JOPLIN, Scott (1868-1917) - Treemonisha (1911)

Obra de John George Brown (1831-1913), pintor anglès (1)

- Recordatori de Scott Joplin -

En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

John George Brown (Durham, 11 de novembre de 1831 - New York, 8 de febrer de 1913) va ser un pintor anglès. Als 14 anys va entrar com aprenent al taller d'un artesà de vidre de Newcastle-on-Tyne, on va treballar durant set anys. Entre els anys 1849 i 1852, va assistir als cursos nocturns de la School of Design, on va estudiar amb William Bell Scott. El 1852 i 1853 va treballar en les cristalleries Holyrood d'Edimburg, aprofitant les tardes per estudiar a la Trustees Academy amb Robert Scott Lauder. Brown va passar l'estiu de 1853 a Londres pintant alguns retrats abans d'emigrar a Amèrica del Nord el 24 de setembre. Allà es va instal·lar a Brooklyn, on va treballar a la Flint Glass Company de Brooklyn on la seva destresa va cridar l'atenció d'un dels propietaris de l'empresa, William Owen. Durant aquella època va acudir a les classes gratuïtes que s'impartien a la Graham Arts School i després va estudiar amb Thomas Seïr Cummings a la National Academy of Design. El 1855 es va casar amb la filla d'Owen i, gràcies al suport econòmic del seu sogre, va poder obrir un estudi de pintura. El 1859, va ser un dels membres fundadors de la Brooklyn Art Social i el 1861 va ser membre fundador de la Brooklyn Art Association. El 1861 es va traslladar a Nova York, instal·lant-se al Studio Building on va mantenir el seu estudi la resta de la seva vida. Des del 1858 fins a la seva mort, a excepció de l'any 1871, va exposar a la National Academy. Va ser triat membre associat de l'acadèmia el 1861, membre de ple dret el 1863 i va ocupar el càrrec de vicepresident entre els anys 1899 i 1904. A partir del 1860 va optar per pintar escenes de gènere en què apareixien els nens del carrer de la ciutat de Nova York, motivant el seu ràpid ascens artístic. Brown va registrar els drets d'autor de molts dels seus quadres, que es van reproduir amb freqüència per a fins comercials en forma de cromolitografies o fotografies. El 1867 va ser membre fundador de l'American Watercolor Society, institució que va presidir entre els anys 1887 i 1904. John George Brown va morir a Nova York el febrer de 1913.

---

Parlem de Música...

Scott Joplin (Texarkana, 24 de novembre del 1868 - Manhattan, 1 d'abril del 1917) va ser un pianista i compositor nord-americà. Va aprendre a tocar el piano de forma autodidacta, rebent algunes nocions de música clàssica gràcies a un veí alemany, abans de començar a treballar com a pianista en bars i prostíbuls. A partir del 1880 va viatjar per l'oest dels Estats Units fins que el 1885 es va establir a Saint Louis. El 1893 va actuar a la World 's Columbian Exposition de Chicago, i l'any següent es va traslladar a Sedalia. Allà va estudiar música en una escola per a negres, la George R. Smith College for Negroes, i va tractar de forjar-se una carrera de concertista de piano clàssic i de compositor. Va ser a partir d'aleshores, i després de la publicació el 1899 de les seves obres Original Rags i Maple Leaf Rag, que la seva fama es va estendre arreu del país. Els ritmes utilitzats, denominats ragtime, consistien en una combinació de melodies folklòriques, ritmes africans i influències criolles en una música interpretada per petits grups als carrers de Nova Orleans i en sales flotants de barcasses del Mississippi de característiques genuïnament americanes. El 1903 va escriure la seva primera òpera, A Guest of Honor, si bé el seu èxit fou desigual. El 1907 es va traslladar a Nova York on va escriure The School of Ragtime, on va plasmar, entre altres, les seves idees sobre l'harmonia, que van ser posteriorment imitades en una època en què se'l va conèixer amb el títol del 'Rei del Ragtime'. El 1911 va publicar una altra òpera, Treemonisha, en una obra dirigida a un públic clarament afroamericà. Tal fou el seu esforç en aquesta òpera que va motivar un prematur ingrés en un centre psiquiàtric el 1916 fruit de les dificultats financeres, polítiques i socials amb què es va trobar. Un any més tard va morir a Nova York.

Scott Joplin (1902) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
The Ragtime Dance (ballet), Wood’s Opera House, Sedalia, 1899 (1902)
A Guest of Honor (op, Joplin), East St Louis, IL, 1903, lost
Treemonisha (op, 3, Joplin), Atlanta Memorial Arts Center, Atlanta, GA, 1972, vs (New York, 1911)

Songs:
A Picture of her Face (Joplin) (Syracuse, NY, 1895);
Please say you will (Joplin) (Syracuse, 1895);
I am thinking of my pickaninny days (H. Jackson) (1901);
Little Black Baby (L.A. Bristol) (Chicago, 1903);
Maple Leaf Rag (S. Brown) (1903);
Sarah Dear (Jackson) (1905);
When your hair is like the snow (O. Spendthrift) (1907);
Pine Apple Rag (J. Snyder) (New York, 1910)

Arrs.:
M. Darden: Good-bye old gal good-bye (Evansville, IN, 1906);
H. La Mertha: Snoring Sampson (1907);
A.R. Turner: Lovin’ Babe (New York, 1911)

Instrumental:

Piano rags
Maple Leaf Rag (Sedalia, 1899);
Original Rags (arr. C. Daniels) (Kansas City, 1899);
Swipesy Cake Walk (collab. A. Marshall) (1900);
The Easy Winners (1901);
Peacherine Rag (1901);
Sunflower Slow Drag (collab. S. Hayden) (1901);
A Breeze from Alabama (1902);
Elite Syncopations (1902);
The Entertainer (1902);
The Strenuous Life (1902);
Palm Leaf (Chicago, 1903);
Something Doing (collab. Hayden) (1903);
Weeping Willow (1903);
The Cascades (1904);
The Chrysanthemum (1904);
The Favorite (Sedalia, 1904);
The Sycamore (New York, 1904);
Bethena, ragtime waltz (1905);
Eugenia (Chicago, 1906)
Leola (1905);
The Ragtime Dance (New York, 1906);
Gladiolus Rag (New York, 1907);
Heliotrope Bouquet (collab. L. Chauvin) (New York, 1907);
Lily Queen (collab. Marshall) (New York, 1907);
Nonpareil (New York, 1907);
Rose Leaf Rag (Boston, 1907);
Searchlight Rag (New York, 1907);
Fig Leaf Rag (New York, 1908);
Pine Apple Rag (New York, 1908);
Sugar Cane (New York, 1908);
Country Club (New York, 1909);
Euphonic Sounds (New York, 1909);
Paragon Rag (New York, 1909);
Pleasant Moments, ragtime waltz (New York, 1909);
Wall Street Rag (New York, 1909);
Stoptime Rag (New York, 1910);
Felicity Rag (collab. Hayden) (New York, 1911);
Scott Joplin’s New Rag (New York, 1912);
Kismet (collab. Hayden) (1913);
Magnetic Rag (New York, 1914);
Reflection Rag (1917);
Silver Swan Rag (New York, 1971)

Other piano:
Combination March (Temple, TX, 1896);
Great Collision March (Temple, 1896);
Harmony Club Waltz (Temple, 1896);
Augustan Club Waltz (1901);
Cleopha (1902);
March Majestic (1902);
Binks’s Waltz (1905);
Rosebud (1905);
Antoinette (New York, 1906);
School of Ragtime, 6 exercises (New York, 1908);
Solace (New York, 1909)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Kenneth Hicks (singer); Edward Pierson (singer); Ben Harney (singer); Curtis Rayam (tenor); Carmen Balthrop (sorpano); Betty Allen (1927-2009, mezzo-soprano); Cora Johnson (singer); Willard White (bass); Houston Grand Opera Orchestra; Houston Grand Opera Chorus; Gunther Schuller (1925-2015, conductor)
RECICLASSICAT: JOPLIN, Scott (1868-1917)
AMAZON: JOPLIN - Treemonisha

IMSLP: Scott Joplin (1868-1917)

CPDL: Scott Joplin (1868-1917)

SPOTIFY: JOPLIN - Treemonisha



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MARPURG, Friedrich Wilhelm (1718-1795) - Pieces de Clavecin (c.1748)

Obra d'Aleksandr Roslin (1718-1793), pintor suec (1)

- Recordatori de Friedrich Wilhelm Marpurg -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Alexander Roslin (Malmö, 15 de juliol de 1718 - Paris, 5 de juliol de 1793) va ser un pintor suec. Es va formar a Suècia abans de traslladar-se a treballar a la cort del marcgravi de Bayreuth (1745-1747). Després va passar per Itàlia, on va poder estudiar la història i l'obra dels pintors manieristes Ticià i Veronès i la dels classicistes Carracci i Guido Reni. El 1752 va marxar a París, gràcies a la recomanació de Lluïsa Isabel de França, duquessa de Parma. Allà es va fer famós com a pintor de retrats amb obres de l'aristocràcia europea de mitjans del segle XVIII. El 1759 es va casar amb la pintora Marie-Suzanne Giroust i també a França va gaudir de l'amistat de François Boucher. Des del 1750 en endavant va treballar principalment a París, però hi va haver períodes en què va treballar en altres llocs, sol·licitat per les diferents corts de l'època, com la d'Estocolm (1774) o la de Sant Petersburg (1775), on va pintar una sèrie de retrats d'homes d'estat de la Rússia Imperial, incloent-hi els d'Iván Betskói i Ivaán Shuvalov (1778). Alexander Roslin va morir a París el juliol de 1793.

---

Parlem de Música...

Friedrich Wilhelm Marpurg (Seehof, 21 de novembre de 1718 - Berlin, 22 de maig de 1795) va ser un teòric i compositor alemany. La seva formació és desconeguda no obstant es creu que va estudiar filosofia i d'alguna manera es va relacionar amb autors il·lustrats com Johann Joachim Winckelmann i Gotthold Ephraim Lessing. Anys més tard va viatjar a París on hi va viure un temps i on va conèixer a Voltaire, a D'Alembert i a Rameau. Es creu que allà va treballar al servei de Friedrich Rudolph Graf von Rothenburg, un dels generals de confiança de Frederic el Gran i emissari prussià a París els anys 1744 i 1745. Entre els anys 1749 i 1763 Marpurg es va dedicar principalment a la teoria i edició de llibres i diaris si bé també va compondre música, especialment lieder i obres per a orgue i clavecí. El 1752 i a petició dels hereus de J.S. Bach va escriure un prefaci per la nova edició de Die Kunst der Fuge. A partir del 1755 va tenir alguns problemes financers que va resoldre gràcies al suport del seu col·lega Kirnberger, que el va ajudar a assolir un càrrec a Prússia el 1763. Després d'aquesta data, tot i que probablement es va dedicar a la literatura i composició, el seu rastre es va perdre fins el 1795, l'any de la seva mort a Berlín.

Friedrich Wilhelm Marpurg (2)

OBRA:

Vocal:

11 songs, Ps xxxix, in Musikalisches Allerley (Berlin, 1761–3);
song in Nebenstunden der Berlinischen Musen, i (Berlin, 1762);
Die schlauen Mädchen, listed in Breitkopf catalogue (1765);
at least 4 songs in F.W. Marpurg: Kritische Briefe über die Tonkunst (Berlin, 1760–64/R);
Recueil des [24] chansons (Berlin, 1762), attrib. Marpurg

Collections [all ed. Marpurg]:
[38] Neue Lieder zum singen beym Clavier (Berlin, 1756) [22 by Marpurg];
[48] Berlinische Oden und Lieder (Leipzig, 1756) [24 by Marpurg];
Raccolta delle più nuove composizioni di clavicembalo … per l'anno 1756 (Leipzig, 1756) [9 by Marpurg], Raccolta … per l'anno 1757 (Leipzig, 1757) [6 by Marpurg];
[34] Geistliche, moralische und weltliche Oden (Berlin, 1758) [22 by Marpurg];
[32] Geistliche Oden in Melodien gesetzt von einigen Tonkünstlern in Berlin (Berlin, 1758) [16 by Marpurg];
[36] Berlinische Oden und Lieder, ii (Leipzig, 1759) [12 by Marpurg];
Clavierstücke mit einem practischen Unterricht, i (Berlin, 1762) [1 piece by Marpurg], ii (Berlin, 1762) [2 pieces by Marpurg];
[43] Berlinische Oden und Lieder, iii (Leipzig, 1763) [30 by Marpurg];
?pieces in Friedrich Wilhelm Marpurgs Fugensammlung, i (Berlin, 1758), Herrn Professor Gellerts Oden und Lieder nebst einigen Fabeln … auf das Clavier in die Musik gesetzt (Leipzig, 1759)

Instrumental:

Kbd:
6 sonate, hpd (Nuremberg, c1755);
Fughe e capricci, hpd/org, op.1 (Berlin, 1777);
Versuch in figurirten Chorälen, org/hpd (Berlin and Amsterdam, c1789), Zweyter Versuch (Berlin and Amsterdam, c1792);
sonata, in Collection recreative, hpd (Nuremberg, c1760);
rondeau, minuet, in Nebenstunden der Berlinischen Musen, i (Berlin, 1762);
3 canons, in Berlinische musikalische Zeitung (4 Jan 1794), 201;
variations on Ich schlieff, da träumte mir, c1761–3, D-Bsb [? intended for Musikalisches Allerley (Berlin, 1761–3)];
Allemande, Bsb

Literatura:

Der critische Musicus an der Spree (Berlin, 1749–50/R) [periodical; pubd collectively as Des critischen Musicus an der Spree erster Band (Berlin, 1750)]
Die Kunst das Clavier zu spielen, durch den Verfasser des critischen Musicus an der Spree (Berlin, 1750, enlarged 4/1762/R; Fr. trans., Berlin, 1756/R, as Principes du clavecin, 2/1760)
‘Vorbericht’, J.S. Bach: Die Kunst der Fuge (Leipzig, 2/1752)
Abhandlung von der Fuge nach dem Grundsätzen der besten deutschen und ausländischen Meister (Berlin, 1753–4/R, 2/1858; Fr. trans., 1756, 2/1816)
Abhandlung von den Manieren (MS, D-Bsb Mus.theor.553, 1754) [?doubtful]
Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik (Berlin, 1754–78/R)
Anleitung zum Clavierspielen der schönen Ausübung der heutigen Zeit gemäss (Berlin, 1755, 2/1765/R; Dutch trans., 1760)
Handbuch bey dem Generalbasse und der Composition mit zwey- drey- vier- fünf- sechs- sieben- acht und mehreren Stimmen (Berlin, 1755–8/R, suppl., 1760/R; 2/1762/R [vol.i only])
Systematische Einleitung in die musikalische Setzkunst, nach den Lehrsätzen des Herrn Rameau (Leipzig, 1757) [trans. and edn of J. D'Alembert: Elémens de musique, Paris, 1752]
Anfangsgründe der theoretischen Musik (Leipzig, 1757/R)
Anleitung zur Singcomposition (Berlin, 1758/R)
Kritische Einleitung in die Geschichte und Lehrsätze der alten und neuen Musik (Berlin, 1759)
Herrn Georg Andreas Sorgens Anleitung zur Generalbass und zur Composition, mit Anmerkungen (Berlin, 1760)
Kritische Briefe über die Tonkunst mit kleinen Clavierstücken und Singoden begleitet, von einer musikalischen Gesellschaft in Berlin (Berlin, 1760–64/R)
3 essays in Clavierstücke mit einem practischen Unterricht, i–iii (Berlin, 1762–3)
Anleitung zur Musik überhaupt und zur Singkunst besonders mit Uebungsexampeln erläutert (Berlin, 1763/R)
Versuch über die musikalische Temperatur, nebst einem Anhang über den Rameau- und Kirnbergerschen Grundbass (Breslau, 1776/R)
Legende einiger Musikheiligen: ein Nachtrag zu den musikalischen Almanachen und Taschenbüchern jetziger Zeit, von Simeon Metaphrastes, dem Jüngern (Cologne [recte Breslau], 1786)
Neue Methode allerley Arten von Temperaturen dem Claviere aufs Bequemste mitzutheilen (Berlin, 1790/R)
‘Ueber die Verziehung eines Tonfusses in dem Pergolesischen Stabat mater’, Berlinische musikalische Zeitung (26 Oct 1793)
[Essay on and history of the organ] (MS, A-Wgm, inc.)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (cembalo)
RECICLASSICAT: MARPURG, Friedrich Wilhelm (1718-1795)

IMSLP: Friedrich Wilhelm Marpurg (1718-1795)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE LA RUE, Pierre (c.1452-1518) - Requiem

Obra de Gerard David (c.1460-1523), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Pierre de la Rue -

En el dia de la commemoració del seu 500è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gerard David (Oudewater, c.1460 - Brugge, 13 d'agost de 1523) va ser un pintor flamenc. La seva primera referència va datar del 1484 com a mestre del Gremi de Sant Lluc de Bruges. Precisament allà, va mantenir diversos càrrecs fins el 1501 i un taller molt actiu, arribant a ser també el seu degà després de la mort d'Hans Memling el 1494. El seu casament, el 1496, amb Cornelia Cnoop, excel·lent miniaturista i filla del degà del Gremi d'Orfebres de Bruges, li va obrir portes, assegurant-li una posició social elevada en la societat patrícia de la ciutat. Aquesta circumstància explicaria que el 1508 fos elegit membre a la Confraria de l'Arbre Sec, a la qual només persones riques i socialment rellevants hi podien accedir. El 1515, les dificultats per les que passava la ciutat van portar el pintor a traslladar-se a Anvers en un moment en què aquesta ciutat es preparava per rebre l'arxiduc Carles i celebrar el seu matrimoni. Com a pintor, les seves obres més famoses van ser els grans retaules, entre ells el de Baptisme de Crist, a Bruges, i especialment el de Madonna amb Àngels i Sants, a Rouen. Aquestes obres es van caracteritzar, malgrat la seva severitat, per la seva riquesa cromàtica i per l'hàbil tractament de la llum, el volum i l'espai. Els darrers anys va intercalar les seves estades a Anvers amb viatges a Bruges, ciutat on va morir l'agost de 1523.

---

Parlem de Música...

Pierre [Perison, Peteren, Petrus, Pierchon, Pieter, Pirson] de La Rue [de Platea, de Robore, de Vico, vander Straeten] (Tournai?, c.1452 - Kortrijk, 20 de novembre de 1518) va ser un compositor franco-flamenc. Fill de Jehan de la Rue i Gertrud de la Haye, es va formar musicalment a la maîtrise de la Catedral de Tournai. A partir del 1469 va constar com a cantant de la Catedral Ste Gudule de Brussel·les. També va treballar com a músic de la Jacobskerk de Gent, a la Onze Lieve Vrouwkerk de Nieuwpoort, a Köln i possiblement a la Catedral de Cambrai. El 1489 va entrar a la Confraternitat de Nostra Senyora d'Hertogenbosch on hi va romandre fins el 1492. Aquell any va entrar a la capella musical d'Habsburg-Burgundian des d'on va realitzar un parell de viatges a Espanya i en la qual hi va romandre actiu la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser extraordinàriament prolífic. Pierre de la Rue, considerat un dels màxims exponents musicals del seu temps, va morir a Kortrijk el novembre de 1518.

Georg Braun (1541-1622) & Franz Hogenberg (1535-1590) - Tornacum (Tournai) (1588) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Autant en emporte le vent, 4vv, P; ed. in Cw iii (1929)
A vous non autre, 3vv, rondeau, P (rondeau cinquain; altered text in two sources, probably for Marguerite of Austria)
Ce n’est pas jeu, 4vv, rondeau, P (rondeau quatrain)
Cent mille regretz, 5vv, M; ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Wereldlijke werken, i, afl.8 (Amsterdam, 1925) (ascribed to Josquin in Trente sixiesme livre, Paris, 1550)
Dedans bouton, 4vv, M (?for a member of the Bouton family of courtiers)
De l’oeil de la fille du roy, 4vv, rondeau, P (rondeau cinquain; ?for Marguerite of Austria)
D’ung aultre aymer, 5vv, M; ed. R. Taruskin, D’ung aultre amer (Miami, 1983) (textless; T of Ockeghem’s rondeau in 2nd T)
En espoir vis, 4vv, M; ed. G. Dottin, Douze canons du XVIe siècle a 4 voix mixtes (Paris, 1971)
Fors seulement (i), 4vv, M; ed. F. J. Giesbert, Ein altes Spielbuch (Mainz, 1936); ed. M. Picker, Fors seulement (Madison, 1981) (textless; Sup of Ockeghem’s rondeau in A)
Fors seulement, 5vv, M; ed. M. Picker, Fors seulement (Madison, 1981) (textless; Sup of Ockeghem’s rondeau in Sup)
Il est bien heureux, 4vv, P (attrib. La Rue in P. Aaron: Toscanello in musica, 2/1529, ‘Aggiunta’)
Il viendra le jour désiré, 4vv, P (? response to Pourquoy tant; B shares material with Pourquoy tant and Sancta Maria virgo)
Incessament mon pauvre cueur lamente [Sic Deus dilexit], 5vv, M; ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Wereldlijke werken, i, afl.8 (Amsterdam, 1925) (? refrain only of rondeau cinquain; ascribed to Josquin in Trente sixiesme livre, Paris, 1550)
Ma bouche rit, 4vv, M (textless; T of Ockeghem’s virelai in T)
Mijn hert heeft altijt, 4vv, P (ascribed to Obrecht in CH-SGs 463; model for Mass by Gascongne, anon. setting in 15389 and elsewhere, setting by Cornelius Rigo de Bergis, anon. Salve regina in D-Mbs 34)
Plorer, gemir, crier/Requiem, 4vv, M (c.f. int from Requiem Mass; ? lament for Ockeghem)
Pour ce que je suis [Puisque je suis], 4vv, P
Pourquoy non, 4vv, P (model for Mass by Gascongne)
Pourquoy tant, 4vv, P (? paired with Il viendra; B shares material with Il viendra and Sancta Maria virgo)
Pour ung jamais [Fraw margretsen lied, Nos debemus gratias, Pour vous james], 3vv, P (setting of strophic poem by Marguerite of Austria; addl A in D-Rp C120)
Secretz regretz [Carmen in la], 4vv, P
Tous les regretz, 4vv, P (rondeau cinquain by Octavien de Saint-Gelais; ascribed to Josquin in D-Rp C120)
Tous nobles cueurs, 3vv, P (refrain only of rondeau cinquain by Octavien de Saint-Gelais)
Trop plus secret, 4vv, P

Vocal religiosa:

Missa ‘Alleluia’, 5vv, D i
Missa Almana [Missa ‘Pourquoy non’, sexti ut fa], 4vv, D i (not on La Rue’s chanson)
Missa ‘Assumpta est Maria’, 4vv, D i (c.f. ant for Assumption of BVM)
Missa ‘Ave Maria’ [Missa de annuntiatione Maria], 4–5vv, D i (c.f. ant for Annunciation)
Missa ‘Ave sanctissima Maria’ [Missa de Beata Virgine], 6vv, D i (on motet conjecturally attrib. La Rue; unknown melody O dulcis amica Dei in 2nd Ag; motet Te decet laus appended in I-Rvat C.S.36)
Missa ‘Conceptio tua’, 5vv, D ii (c.f. ant for Conception of BVM)
Missa ‘Cum iocunditate’ [Missa ‘Dirige’], 4–5vv, D ii (c.f. ant for Nativity of BVM; incorrectly ascribed to Josquin in I-Ma E 46 Inf.)
Missa de Beata Virgine [Missa super ‘Coronatum’, de domina, ‘Salve sancta parens’], 4vv, D ii (c.f.s Ky IX, Gl IX with trope ‘Spiritus et alme’, Cr IV, San IX, Ag XVII; Cr called ‘Patrem Cardinal’ in I-Bsp A.38)
Missa de feria, 5vv, D ii (c.f.s Gl XV, Cr I, Ag XV; ‘motet’ Ne temere quid loquaris in Grove6 is contrafactum of 2nd Ag; probably inspired Févin, Missa de feria; new sources of 2nd Ag, 1545, A-Wn 18832, D-Mbs 260)
Missa de Sancta Anna [Missa ‘Felix Anna’], 4vv, D ii (c.f. ?ant for St Anne in use of Paris; motet O salutaris hostia in place of 1st ‘Osanna’)
Missa de sancta cruce [Missa ‘Nos autem gloriari’], 5vv, D iii (c.f. int for Finding of the Holy Cross and Exaltation of the Holy Cross; ‘Pleni’ related to 2nd Ag of Josquin, Missa ‘L’ami baudichon’)
Missa de Sancto Antonio [Missa ‘O sacer Anthoni’, ‘Agnosce o Vincenti’], 4vv, D iii (c.f. ant for St Anthony, with altered text)
Missa de Sancto Job [Missa ‘Floruit egregius’], 4vv, D iii (c.f.s chants from rhymed office for St Livinus as used in Pipelare, Missa ‘Floruit egregius’)
Missa de septem doloribus [Missa de doloribus], 5vv, D iii (unidentified c.f. with texts of invitatory and seq for Seven Sorrows of Mary, also unidentified ‘Trenosa compassio’; 2nd ‘Osanna’ uses Sup of concluding phrase of Josquin, Ave Maria … virgo serena; new source of ‘Pleni’, A-Wn 18832)
Missa de virginibus [Missa ‘O quam pulchra’], 4vv, D iii
Missa ‘Incessament’, 5vv, D iv (on La Rue’s chanson)
Missa ‘Inviolata’, 4vv, D iv (c.f. seq for BVM)
Missa ‘Ista est speciosa’ [Missa de sanctissima virgine Maria], 5vv, D iv (c.f. ant for BVM)
Missa ‘Jesum liate’, 4vv, lost (known from 1602 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 379)
Missa ‘L’homme armé’ (i), 4vv, D iv (c.f. monophonic chanson; also uses monophonic chanson Tant que nostre argent dura in B of 3rd Ag)
Missa ‘Nuncqua fué pena maior’, 4vv, D iv (on Urrede’s villancico; ascription in index of D-Ju 22)
Missa ‘O gloriosa domina’ [Missa ‘O gloriosa Margaretha’], 4vv, D v (c.f. plainsong hymn)
Missa ‘O salutaris hostia’, 4vv, D v
Missa pascale [Missa ‘Resurrexi’], 5vv, D v (c.f.s 7 chants from Easter liturgy)
Missa pro fidelibus defunctis [Missa pro defunctis], 4–5vv, D v (c.f.s appropriate chants from Requiem Mass)
Missa ‘Puer natus est’ [Missa de nativitate Christi], 4vv, D v (c.f. int for 3rd Mass of Christmas)
Missa ‘Sancta dei genitrix’, 4vv, D vi; ‘Pleni’ ascribed to La Rue in 1545; ascribed to Petrus la ?Vic in only complete source, D-Ju 21 (on 7-note ostinato, as well as monophonic chanson L’homme armé in B of Cr)
Missa sine nomine (i), 4vv, D vi
Missa ‘Sub tuum praesidium’ [Missa quarti toni], 4vv , D vi (c.f. Marian ant; ascribed in 1539 to both La Rue and Josquin)
Missa ‘Tandernaken’, 4vv, D vi (c.f. monophonic Flemish song; ‘motet’ Frange esurienti in Grove6 is contrafactum of 2nd Ag)
Missa ‘Tous les regretz’, 4vv, D vi (on La Rue’s chanson; two distinct versions)

Mass movements:
Kyrie in festo pasche, 4vv, D vii (c.f. Ky I)
Credo, 4vv, D vii
Credo, 6vv, D vii
Credo ‘Angeli archangeli’, 8vv, D vii (on Isaac’s motet with c.f. T of Binchois’s chanson Comme femme)
Credo de villagiis, 4vv, D vii (c.f. Cr I; used as Cr of Obrecht, Missa ‘Sicut spina rosam’ in I-Rvat CS 160)
Credo ‘L’amour du moy’, 4vv, D vii (c.f. monophonic chanson)

Magnificat settings:
all settings of even verses only
Magnificat primi toni, 3–6vv, D viii
Magnificat secundi toni, 2–4vv, D viii
Magnificat tertii toni, lost (implied by entry ‘de ocho tonos de mañificas de musica, de Pedro De La Rua’ in 1612 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 367)
Magnificat quarti toni, 3–4vv, D viii
Magnificat quinti toni, 2–4vv, D viii
Magnificat sexti toni, 3–5vv, D viii
Magnificat septimi toni, 3–4vv, D viii
Magnificat octavi toni, 2–4v, D viii

Motets:
Ave regina caelorum [Ave apertor caelorum], 4vv, D ix (? chant c.f.)
Considera Israel, 4vv, D ix (probably written for Marguerite of Austria on death of Philip the fair; 4p. Doleo super te also exists independently)
Da pacem domine, 4vv , D ix (c.f. ant for peace)
Delicta iuventutis, 4vv, D ix (two versions of text, each drawing briefly on office for the dead; possibly written on death of Philip the Fair)
Gaude virgo, 4vv, D ix (?c.f. ps tone 7; text attributed to St Thomas Becket)
Lauda anima mea dominum (Ps cxlvi), 4vv, D ix (c.f. tonus peregrinus)
Laudate dominum (Ps cxvii), 4vv, D ix
O domine Jesu Christe, 4vv, D ix
O salutaris hostia, 4vv, D ii and D ix (substitutes for 1st ‘Osanna’ of Missa de Sancta Anna; also exists independently without ascription)
Pater de coelis deus, 6vv, D ix (text is a collection of responses associated with the Trinity)
Quis dabit pacem, 4vv, D ix (textless; a text by Seneca with this beginning was set by Isaac)
Regina celi, 4vv, D ix
Salve Jesu, 6vv, lost (known from 1602 inventory of Philip II’s library; see Vander StraetenMPB, viii, 370)
Salve mater salvatoris, 4vv, D ix (melodic similarities to seq with same opening; text is prayer for Assumption of the BVM, adapted with references to Marguerite of Austria as governor of the Low Countries)
Salve regina (i), 4vv, D ix (canon melody related to Marian ant)
Salve regina (ii), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Salve regina (iii), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Salve regina (iv), 4vv, D ix (alternatim setting; c.f.s Marian ant, Sup of Du Fay, Par le regard, and Sup of Binchois, Je ne vis oncques)
Salve regina (v), 4vv, D ix (alternatim setting; c.f. Marian ant)
Salve regina (vi), 4vv, D ix (c.f. Marian ant)
Sancta Maria virgo, 3vv, D ix (textless; B shares material with Il viendra and Pourquoy tant; 2p. is model for Craen, Ecce video; see Meconi, 1991, on genre)
Si dormiero [O mitis mater Christi], 3vv, D ix (see Meconi, 1991, on genre and related works; also ascribed to Isaac, Agricola and Finck)
Vexilla regis/Passio domini, 4vv, D ix (text and c.f. hymn for Passion Sunday; T uses text of two passages from Matthew, c.f. formulae from the Passion lessons)

---

Conjecturally attributed works:
Missa ‘Fortuna desperata’, 4vv (c.f. T of ?Busnoys’ chanson; ascribed to ‘Periquin’ in E-TZ 3; unlikely to be by Pierrequin de Therache; see Kreitner), authenticity uncertain
Missa ‘L’homme armé’ (ii), 4vv, D vii; anon. in only sources, 2 Habsburg-Burgundian MSS; attrib. La Rue in K.E. Roediger: Die geistlichen Musikhandschriften der Universitäts-Bibliothek Jena (Jena, 1935); accepted by Robijns (1954) and in MGG1, but questioned in Grove6 (c.f. monophonic chanson)
Missa sine nomine (ii), 4vv, D vii; anon. in D-Ju 12 from Habsburg-Burgundian court and only other source, F 2; attrib. La Rue in MGG1 and J.M. Llorens: Capellae Sixtinae codices (Vatican City, 1960), but questioned in Grove6
Kyrie pascale, 5vv, D vii; anon. in only sources, 2 Habsburg-Burgundian MSS; attrib. La Rue in Rubsamen (1937) (c.f. Ky I)
Absalon fili mi, 4vv, D ix; ascribed to Josquin in 15407 and two dependent sources; anon. in Habsburg-Burgundian court MS GB-Lbl Roy.8.G.VII; attrib. La Rue by van Benthem (1989), Rifkin, Meconi (1998); questioned by Milsom, Davison (1996) (probably written for Maximilian on death of Philip the Fair)
Ave sanctissima Maria, 6vv, D ix; ascribed to Verdelot/Claudin in 15345, anon. in Habsburg-Burgundian court MS B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xviii and generally accepted as his (model for La Rue’s mass) (3 2-voice canons)
Maria mater gratie/Fors seulement, 5vv, P; anon. in only sources, A-Wn 18746 and B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, Picker (1965) (c.f. T of Ockeghem’s chanson in B2)
Te decet laus, 5vv, D i and D ix; anon. in only source, I-Rvat C.S.36, where it follows Missa ‘Ave sanctissima Maria’, headed ‘loco Deo gracias’; attrib. La Rue by L. Feininger in Documenta polyphoniae liturgicae sanctae ecclesiae romanae, ser.1B, i (Rome, 1950)
Adieu comment, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein
Aprez regretz, 4vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Ce m’est tout ung, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Milsom
C’est ma fortune, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Changier ne veulx, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (rondeau quatrain)
Cueurs desolez/Dies illa, 5vv, P; ed. in Cw iii (1929); anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain; c.f. 3rd verse of resp Libera me from Requiem Mass; poem on death of Jean de Luxembourg, Seigneur de Ville, in 1508 by ?Jean Lemaire)
Dueil et ennuy, 5vv, P; anon. in A-Wn 18746 and B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Bernstein, Milsom
Dulces exuvie, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xviii, Milsom (text from Aeneid)
Helas, fault il, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965)
Il me fait mal, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965) (? response to Me fauldra il; ? poem by La Rue)
J'ay mis mon cueur, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965) (refrain of monophonic virelai)
Je n’ay regretz, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein
Je ne dis mot, 6vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (3 2-voice canons)
Je ne scay plus, 3vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom
Las, helas, las, seray-je repris?, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom (rondeau cinquain)
Me fauldra il, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Picker (1965) (? poem by Marguerite of Austria; ? paired with Il me fait mal)
Plusieurs regretz, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in Picker (1965), Milsom
Quant il advient, 5vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Milsom
Quant il survient, 4vv, P; ed. in Cw iii (1929); anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxi, Picker (1965), Milsom (rondeau quatrain)
Sailliés avant, 5vv; anon. in A-Wn 18746; attrib. La Rue in Bernstein; attrib. Josquin in J. van Benthem, TVNM, xxii (1971–2), 21–9
Se je souspire/Ecce iterum, 3vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in Milsom (on death of Philip the Fair; ? French poem and Latin text of 1p. by Marguerite of Austria; c.f. of 2p. from Lamentations, tone for 3rd lesson of Tenebrae)
Soubz ce tumbel, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMP xxii, Milsom; attrib. Josquin in Picker (1965) and others (setting of J. Lemaire, ‘L’epitaphe de l’amant vert’)

Doubtful and misattributed works:
Missa ‘Coronata’, 4–5vv, ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Missen, iii, afl.30–31 (Amsterdam, 1952); ascribed to La Rue in Weimar, Bibliothek der Evangelisch-Lutherischen Kirchengemeinde, MS B, but by Josquin (his Missa de Beata Virgine)
Missa de septem doloribus, 4vv; anon. in only source, B-Br 215–16 (from Habsburg-Burgundian court); possibility of La Rue’s authorship first examined in Robijns, 1954
Missa ‘Iste confessor domini’, 4vv, D vii; ascribed to La Rue in P-Cug 2, but by Févin (his Missa O quam glorifica)
Magnificat quarti toni, 4vv, ed. A. Smijers and A. Antonowycz, Werken van Josquin des Près: Motetten, v, afl.47 (Amsterdam, 1958); ascribed to La Rue in I-MOd III, elsewhere to Josquin, Agricola and Brumel; probably by Josquin
Lamentationes Hieremiae, 2–6vv, D viii; ascribed to La Rue in 15491, portions ascribed elsewhere to Stephan Mahu, Antoine de Févin and Forster; one section by Févin, the rest probably by Mahu
Anima mea liquefacta est, 4vv, P; attrib. La Rue in VMR xviii, but actually by Weerbeke
Domini est terra, 4vv, inc., D ix; ascribed to La Rue in lost T book originally belonging to D-Bga 7
Passio domini nostri, 4vv, ed. in RhauM, x (1990); New Obrecht Edition, xviii (1999); ascribed to La Rue in D-Dl 505, elsewhere to Obrecht, Longueval and Jo. a la Venture; by Longueval
Proch dolor/Pie Jhesu, 7vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, but written for death of Maximilian (1519) and hence not by La Rue; attrib. Josquin in Picker (1965)
Salva nos domine, 4vv, ed. in RhauM, iii (1959); ascribed to La Rue in 15388, but contrafactum of 3rd Agnus Dei of Isaac’s Missa Salva nos
Sancta Maria succurre miseris/O werder mondt, 4vv, P; anon. in Br 228; attrib. La Rue in VMR xix, but by Franciscus Strus
Stabat mater/Comme femme, 5vv, ed. A. Smijers, Werken van Josquin des Près: Motetten, ii, afl.21 (Amsterdam, 1942); attrib. La Rue in SchmidlD and elsewhere, but by Josquin
Virga tua, 2vv, D ix; ascribed to La Rue in D-Rp 220–22, but probably by Pipelare (setting of grad text from Requiem Mass; c.f. chant Si ambulem)
Ach hülff mich leid, 4vv, M; ed. in SMd, v (1967); ascribed to La Rue in CH-Bu F.X.1–4; elsewhere to Josquin, Bauldeweyn and Hans Buchner; probably by Buchner
Adieu Florens la jolie [Carmen in sol], 4vv, M; ed. in MRM, vii (1983); ascribed to La Rue in A-Wn 18810, but by Pietrequin Bonnel
Au feu d’amour, 4vv, M; ed. H. Riemann, Musikgeschichte in Beispielen (Leipzig, 1911–12, 2/1921); ed. in Meconi (1997); ascription to ‘La Rue’ in 15416 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Buccucia dolce chiu che canamielle, 4vv, ed. in RRMR, xxx (1978); ascription to ‘Piersson’ in 1548, thought by Ambros to be La Rue, actually refers to Perissone Cambio
Car dieu voulut, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but actually by Agricola (2p. of Je n’ay deuil que de vous)
Dicte moy bergère, 4vv, M; 2 2-voice canons; ascribed to La Rue in I-Fc 2442; possibly by Josquin, to whom it is attributed in D-HRD 9820
D’ung desplaisir, 4vv, M; ed. M. Cauchie, Quinze chansons françaises du XVIe siècle (Paris, 1926); ascription to ‘De la Rue’ in 1538 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Du tout plongiet/Fors seulement, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Brumel
Een vrolic wesen, 3vv, ed. in CMM vii/2 (1957); Sup (and presumably the rest) ascribed to La Rue in I-TRc 1947/4, but Barbireau is more likely
Een vrolic wesen, 4vv, M; ed. in CMM xxxiv/1 (1966); ascribed to La Rue in A-Wn 1881, but by Pipelare
Elle a bien ce ris, 4vv, M; ed. in CMM lii/3 (1974); ascription to ‘D. la rue’ in D-Mbs 1508 refers to Robert de la Rue; elsewhere ascribed to Claudin de Sermisy
En desirant ce que ne puis avoir, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 158; ascription to ‘Pietrequin’ in I-Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
En l’amour d’une dame, 5vv, inc., M; ascribed to La Rue in GB-Lbl 19583; unlikely on stylistic grounds
Fama malum, 4vv, P; anon. in B-Br 228; attrib. La Rue in VMP xix; Picker (1965) suggests attrib. to De Orto (text from Aeneid)
Fors seulement (ii) [Exortum est in tenebris], 4vv, P; ed. in CMM xxxiv/1 (1966); ascribed to La Rue in 1502, but by Pipelare
Il fault morir, 6vv, M; textless; ascribed to La Rue in D-Rp C120; unlikely on stylistic grounds
In pace in idipsum/Que vous madame, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Josquin
Je n’ay deuil que je ne suis morte, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Ockeghem
Je n’ay deuil que de vous, 4vv, P; attrib. La Rue in VMP xxi, but by Agricola
Je suys a moy, 4vv, M; ascription to ‘La Rue’ in 15365 refers to Robert de la Rue; ascribed to Mittantier in index
Jouyssance vous donneray [Iam sauche, Jani sauche], 4vv, M; ed. in CMM lii/3 (1974); ascribed to La Rue in A-Wn 18810, but by Claudin de Sermisy
Las que plains tu, 4vv, M; ascription to ‘La Rue’ in 1541 and elsewhere refers to Robert de la Rue
Leal schray tante [Carmen in re], 4vv, M; ascribed to La Rue in Wn 18810 and D-Rp C120; but by Josquin, to whom it is attributed in CH-Zz Z.XI.301
Le renvoye [Num stultum est mortem], 2vv, M; ed. in HM, xxvii (1950/R), lxxiv (1951); ed. in RRMR xvi–xvii (1974); ascribed to La Rue in 154916; unlikely on stylistic grounds (Sup of Compère’s chanson in Sup)
Ma mère hellas, 4vv, M; ed. H. Expert, Anthologie chorale des maîtres musiciens de la Renaissance française (Paris, 1938); ascription to ‘La Rue’ in 1536 refers to Robert de la Rue
Mes douleurs sont incomparables, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 165; ascription to ‘Pietrequin’ in I-Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Mais que ce fust secretement [Donzella no men culpeys], 3vv, ed. in CMM xv/5 (1972); ascriptions to ‘Pierquin’ etc. in Bc Q17 and elsewhere refer to Pietrequin Bonnel; elsewhere ascribed incorrectly to Compère
Qu’en dictez vous suis je en danger, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 294; ascription to ‘Pietrequin’ in Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Sans y penser a l’aventure, 3vv, ed. in G.M. Jones: The ‘First’ Chansonnier of the Biblioteca Riccardiana, Codex 2794 (diss., New York U., 1972), ii, 160; ascription to ‘Pietrequin’ in Fr 2794 refers to Pietrequin Bonnel
Si dedero, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Agricola
Si le changer, 4vv, M; ascription to ‘De la Rue’ in 1554 refers to Robert de la Rue
Si sumpsero, 3vv, P; attrib. La Rue in VMR xix, but by Obrecht
Tant que nostre argent durra [Amours fait molt tant/Il est de bonne heure né/Tant que nostre argent dure], 4vv, M; ed. in MRM, vii (1983); ascribed to La Rue in CH-Bu F.X.1–4, elsewhere to Japart and Busnoys; probably by Japart

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Officium; Wilfried Rombach
AMAZON: DE LA RUE, P. - Missa Pro Defunctis

IMSLP: Pierre de la Rue (c.1452-1518)

CPDL: Pierre de la Rue (c.1452-1518)

SPOTIFY: DE LA RUE, P. - Missa Pro Defunctis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CILEA, Francesco (1866-1950) - Chamber music

Obra de Gustavo Simoni (1845-1926), pintor italià (1)

- Recordatori de Francesco Cilea -

En el dia de la commemoració del seu 68è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gustavo Simoni (Roma, 5 de novembre de 1845 - Palestrina, 1926) va ser un pintor i professor italià. Germà del també pintor Scipione Simoni, es va formar inicialment amb el seu germà abans de traslladar-se, a l'entorn del 1877, a França. Allà va rebre la influència dels pintors orientalistes però especialment del pintor Marià Fortuny. Va ser aleshores quan va viatjar per Espanya, Algèria, Marroc o Tunísia establint-se durant un període relativament llarg a Tlemcen. El 1889 va exposar a París on va guanyar una medalla d'or del Saló de París amb la seva obra L’incendio di Persepoli. A finals de la dècada de 1890 va obrir el seu propi taller a París des d'on va vendre la majoria de les seves obres. Al seu retorn a Itàlia es va establir a Roma on va fundar la seva pròpia escola de pintura orientalista. Al llarg de la carrera i a banda de temàtica orientalista, també va realitzar escenes de gènere i obres històriques així com fantasies clàssiques. Entre els seus alumnes va destacar, i a banda dels seus fills pintors, Filiberto Sbardella. Gustavo Simoni va morir a Palestrina el 1926.

---

Parlem de Música...

Francesco Cilea (Palmi, 23 de juliol de 1866 - Varazze, 20 de novembre de 1950) va ser un professor i compositor italià. A partir del 1879 es va formar en el Conservatori de Nàpols amb Paolo Serrao, Beniamino Cesi i Giuseppe Martucci. Ben aviat, i gràcies als progressos musicals, va assolir el lloc de maestrino del conservatori. El 1889 va estrenar Gina, la que seria la seva primera òpera. Els anys següents va publicar altres òperes les quals van viure èxits desiguals. El 1900 va iniciar la composició de l'òpera Adriana Lecouvreur, estrenada el 1902 i considerada la seva millor obra. Paral·lelament, va treballar en la docència sent professor de piano i harmonia en el Conservatori de Nàpols (1890-1892), d'harmonia i composició al Istituto Reale de Florència (1896-1904) i director del Conservatori de Palerm (1913-1933). Aquesta dilatada carrera docent va acabar eclipsant la seva carrera compositiva fet que va motivar el seu ràpid oblit després de la seva mort, esdevinguda a Varazze el novembre de 1950.

Francesco Cilea (2)

OBRA:
(selective list)

Operas:
Gina (3, E. Golisciani), Naples, Conservatory, 9 Feb 1889
La tilda (3, A. Graziani [A. Zanardini]), Florence, Pagliano, 7 April 1892
L'arlesiana (4, L. Marenco, after A. Daudet), Milan, Lirico, 27 Nov 1897, rev. version (3), Lirico, 22 Oct 1898
Adriana Lecouvreur (4, A. Colautti, after E. Scribe and E. Legouvé), Milan, Lirico, 6 Nov 1902
Gloria (3, A. Colautti), Milan, Scala, 15 April 1907; rev. version (E. Moschini), Naples, S Carlo, 20 April 1932

Other:
Il canto della vita, poema sinfonico (S. Benelli), T, chorus, orch, 1913, rev. as Ode sinfonica (E. Moschini), 1934;
3 vocalizzi da concerto, 1v, pf, 1930;
Dolce amor di povertade, song, 1949

Instrumental:

Orch:
2 suites, 1887, 1931

---

Chbr and solo inst:
Pf Trio, 1886;
Sonata, vc, pf, 1889, rev. 1901;
Suite (vecchio stile), pf, 1916;
Serenata a dispetto, pf, 1922;
Verrà?, Acque correnti, Valle fiorita, pf, 1923;
Festa silana, pf, 1930;
Risonanza nostalgiche, pf, 1930;
Suite, vc, pf, 1937

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Massimo Anfossi (piano); Mario Vassilev (violin); Giulio Glavina (cello)
ALLMUSIC: CILEA - Chamber music

IMSLP: Francesco Cilea (1866-1950)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHMITTBAUR, Joseph Aloys (1718-1809) - Symphony & Flute Quartet

Obra de Nathaniel Hone (1718-1784), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Joseph Aloys Schmittbaur -

En el marc de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Nathaniel Hone (Dublin, 24 d'abril de 1718 - London, 14 d'agost de 1784) va ser un pintor irlandès. Fill d'un comerciant holandès establert a Irlanda, es va formar a Londres a l'entorn del 1740. Allà es va establir ben aviat com a pintor de retrats i miniatures. El 1750, i fins el 1752, va estudiar a Itàlia, on va entrar com a membre de l'Acadèmia Florentina. Al seu retorn a Londres, va ser un dels membres fundadors de la Royal Academy of Arts. A partir del 1760 va entrar com a membre de la Society of Artists en la qual hi va exibir regularment. El 1775 es va barallar amb el també pintor Joshua Reynolds, en aquell temps president de la Royal Academy, per l'obra The Pictorial Conjuror, Displaying the Whole Art of Optical Deception en la qual va incloure la caricatura nua de la pintora suïssa Angelica Kauffman, amiga íntima de Reynolds. Aquest fet va provocar la seva dimissió immediata com a membre de la Royal Academy exhibint, a partir d'aleshores, la seva obra de forma totalment independent. Nathaniel Hone va morir a Londres l'agost de 1784.

---

Parlem de Música...

Joseph Aloys Schmittbaur [Schmittbauer] (Bamberg, 8 de novembre de 1718 - Karlsruhe, 24 d'octubre de 1809) va ser un director i compositor alemany. Es va formar amb J.P. Seuffert a Würzburg abans d'assolir, el 1745, el seu primer càrrec musical a la cort de Rastatt. Allà hi va treballar a partir del 1762 com a Konzertmeister i a partir del 1765 com a Kapellmeister. El 1772, i després de la dissolució de la capella musical de Rastatt, va assolir el càrrec de Konzertmeister de la cort de Karlsruhe. El 1775 es va traslladar a Köln on va ser nomenat mestre de capella de la catedral i director musical de la ciutat. El 1777 va tornar a Karlsruhe novament com a Kapellmeister tot i que també va treballar com a professor i com a creador d'harmòniques de vidre, instruments notablement populars al seu temps. El 1804 es va jubilar sent condecorat amb el títol d'Oberkapellmeister (1806). Els seus fills Abbé Ludwig Joseph Schmittbaur (1755-1829), August Schmittbaur (fl.1779-1805) i Nepomuk Schmittbaur (fl.1782-1801) van ser músics i la seva filla Therese Schmittbaur va ser cantant. Joseph Aloys Schmittbaur va morir a Karlsruhe l'octubre de 1809.

Peter Schenk (1660-1711) - Circuli Franconiae Pars Oreintalis et Potior Novissime delineata (1706) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
L’isola disabitata (serenata, 1, P. Metastasio), Rastatt, 1762, only pubd lib extant;
Die stumme Liebe (Spl, G.L. Korn), Rastatt, 1767;
Imeneo in Atene (?os, S. Stampiglia), Rastatt, c1768;
Herkules auf dem Oeta (Vorspiel mit Gesang, 1, J.B. Michaelis), Hanover, Schloss, 4 June 1771 [also attrib. J.F. Gräfe, A. Schlager or Schweitzer];
Il re pastore (?os, Metastasio), Rastatt, c1772;
Lindor und Ismene (Spl, F.J. Soden von Sassanfort), Karlsruhe, 1771, rev. as Ein Grab in Arkadien, 1779, song in Bibliothek der Grazien, i (Speyer, 1789), D-Hs;
Endymion (Operette/serentata, Metastasio), Karlsruhe, 1774, only pubd lib extant; Schuss von Gänsewitz, oder Betrug aus Liebe (H.F. Möller), Karlruhe, 3 Jan 1787;
Epilog am Karlstag, ? Karlsruhe, 1788

Cants.:
Scherzo pastorale, c1759;
Prol, S, orch, 1782;
Oster-Cantate, oder Die Freunde am Grabe des Erlösers (J.C. Walz), 1782, aria in Neue Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1784);
3 for 1v, orch, in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–3);
Klagen nach der Abreise der … Madame Todi (Bekman), 2 S, insts (Speyer, 1783);
Die Selbstverläugnung (H.J. Tode), 1783;
Auf die Geburt eines Landesprinzen (Walz), lib (Karlsruhe, 1784);
Friedensfeier in der Schlosskirche (Walz), 1806;
Die Ur-Eltern im ersten Gewitter (Denis, after painting by van der Werft), 2 S, B, orch

Other:
c45 lieder in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–4);
other lieder in contemporary collections;
2 It. arias

Vocal religiosa:

Lied in Die Tochter Sion (Cologne, 1778);
Missa, D, 4vv, orch, op. 1 (Speyer, 1781) [Dreikönigsmesse];
4 masses, 4vv, orch;
Passio secundum Matthaeum;
Requiem, 4vv, insts, ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1995);
Stabat mater, reconstructed H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1994);
Many other pieces, incl. 14 offs, 4 psalms, lits etc. (see Niemöller, Rheinische Musiker, 1962)

Instrumental:

Syms.:
3 à 8, op.2 (Offenbach, before 1777);
Sinfonia hypochondrica, before 1782;
2 as op.2 (Berlin and Amsterdam, 1795);
1 for marriage of Elector Maximilian Joseph and Princess Caroline of Baaden (Heilbronn, 1799), ed. H.P. Eisenmann (Magdeburg, c1995);
many others in MS; 21 advertised by Breitkopf, 1768–75

Concs.:
1 for vn, 1773;
7 for tpt, 1773–4, ?lost;
1 for ob, before 1781;
2 for hn, before 1782;
3 for bn;
several for fl

---

Chbr.:
Qts:
5 for fl, 2 vn, vc, with 1 for fl, vn, vc, hpd, op.1 (Mannheim, before 1774; Karlsruhe and Offenbach, n.d.), nos.3 and 6 ed. E.F.W. Bodensohn (Baden-Baden, 1988–?1989), also arr. as 6 quartetto concertant … dal Signor Haydn, op.25 (Paris, 1777);
3 for hpd/pf, fl, vn, b, op.1 (Speyer, before 1781);
4 for hpd/pf, fl, vn, vc, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1786);
3 for fl, 2 vn/(vn, va), vc, op.3 (Vienna, before 1787);
3 for hpd, fl, vn, b, op.3 (Offenbach, n.d.);
Quartetto périodique no.3, fl, vn, va, vc (Amsterdam, n.d.)

Other chbr:
Vn quatro, 1773;
Trio, ob, vn, b, before 1781;
Sonatina, fl, hpd, vc, in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782);
3 trios, 2 fl, vc (Speyer, 1783);
7 divertimentos and partitas, 5–10 wind insts

Kbd:
35 pieces in Blumenlese für Klavierliebhaber (Speyer, 1782–4);
24 Vor- und Nachspiele, org (Heilbronn, 1797), ed. R. Walter (Altotting, c1994);
5 préludes et 1 rondo, glass harmonica/pf (Vienna, 1803);
18 syms., hpd;
2 rondos, Prelude;
several pieces in contemporary anthologies

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hof-Capelle Carlsruhe; Kirstin Kares (director)
INTERPRETS: Linos Ensemble
AMAZON: Kammermusik vom Karlsruher Hof

IMSLP: Joseph Aloys Schmittbaur (1718-1809)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Kammermusik vom Karlsruher Hof



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!