ReciClassíCat: BILLINGTON, Elizabeth (1765-1818) - Lessons for the Harpsichord (c.1777)

dimarts, 26 de juny del 2018

BILLINGTON, Elizabeth (1765-1818) - Lessons for the Harpsichord (c.1777)

George Romney (1734-1802) - Mrs. Billington as Saint Cecilia

Obra de George Romney (1734-1802), pintor anglès (1)

- Recordatori d'Elizabeth [Weichsel] Billington -

En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

George Romney (Dalton-in-Furness, 26 de desembre de 1734 - Kendal, 15 de novembre de 1802) va ser un pintor anglès. Entre els anys 1755 i 1757 es va formar al taller del retratista Christopher Steele. El 1762 es va traslladar a Londres, on va treballar, allunyat de les exposicions i pautes acadèmiques dirigides per Joshua Reynolds, a la Royal Academy of Arts, de la qual i curiosament no en va aspirar a ser-ne membre. Entre els anys 1773 i 1775 va viure a Roma, on va estudiar l'Antiguitat i va realitzar còpies de Miquel Àngel i de Rafael, entre altres. De tornada a Londres, va freqüentar els cercles intel·lectuals i va aprofundir en la literatura clàssica per realitzar les grans composicions de la Shakespeare Gallery de John Boydell, creades a partir del 1786. Les escenes inspirades en Macbeth o en el Paradís perdut de Milton van fascinar pels seus forts contrastos de llums i ombres influïdes, com els seus abundants dibuixos, per l'estètica del sublim i les imatges de Johann Heinrich Füssli. L'elegant classicisme dels seus primers treballs, que apareix fins i tot en una obra de caràcter privat com el retrat dels seus germans Peter i James Romney (1766), va finalment cedir en favor d'un sentimentalisme més delicat, on les referències al món clàssic van ser plenament anecdòtiques. En lloc d'aprofundir en la psicologia dels retratats o buscar-ne la perfecció i el realisme, va preferir ressaltar les qualitats més personals dels seus models. Van ser precisament aquests aspectes del seu treball el que van convertir la seva obra en molt valorada pels col·leccionistes del seu temps. Romney va morir a Kendal el novembre de 1802.

Parlem de Música...

Elizabeth [Weichsel] Billington (London, 27 de desembre de 1765 - Venezia, 25 d'agost de 1818) va ser una cantant i compositora anglesa. Filla d'una cantant i d'un oboista, es va formar en cant amb la seva mare i en piano amb J.C. Bach i J.S. Schroeter. El 1775 va fer el seu primer recital públic participant, a partir d'aleshores, en diverses obres teatrals. A l'entorn del 1777, i amb només 12 anys, va compondre dues col·leccions de música per a clavecí (publicades a l'entorn del 1793). El 1783 va participar en un recital a Oxford i l'octubre d'aquell mateix any es va casar amb James Billington el qui fins aleshores havia estat el seu professor de cant. Amb ell es va traslladar a Dublin on va participar com a soprano en l'obra Orfeo ed Euridice de Gluck. El 1786 va viatjar a Londres, on va realitzar la seva primera representació a la ciutat la qual va esdevenir un èxit immediat. Des d'aquell instant, va ser reclamada en diverses òperes d'autors com Arne o William Shield i en oratoris i recitals diversos. També el 1786 va viatjar a París on va continuar la seva formació amb Michele Mortellari i Antonio Sacchini. Burney va documentar aleshores ‘nothing but envy or apathy can hear her without delight’. A partir del 1794 va realitzar una extensa gira per Europa en companyia del seu germà Charles Weichsel. A Europa va adaptar el seu estil vers la lírica italiana participant amb gran èxit a Nàpols. Després de la mort sobtada del seu marit, es va embarcar en una nova gira per Itàlia establint-se a Venècia. Pocs anys després va tornar a Londres on va participar en òperes d'autors com Mozart o J.C. Bach. El 1817 va tornar a Itàlia establint-se definitivament a Venècia, ciutat on va morir l'agost de 1818.