Caminant damunt un mar de boira (1817), obra de Caspar David Friedrich, pintor alemany contemporani de F. Mendelssohn
Felix Mendelssohn (1809-1847) compositor i pianista alemany nascut a Hamburg. Parlar de Mendelssohn és fer-ho del romanticisme i és, a la vegada, parlar d'un dels noms singulars de l'apassionant història de la música. La seva existència va ser un exemple de perseverança professional, d'enorme vitalitat i d'un talent genètic innat anàlogament equivalent al de Mozart personatge pel qual sentiria una profunda i sincera admiració. I l'exemple pràctic de les paraules que tot just acabem d'afirmar el trobarem en l'espectacular obra del dia d'avui, una composició que situarem en la cronologia biogràfica d'un Mendelssohn de 14 anys... Mendelssohn, fill prodigi, il·lustrat i probablement conscient del seu talent, va sacrificar la "normalitat" de la infància per tal de desenvolupar un dels més grans genis artístics del seu temps, del nostre i del d'abans. Ara bé, aquesta precocitat en la interpretació pianística, en la composició i en la fama el van fer presoner de sí mateix dedicant la seva vida a l'art musical fins i tot pocs dies abans de la seva prematura mort als 38 anys. Certament i en el seu cas, l'enorme plasticitat de la seva intel·ligència potser derivada de tanta i tanta música, el van fer capaç d'aprendre, més enllà del seu inseparable art, pintura, filosofia, geografia i literatura. Impensable seria trobar exemples actuals i postmoderns de talents tant prematurs com el de Mendelssohn i aplicats amb aquesta excel·lència i amb la magnitud i l'escala del geni alemany. Eren altres temps, i en aquest context hem de situar la obra que escoltarem. Un concert en Mi major per a dos pianos i orquestra escrit entre els anys 1823 i 1824 època en què Mendelssohn tot just tenia 14 anys. Estrenat en privat amb el jove Fèlix i la seva germana Fanny com a solistes en el piano un dia de novembre de 1824, va ser un regal del germà petit cap a la seva germana gran en el dia del seu dinovè aniversari. És un concert informal, sense cadències, molt a l'estil d'un Mendelssohn al qual no agradava gens la possibilitat que en els concerts, i entre moviments, el públic aplaudís, fet molt freqüent en aquella època (i segons en quins concerts en la nostra). Per tant, el concert és un tot en ell mateix, amb parts diferenciades però amb pauses breus entre elles i d'una estètica metodològica que permet gran quantitat de lluïments amb el doble instrument solista. L'estrena pública d'aquesta exuberant obra va tenir lloc l'any 1829 a Londres, ciutat on Mendelssohn va ser rebut amb entusiasme en un país acostumat a escoltar, de ben a la vora, la música d'autors alemanys... pel que sembla, alemanys i anglesos van viure un temps de germanor, amor i gran quantitat de música!
A mode d'introducció de la majestuosa obra del dia d'avui, una petita obra de cambra que Mendelssohn va compondre l'any 1832 amb 23 anys. El seu Konzertstück número1 en Fa menor opus 113 per piano, clarinet i corno di basseto, de caràcter breu, de tres moviments característics i deliciosament interpretat pel conjunt Consortium Classicum.
El gran duo pianístic concertant interpretat per Brenda Lucas i John Ogdon (1937-1989) als pianos, la The Academy of St. Martin in the Fields i Sir Neville Marriner a la batuta.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847)
BIOGRAFIA: Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847)
RECICLASSICAT: MENDELSSOHN, Felix (1809-1847)
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg)
