SCHWEITZER, Anton (1735-1787) - Symphony in D, No.2

Obra de John Trumbull (1756-1843), pintor nord-americà.

- En record del 278è aniversari del naixement d'Anton Schweitzer -

---

Anton Schweitzer (1735-1787) compositor i violista alemany nascut a Coburg. De tornada a Alemanya, avui celebrarem dos aniversaris, el primer d'ells fàcilment deduïble tenint en compte la filosofia d'aquest espai. El segon, el deixarem per al final per no restar protagonisme al desconegut compositor germànic. De fet, no allargarem la literatura en excés perquè de Schweitzer, a saber com es pronuncia, en sabem o se n'ha escrit molt poca cosa. Anem a esbrinar el què, qui i com, de tot plegat. Les primeres referències biogràfiques el situen com a cantor a Hildburghausen, al centre d'Alemanya. Allà, seria on iniciaria la carrera musical d'un autor que se'l coneix, principalment, per una de les seves òperes, Alceste, la qual ha estat editada en un parell d'ocasions. Més enllà d'aquesta introspecció lírica, el seu nom es dilueix irremeiablement fins que, entre mans, ens agenciem amb aquesta inesperada edició dedicada, íntegrament, al seu nom. El seu instrument, pel que sembla, va cavalcar entre la viola i el violoncel amb els quals jugaria un paper, més o menys determinant, a la Hofkapelle local d'Hildburghausen. El seu mestre seria un desconegut flautista i compositor de nom Jakob Friedrich Kleinknecht de qui, si un dia se'm permet la llicència, en parlaré. Dispersada la orquestra en la que treballava, va aspirar a un càrrec, amb èxit i adjudicació, de mestre de capella a Weimar. Un inoportú incendi en el teatre on desenvolupava la seva bona feina, el va obligar a emigrar de nou tot postulant, també com a Kapellmeister, a la cort de Gotha i en substitució d'un bon conegut nostre, Georg Anton Benda. Tot i el que pugui semblar en relació al seu profund desconeixement que en tenim, el cert és que la òpera Alceste, escrita sobre un llibret de Christoph Martin Wieland i que abans esmentava, va ser una de les produccions més representades a Alemanya durant el segle XVIII. 

Gravat de Coburg (c.1750), obra d'autor anònim.

Avui, en honor i en record seu, recuperarem algunes de les poquíssimes mostres orquestrals del seu repertori. Aquest, a banda d'un nombre indeterminat d'òperes, imaginem que devia estar format per música instrumental i religiosa en sintonia amb els diferents càrrecs que regentava. Malauradament, o s'ha perdut o resta pendent de classificar i recuperar. En qualsevol cas, introduirem la seva música i l'estructurarem a l'entorn de la Simfonia número 2 en Re major, de caràcter breu i de tres moviments característicament clàssics, amb la obertura de la òpera Die Dorfgala de 1772. Aquesta, de perfil clàssic en el discurs, contrasta, inesperadament, amb l'estètica i la formalitat barroca de la obertura de la òpera Alceste de 1773. A continuació, escoltarem una ària, del segon acte, de la mateixa òpera per títol Weine nicht du meines Herzens Abgott per a soprano i orquestra. Finalitzarem, el menú del dia, amb la breu obertura de la òpera Polyxena. Totes aquestes partitures, conservades a la Biblioteca Nacional d'Alemanya, representen, amb fidelitat històrica, una de les millors aproximacions a la vida i obra de l'alemany. Ho celebrem en aquest dia de commemoració del seu aniversari. Alhora, i com avançava al principi, també haurem de celebrar l'aniversari de naixement de John Trumbull. I molts us preguntareu qui és aquest bon home, doncs un dels primers pintors nascuts als Estats Units i que avui ens il·lustra, patriòticament, la pintura de la declaració d'independència dels EUA tot i no ser, avui, 4 de juliol. Coincidència temporal per a celebrar música i pintura. Dues disciplines artístiques que permanentment ens enamoren i alegrement es donen la mà. Per tant, com sempre, felicitem els seus protagonistes que, amb la seva ciència, saviesa i creativitat, ens donen alegria però principalment ens omplen de fe, d'esperança i de vida!

A la interpretació, la Thuringian State Symphony Orchestra, amb la soprano Margot Stejskal i la direcció d'Hermann Breuer.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Anton Schweitzer (Coburg, 6 June 1735 – Gotha, 23 November 1787)
AMAZON: SCHWEITZER, A.: Opera Overtures / Symphony No. 2 / Polyxena (Breuer)
IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Friedrich Justin Bertuch – Schweitzer: Arias and Orchestral Works

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAISIELLO, Giovanni (1740-1816) - Cantata "Il Maestro ed'i sui due Scolari"

Obra de Louis-Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès.

- En record del 197è aniversari del decés de Giovanni Paisiello -

---

Giovanni Paisiello (1740-1816) compositor italià nascut a Taranto. Inevitablement, escriure en relació a Paisiello és fer-ho amb la mirada fixada a la òpera. Possiblement, l'antecedent més clar i eloqüent dels Rossini i companyia és l'italià tarantinès juntament amb noms com Mayr, Cimarosa i Piccinni. Avui, tot i les aparences, no parlarem d'òpera, si més no, directament. En qualsevol cas, serà inevitable passar-hi de prop perquè la música de Paisiello, en el seu conjunt, és marcadament teatral i essencialment lírica. Estudiant en el col·legi jesuïta de la seva ciutat, va destacar per la solidesa i l'encant d'una veu afortunada. Ràpidament, i per tal de no perdre aquell talent precoç, el van enviar a Nàpols per tal de perfeccionar l'habilitat vocal. A la potent escola napolitana, i sota supervisió del seu fundador Francesco Durante, va començar a compondre música vocal d'església. Aquesta seria la seva carta de presentació en el Conservatori de Sant Onofre on debutaria amb l'admiració d'alumnes i docents. Ara bé, la seva veritable explosió creativa seria amb un gènere, la òpera bufa i amb uns referents clars entre cella i cella, Cimarosa i Piccinni. Aviat, el ressò del seu art creuaria fronteres i arribaria a oïdes d'una Caterina II de Rússia, admiradora fervent de la música italiana i que, anys abans, havia adoptat convenientment a un dels seus contemporanis més respectats, el buranès Baldassare Galuppi. Doncs bé, en nom de la emperadriu de Rússia, va treballar com a mestre de capella durant el període de 1776 a 1785. Sens dubte, el període rus fou el més productiu qualitativament parlant d'un Paisiello que va deixar un llegat ingent d'òperes però, també, de música religiosa (oratoris, misses, cantates, ofertoris...) i de música instrumental. Avui, per tant, en parlarem però allunyats de la ortodòxia a què, a priori, estaríem acostumats en el cas que ens ocupa. La inèrcia artística ens invita a recuperar alguna de les més de 90 òperes del seu repertori. A efectes pràctics, serà com parlar-ne ja que la Cantata còmica "Il Maestro ed'i sui due Scolari", escrita durant la seva estada a Sant Petersburg, se'ns presenta en forma de singspiel en alemany i en petit format còmico-teatral. De curta volada, és un divertimento vocal curiós i absolutament desconegut. Simfonia d'entrada, àries molt breus i recitatius s'intercalen còmicament en aquesta breu partitura. En aquest sentit, em resulta especialment divertida l'ària "Ut, re, mi, fa, sol"... En definitiva, arguments diferents per, al cap i a la fi, organitzar un festí musical en aquest dia de commemoració i, per tant, de celebració d'un conegut Paisiello a qui estimem i admirem!

A la interpretació de la Cantata, les veus i el cor del Budapest Madrigal Chor, amb la Hungarian State Orchestra i la direcció de Ferenc Szekeres.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giovanni Paisiello (Tàrent, 9 de maig de 1740 - Nàpols, 5 de juny de 1816)
IMSLP: Giovanni Paisiello (1740-1816)

CPDL: Giovanni Paisiello (1740-1816)

SPOTIFY: Magyar Állami Hangversenyzenekar – Haydn: Die Ernwahlunk Eines Kapellmeisters - Paisiello: Cantata Comica

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MOLINO, Francesco (1775-1847) - Grand Trio Concertant, Op.30

Obra de Pehr Hilleström (1732-1816), pintor suec.

- En record del 238è aniversari del naixement de Francesco Molino -

---

Francesco Molino (1775-1847) compositor i guitarrista italià nascut a Florència. Tot i les aparences, el segle XVIII també va ser el segle de la guitarra potser, això sí, a més baixa intensitat i amb un perfil més anònim però certament va gaudir del reconeixement i de la demanda popular i aristocràtica del seu temps. Exemples en trobem en major o menor mesura però sovint tenen un denominador comú. Un, la coordenada de naixement, Itàlia o Espanya. Dos, la coordenada de destí, París. I no és casual que fos així. França, país importador de talent, ha estat una referència a l'hora d'adoptar i promocionar artistes de gremis diferents. Carulli o Ferran Sor són dos il·lustres i il·lustrats guitarristes que van fer vida i obra, amb admiració i reconeixement, a París. Francesco o François Molino també va temptar la fortuna a la capital francesa tot i que amb menys ressò que els seus contemporanis. No obstant això, i amb perseverança i fidelitat a la seva idea, es va instal·lar a París l'any 1820 amb una guitarra i el seu talent per tal de convèncer i enamorar l'exigent públic francès. A vegades la sort influeix d'una o altra forma i pel que sembla no va obtenir tot el suport que esperava tot i assolir l'èxit en diverses representacions. Tanmateix, tot i no tenir l'estrella dels Paganini, Carulli o Sor, va emprendre un camí autònom i independent com a compositor, intèrpret i professor. El seu llegat, en aquest sentit, mereix un punt i apart i un estudi en profunditat cosa que els nostres inseparables amics de CPO han fet amb aquesta edició, en exclusiva, de les obres de Molino. Efectivament, ens trobem amb una edició de referència d'un Molino que comença a renéixer de la foscor i precisament avui, en què celebrem el seu aniversari, és un bon dia per parlar-ne i entendre el seu missatge musical. Una veu que ens vol recordar que la guitarra, tot i el caràcter més popular i possiblement menys acadèmic, va ser un instrument refinat i galant durant el segle XVIII i XIX. Les mostres, eloqüents per elles mateixes, deixaran empremta i ens donaran a conèixer un bon actor per a complementar als grans guitarristes de tots els temps. Per tant, avui en honor seu, el seu Trio opus 45 per a guitarra, viola i flauta. El Nocturne opus 38 per a flauta i guitarra i finalment el seu Gran Trio concertant opus 30 per a guitarra, viola i flauta. Tres partitures diferenciades però efusivament clàssiques tan en el discurs com en el mètode. Agradables, transparents, contrastades i amb una aroma operística eminentment rossiniana. Alhora, si tenim en compte una interpretació sòbria, impecable tècnicament i amb un enregistrament excel·lent, ens haurem de felicitar per poder tenir entre mans un tresor que dimensiona a un desconegut Molino. Música lleugera i refrescant en aquest dia de calor de juny. Seguim celebrant aniversaris amb la visió fixada i obcecada per unes vacances que, com un miratge borrós i llunyà, semblen aproximar-se molt lentament però d'una forma inexorable. Des d'aquí anhelarem que arribin per tal de desconnectar del nostre univers diari. Mentrestant, seguirem divagant i navegant per aquest oceà ingent de notes, pentagrames, melodies i tonalitats perquè aquest és, també, el nostre inseparable i imprescindible company d'aventures!

A la interpretació el conjunt Sérénade à Trois.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Francesco Molino (Florencia; 4 de junio de 1768 - 1847)
LAQUINTADEMAHLER: Francesco Molino - Música de cámara

IMSLP: Francesco Molino (1775-1847)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Francesco Molino – Molino: Chamber Works for Flute, Violin & Guitar

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHENCK, Johann (1660-1712) - L'Écho du Danube

Obra de Meindert Hobbema (1638-1709), pintor holandès.

- En record del 353è aniversari del naixement de Johann Schenck -

---

Johann Schenck (1660-1712) compositor i viola gambista holandès nascut a Amsterdam. Després d'un cap de setmana de recés, obrim lentament el cofre dels tresors tot fent una mirada al país de les flors i dels molins, Holanda. Avui, 353è després del naixement de Johann Schenck, commemorem-lo i descobrim un nom desconegut i tan limitat en l'espai com en les característiques d'una música instrumental orientada a un instrument, la viola de gamba. Sincerament, les referències biogràfiques d'un Schenck nascut, tot sigui dit, en plena edat d'or de la pintura holandesa, són modestes i sensiblement esbiaixades per la qual cosa delimitar-ne la seva cartografia és tècnicament inviable. En qualsevol cas, farem el que podrem. Tot i néixer a Holanda, de pares alemanys, va desenvolupar gran part de la seva carrera artística en territori germànic. I el cert també és que el gruix d'aquesta producció tenia, sempre, el protagonisme d'un instrument, la viola de gamba. Amb ella, va crear un univers de sonoritats i de partitures repartides en diverses publicacions datades dins període 1688-1711. Ara bé, el seu referent teòric i pràctic va ser un dels italians més influents del segle XVII, el violinista Corelli. Alhora, el fet que promocionés, el 1696, per entrar al servei de l'Elector Palatino Johann Wilhelm II a Düsseldorf, fervent admirador de l'italià, va obligar a Schenck a estudiar-lo en profunditat tot aplicant el seu mètode a una música de cambra que avui descobrirem. Possiblement, i en una d'aquelles elucubracions deductives, Schenck va ser un dels primers importadors de la influència Corelliana al Nord d'Alemanya.

Vista de Dusseldörff l'any 1647, obra del gravador suís Matthäus Merian (1593-1650)

La música d'avui, en exclusiva primera interpretació mundial, flueix gustosament pel barroc més genuí. De fet, i essencialment, tot i titular l'entrada del dia com a "L'Echo du Danube", en referència explícita a una de les edicions que Schenck va escriure l'any 1704, la música s'estructura en una sèrie de Sonates de viola de gamba i baix continuo ad líbitum, és a dir, el continuo és opcional i al gust del o dels intèrprets. Talment com podrem escoltar, la influència corelliana és evident en el conjunt de moviments, en forma de Sonata, en què s'estructuren. També recuperaré la Suite en Sol major per a viola de gamba, clavecí, violí i guitarra barroca. Sota el títol de Scherzi Musicali opus VI (bromes musicals), de l'any 1701, escoltarem una música divertida, virtuosa i refinada i amb la finalització, tan característica per altra banda, en forma de xacona. Schenck, tot i les similituds amb els italians, va ser un compositor amb idees pròpies i la seva obra, encara que inspirada en les sonates da chiesa del geni italià, no és mera imitació servil del model, sinó que introdueix variacions, per exemple, en l'estructura interna, el joc de tonalitats, els temps, l'equilibri entre els diferents moviments o la importància dels temes fugats. Per tant, un dilluns de celebració del barroc holandès. Un període poc explorat i que haurem de seguir ensumant per a descobrir-hi noves joies que tant bon punt apareguin no dubto que ens despertaran un somriure sincer!

A la interpretació de la sonata, Sándor Szászvárosi i Nóra Kallai viola de gambes i Angelika Csizmadia clavicèmbal.

A la interpretació de la Suite, el conjunt Modo Antiquo i Bettina Hoffmann a la viola de gamba.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Johannes Schenck (3 June 1660–after 1712)
AMAZON: Johan Schenck: L'Écho du Danube

AMAZON: SCHENCK: Scherzi musicali (excerpts)

IMSLP: Johann Schenck (1660-1712)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Sándor Szászvárosi, Angelika Csizmadia & Nóra Kallai – Johan Schenck: L'Écho du Danube
SPOTIFY: Bettina Hoffmann – Schenck: Scherzi Musicali (Excerpts)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Joseph (1732-1809) - The Storm

Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès.

- En record del 204è aniversari del decés de Franz Joseph Haydn -

---

Joseph Haydn (1732-1809) compositor austríac nascut a Rohrau. Seguim navegant plàcidament per l'oceà clàssic per a retrobar-nos amb un dels seus màxims exponents. Amb Joseph Haydn no calen formalitats ja que gaudeix del reconeixement i del ressò absolutament merescut i per altra banda imprescindible per delimitar i definir un dels capítols més importants de la voluminosa i dinàmica història de la música. Doncs bé, avui 204 anys després de la mort parlarem de Haydn en veu pròpia però també en veu d'altri i tot seguit entendrem per què. Per manca de temps, avui el discurs quedarà sintetitzat i limitat a la producció musical que presentarem en aquest últim diumenge de maig. Haydn, un cognom d'una potència musical universal, va dedicar tota la seva vida a la creació musical. Entre aquestes produccions, tot i ser conscients que la majoria d'elles han estat editades en diverses ocasions, encara hi podem trobar petits tresors del seu puny i lletra que, per indeterminacions quàntiques inexplicables, són, a dia d'avui, ignots per a les oïdes generals. Una d'elles, és La Tempesta H.24a n.8 per a veus solistes, cor i orquestra. Escrita l'any 1792, és un poema descriptiu, com fàcilment podrem deduir, d'una tempesta nocturna fulgent i destructiva que finalitza amb una preciosa oració pel retorn de la tranquil·litat. Inspirat en La Creació, Haydn la va compondre durant la seva estada a Londres i sota inspiració d'un poema de John Walcot (1738-1819). Un descobriment interessant i particularment emotiu. Seguirà una de les precioses sonates de clavicèmbal editades en primera gravació mundial. Concretament, la Sonata en Re major Hob XVI 14. De tres moviments, és una de les tantíssimes sonates que va escriure i se'ns presenta amb la forma característica ràpid-minuet-molt ràpid. I com comentàvem abans, introduirem una partitura, en veu d'altri, escrita per Luigi Cherubini amb una història rocambolesca al darrere. Efectivament, el Dirge on the death of Joseph Haydn (o un cant sobre la mort de Joseph Haydn) per a veus solistes, cor i orquestra va ser escrit per Cherubini, esplèndid compositor italià, l'any 1805. Immediatament ens ve en ment que el bo d'Haydn, evidentment, no estava mort. Cherubini, pecant d'ingenuïtat, va rebre una nota (a saber d'on venia) que indicava que Haydn havia mort per la qual cosa ràpidament va decidir escriure una al·legoria final, preciosa tot sigui dit, en honor a l'austríac. Sigui com sigui, s'acabaria utilitzant l'any 1810, ara sí, per homenatjar, mesos després de la seva mort, a Haydn. És una obra lúgubre d'entrada, amb un discurs instrumental extens, un recitatiu i un cromàtic tercet solista i coral final. Estructurat polifònicament, és una mirada poètica al renaixement tot assolint un profund impacte en l'audiència del seu temps. Per altra banda, en l'edició de Carus en què trobarem aquestes dues obres, tan la de Haydn com la de Cherubini, hi podrem escoltar el contundent arranjament que Felix Mendelssohn va fer de l'espectacular Te Deum d'Handel. Una meravella i una explosió sonora en una edició d'autèntic luxe. Meteorològicament parlant, avui no es presenta el dia especialment tempestuós. Amb Haydn, les tempestes són metafòriques i al·legòriques d'una realitat més social i no tan climatològica. En qualsevol cas, un recordatori especial per un Haydn sempre omnipresent a la nostra vida!

A la interpretació les veus solistes i el cor del North German Radio Chorus, amb la Göttingen Festival Orchestra sota direcció de Nicholas McGegan.

La sonata interpretada per Filippo Emanuele Ravizza.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809)
RECICLASSICAT: HAYDN, Joseph (1732-1809)
LAQUINTADEMAHLER: Georg Friedrich Haendel - Dettingen te Deum

AMAZON: Sonate per clavicembalo - Prima Registrazione Assoluta

IMSLP: Joseph Haydn (1732-1809)

CPDL: Joseph Haydn (1732-1809)

SPOTIFY: Felix Mendelssohn – Handel: Te Deum
SPOTIFY: Filippo Emanuele Ravizza – Sonate per clavicembalo - Prima Registrazione Assoluta

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!