LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Wind Sextet No. 3

Pintura de Jean Baptiste Corot, contemporani a F. Lessel

---

Franciszek Lessel (1780-1838) compositor polonès nascut a Pulawy i alumne del gran mestre F.J. Haydn. Tot i que el primer professor que va tenir fou el seu pare, compositor i pianista. Polifacètic, va compaginar la composició amb la medicina. Ara bé, poc prolífic compositivament en termes de quantitat (no arriben a una vintena d'obres en total, entre simfonies, concerts o obres de cambra) no tant en qualitat ja que, les poques obres que es coneixen, són amenes i romàntiques tot i que amb clares connotacions clàssiques heretades del seu mestre F.J. Haydn. La obra que recupero és un sextet de vent, és a dir, dos clarinets, dos fagots, dos trompes i un contrabaix, aquest últim és un instrument de corda, però s'afegeix com a suport als instruments de vent. És un regal a la oïda, molt alegre i exquisidament interpretada.

Aquest sextet de vent es divideix en quatre moviments:

1. Largo-Allegro vivace - 5:34
2. Adagio - 3:47
3. Menuetto allegretto - 2:15
4. Rondo-Allegretto vivace - 2:56

Ens l'interpreta el Consortium Classicum i té una durada total de 14:32 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Franciszek Lessel (1780 - 26 December 1838)
AMAZON: Lessel: 3 Wind Sextets

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CANNABICH, Christian (1731-1798) - Sinfonia in G Major

---

Christian Cannabich (1731-1798) compositor alemany nascut a Manheim, violinista i mestre de capella. Director de la més gran orquestra del segle XVIII, la Orquestra de Manheim, centre cultural de referència mundial de l'Alemanya del XVIII. Molt prolífic, va escriure simfonies, ballets, concerts i una òpera, esdevingué una representant exquisit de l'essència més pura del Classicisme tot heretant el llegat dels Stamitz  la gran família compositora de Manheim. Admirat profundament per Mozart, foren grans amics i fins tot van viure una temporada junts. C. Cannabich, i gràcies a l'herència rebuda per Johann Stamitz de qui va rebre lliçons de composició i de violí, va convertí la Orquestra de Manheim en la millor d'Europa. La generació de C. Cannabich forma part d'una generació de compositors extraordinàriament prolífica. Ens trobem en l'edat d'or del segle de la Il·lustració, on la música, l'art, la filosofia, la política... viuen una autèntica revolució en les formes i els continguts. Els Stamitz, Mozart, Bach, Haydn i un llarguíssim etcètera són fruït i, a la vegada, hereus d'una època irrepetible i que avui dia, tot i no ser-ne conscients, tant l'hi devem. En la música, la Il·lustració representa un retorn a les línies clàssiques on les formes alegres, clares i senzilles es contraposen a l'estil Barroc. El segle XVIII, segle de la llum, del raonament, de l'art, de la música, de la filosofia va ser, sens dubte, una de les majors edats d'or artístiques i creatives de la humanitat.

En referència a l'obra, vull recuperar una simfonia on l'estil és evident, clar, senzill i alegre. C. Cannabich representa la puresa de la simplicitat i la bellesa de la música clàssica. És una simfonia que es divideix en quatre moviments característics:

1. Allegro con spirito - 4:34

2. Andante - 3:13

3. Menuetto - 3:26

4. Allegro assai - 3:51

Ens la interpreta la Kurpfalziches Kammerorchester sota la batuta de Jiri Malát i té una durada total de 15:05 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Christian Cannabich (Mannheim, 28 de desembre de 1731 - Frankfurt del Main, 20 de gener de 1798)

CDUNIVERSE: Cannabich - Orchestral Works

IMSLP: Christian Cannabich (1731-1798)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LICKL, Johann Georg (1769-1843) - Offertorium "Bone Deus, amor meus"

Johann Georg Lickl

---

Johann Georg Lickl (1769-1843) compositor austríac nascut a Korneuburg, organista i mestre de capella del cor de Pécs. És un gran desconegut tot i haver treballat amb F.J. Haydn i J.G. Albrechtsberger. De fet, va escriure varies operes i una poca música instrumental, ara bé, és conegut, principalment, per la seva música sacra. Dues misses d'una gran bellesa i solemnitat i un ofertori que avui recuperaré. Aquest ofertori en concret és, de fet, un moviment andante-allegreto on la música i la veu es conjuren per oferir-nos una obra exquisida. Té una certa influència dels italians que de ben segur captareu si afineu la oïda. 

La interpretació d'aquesta obra està a càrrec de la soprano Eszter Wierdl, del cor Purcell de Pest i la Orquestra de Cambra d'Erdödy sota la direcció de Gÿorgy Vashegyi.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Georg Lickl (11 April 1769 – 12 May 1843)

PRESTOCLASSICAL: Georg Lickl: Missa solemnis; Bone Deus
IMSLP: Johann Georg Lickl (1769-1843)
SPOTIFY: Georg Lickl: Missa solemnis; Bone Deus

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Octet Op. 20

Felix Mendelssohn

---

Felix Mendelssohn (1809-1847) compositor alemany, pianista i director d'orquestra romàntic nascut a Hamburg. Provinent de família il·lustrada, F. Mendelssohn va ser un personatge excepcional ja des de ben petit (als 10 anys ja componia). En aquest sentit guarda certes similituds amb W.A. Mozart ja que, a banda de ser molt prolífic des de ben petit, de compondre una música brillant plena de matisos i referències romàntiques però a la vegada amb una nostàlgia profunda vers el Classicisme també, com W.A. Mozart, va morir molt jove, amb 38 anys. Així mateix, F. Mendelssohn se'l coneix, també, per la recuperació tant valuosa de moltes de les obres del gran mestre J.S. Bach. Cal tenir en compte, que en aquella època la música de J.S. Bach (no així dels seus fills) era àmpliament desconeguda i, fins i tot, menystinguda. Gràcies a la immensa labor de F. Mendelssohn (i del seu mestre Zelter) es va poder redescobrir la magnitud i el tresor compositiu del mestre alemany. Doncs bé, en honor aquest geni de la música que situaríem entre el Classicisme tardà i el Romanticisme, vull recuperar una peça, potser poc coneguda en la versió que presento. És un octet (és a dir, una peça de cambra amb vuit instruments) on la versió original està escrita per a piano a quatre mans. Realment, és una audició que transmet un aire romàntic i una gran bellesa que de ben segur en gaudireu.

Interpretat per Begoña Uriarte i Karl Hermann Mrongovius al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847)

AMAZON: Mendelssohn-Bartholdy: Complete Works for Piano 4 Hands

IMSLP: Felix Mendelssohn (1809-1847)

CPDL: Felix Mendelssohn (1809-1847) 
SPOTIFY: Begoña Uriarte & Karl-Hermann Mrongovius – Mendelssohn-Bartholdy: Complete Works for Piano 4 Hands



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Fortepiano concerto in B flat major

---

Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) compositor alemany nascut a Blasewitz, Saxonia. Va rebre instrucció musical dels mestres de la seva ciutat, principalment en orgue i piano. Un cop a Dresden va rebre la formació de G.A. Homilius (compositor que en parlàvem fa pocs dies) el qual era, a la vegada, estudiant del gran mestre J.S. Bach. La seva especialització, a diferencia d'Homilius o Bach, foren les òperes, les quals va escriure durant al llarg període de treball a la cort de Gustau III de Suècia. També va compondre música religiosa, molt a l'estil Clàssic de l'època, simfonies, concerts, sonates, etc. Tanmateix, se'n conserven poques de les seves obres i se'n representen encara menys. J.G. Naumann és un compositor molt poc conegut al nostre país tot i que hi ha una sèrie d'obres de gran bellesa com son els Psalms (on s'observa la influència d'Homilius) o les Misses que són de caràcter monumental. Ara bé, vull recuperar l'únic concert de piano que s'ha recuperat de la seva producció i el qual considero que és una bona mostra de l'estil del segle XVIII. Efectiu i clar en les formes és una audició que ens ajudarà a afrontar el diumenge amb alegria i bon humor.

El concert es divideix en tres parts característiques:

1. Allegro - 5:48

2. Adagio ma non troppo - 4:40

3. Allegro - 2:48

En l'interpreta Christine Schornsheim al piano amb l'orquestra Berliner Barock Compagney i té una durada total de 13:06 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Gottlieb Naumann (Blasewitz, 17 d'abril de 1741 - Dresden, 23 d'octubre de 1801)

AMAZON: CHRISTINE SCHORNSHEIM KIRNBERGER · MÜTHEL · ROSETTI · W.F.BACH · J.C.BACH

IMSLP: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: CHRISTINE SCHORNSHEIM KIRNBERGER · MÜTHEL · ROSETTI · W.F.BACH · J.C.BACH

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PAËR, Ferdinando (1771-1839) - Concerto per organo e orchestra

---

Ferdinando Paër (1771-1839) compositor italià d'origen danès i nascut a Parma, fou conegut, principalment per les seves operes. D'un estil semblant al de Rossini, el seu gènere operístic eren les operes bufes (comèdies hilarants). No obstant això, F. Paër va cultivar altres gèneres musicals tot i que en menor mesura. De fet, se'n conserven molt poques de les seves obres. D'entre elles, m'agradaria recuperar un concert d'orgue. Els concerts d'orgue van ser molt populars a finals del segle XVII i fins a mitjans del XVIII amb compositors com A. Vivaldi, G.F. Haendel o M. Corrette entre molts d'altres. Progressivament, a mesura que el piano anava guanyant protagonisme, l'orgue va quedar relegat a la música eclesiàstica, amb l'excepció de la corrent romàntica que vam comentar l'altre dia amb G. Morandi o del mateix F. Mendelssohn. Doncs bé, F. Paër va compondre un concert d'orgue, no sabem ben bé per quin motiu, el fet és que el concert en qüestió és d'una gran bellesa, monumental i excepcional en tots el sentits.

El concert està dividit en tres moviments:

1. Allegro spiritoso - 15:11

2. Andante sostenuto - 4:08

3. Rondó allegretto - 7:31

Ens l'interpreta I Pommerigi Musicali amb Stefano Innocenti a l'orgue i té una durada total de 26:50 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839)

AMAZON: Paër & Salieri : Concerti per organo e orchestra

IMSLP: Ferdinando Paër (1771-1839)

CPDL:  No disponible.

SPOTIFY: Various Artists – Paër & Salieri : Concerti per organo e orchestra

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BACH, Carl Philipp Emanuel (1714-1788) - Magnificat (1749)

Carl Philipp Emmanuel Bach

---

Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) fill del gran mestre J.S. Bach, nascut a Weimar, Alemanya, intèrpret de clavicèmbal i compositor considerat precursor del Classicisme. C.P.E. Bach fou un compositor peculiar, molt creatiu i poc ortodox amb les corrents de la seva època i sovint barrejava, a la seva manera, l'estil Barroc i el Clàssic. Al servei de Frederic II de Prússia (Frederic el Gran) durant més de 30 anys va tenir llibertat compositiva per la qual cosa es va convertir en una compositor molt prolífic (més de 1000 obres, es diu aviat!). I contràriament al que passa actualment, Frederic el Gran fou un rei il·lustrat, reformista, compositor i escriptor i de qui un dia en parlarem en detall. La fama de C.P.E. Bach fou tant gran al segle XVIII que quan es referien a Bach es referien a ell i no al seu pare. Els grans mestres del Classicisme, Mozart, Haydn, Beethoveen, consideraven a C.P.E. Bach com el "pare", com el gran mestre. Pot semblar xocant per a nosaltres ja que, actualment, C.P.E. Bach és àmpliament admirat i escoltat però no al nivell de J.S. Bach. Això es deu a què fins ben entrat al segle XIX no es va començar a descobrir el tresor compositiu i la magnitud de l'obra del seu pare, el gran mestre J.S Bach. Però bé anem al tema d'avui. Vull recuperar un Magnificat, un himne cristià atribuït a Maria que es canta o es recita en els oficis litúrgics. C.P.E. Bach el va escriure quan tenia 35 anys (l'any 1749) i està escrit en la tonalitat de Re amb ús de trompetes naturals per a expressar alegria i joia. L'obra és un compendi ja que, per una banda, vol ser un homenatge al seu pare en el seu últim any de vida i per una altra representa, en molts moments, un canvi de model compositiu cap una clara tendència a l'estil Clàssic Vienès. 

És el magnificat sencer el qual es divideix de la següent manera:

1. Cor: Magnificat - 2:51

2. Soprano: Quia respexit - 6:16

3. Tenor: Quia fecit - 4:04

4. Cor: Et misericordia eius - 7:47

5. Baix: Fecit potentiam - 3:45

6. Duo: Deposuit potentes - 5:46

7. Contralt: Suscepit Israel - 5:30

8. Cor: Gloria - 1:45

9. Cor: Sicut erat - 5:28

És llarg però crec que val la pena, de gran bellesa lírica, instrumental i és una genialitat de gènere inclassificable (Clàssic? Barroc?) el que sí tenim clar que és una obra brillant i preciosista!

Ens la interpreta la Kammerorchester Carl Phillip Emanuel Bach amb el cor i solistes de la Rundfunkchor Berlin sota la batuta de Hartmut Haenchen i té una durada total de 42:59 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 - Hamburg, 14 de desembre de 1788)

PRESTOCLASSICAL: Carl Philipp Emanuel Bach: Magnificat

IMSLP: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

CPDL: Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) 

SPOTIFY: Hartmut Haenchen – Carl Philipp Emanuel Bach: Magnificat



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WRANITZKY, Paul (1756-1808) - Grande Sinfonie Op. 31 (1791)

---

Paul Wranitzky (1756-1808), compositor nascut a la República Txeca, a la regió de Moravia, antiga Bohèmia. Com la majoria dels compositors de la seva època, es va traslladar a Viena, la capital de la cort imperial austríaca per a promocionar-se com a compositor i intèrpret del violí. L'any 1790 es va convertí en director de les dues orquestres del Teatre Reial de Viena i ràpidament es va guanyar el respecte de grans compositors com W.A. Mozart, F.J. Haydn o L. Van Beethoven. Aquests dos últims el demanaven com a conductor de les seves obres. P. Wranitzky va compaginar la seva feina de director d'orquestra amb la composició i fou molt prolífic ja que va escriure 10 operes, 44 simfonies i moltes altres obres de cambra, orquestrals i alguna música religiosa. Va ser un gran compositor a la seva època que gaudia de molta fama i respecte i la seva música era regularment interpretada. Actualment i de forma incomprensible, és un compositor desconegut, si més no a la nostra terra, per a la majoria tot i la gran qualitat i bellesa de la seva música. En aquest sentit, vull recuperar una simfonia que amb el seu nom ja ens dóna certes pistes de com sonarà. De fet, Europa a finals del XVIII és una territori mogut, la revolució francesa, amb Napoleó al capdavant, revoluciona i mai millor dit, el vell continent. I com bé sabem, la música sovint expressa, a la seva manera, el context històric i social de l'època i aquesta simfonia n'és una bona mostra.

La simfonia es divideix en quatre moviments:

1. The Revolution - 10:50
2. Death of Louis XVI - 8:14
3. March - 4:31
4. Peace Negotiations - 8:59

Ens la interpreta la NDR Radiophilharmonie sota la direcció de Howard Griffiths i té una durada total de 32:25 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Paul Wranitzky (Nová Říše, Moravia, 30 de desembre de 1756 - Viena, 29 de setembre de 1808)
LAQUINTADEMAHLER: Wranitzky: Symphonies, Opp. 31 & 52

IMSLP: Paul Wranitzky (1756-1808)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Howard Griffiths – Wranitzky: Symphonies, Opp. 31 & 52



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Piano concerto No.2 K.107

---

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Tornem a W.A. Mozart i al seu repertori per presentar un concert "trampa", i no en el sentit literal de la paraula ja que aquest concert no és pròpiament seu. W.A. Mozart al llarg de la seva curta però intensa vida va viatjar molt i va conèixer molts compositors. El seu caràcter independent, alegre i caòtic (tot i la desesperació del seu pare Leopold) va fer de W.A. Mozart un personatge admirat o odiat que no deixava a ningú indiferent ja fos pel seu geni o pel seu caràcter. En un d'aquests viatges, concretament el que va fer a Londres, i quan només tenia 8 anys, va conèixer un dels fills de J.S. Bach, concretament el més petit de tots, Johann Christian Bach (1735-1782). L'admiració va ser immediata i mútua. J.C. Bach admirava les dots que observava en aquell menut geni i Mozart la qualitat i l'estil galant del menor dels Bach. Potser com a homenatge al seu amic i admirat J.C. Bach, W.A. Mozart va realitzar unes transcripcions per a orquestra de tres sonates per a clavicèmbal que J.C. Bach havia escrit uns anys abans i les va convertí en tres concerts per a piano catalogats amb el número K.107. Són concerts en forma de sonata el primer moviment, el segon un andante i el tercer un rondó. Tanmateix, el concert que sentirem, el número 2, només té dos moviments: Allegro i  Allegretto amb 4 variacions. Cal tenir present que aquest concert és peculiar pel fet que la sonata és pròpiament de J.C. Bach i la orquestració és de W.A. Mozart. Aquest possible homenatge que W.A. Mozart va fer pel seu amic és comprensible. El petit dels Bach s'ha guanyat, per dret propi, la fama i l'admiració, tant en la seva època com en la nostra. Fou un compositor molt prolífic i va escriure tot tipus d'obres, des de música instrumental, operes, sonates, simfonies, fins a música religiosa de tots colors. Realment, és un dels més grans compositors del segle XVIII de qui un dia en parlarem, sens dubte!

Com hem dit, el concert es divideix en dos moviments i què podem dir, una genialitat més de W.A. Mozart, amb la complicitat i el permís de J.C. Bach:

1. Allegro - 4:20

2. Allegretto amb 4 variacions - 5:36

Ens l'interpreta la English Chamber Orchestra amb Murray Perahia al piano i té una durada total de 9:56 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791)

RECICLASSICAT: MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791)

AMAZON: Mozart / Schröter: Piano Concertos

IMSLP: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

CPDL: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

SPOTIFY: Murray Perahia – Mozart: Three Concertos for Piano and Orchestra, K. 107 (after 3 Sonatas by J. C. Bach) & Schröter: Concerto for Piano and Orchestra in C Major, Op. 3, No. 3

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE IRIBARREN, Juan Francés (1699-1767) - Aries al Santíssim

Orgue de la Catedral de Màlaga

---

Juan Francés de Iribarren (1699-1767) organista i compositor espanyol de finals del Barroc, considerat un dels més grans compositors espanyols del segle XVIII i extraordinàriament prolífic en la seva etapa com a mestre de capella de la Catedral de Màlaga (una de les joies arquitectòniques renaixentistes d'Espanya) tot component quasi 1000 obres, la majoria d'elles conservades a la mateixa catedral. Tot i viure i desenvolupar la seva carrera a Espanya sota la protecció eclesiàstica, la seva música té un aire i una aroma italiana que fa inevitable comparar-la amb els grans compositors del país veí. Amb efectes vocals i orquestració més pròpia de l'escola italiana que de l'Espanya borbònica. Les obres que escoltarem són dues àries dedicades al Santíssim (ja sabem, qui paga mana) d'un estil explosiu pel que fa a les veus i a la música on l'exigència interpretativa, tant de l'orquestra com de la veu, és molt alta.

Les àries són les següents:

1. Arde el furor intrépido, 1751 - 6:47
2. Besubio soberano, 1748
    Recitado con violines: Besubio Soberano etna abreviado en Copo Reducido - 00:52
    Ària Ayroso: Tanto puede amante fuego - 4:56

Ens les interpreten la Orquestra Barroca de Sevilla sota la direcció de Diego Fasolis.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Juan Francés de Iribarren (Sangüesa, 1699 - Málaga, 2 de septiembre de 1767)

AMAZON: Serpiente Venenosa
AMAZON: Arde El Furor Intrepido (D.Fasolis)
IMSLP: No disponible

CPDL: Juan Francés de Iribarren (1699-1767)

SPOTIFY: Orquesta Barroca de Sevilla – Arde el Furor Intrepido
SPOTIFY: Orquesta Barroca De Sevilla & Coro Barroco De Andalucia – Serpiente Venenosa



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HÉROLD, Ferdinand (1791-1833) - Concerto pour piano No.4

---

Ferdinand Hérold (1791-1833) compositor i pianista francès especialment reconegut per les seves òperes còmiques. Nascut a París, era fill de família de músics i va poder créixer en un ambient ideal per a desenvolupar la seva vocació artística, tot i que el seu pare en fos, curiosament, reticent. Gran virtuós del piano es va dedicar, no obstant, al gènere operístic i del ballet, molt popular a la  França de principis del segle XIX. Actualment, és un compositor amb certa fama, sobretot al seu país, on es representen les seves operes amb certa regularitat. Tanmateix, la seva música instrumental és poc coneguda i molt menys representada a les sales de concerts. Per tant, en honor seu vull recuperar un dels seus concerts per a piano on es demostra la seva qualitat compositiva. De gran bellesa, tenen un estil pròpiament clàssic prou refinat amb les noves tendències romàntiques, que ens ajudaran a conèixer un compositor poc conegut a les nostres latituds.

Aquest concert per a piano i orquestra es divideix en dos moviments:

1. Allegro - 7:32

2. Rondo moderato assai - 5:51

És una versió d'Hervé Niquet i de la Sinfonia Varsovia, amb Jean Frédéric Neuburger al piano i té una durada total de 13:23 minuts.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ferdinand Hérold (París, 28 de gener de 1791 - París, 19 de gener de 1833)

AMAZON: Herold: Piano Concerto No. 2/3/4
IMSLP: Ferdinand Herold (1791-1833)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Herold: Piano Concerto No. 2/3/4



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Sinfonia marziale in Re & Introduzione, Tema, Variazioni e Finale en Fa

Orgue del Santuari de Santa Maria Goretti Corinaldo

---

Giovanni Morandi (1777-1856) compositor i organista romàntic nascut a Pergola, Itàlia. De la seva vida en coneixem poc i de la seva música, fins fa molt poc, també. Pel que ens diuen des d'Itàlia, sabem que G. Morandi fou organista i mestre de cor de la catedral de Pergola. Casada amb una cantant d'opera, Rosa Morolli, va col·laborar amb el seu amic G. Rossini segons sembla ajudat pel propi G. Morandi a desenvolupar la seva carrera. De fet, la música que escoltarem té molt de rossinià... o és Rossini qui beu de Morandi? Això difícilment ho sabrem, en tot cas, G. Morandi fou un compositor molt prolífic en la composició de peces d'orgue. Tot i haver nascut a finals del segle XVIII és un compositor d'estil romàntic tal com queda demostrat en l'audició de les seves obres, úniques i representatives d'una corrent organística molt peculiar que només trobarem a Itàlia en compositors com Pietro Morandi, Padre Davide di Bergamo o Antonio Diana. Realment, tenim la sort de viure en una edat d'or en la recuperació d'obres i composicions de tots els estils i èpoques. És un plaer pel melòman aficionat poder gaudir de tanta varietat en la qualitat i en la quantitat. La obra que escoltarem és un exemple de com la dedicació, la recerca i la bona voluntat ens donen un fruït madur, dolç i irresistible pels sentits. Gràcies al segell TACTUS (grans experts en la recuperació històrica de compositors italians principalment) i a dos grans intèrprets com són Federica Iannella i Giuliana Maccaroni, podrem escoltar dos peces per orgue a quatre mans, en aquest cas, dos intèrprets i dos orgues (els del Santuari de Santa Maria Goretti Corinaldo, a Ancona). Sens dubte, de les poques obres que es coneixen i s'han interpretat de Morandi, podem dir que són excepcionals tant en la forma com en l'instrument utilitzat. Ara bé, ho són gràcies a la genial interpretació que se'n fan d'elles i que ens ajuden a conèixer un compositor brillant i ple de romanticisme (o d'energia millor dit!). Crec que aquestes peces d'orgue, així com tot el disc on les podem escoltar, són una de les més grans interpretacions d'orgue a quatre mans que mai hagi tingut la sort d'escoltar. Les obres són les següents:

1. Sinfonia marziale in Re. - 8:34

2. Introduzione, Tema, Variazioni e Finale in Fa. - 8:29

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Morandi (Pergola, 12 maggio 1777 - Senigallia, 23 novembre 1856)

ALLMUSIC: GIOVANNI MORANDI- Sonate per organo a quattro mani
IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Giuliana Maccaroni – Morandi: Sonate per organo a quattro mani

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!