dissabte, 18 de novembre del 2017

MÁXIMO LÓPEZ, Félix Antonio (1742-1821) - Música para Clave

Vicent López i Portaña - Félix Máximo López, primer organista de la Real Capilla (1820)
Obra de Vicent López i Portaña (1772-1850), pintor valencià (1)


- Recordatori de Félix Antonio Máximo López -
En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Vicent López i Portaña (València, 19 de setembre de 1772 - Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, el seu ascens professional va ser molt ràpid gràcies a les prematures habilitats com a dibuixant i colorista. El 1789 va obtenir, en el concurs general anual de l'acadèmia, una pensió que li va permetre traslladar-se a Madrid durant 3 anys. Allà va seguir els seus estudis i el 1790 va rebre el primer premi de l'Acadèmia de Sant Ferran amb la seva pintura Los Reyes Católicos recibiendo una embajada del rey de Fez. Allà va entrar en contacte amb Mariano Salvador Maella, de qui va aprendre l'ofici de les grans composicions decoratives així com el del dibuix precís i acurat, i qui el va introduir a pintors com Luca Giordano i Corrado Giaquinto la influència de qui fou determinant en la seva carrera. El 1792 va tornar a València on va rebre aviat importants encàrrecs, sobretot decoratius i religiosos, que el van consolidar com el gran pintor valencià del seu temps. Així, per exemple, el 1802 va realitzar el retrat de Carlos IV y su familia, homenajeados por la Universidad de Valencia. Durant la invasió francesa va ocupar el càrrec de pintor al servei de Louis Suchet. Posteriorment, i en el retorn de Ferran VII, va assumir el 1815 el càrrec de pintor de cambra. Al seu servei, i a banda de desenes de retrats, va realitzar algunes decoracions del Palau Reial. Al final de la seva carrera, tot i perdre protagonisme en favor dels nous romàntics, va saber adaptar el seu estil vers les noves tendències com es va demostrar en el seu retrat de Maria Francisca de la Gándara. López i Portaña va morir a Madrid el juliol de 1850.



Parlem de Música...

Félix Antonio Máximo López (Madrid, 18 de novembre de 1742 - Madrid, 9 d'abril de 1821) va ser un organista i compositor espanyol. El 1766 es va casar amb María Dominga de Bartholomé Remacha, amb qui va tenir quatre fills. A partir del 1775 es va unir a la capella reial de Madrid com a quart organista, el 1787 va ser promocionat a tercer organista, el 1801 a segon organista i finalment, i després de la renúncia de José Lidón, el 1805 va ascendir al càrrec de primer organista. El 1780 va morir la seva dona i el 1781 es va tornar a casar amb Melchora Pérez Díaz, amb qui va tenir tres fills més, si bé del total de set fills que va tenir només tres van sobreviure. D'ideologia liberal i afrancesada, no va dubtar a rendir homenatge al rei Joseph Bonaparte. Com a compositor va escriure nombroses peces per a teclat, obra religiosa i una òpera per títol El disparate o la obra de los locos, considerada la seva obra mestra. Com a teòric, va escriure un tractat titulat Reglas generales o Escuela de acompañar al órgano o clave.

Anonim - A General View of the city Madrid the Capital of the kingdom of Spain (1760)
Anonymus - A General View of the city Madrid the Capital of the kingdom of Spain (1760) (2)

OBRA:

Vocal secular:

El disparate o la obra de los locos;

Vocal religiosa:

Masses;
Passions and motets, in Convento de la Encarnación, Madrid;
Villancicos;

Instrumental:

Org:
Escuela orgánica, supuestos los principios: contiene una collección de pensamientos cortos, para la Elevación, y otra de sonatas, para el Ofertorio, en la que se incluyen todos los hymnos de la iglesia, 1799;
[44] Piezas al órgano, incl. sonatas, caprichos, fugas, Pange linguas, versos;
[7] Glosas sobre el himno Sacris solemniis;
[6] Juegos de versos; 4 of the above pieces ed. S. Rubio, Organistas de la Real capilla, i (Madrid, 1973)

Hpd:
Música de clave, incl. 15 sonatas, rondo, pieza, capricho, andante, variaciones;
Variaciones al minuet afandangado



Informació addicional... 

INTERPRETS: María Teresa Chenlo & Sharon Gould (clave)
AMAZON: MAXIMO LOPEZ, F. - Música para Clave
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAXIMO LOPEZ, F. - Música para Clave



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Me llama la atención que digas que el pintor es valenciano y el músico español. ¿No sería más coherente decir que los dos son españoles o bien que son valenciano y madrileño? Gracias por la música y la pintura, como siempre estupendos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ante tal muestra de incoherencia por mi parte, la próxima vez seré más cuidadoso a la hora de establecer la correspondiente "nacionalidad". Espero que este detalle, sin darme cuenta por mi parte, no oscurezca la maravillosa pintura de este desconocido músico madrileño, digo español, de cuya música, hoy, podemos degustar con alegría y emoción!

      Gracias Anónimo!
      Abrazo,
      Pau

      Elimina
  2. Gracias! Es curioso, la intérprete, M.Teresa Chenlo, de origen argentino y q he visto actuar muchas veces en Madrid, era mi profesora de la asignatura de Iniciación a la Música, en mi colegio, en el antiguo plan de estudios de BUP (bachillerato equivalente a la segunda parte de la ESO actual), casi nadie le hacía caso pero yo sí. Tenía mucha paciencia, yo no sabía la altura musical al clave de la srta. Chenlo hasta muchos años después. Dobles gracias, pues.
    Saludos desde Madrid...
    Daniel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosa coincidencia!
      Y si logras contactar algún día y nuevamente con ella, dale las gracias más sinceras por recuperar la valiosa música de este compositor tan desconocido actualmente ya que no lo fue en su tiempo como ejemplifica este hermoso retrato conservado, con todos los honores, en el Museo del Prado.

      Abrazo,
      Pau

      Elimina