els del Concert Spirituel. Poc després, van estrenar conjuntament la seva primera tragédie lyrique per nom Pirame et Thisbé. El 1733 va estrenar la seva obra Pastorale héroïque, escrita per a celebrar l'aniversari del rei francès. El 23 de juliol de 1733 es va casar amb Anne-Auguste de Valjolly, la filla de Françoise Prévost. Poc després, i degut a la mort prematura de la seva dona, es va casar amb Anne-Jeanne-Léonarde de la Martinière. Va ser en aquells anys que va assolir el càrrec de surintendant en substitució d'André Cardinal Destouches. El desembre de 1734 va ser nomenat director del Concert Spirituel i el 1743 inspecteur de l'Académie Royale juntament amb Francoeur en un càrrec que va preservar fins el 1753. També el 1739, i fins el 1748, va succeïr al seu pare a l'Òpera de París. Pels mèrits assolits, va ser condecorat per Lluís XV i va ser nomenat Chevalier de l'Ordre de Sant Miquel. Els darrers anys va treballar com Administrateur général de l'Òpera de París, ciutat on va morir el novembre de 1775.

Jean Delagrive (1689-1757) - Neuvième plan de Paris (1740) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Music for many stage works written in collaboration with François Francoeur
Pastorale héroïque de la fête des ambassadeurs plénipotentaires – d’Espagne à l’occasion de la naissance de Monseigneur le Dauphin (ballet, 1, J.-L.-I. de La Serre), Versailles, 24 Jan 1730, F-Pa,Po (pts)
Intermezzos in Eugénie (comédie), pubd (Paris, 1753), ?collab. Francoeur
Intermezzos in Amour pour amour (comédie), pubd (Paris, 1765), collab. unknown
Addns to Lully’s Persée, 1770, collab. B. de Bury and A. Dauvergne

Other works:
L’amour et Psiché (cant.), 1v, 2 vn, 2 fl, bc; Climène (cant.), S, 2 vn, bc: both F-Pc
4 motets, all perf. Concert Spirituel, ?all lost: Domine salvum, 8 Dec 1744; De profundis, 12 April 1754; TeD, 8 Dec 1763
Recueil des symphonies composées soit pour les opéras de ces auteurs [Rebel and Francoeur], soit pour les opéras d’autres auteurs, Pc
Numerous songs and airs pubd in l8th-century anthologies

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Surprises
AMAZON: REBEL, F. - Rebel de père en fils

IMSLP: François Rebel (1701-1775)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: REBEL, F. - Rebel de père en fils



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LANZETTI, Salvatore (1709-1780) - Cello Sonatas

Obra de Michele Marieschi (1710-1743), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Michele Marieschi (Venezia, 1 de desembre de 1710 - Venezia, 18 de gener de 1744) va ser un pintor italià, emmarcat dins de l'escola vedutista veneciana. Fill d'un gravador, es va iniciar en la pintura d'estructures arquitectòniques com escenògraf, per a treballar més tard com a pintor de capricis i, finalment, com a pintor de vedutes realistes, probablement influenciat per l'èxit del seu col·lega Canaletto. Malgrat no estar documentat, sembla que abans de 1735 va estar a Alemanya, mentre que entre els anys 1736 i 1741 va ser membre de la fraglia dei pittore o gremi de pintors de Venècia. Poc abans d'aquesta època va constar també com el decorador de la Piazzetta de Venècia per les festes de Carnaval. El seu treball es va caracteritzar per l'ús de tonalitats més fosques i en general més properes a les de Bellotto, amb abundants clarobscurs. Les seves panoràmiques van ser dilatades i van usar riques barreges de colors. Marieschi va destacar també per una sèrie de 21 gravats sobre Venècia, titulada Magnificentiores Selectioresque Urbis Venetiarum Prospectus, on va incloure també un autoretrat. Michele Marieschi va morir a Venècia el gener de 1744.

---

Parlem de Música...

Salvatore Lanzetti (Napoli, 1709 - Torino, 1780) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es va formar en el Conservatorio di S Maria di Loreto de Nàpols abans de traslladar-se a Lucca. El 1727 va entrar al servei de Vittorio Amedeo II a Torí en un càrrec que probablement va preservar la resta de la seva vida. A l'entorn del 1730 va visitar París i Londres ciutats on hi va viure de forma intermitent fins el 1754. A Londres, i segons el testimoni de Burney, va gaudir de gran èxit augmentant considerablement l'interès del públic pel violoncel. El 1751 va realitzar una gira concertant per Alemanya tornant a Itàlia a l'entorn del 1760 on va seguir treballant a Torí. Com a compositor, va ser autor d'obra de cambra per a violoncel. Salvatore Lanzetti va morir a Torí el 1780.

Gabriel Bodenehr (1664-1758) - Curioses Staats- und Kriegs-Theatrum Dermahliger Begebenheiten in Savoyen (c.1706) (2)

OBRA:

Instrumental:

12 sonate, vc, bc, op.1 (Amsterdam, 1736/R in ECCS, vii);
6 Solos, 2 vc, bc (hpd) (London, 1740; 2/c1745 as 6 Solos. 2 vc/fl, b, op.2, in a different order);
6 Solos, 2 vc/fl, b (London, c1745) [same title-page as op.2, different contents];
6 Solos after an Easy & Elegant Taste, vc, bc (hpd) (London, c1760/R in ECCS, vii);
Sonata intitolata Porto Maone, vc, va, vn, b, op.5, D-Bsb [vn, b pts. only];
Sonates, vc, bc, op.5 (Paris, n.d.), F-Pn;
Sonates, vc, bc, op.7 (Paris, n.d.), Pn, Pc (inc.);
Other sonatas listed in EitnerQ

Pedagogical:
Principes ou l’application de violoncelle par tous les tons (Amsterdam, before 1770)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Emmanuel Balssa (cello); Alix Verzier (cello); Bertrand Cuiller (cembalo)
LINDORO: LANZETTI, S. - Sonates a Violoncello Solo e Basso Continuo

IMSLP: Salvatore Lanzetti (1709-1780)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LANZETTI, S. - Sonates a Violoncello Solo e Basso Continuo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON BERTOUCH, Georg (1668-1743) - Sonatas & Cantatas

Obra de Jan Griffier (c.1652–1718), pintor holandès (1)

- Recordatori de Georg von Bertouch -

En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Griffier (Amsterdam, c.1652 - London, 1718) va ser un pintor holandès. Segons Houbraken, va néixer el 1656 si bé altres fonts van documentar que va néixer a l'entorn del 1652. A Amsterdam, es va formar amb Roelant Roghman. A partir del 1700 va constar com a pintor a Leiden on es va especialitzar en pintures de paisatges. Es creu que durant aquell període va viatjar a Anglaterra on va realitzar nombroses vistes i on va treballar al servei del pintor Jan Looten. Els seus fills Robert Griffier i Jan Griffier II. A Londres hi va viure la resta de la seva vida morint en aquesta ciutat el 1718.

---

Parlem de Música...

Georg von Bertouch (Helmershausen, 19 de juny de 1668 - Christiania, 14 de setembre de 1743) va ser un compositor i militar alemany. Es va formar amb Daniel Eberlin abans d'entrar a la universitat. Anys més tard va viatjar a Itàlia en companyia de Johann Nicolaus Bach. Allà va conèixer els fills d'un general danès mort. Va assumir aquest càrrec militar i va viatjar a Dinamarca amb ells, iniciant la seva carrera a l'exèrcit d'aquell país. Els següents anys va treballar també com a músic amb èxit notable ja que fou citat per Mattheson en la seva Das beschützte Orchestre. Bertouch va publicar obra vocal i instrumental si bé la majoria d'ella es va perdre per raons desconegudes. Pel que sembla, també va tenir contacte regular amb J.S. Bach, a qui possiblement també va enviar còpies de la seva música. Els darrers anys va viure a Noruega, convertint-se en un dels músics més importants d'aquella geografia. Georg von Bertouch va morir a Oslo el setembre de 1743.

Joan Blaeu (1596-1673) - Dioecesis Stavangriensis (1665) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingeborg Dalheim (soprano); Marianne Beate Kielland (alto); Njal Sparbo (bass); Trondheim Barokk
RECICLASSICAT: VON BERTOUCH, Georg (1668-1743)
AMAZON: Ostsee

IMSLP: Georg von Bertouch (1668-1743)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ostsee



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!