Obra de Benjamin West (1738-1820), pintor nord-americà.
- En record del 235è aniversari del naixement de Sigismund Neukomm -
Sigismund Neukomm (1778-1858) compositor i organista austríac nascut a Salzburg. De tornada d'unes "mini" vacances, antesala de les que vindran en pocs dies, abordarem un país el qual he tingut la sort de visitar aquests dies. Amb Àustria hi tinc, i pel que sembla hi tindré, una connexió permanent fruit de la profunda sintonia amb la seva cultura. La música i l'art, en abundància, converteixen aquell país de l'Europa central en un dels paradigmes de la meva devoció cultural. Alhora, si tenim en compte la procedència austríaca dels Mozart i Haydn, i més tenint en compte la facilitat de gaudir, en directe, d'esdeveniments musicals a l'entorn dels seus noms, un se n'adona que aquella geografia segueix essent un paradís de la música clàssica. Curiosament, el dia que reincorporo l'activitat més o menys normalitzada en aquest espai, ho faré en nom i en honor d'un dels seus representants de qui avui en celebrem el 235è aniversari de naixement. Neukomm, de qui recordo haver-ne parlat farà uns quants mesos, va veure la llum a la preciosa ciutat de Salzburg. Neukomm, que va cavalcar per Europa i el Nou Món, va ser un compositor, organista i director musical sensiblement admirat i sol·licitat al segle XIX. El seu nom, lluny del desconeixement en què viu actualment, més enllà del nostre ambient melomaníac, va gaudir del respecte absolut. Des dels seus inicis a la cort de Salzburg, sota supervisió del meu estimat Michael Haydn, i fins al final dels seus dies a París, el seu recorregut fou de tal intensitat, vital i professional, que va entrar en contacte amb els grans noms de l'època. De fet, en la seva estança a Viena, amb qui va coincidir com a alumne de Joseph Haydn durant set llargs anys, va rebre una de les més sòlides formacions amb què després va il·luminar al món. Alhora, les mateixes cartes de recomanació, que Haydn gustosament va escriure per Neukomm, van obrir-li portes arreu del món.
Una de les més sòlides fou la de mestre de capella per a la reialesa russa a Sant Petersburg. Des d'allà, així mateix, va fer les maletes de Brasil on va promoure, activament, la música dels Haydn i de Mozart. Les arrels vieneses, en tota la seva dimensió clàssica, no ens passaran per alt en aquest dia de celebració d'un nom de qui, encara, resten autèntiques meravelles per conèixer, estudiar i recuperar. Mentrestant, ens centrarem en dos registres diferenciats del seu repertori. D'entrada, una de les seves partitures d'orgue, instrument pel qual va escriure gran quantitat d'obres. El seu Estudi número 3 en Re major és un exemple de la seva característica formació austríaca. Introducció contrastada amb la Marxa fúnebre i Miserere. De 1838, el llenguatge clàssic ha canviat substancialment per a situar-se en la profunditat del sentiment més romàntic. Ràpidament, ens adonarem de la efectivitat del missatge d'una partitura pensada per acompanyar el difunt en el seu camí fins al lloc d'inhumació. La diferència formal respecte la festivitat de la litúrgia clàssica és evident en un Neukomm que coneixia perfectament aquest caràcter pompós de la música sagrada dels germans Haydn però que va readaptar, a un nivell superb i solemne, a les noves convencions del catolicisme romàntic, més lúgubres i fosques. La particularitat, així mateix, i que aprofundeix en la transició de la marxa fúnebre vers els versos del miserere, recau en la singularitat d'un instrument avui dia relegat a l'oblit. La figle, instrument de vent metall, és el precursor de la tuba, instrument recurrent en les orquestres romàntiques i modernes. Neukomm, sens dubte, assoleix l'exigent prova musical en el difícil compromís de commoure els esperits vius en el dia de comiat dels difunts. Pel meu gust, la emotivitat d'aquesta llarga partitura, amb el miserere final, és sublim. Neukomm, potser per tota una trajectòria més americana que europea, ha esdevingut un actor de segona fornada. A poc a poc i sense estridències, algunes edicions de sobrada consistència, ens deixen entreveure el què i el qui va ser. Per sort, alguns ja fa temps que el coneixem i avui així ho celebrarem!
A la interpretació del Miserere, el conjunt musical de La Grande Ecurie et la Chambre du Roy, el conjunt vocal Cantaréunion i la direcció de Jean-Claude Malgoire.
L'estudi d'orgue interpretat per Erik Feller.
Una de les més sòlides fou la de mestre de capella per a la reialesa russa a Sant Petersburg. Des d'allà, així mateix, va fer les maletes de Brasil on va promoure, activament, la música dels Haydn i de Mozart. Les arrels vieneses, en tota la seva dimensió clàssica, no ens passaran per alt en aquest dia de celebració d'un nom de qui, encara, resten autèntiques meravelles per conèixer, estudiar i recuperar. Mentrestant, ens centrarem en dos registres diferenciats del seu repertori. D'entrada, una de les seves partitures d'orgue, instrument pel qual va escriure gran quantitat d'obres. El seu Estudi número 3 en Re major és un exemple de la seva característica formació austríaca. Introducció contrastada amb la Marxa fúnebre i Miserere. De 1838, el llenguatge clàssic ha canviat substancialment per a situar-se en la profunditat del sentiment més romàntic. Ràpidament, ens adonarem de la efectivitat del missatge d'una partitura pensada per acompanyar el difunt en el seu camí fins al lloc d'inhumació. La diferència formal respecte la festivitat de la litúrgia clàssica és evident en un Neukomm que coneixia perfectament aquest caràcter pompós de la música sagrada dels germans Haydn però que va readaptar, a un nivell superb i solemne, a les noves convencions del catolicisme romàntic, més lúgubres i fosques. La particularitat, així mateix, i que aprofundeix en la transició de la marxa fúnebre vers els versos del miserere, recau en la singularitat d'un instrument avui dia relegat a l'oblit. La figle, instrument de vent metall, és el precursor de la tuba, instrument recurrent en les orquestres romàntiques i modernes. Neukomm, sens dubte, assoleix l'exigent prova musical en el difícil compromís de commoure els esperits vius en el dia de comiat dels difunts. Pel meu gust, la emotivitat d'aquesta llarga partitura, amb el miserere final, és sublim. Neukomm, potser per tota una trajectòria més americana que europea, ha esdevingut un actor de segona fornada. A poc a poc i sense estridències, algunes edicions de sobrada consistència, ens deixen entreveure el què i el qui va ser. Per sort, alguns ja fa temps que el coneixem i avui així ho celebrarem!
A la interpretació del Miserere, el conjunt musical de La Grande Ecurie et la Chambre du Roy, el conjunt vocal Cantaréunion i la direcció de Jean-Claude Malgoire.
L'estudi d'orgue interpretat per Erik Feller.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
RECICLASSICAT: NEUKOMM, Sigismund (1778-1858)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina