BERTALI, Antonio (1605-1669) - Missa Resurrectionis

Obra de Pietro Novelli (1603-1647), pintor italià (1)

- Recordatori d'Antonio Bertali -

En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Pietro Novelli (Monreale, 2 de març de 1603 - Palermo, 27 d'agost de 1647) va ser un arquitecte i pintor italià. Fill de pintor, la seva primera formació va incloure freqüents viatges a Palerm, on segurament va acudir a l'escola de Vito Carrera i va iniciar contactes amb intel·lectuals i nobles, entre els quals cal destacar el científic Carlo Maria Ventimiglia, autors que el van introduir des de molt jove en l'estudi de les matemàtiques, la perspectiva i l'arquitectura. A partir del 1624, i gràcies a la visita de Van Dyck, la ciutat virreinal es va enriquir artísticament de manera que els inicis artístics de Novelli no van poder deixar de tenir en compte l'obra del mestre d'Anvers. Aquest, a més, va enviar des de Gènova el llenç La Coronació de la Mare de Déu a la Companyia del Rosario, en la qual Novelli va entrar com a confrare el 1630. Entre els anys 1631 i 1632, va poder realitzar un viatge a Nàpols i Roma, encara que no està documentat. Durant el mateix, va adquirir un naturalisme meridional i va tenir contacte amb pintors com Grammatica, Caracciolo, Stanzione o Ribera. Així es va formar una personalitat artística que va dur aparellada la intensitat naturalística riberesca amb la refinada elegància i l'exquisit ús del color de Van Dyck. La seva carrera pictòrica es va desenvolupar paral·lelament a la seva tasca com a arquitecte, arribant a ser 'arquitecte del regne' el 1643. Pietro Novelli va morir a Palerm el 1647.

---

Parlem de Música...

Antonio Bertali (Verona, 1605 - Wien, 17 d'abril de 1669) va ser un compositor i violinista italìa que va desenvolupar la major part de la seva carrera a Àustria. La seva vida és molt poc coneguda i pel que sembla va estudiar amb Stefano Bernardi, mestre de capella de la Catedral de Verona durant els anys 1611-1622. Gràcies al suport del seu mestre va obtenir un càrrec a la Cort Imperial a Viena. En aquest càrrec va servir-hi durant 42 anys com a instrumentista. Durant els seus primers anys a Viena va guanyar una sòlida reputació com a compositor de partitures per a ocasions especials de la Cort. Cantates, misses així com nombrosa música instrumental. Alhora, va gaudir del reconeixement com a violinista rebent el sobrenom de "violino nel valoroso". El 1649 va succeir a Giovanni Valentini com a mestre de capella de la Cort Imperial. Va compondre nombroses òperes que van ajudar a consolidar el teatre italià a Viena. El seu estil, sovint exuberant, va ser molt celebrat i citat posteriorment per diversos compositors. Si bé gran part del seu repertori es va perdre, la seva fama es va preservar gràcies, principalment, a les dues col·leccions de música instrumental publicades, pòstumament, els anys 1671 i 1672. Antonio Bertali va morir a Viena l'abril de 1669.

Antonio Bertali (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
L’inganno d’amore (prol, 3, B. Ferrari), Regensburg, 24 Feb 1653, lost, pubd lib A-Wn
Theti (favola dramatica, prol, 5, Diamante Gabrielli), Vienna, Hof, 13 July 1656, pubd lib Wn
Il rè Gelidoro (prol, 3, A. Amalteo), Vienna, Hof, 19 Feb 1659, lost, pubd lib Wn
La magia delusa (prol, 1, Amalteo), Vienna, Favorita, 4 June 1660, Wn
Gli amori d’Apollo con Clizia (prol, 1, Amalteo), Vienna, Hof, 1 March 1661, lost, pubd lib Wn
Il Ciro crescente (prol, 3 intermezzos, Amalteo), Vienna, Laxenburg, 14 June 1661, Wn
La Zenobia di Radamisto (prol, 3, C. de’ Dottori), Vienna, Hof, 18 Nov 1662, Act 3 and pubd lib Wn
Untitled opera [incipit: Pazzo amor] (prol, 1), Vienna, Hof, ?18 Nov 1664, Wn
L’Alcindo (prol, 3, A. Draghi), Vienna, Hof, 20 April 1665, prol and pubd lib Wn
La contesa dell’aria e dell’acqua (festa a cavallo, F. Sbarra), Vienna, Hof, 24 Jan 1667, lost, pubd lib Wn [vocal music by Bertali, ballets by J.H. Schmelzer]
Doubtful: Niobe (introduttione alla barriera, 3, Gabrielli), Mantua, Ducale, 15 Feb 1652, pubd lib US-Wc: Theti (favola dramatica, prol, 5, Gabrielli), Mantua, Ducale, 24 Feb 1652, pubd lib Wc [relationship to Theti for Vienna, 1656, is unknown]; Cibele ed Ati (intermezzo), Vienna, ?Dec 1666

Other:
40 ‘compositioni morali e spirituali’, 1–6vv, some with insts;
14 occasional cantatas, 1–9vv, insts;
134 ‘compositioni amorose’, 1–8vv, some with insts: most lost, extant works in A-Wn, S-Uu

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il pentimento, l’amore verso Dio, Vienna, 1661, lost, pubd lib Wn
Maria Maddalena (Draghi), Vienna, 1663, Wn
Oratorio sacro [title unknown], Vienna, 1663, lost
L’inferno deluso (Sbarra), Vienna, 1665, lost, pubd lib I-Vnm
La strage degl’innocenti, Vienna, 1665, A-Wn (facs. (New York, 1986)); ed. in Olsen

Other:
2 motets, 1649, 1653
Missa Resurrectionis, SSAATTB, 2 tpt, 2 cornett, 5 tbn, str, bc; ed. B. Clark (Huntingdon, 1987)
Missa semiminima, SSAATTBB, 4 tbn, str, bc; ed. W. Fürlinger (Altötting, 1985)
Ecce illuxit nobis, vv, 6vv, 3 rec, 2 vn, va, bc; ed. K. Ruhland (Altötting, 1992)
32 masses, 8 requiem masses, 32 ints, seq, 8 Vespers, 10 Complines, 16 Mag, 5 TeD, 73 ants, 16 lits, 5 lessons and resps, 78 pss, 75 motets: most lost, extant works in A-KR, Wgm, Wn, CZ-KRa

Instrumental:

Thesaurus musicus, a 3 (Dillingen, 1671), lost
Prothinia suavissima, 24 sonatas a 3–4 (n.p. [?Dillingen], 1672), some doubtful, see Kačic

Sonatas:
11 ‘con trombe solenni’ a 13–18;
29 a 3–8;
10 for 2 vn, tbn/b viol, bc;
1 for vn, bc:
some lost, extant works in CZ-KRa, D-Mbs, S-Uu;
6 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1972), 2 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1971), 1 ed. R. Wigness and R.P. Block (London, 1975), 23 ed. in Zink, 1 ed. in RRMBE, lxxxii (1997), 2 ed. B. Clark (Huntingdon, 1998)
Chiacona, vn, bc, ed. in RRMBE, lxxxii (1997)

Literatura:

Instructio musicalis, A-KR
Sequuntur regulae compositionis, Wst

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ilya Poletaev (organ); Yale Schola Cantorum; Yale Collegium Players; Spiritus Collective; Simon Carrington; Robert Mealy
RECICLASSICAT: BERTALI, Antonio (1605-1669)
AMAZON: Missa Resurrectionis

IMSLP: Antonio Bertali (1605-1669)

CPDL: Antonio Bertali (1605-1669)

SPOTIFY: Missa Resurrectionis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

AVONDANO, Pedro Antonio (1714-1782) - Cravo Sonatas

Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1) 

- Recordatori de Pedro Antonio Avondano -

En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard, va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de pre-romanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Claude Joseph Vernet va morir a París el desembre de 1789.

---

Parlem de Música...

Pedro António Avondano (Lisboa, bap. 16 d'abril de 1714 - Lisboa, 1782) va ser un compositor portuguès. Fill de Pietro Giorgio Avondano i germà d'António José Avondano (c.1715-1783), es va formar inicialment amb el seu pare, violinista i compositor al servei de la capella reial portuguesa. Ben aviat, va entrar com a violinista al servei de la mateixa capella on treballava el seu pare en la qual, i de forma progressiva, hi van entrar altres membres de la seva família. Allà es va iniciar en la composició, especialment de minuets i ballets que sovint acompanyaven les representacions teatrals. El 1755, i després del terratrèmol que va destruir Lisboa, va formar part de la reorganitizació de la Germandat de Santa Cecilia en la qual hi formaven part la majoria de músics de la ciutat. Com a compositor, també va ser autor de música teatral, religiosa i instrumental. El 1767 va ser condecorat amb la creu de l'Ordem de Cristo. Els seus fills Joaquim Pedro Avondano (?-1804), João Francisco Avondano (?-1794) i João Baptista André Avondano també van ser músics. Pedro António Avondano va morir a Lisboa el 1782.

OBRA:

Vocal secular:

Le difese d’amore (cant.), Lisbon, 1764, only lib extant
Il mondo della luna (dg, 3, C. Goldoni), Lisbon, Salvaterra, carn. 1765, P-La

Arias for Lisbon productions:
Perez: Dido, 1765, Bsb;
Majo: Antigono, 1772, P-Ln;
Galuppi: Il filosofo di campagna, B-Bc

Vocal religiosa:

Il voto di Jefte (dramma sacro, 2, G. Tonioli), Lisbon, 1771, only lib extant
Adamo ed Eva (dramma sacro, 2), Lisbon, Ajuda, 19 March 1772, only lib extant
Gioas, re di Giuda (orat, P. Metastasio), D-Bsb (pt 1 only)
La morte d’Abel (orat, Metastasio), Bsb
Die Aufopferung Isaacs (orat, after Metastasio), SWl

Other:
Magnificat, 4 vv, 2 vn, 2 hn, vc, org;
Psalms cxxi and cxlvii, 4 vv, 2 vn, 2 hn, bc;
Ladainha lauretana, 4 vv, 2 vn, org;
Tantum ergo, 4 vv, 2 vn, org: P-EVc (see Alegria)

Instrumental:

A Collection of [6] Lisbon Minuets, 2 vn/fl, b (London, 1766)
A Second Sett of 22 Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
Eighteen entire new Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
A Favourite Lesson, hpd (London, 1770)
2 syms., B-Bc;
3 vc concs., D-Bsb;
other inst works in F-Pn;
? 2 sonatas, vc, b, D-Bsb

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosana Lanzelotte (cembalo)
AMAZON: AVONDANO - Sonatas

IMSLP: Pedro Antonio Avondano (1714-1782)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

EGGERT, Joachim Nicolas (1779-1813) - Symphonies Nos.3 & 4

Obra de Jean-Louis Demarne (1752-1829), pintor francès (1)

- Recordatori de Joachim Nicolas Eggert -

En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Louis de Marne (Brussels, 1752 - Batignolles, 24 de març de 1829) va ser un pintor francès. Després de la mort del seu pare, es va traslladar a París, ciutat on va rebre formació de Gabriel Briard. Allà va intentar guanyar el Prix de Rome si bé al no aconseguir-ho, va decidir iniciar la seva carrera com a pintor independent. Ben aviat, es va descantar per la pintura de gènere i els paisatges en un estil proper al dels pintors Nicolás Antoine Taunay i Jean-Frédéric Schall. El 1783 va entrar com associat de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura en un temps en què també va exposar esporàdicament al Saló de París. El 1828 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Jean-Louis de Marne va morir a Batignolles el març de 1829.

---

Parlem de Música...

Joachim Georg Nicolas Eggert (Gingst, 22 de febrer de 1779 - Thomestorp, 14 d'abril de 1813) va ser un director i compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment amb un mestre local abans de viatjar, el 1794, a Stralsund on va estudiar amb Friedrich Gregor Kahlow (c.1756-1815) i Ferdinand Fischer. El 1802 va ser nomenat kapellmeister del teatre de la cort de Mecklenburg-Schwerin no obstant va renunciar al lloc pocs mesos després per motius contractuals. El 1803 va rebre una oferta de violinista de la hovkapell de Stockholm, càrrec que va acceptar, i entre el 1808 i 1812 va ser nomenat kapellmästare, també a Stockholm. En aquell temps, i com a director d'orquestra, va exportar al país nòrdic les òperes de Mozart i les simfonies de Beethoven. Va treballar activament com a professor tenint molts alumnes, entre altres, Erik Drake, Edmund Passy i Johan Martin de Ron. A partir del 1811 es va dedicar a l'estudi i recopilació de cançons tradicionals sueques amb l'objectiu de potenciar la música nacional, tanmateix i prematurament, la tuberculosis va posar fi a la seva vida l'abril de 1813.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Morerna i Spanien, eller Barndomens välde [The Moors in Spain, or Childhood’s Choices] (drama with song, 3, R.C.G. de Pixérécourt, trans. M. Altén), Stockholm, Dramatiska, 6 May 1809
Svant Sture och Märta Lejonhufvud (historical drama with singing, 5, P.A. Granberg), Stockholm, Dramatiska, 31 Oct 1812

Other:
Cants. for the celebration of peace between Sweden and Russia, 1809, and Prince Karl Johan’s arrival in Stockholm, 1810;
3 other cants., occasional pieces for ens, songs

Instrumental:

Orch:
5 syms.: C, g, E , c (1812), d (inc.);
Funeral music for Duke Adolf Fredrik of Östergötland;
Coronation music for King Carl XIII;
Mozart wind serenade arr. 2 bn, orch (lost);
other works

---

Chbr:
Sextet, f/F, cl, hn/basset-hn, vn, va, vc, db, 1807 (1818);
3 str qts [op.1], C, f, F (1807);
Trio, 3 bn, 1807;
Trio, E , hp, hn, bn, 1810;
Sextet, f/F, 2 vn, 2 va, vc, db, 1811;
Pf Qt, g, op.3 (1811);
3 str qts [op.2], B , g, d (1812);
Str Qt, E , S-L;
4 other str qts;
other works

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Gävle Symphony Orchestra; Gérard Korsten (conductor)
RECICLASSICAT: EGGERT, Joachim Nicolas (1779-1813)
AMAZON: EGGERT - Symphonies

IMSLP: Joachim Georg Nicolas Eggert (1779-1813)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: EGGERT - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOCKREITHER, Joseph Balthasar (1669-1731) - Missa ad multos annos

Obra de David Vinckboons (1576-1629), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Joseph Balthasar Hochreither -

En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

David Vinckboons (Mechelen, 13 d'agost de 1576 - Amsterdam, c.1632) va ser un pintor flamenc. Fill de Philip Vinckboons, es va formar amb el seu pare abans de traslladar-se a Anvers, ciutat des d'on el 1585 van haver de fugir a Middelburg. El 1591 es va instal·lar a Amsterdam, on va rebre la influència dels pintors Gillis van Coninxloo i Pieter Brueghel. En aquest sentit, es va especialitzar en paisatges i escenes de gènere les quals el van convertir en un pintor de notable popularitat. També va ser un dibuixant prolífic i professor destacant els seus alumnes Gillis Claesz. de Hondecoeter i Hendrick Avercamp. Casat amb Agneta van Loon, filla d'un notari de Leeuwarden, el matrimoni va tenir deu fills, entre ells els arquitectes Philips Vinckboons i Justus Vinckboons. David Vinckboons es creu va morir a Amsterdam a l'entorn del 1632.

---

Parlem de Música...

Joseph Balthasar Hochreither (Salzburg, 16 d'abril de 1669 - Salzburg, 14 de desembre de 1731) va ser un organista i compositor austríac. Es creu va rebre formació del seu pare, organista en aquell temps a Lambach. Va ser allà precisament on entre els anys 1696 i 1721 va treballar com a organista i professor de cant, experiència parcialment documentada en el seu manuscrit Praecepta quaedam observanda, quae pro emolumento bonae musices maxime proderunt, dummo observentur (c.1710). També en aquell temps es va relacionar amb Stephan Hieber, organista del monestir de Kremsmünster. El 1721 va renunciar al seu càrrec a Lambach en favor de Maximilian Röll i es va traslladar a Salzburg. Allà, i sota la recomanació de l'abat Pagl, va assolir un lloc d'organista al servei de la catedral i del príncep-arquebisbe de Salzburg en uns càrrecs que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser autor exclusivament d'obra religiosa en un estil policoral propi del seu temps. Joseph Balthasar Hochreither va morir a Salzburg el desembre de 1731.

OBRA:

Oliva in domo Dei fructiferans vesperas exhibens, 4vv, insts (Augsburg, 1706)
Philomela Mariana … Vesperae de Beata Virgine Maria, 4vv, 1–2 vn, 2 va, bc (Augsburg, 1710), lost, cited by Walther
Missa ad multos annos;
Missa genethliaca;
4 Regina coeli, 4vv, 3 vn, 2 trbn, org;
Various graduals and motets: all in A-LA;
Mass for abbot of Kremsmünster, 1705, KR

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ars Antiqua Austria; St. Florianer Sangerknaben; Gunar Letzbor
FLORIANER: GLORIA IN EXCELSIS DEO

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBENIZ Y BASANTA, Pedro (1795-1855) - Fantasías & variaciones

Obra de Zacarías González Velázquez (1763-1834), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Pedro Albéniz y Basanta -

En el dia de la commemoració del seu 164è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 224è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Zacarías González Velázquez (Madrid, 1763 - Madrid, 31 de gener de 1834) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació a l'estudi de Mariano Salvador Maella i a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, dirigida aleshores pel seu pare el pintor Antonio González Velázquez, va ser premiat els anys 1778 i 1781, respectivament. Com a decorador, va destacar amb els treballs que va realitzar pel Palau del Pardo i a la Casa del Labrador d'Aranjuez, amb representacions al·legòriques i mitològiques. Així mateix, va realitzar quadres religiosos per a particulars i també per a diverses institucions religioses com la Catedral de Jaén, la Catedral de Toledo o l'Oratori del Cavaller de Gràcia de Madrid. Va participar en la decoració per a les exèquies de la reina Maria Amàlia de Saxònia. També va destacar pel seu treball a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, sobre esbossos de Mariano Salvador Maella, elaborant cartrons per a tapissos de temes marins, en els quals va mostrar el seu domini de la composició i on es va revelar com un gran colorista, sense oblidar els seus començaments acadèmics. Les seves obres es van emmarcar en la transició del barroc al neoclassicisme mostrant les més primerenques un predomini del dibuix sobre el color, mentre que en les seves darreres obres va mostrar un cromatisme més ric i un tractament més realista, especialment en els seus retrats. Va morir a Madrid el gener de 1834.

---

Parlem de Música...

Pedro Albéniz y Basanta (Logroño, 14 d'abril de 1795 - Madrid, 12 d'abril 1855) va ser un professor, pianista i compositor espanyol. Fill del també compositor i organista Mateo Pérez de Albéniz, es va formar inicialment amb el seu pare. Més tard, va viatjar a París on va rebre formació de piano amb Henri Herz i de composició amb Friedrich Kalkbrenner. També a París va conèixer a Rossini. Al seu retorn a Espanya, va assolir un primer càrrec d'organista de l'església de Santa Maria de Donostia i posteriorment de l'església de Santa Maria de la Redonda de Logroño. El 1830 va viatjar a Madrid, ciutat on el 17 de juny d'aquell mateix any va assolir un càrrec de professor del Conservatori de Madrid. També allà va assolir, el 1834, un càrrec d'organista de la Capella Reial i va treballar com a professor al servei de la reina Isabel II. Com a compositor, va ser autor d'obra per a gèneres diversos si bé la seva labor com a docent i teòric va eclipsar definitivament la seva producció musical. En aquest sentit, el seu Método completo para piano (1840) es va convertir en una de les edicions de referència del pla d'estudis musicals del Conservatori de Madrid. Pedro Albéniz, sense relació familiar amb el cèlebre Isaac Albéniz, va morir a Madrid l'abril de 1855.

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Valvanera Briz (piano); Juan Carlos Gómez & Gonzalo Cabrera (violines); Sviatoslav Belonogov (viola); Naomi Barron (violonchelo); Conrado Flores (contrabajo)
AMAZON: ALBENIZ P - Fantasías, variaciones y rondinos para piano y cuerdas

IMSLP: Pedro Albéniz (1795-1855)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ALBENIZ P - Fantasías, variaciones y rondinos para piano y cuerdas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!