WRANITZKY, Paul (1756-1808) - Grande Sinfonie Op. 31 (1791)

---

Paul Wranitzky (1756-1808), compositor nascut a la República Txeca, a la regió de Moravia, antiga Bohèmia. Com la majoria dels compositors de la seva època, es va traslladar a Viena, la capital de la cort imperial austríaca per a promocionar-se com a compositor i intèrpret del violí. L'any 1790 es va convertí en director de les dues orquestres del Teatre Reial de Viena i ràpidament es va guanyar el respecte de grans compositors com W.A. Mozart, F.J. Haydn o L. Van Beethoven. Aquests dos últims el demanaven com a conductor de les seves obres. P. Wranitzky va compaginar la seva feina de director d'orquestra amb la composició i fou molt prolífic ja que va escriure 10 operes, 44 simfonies i moltes altres obres de cambra, orquestrals i alguna música religiosa. Va ser un gran compositor a la seva època que gaudia de molta fama i respecte i la seva música era regularment interpretada. Actualment i de forma incomprensible, és un compositor desconegut, si més no a la nostra terra, per a la majoria tot i la gran qualitat i bellesa de la seva música. En aquest sentit, vull recuperar una simfonia que amb el seu nom ja ens dóna certes pistes de com sonarà. De fet, Europa a finals del XVIII és una territori mogut, la revolució francesa, amb Napoleó al capdavant, revoluciona i mai millor dit, el vell continent. I com bé sabem, la música sovint expressa, a la seva manera, el context històric i social de l'època i aquesta simfonia n'és una bona mostra.

La simfonia es divideix en quatre moviments:

1. The Revolution - 10:50
2. Death of Louis XVI - 8:14
3. March - 4:31
4. Peace Negotiations - 8:59

Ens la interpreta la NDR Radiophilharmonie sota la direcció de Howard Griffiths i té una durada total de 32:25 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Paul Wranitzky (Nová Říše, Moravia, 30 de desembre de 1756 - Viena, 29 de setembre de 1808)
LAQUINTADEMAHLER: Wranitzky: Symphonies, Opp. 31 & 52

IMSLP: Paul Wranitzky (1756-1808)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Howard Griffiths – Wranitzky: Symphonies, Opp. 31 & 52



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Piano concerto No.2 K.107

---

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Tornem a W.A. Mozart i al seu repertori per presentar un concert "trampa", i no en el sentit literal de la paraula ja que aquest concert no és pròpiament seu. W.A. Mozart al llarg de la seva curta però intensa vida va viatjar molt i va conèixer molts compositors. El seu caràcter independent, alegre i caòtic (tot i la desesperació del seu pare Leopold) va fer de W.A. Mozart un personatge admirat o odiat que no deixava a ningú indiferent ja fos pel seu geni o pel seu caràcter. En un d'aquests viatges, concretament el que va fer a Londres, i quan només tenia 8 anys, va conèixer un dels fills de J.S. Bach, concretament el més petit de tots, Johann Christian Bach (1735-1782). L'admiració va ser immediata i mútua. J.C. Bach admirava les dots que observava en aquell menut geni i Mozart la qualitat i l'estil galant del menor dels Bach. Potser com a homenatge al seu amic i admirat J.C. Bach, W.A. Mozart va realitzar unes transcripcions per a orquestra de tres sonates per a clavicèmbal que J.C. Bach havia escrit uns anys abans i les va convertí en tres concerts per a piano catalogats amb el número K.107. Són concerts en forma de sonata el primer moviment, el segon un andante i el tercer un rondó. Tanmateix, el concert que sentirem, el número 2, només té dos moviments: Allegro i  Allegretto amb 4 variacions. Cal tenir present que aquest concert és peculiar pel fet que la sonata és pròpiament de J.C. Bach i la orquestració és de W.A. Mozart. Aquest possible homenatge que W.A. Mozart va fer pel seu amic és comprensible. El petit dels Bach s'ha guanyat, per dret propi, la fama i l'admiració, tant en la seva època com en la nostra. Fou un compositor molt prolífic i va escriure tot tipus d'obres, des de música instrumental, operes, sonates, simfonies, fins a música religiosa de tots colors. Realment, és un dels més grans compositors del segle XVIII de qui un dia en parlarem, sens dubte!

Com hem dit, el concert es divideix en dos moviments i què podem dir, una genialitat més de W.A. Mozart, amb la complicitat i el permís de J.C. Bach:

1. Allegro - 4:20

2. Allegretto amb 4 variacions - 5:36

Ens l'interpreta la English Chamber Orchestra amb Murray Perahia al piano i té una durada total de 9:56 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791)

RECICLASSICAT: MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791)

AMAZON: Mozart / Schröter: Piano Concertos

IMSLP: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

CPDL: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

SPOTIFY: Murray Perahia – Mozart: Three Concertos for Piano and Orchestra, K. 107 (after 3 Sonatas by J. C. Bach) & Schröter: Concerto for Piano and Orchestra in C Major, Op. 3, No. 3

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE IRIBARREN, Juan Francés (1699-1767) - Aries al Santíssim

Orgue de la Catedral de Màlaga

---

Juan Francés de Iribarren (1699-1767) organista i compositor espanyol de finals del Barroc, considerat un dels més grans compositors espanyols del segle XVIII i extraordinàriament prolífic en la seva etapa com a mestre de capella de la Catedral de Màlaga (una de les joies arquitectòniques renaixentistes d'Espanya) tot component quasi 1000 obres, la majoria d'elles conservades a la mateixa catedral. Tot i viure i desenvolupar la seva carrera a Espanya sota la protecció eclesiàstica, la seva música té un aire i una aroma italiana que fa inevitable comparar-la amb els grans compositors del país veí. Amb efectes vocals i orquestració més pròpia de l'escola italiana que de l'Espanya borbònica. Les obres que escoltarem són dues àries dedicades al Santíssim (ja sabem, qui paga mana) d'un estil explosiu pel que fa a les veus i a la música on l'exigència interpretativa, tant de l'orquestra com de la veu, és molt alta.

Les àries són les següents:

1. Arde el furor intrépido, 1751 - 6:47
2. Besubio soberano, 1748
    Recitado con violines: Besubio Soberano etna abreviado en Copo Reducido - 00:52
    Ària Ayroso: Tanto puede amante fuego - 4:56

Ens les interpreten la Orquestra Barroca de Sevilla sota la direcció de Diego Fasolis.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Juan Francés de Iribarren (Sangüesa, 1699 - Málaga, 2 de septiembre de 1767)

AMAZON: Serpiente Venenosa
AMAZON: Arde El Furor Intrepido (D.Fasolis)
IMSLP: No disponible

CPDL: Juan Francés de Iribarren (1699-1767)

SPOTIFY: Orquesta Barroca de Sevilla – Arde el Furor Intrepido
SPOTIFY: Orquesta Barroca De Sevilla & Coro Barroco De Andalucia – Serpiente Venenosa



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HÉROLD, Ferdinand (1791-1833) - Concerto pour piano No.4

---

Ferdinand Hérold (1791-1833) compositor i pianista francès especialment reconegut per les seves òperes còmiques. Nascut a París, era fill de família de músics i va poder créixer en un ambient ideal per a desenvolupar la seva vocació artística, tot i que el seu pare en fos, curiosament, reticent. Gran virtuós del piano es va dedicar, no obstant, al gènere operístic i del ballet, molt popular a la  França de principis del segle XIX. Actualment, és un compositor amb certa fama, sobretot al seu país, on es representen les seves operes amb certa regularitat. Tanmateix, la seva música instrumental és poc coneguda i molt menys representada a les sales de concerts. Per tant, en honor seu vull recuperar un dels seus concerts per a piano on es demostra la seva qualitat compositiva. De gran bellesa, tenen un estil pròpiament clàssic prou refinat amb les noves tendències romàntiques, que ens ajudaran a conèixer un compositor poc conegut a les nostres latituds.

Aquest concert per a piano i orquestra es divideix en dos moviments:

1. Allegro - 7:32

2. Rondo moderato assai - 5:51

És una versió d'Hervé Niquet i de la Sinfonia Varsovia, amb Jean Frédéric Neuburger al piano i té una durada total de 13:23 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ferdinand Hérold (París, 28 de gener de 1791 - París, 19 de gener de 1833)

AMAZON: Herold: Piano Concerto No. 2/3/4
IMSLP: Ferdinand Herold (1791-1833)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Herold: Piano Concerto No. 2/3/4



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Sinfonia marziale in Re & Introduzione, Tema, Variazioni e Finale en Fa

Orgue del Santuari de Santa Maria Goretti Corinaldo

---

Giovanni Morandi (1777-1856) compositor i organista romàntic nascut a Pergola, Itàlia. De la seva vida en coneixem poc i de la seva música, fins fa molt poc, també. Pel que ens diuen des d'Itàlia, sabem que G. Morandi fou organista i mestre de cor de la catedral de Pergola. Casada amb una cantant d'opera, Rosa Morolli, va col·laborar amb el seu amic G. Rossini segons sembla ajudat pel propi G. Morandi a desenvolupar la seva carrera. De fet, la música que escoltarem té molt de rossinià... o és Rossini qui beu de Morandi? Això difícilment ho sabrem, en tot cas, G. Morandi fou un compositor molt prolífic en la composició de peces d'orgue. Tot i haver nascut a finals del segle XVIII és un compositor d'estil romàntic tal com queda demostrat en l'audició de les seves obres, úniques i representatives d'una corrent organística molt peculiar que només trobarem a Itàlia en compositors com Pietro Morandi, Padre Davide di Bergamo o Antonio Diana. Realment, tenim la sort de viure en una edat d'or en la recuperació d'obres i composicions de tots els estils i èpoques. És un plaer pel melòman aficionat poder gaudir de tanta varietat en la qualitat i en la quantitat. La obra que escoltarem és un exemple de com la dedicació, la recerca i la bona voluntat ens donen un fruït madur, dolç i irresistible pels sentits. Gràcies al segell TACTUS (grans experts en la recuperació històrica de compositors italians principalment) i a dos grans intèrprets com són Federica Iannella i Giuliana Maccaroni, podrem escoltar dos peces per orgue a quatre mans, en aquest cas, dos intèrprets i dos orgues (els del Santuari de Santa Maria Goretti Corinaldo, a Ancona). Sens dubte, de les poques obres que es coneixen i s'han interpretat de Morandi, podem dir que són excepcionals tant en la forma com en l'instrument utilitzat. Ara bé, ho són gràcies a la genial interpretació que se'n fan d'elles i que ens ajuden a conèixer un compositor brillant i ple de romanticisme (o d'energia millor dit!). Crec que aquestes peces d'orgue, així com tot el disc on les podem escoltar, són una de les més grans interpretacions d'orgue a quatre mans que mai hagi tingut la sort d'escoltar. Les obres són les següents:

1. Sinfonia marziale in Re. - 8:34

2. Introduzione, Tema, Variazioni e Finale in Fa. - 8:29

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Morandi (Pergola, 12 maggio 1777 - Senigallia, 23 novembre 1856)

ALLMUSIC: GIOVANNI MORANDI- Sonate per organo a quattro mani
IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Giuliana Maccaroni – Morandi: Sonate per organo a quattro mani

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!