Pere Joan Cererols (1618-1680) compositor i organista català nascut a Martorell. La figura de Cererols, cabdal per entendre la història de la música catalana del segle XVII, és a dia d'avui un dels nexes més potents i determinants a l'hora de delimitar i dimensionar el què i el cóm va ser la música en la nostra petita i encantadora geografia. De fet, a mesura que anem coneixent més i més actors, principals i secundaris, del nostre univers més proper apareix un element o millor dir-ne una arquitectura clau, la de les parets del Monestir de Montserrat. Més enllà de la importància teològica, imprescindible en la litúrgia catòlica del nostre país, la relació que al llarg dels segles ha establert amb la música és tant decisiva que possiblement és l'arbre més transcendental en aquest sentit. Perquè allà, en nom de l'església però també en nom de la música, han vist la llum desenes de músics i compositors de primer nivell i absolutament necessaris per dibuixar el paisatge de la música de Catalunya. Un d'ells, de nom Pere Joan Cererols i de qui en parlava fa uns mesos en relació amb una de les seves misses, va fer vida, obra i recés a l'Abadia de Montserrat. Mestre de capella del monestir, va viure tota una vida en aquell recòndit paisatge de la centralitat geogràfica de Catalunya i en un ambient que invitava a la meditació, a la introspectiva amb un mateix i al permanent contacte amb la teologia catòlica, la practicant en l'abans, en l'ara i, imaginem, en el futur proper. Per tant, i en un llenguatge homofònic i polifònic segons el cas i el moment, va escriure, en abundància, música de caràcter plenament sacre. Aquest sagrament musical és tan pur com aparentment senzill i sovint proper al gregorià i al cant pla antifònic. Tanmateix, Cererols com a bon i competent organista, entenia prou bé la instrumentació fet pel qual algunes de les seves obres estan pomposament acompanyades per la percussió, els vents i les cordes. Aquest exemple el podrem visualitzar, dins d'una marcada contenció tonal, en la Missa pro defunctis, o rèquiem, que avui en nom seu recuperarem. Escrita el 1651, ens transmet una profunditat i una tonalitat tan equilibrada com efectiva en tant que obra de penitència i de dolor i que probablement va compondre en nom d'algun coetani seu.
Tot i el perfil marcadament local de la vida i obra de Cererols, és coneguda la seva influència en ambients tan llunyans com el de l'Alemanya luterana on, fins i tot, Bach va arribar a tenir entre mans alguna de les partitures del monjo català. La influència del seu nom, comprensible tenint en compte la qualitat del seu repertori, va ser més efectiva del que molts de nosaltres haguéssim pogut imaginar mai. Alhora, i gràcies a la labor de recuperació duta a terme els darrers anys, el seu nom ha despertat d'un llanguit profund per a obrir-nos una fascinant porta al desconegut barroc català. Un dels promotors de tal fita ha estat el català Jordi Savall a qui avui m'agradaria dedicar aquesta entrada. I en nom seu, m'agradaria finalitzar tot agraint l'esplèndid concert d'aquest dijous passat en què, com qui no vol la cosa, va decidir explorar i interpretar quatre univers sonors diferenciats tant en l'espai com en el temps. Sovint podrem "recriminar" de Savall la seva permanent contenció i més pel que fa a obra religiosa, no obstant, aquesta, en context històric sovint ha estat així, continguda. Del concert, els dos Jubilate Deo, els de Lully i Händel, van pecar potser d'excessiu equilibri però que en general van poder transmetre elegantment el caràcter i l'estètica d'una banda, del representant més reial de la França de Lluís XIV i, de l'altra, de l'alemany (anglès) més mediàtic del segle XVIII. La segona part del concert, dos Magnificat, el de Vivaldi, extraordinari pel meu gust, d'un cromatisme vocal i d'una subtilesa sonora exquisida van engallinar la meva pell abans del Bach de sempre, el que permanentment viu en el cel i que només, amb el primer compàs, el cos s'encén i tremola d'emoció. Quatre geografies, Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra i dos segles d'història de la música són un programa tan exigent com impossible. També ho va ser per Savall però, tot i les dificultats inicials, el seu nom s'ha convertit en la referència absoluta del panorama musical català. S'ho ha guanyat pel seu rigor, pel seu perfeccionisme, pel seu impressionant equip, per la seva increïble labor de recuperació de la memòria musical i perquè esperem que el seu nom, que ja viu en l'eternitat, segueixi donant els fruits excels dels seus treballs impagables!
A la interpretació Jordi Savall amb el cor i orquestra de La Capella Reial de Catalunya.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tot i el perfil marcadament local de la vida i obra de Cererols, és coneguda la seva influència en ambients tan llunyans com el de l'Alemanya luterana on, fins i tot, Bach va arribar a tenir entre mans alguna de les partitures del monjo català. La influència del seu nom, comprensible tenint en compte la qualitat del seu repertori, va ser més efectiva del que molts de nosaltres haguéssim pogut imaginar mai. Alhora, i gràcies a la labor de recuperació duta a terme els darrers anys, el seu nom ha despertat d'un llanguit profund per a obrir-nos una fascinant porta al desconegut barroc català. Un dels promotors de tal fita ha estat el català Jordi Savall a qui avui m'agradaria dedicar aquesta entrada. I en nom seu, m'agradaria finalitzar tot agraint l'esplèndid concert d'aquest dijous passat en què, com qui no vol la cosa, va decidir explorar i interpretar quatre univers sonors diferenciats tant en l'espai com en el temps. Sovint podrem "recriminar" de Savall la seva permanent contenció i més pel que fa a obra religiosa, no obstant, aquesta, en context històric sovint ha estat així, continguda. Del concert, els dos Jubilate Deo, els de Lully i Händel, van pecar potser d'excessiu equilibri però que en general van poder transmetre elegantment el caràcter i l'estètica d'una banda, del representant més reial de la França de Lluís XIV i, de l'altra, de l'alemany (anglès) més mediàtic del segle XVIII. La segona part del concert, dos Magnificat, el de Vivaldi, extraordinari pel meu gust, d'un cromatisme vocal i d'una subtilesa sonora exquisida van engallinar la meva pell abans del Bach de sempre, el que permanentment viu en el cel i que només, amb el primer compàs, el cos s'encén i tremola d'emoció. Quatre geografies, Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra i dos segles d'història de la música són un programa tan exigent com impossible. També ho va ser per Savall però, tot i les dificultats inicials, el seu nom s'ha convertit en la referència absoluta del panorama musical català. S'ho ha guanyat pel seu rigor, pel seu perfeccionisme, pel seu impressionant equip, per la seva increïble labor de recuperació de la memòria musical i perquè esperem que el seu nom, que ja viu en l'eternitat, segueixi donant els fruits excels dels seus treballs impagables!
A la interpretació Jordi Savall amb el cor i orquestra de La Capella Reial de Catalunya.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Pere Joan Cererols i Fornells, (Martorell, 9 de setembre del 1618 - Montserrat, 27 d'agost del 1680)
RECICLASSICAT: CEREROLS, Pere Joan (1618-1680)
RECICLASSICAT: CEREROLS, Pere Joan (1618-1680)
IMSLP: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Louis-Joseph-Raphaël Collin - Morning (1884)")
.jpg "Karl Roux - The Fischerschlösschen in Ebenhausen (c.1877)")
.jpg "Victor Levasseur - Map of the Department du Doubs (c.1852)")
.jpg "Leonardo da Vinci - The Madonna and Child (c.1490)")
.jpg "Marco Ricci - Rehearsal of an opera (c.1709)")
