André Campra (
Aix en Provence, bap. 4 de desembre de 1660 -
Versailles, 29 de juliol de 1744) va ser un compositor francès. Fill del violinista Jean-François Campra, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1674 va entrar com a cantant del cor a
St Sauveur, lloc on va rebre formació de
Guillaume Poitevin i on va començar la seva formació en teologia. Segons La Borde, el 1679 va assolir el càrrec de
maître de musique de Toulon. A l'entorn del 1681 va tornar a Aix on pel que sembla va participar il·legalment en diverses representacions teatrals. Tot i aquest comportament indecorós per l'època, el maig de 1681 va ser nomenat capellà. L'agost d'aquell mateix any va assolir el càrrec de mestre de capella de
Ste Trophime d'Arles, on hi va romandre fins el maig de 1683. El juny d'aquell mateix any va ser nomenat
maître de musique de la
Catedral de St Etienne de Toulouse. A partir del 1691 va començar a compondre de forma regular viatjant a París el 1694. Tot i el seu compromís amb Toulouse, va decidir romandre a París de forma indefinida perdent el seu càrrec de Toulouse l'agost de 1694. Precisament, el juny de 1694 va succeir a
Jean Mignon com a
maître de musique de la
Notre Dame de Paris. El 1697, i després del seu gran èxit amb l'òpera
L'Europa Galante, va decidir dedicar-se a la composició d'obres teatrals abandonant definitivament el seu càrrec de Notre Dame l'octubre de 1700. A partir d'aleshores, i alliberat de les seves obligacions religioses, es va centrar en les seves òperes estrenant l'obra
Tancrède el 1702. L'èxit fou tant gran, que va ser condecorat amb tots els honors i privilegis de l'època assegurant-se un espai prominent dins el panorama musical parisenc. En aquest sentit, i fins a l'entorn del 1720, es va centrar exclusivament en la composició d'òperes, ballets i cantates seculars. El 1718, el rei
Lluís XV li va assegurar una pensió de 500 lliures anuals en reconeixement dels seus mèrits extraordinaris. El 1722 va ser nomenat director musical del príncep
François-Louis de Bourbon-Conti en honor del qual va escriure nombrosos
divertissements. A partir del 1720, i després de renunciar a la composició de música teatral, va tornar al gènere religiós publicant a partir d'aleshores desenes de motets i misses. El 1730 va succeir a
Destouches com a inspector general de l'
Académie Royal de Musique. Progressivament, va anar disminuint la seva activitat assolint, el 1742, el seu darrer càrrec a la Capella Reial. Finalment, es va retirar a Versailles on va gaudir d'un retir confortable gràcies a les múltiples pensions que va rebre. Va ser a Versailles on va morir el juliol de 1744.
OBRA:
Vocal secular:
Stage:
L'Europe galante, opéra-ballet, 1697
Vénus, feste galante, 1698
Le Carnaval de Venise, 1699
Hésione, tragédie lyrique, 1700
Le destin du nouveau siècle. Opéra .1700
Aréthuse, opéra-ballet, 1701
Tancrède, tragédie lyrique, 1702
Les Muses, 1703
Télémaque, tragédie lyrique pastiche, 1704
Iphigénie en Tauride, tragédie lyrique, 1704
Alcine, tragédie lyrique, 1705
Hippodamie, tragédie lyrique, 1708
Les Fêtes vénitiennes, opéra-ballet, 1710
Idoménée, tragédie lyrique, 1712
Télèphe, tragédie lyrique, 1713
Énée et Didon, fête musicale, 1714
Camille, reine des Volsques, tragédie lyrique, 1717
Les Muses rassemblées par l'Amour, idylle en musique, 1723
Les Sauvages, 1729
Achille et Déidamie, tragédie lyrique, 1735
Cantatas and airs:
Cantates françoises, 1v, insts … livre premier (1708/R1990 in ECFC, ii):
Hébé, L’heureux jaloux, Didon, Daphné, Arion, Les femmes
Cantates françoises, 1v, insts, avec un duo … livre second (1714/R1990 in ECFC, ii):
Les heureux époux, Silène, Achille oisif, La dispute de l’Amour et de l’Hymen, La danse de Flore, Enée et Didon, duo
Cantates françoises, 1v, avec simphonie et sans simphonie … livre troisième (1728/R1990 in ECFC, iii):
L’heureux moment, Les caprices de l’Amour, La colère d’Achille, Les plaisirs de la campagne, Le papillon, Le jaloux, Le lys et la rose
La guerre, cant., 1v, insts (n.d.)
Silène et Bacchus, cant., perf. Paris Opéra, Oct 1722, lost
Airs and sacred contrafacta in the following collections:
Airs italiens … danses au Prologue et dans l’acte du Bal des Fêtes vénitiennes (n.d.);
Airs nouveaux … de Messieurs Campra et Batistin … chantez … pendant les représentations de Thétis et Pelée (1708);
Airs spirituels des meilleurs auteurs, ii (1701);
Concerts parodiques (1721–32);
Duo choisis de brunettes (1728–30);
La lire maçonne (The Hague, 1763);
Les parodies du nouveau théâtre italien (1731–8);
Les parodies nouvelles et les vaudevilles inconnus (1730–37);
L’imitation de Jésus-Christ (1727);
Mercure de France (Jan 1722, March 1730, April 1733);
Meslanges de musique latine, françoise et italienne (1725–7);
Nouveau plaisir des dames (n.d.);
Nouveau recueil de chansons choisies (The Hague, 1726–43);
Nouveau recueil de dance de bal (1712);
Nouvelles poésies morales (1737);
Nouvelles poésies spirituelles et morales (1730–37);
Recueil d’airs ajoutez à différents opéra (1710–34);
Recueil d’airs sérieux et à boire (1698, 1700–20; Amsterdam, 1707–9);
Recueil de dances (1704);
Recueil des meilleurs airs italiens (1703–8);
Second recueil des nouvelles poésies spirituelles et morales (1731)
Vocal religiosa:
Missa, 4vv, cui titulus Ad majorem Dei gloriam (1699); ed. La Montagne (Paris, 1952), ed. E. Lemaître (Paris, 1991)
[14] Motets, 1–3vv, bc, livre premier (1695):
Paratum cor meum;
O sacrum convivium, C lxiii;
Quemadmodum desiderat cervus, C lvi;
Salve regina;
Laudate Dominum;
Insere Domine;
Exurge Domine;
Laudabit usque ad mortem;
Diligam te Domine;
In Domino gaudebo;
Tota pulchra es;
In te Domine;
Dissipa Domine;
Quam dilecta
[12] Motets, 1–3vv, insts, bc … livre second (1699):
Jubilate Deo, C xxxii;
Ubi es Deus, C lxiii;
Ave regina coelorum;
Ecce quam bonum;
Florete prata;
Laudate Dominum;
Cantate Domino, ed. in HAM ii;
Cum invocarem;
Omnes gentes;
O Jesu amantissime;
Immensus es Domine;
Deus in adjutorium meum
[11] Motets, 1–2vv, bc … livre troisième (1703):
Confitemini Domino;
Benedicam Dominum;
O dulcis amor, C xvii;
Sub tuum praesidium;
Deus misereator nostri;
Pange lingua gloriosa;
Cari zephiri volate, 1v, 2 vn, bc;
Cantemus exaltemus;
Dominus regnavit;
In convertendo Dominus, chorus, insts;
Quis ego Domine
9] Motets, 1–3vv, sans symphonies et avec symphonies, livre quatrième (1706; rev. 2/1734 with 2 new motets: Benedic anima mea; Domine salvum fac):
Beatus vir;
Domine
Dominus noster, K iii;
Regina coeli;
Quam dulce est, C vi;
Beati omnes;
Exaltabo te, C ix;
Cantate Domino;
Dialogue de l’amour divin et de l’âme;
Salvum me fac Deus
[10] Motets, 1–3vv, insts … cinquième livre (1720, rev. 2/1735 with 2 new motets: Alma Redemptoris mater; Sub tuum praesidium):
Domine quis habitabit;
Eructavit cor meum;
Nisi quias Dominus;
Ecce ego Domine;
Nunc dimittis;
Coeli enarrant;
Venite exultemus Domino;
Domini est terra;
Domine in virtute tua;
Ecce panis angelorum
Recueil des motets (1703) [= bks 1–3];
Recueil de motets (1712) [= bks 1–4];
Recueil des 60 motets (1735) [= bks 1–5]
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre premier (1737): Notus in Judea Deus, Benedictus Dominus
[2] Pseaumes mis en musique à grand choeur … livre second (1738): Deus in nomine tuo, Cantate Domino canticum novum
Others:
Messe de requiem, c1722, F-Pn; ed. H.A. Durand (Paris, c1957), ed. E. van Straaten (Paris, 1983)
Plainsong mass in Messes de divers auteurs, Pn
25 grand motets, Pc:
In convertendo, 1703, rev. 1726;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1716;
O panis Deus, 1722;
De profundis, 1723, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus in adjutorium, 1723;
Ecce panis angelorum, 1723, ed. L. Boulay (Paris, c1962);
Pange lingua, 1723;
Sacris solemnis, 1723;
Regina coeli, 1724;
Miserere mei, 1725, rev. 1726;
O filii, c1725;
Omnes gentes, 1725, ed. H.A. Durand (Paris, c1960);
Deus noster refugium, 1727, ed. B. Lespinard (Paris, 1993);
Lauda Jerusalem, 1727;
Te Deum, 1729, ed. L. Boulay (Paris, c1960);
Eructavit cor meum, 1733;
Cum invocarem, 1734;
Jubilate Deo, 1736;
Coeli enarrant, 1737;
Magnus Dominus, 1737;
Benedicam Dominum, 1739;
Deus judicium tuum, 1741
7 motets, S, B, Pn:
Usquequo avertis, 1700/1713;
Confitebor tibi, 1706, rev. 1722;
Laetatus sum, 1713;
Nisi Dominus, 1712, rev. 1722;
Beatus vir, 1713, rev. 1722;
Laudate pueri, 1713;
Magnificat, 1716;
5 anon. others in same MS possibly by Campra:
Audite insulae, 1713;
Cantate Domino, 1713, rev. 1722;
In exitu Israel, 1713, rev. 1722;
In nomine Jesu;
Veni Creator Spiritus, 1713
7 motets in Motets divers de Campra, Pellegrin, Gilles, AIXm:
Dixit Dominus (grand motet), 1716;
Dixit Dominus (petit motet), 1716;
Ecce panis angelorum, 1723;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domine;
Magnificat;
Nisi Dominus
4 motets in Receuil de motets de differents autheurs, AIXm:
Usquequo Domine, 1716;
Confitemini Domino, 1716–22;
Cum invocarem, 1716–22;
Deus in adjutorium, before 1717
6 extracts in Récits et duo de M. Delalande, Pn:
Usquequo avertis;
Noel;
Deus noster refugium;
Suscepit Israel (from the Magnificat);
Vanum est nobis (from Nisi Dominus);
Fluminus impetus (from Deus noster refugium)
Isti sunt agni novelli (motet), 1716, Pn
Iste est vas electionis (motet), 1716, Pn
Copies of printed motets, F-AIXm, Pc, Pn; US-BEm;
Some other motets listed above may be duplicates.
