DE LA PUENTE, Juan Manuel (1692-1753) - Miserere mei, Deus (1726)

Obra de Tiziano Vecellio (1477-1576), pintor italià (1)

---

Juan Manuel de la Puente (1692-1753) compositor i organista espanyol nascut a Tomellosa. Ja que ahir obríem gustosament la porta a un autor català, avui seguirem en l'estela musical del nostre país i visitarem Jaén, ciutat andalusa on De la Puente, autor de qui en sabem realment poc, va fer vida i obra. Per tant, el poc (per no dir nul) coneixement ens obligarà a citar, literalment, allò que diuen els qui l'han estudiat de prop. I en nom de l'autor d'avui, la labor de Pedro Jiménez Cavallé, en el seu article publicat a la revista Recerca Musicològica IX-X, 1989-90, pàgs. 341-358, ens serà d'enorme utilitat. La referència, traduïda al català, diu el següent: 

"A les acaballes del regnat de Carles II, quan ja es plantegen els problemes successoris i el canvi dinàstic està proper, apareix la figura de Juan Manuel Garcia de la Puente. Nascut el 8 d'agost de 1692 a Tomellosa (Guadalajara) i mor el 19 de desembre de 1753 a la ciutat de Jaén. Sabem que va rebre el baptisme a la parròquia de Tomellosa, de mans del llicenciat Bartolomé Garcia i que els seus ascendents havien ostentat oficis públics i honorífics d'Alcaldes i Regidors. Poc més coneixem del temps transcorregut en la seva petita vila natal; només podem deduir que la seva infància no la completaria allà, en passar a formar part dels sisos de la catedral de Toledo, on rebria la seva formació religiosa i musical. Suposem que van contribuir-hi els mestres d'aquesta església, com Pedro de Ardanaz (1674-1706), Joan de Bonet i de Parets (1706-1710) i Miguel de Ambiela, a partir de 1710, un any abans de realitzar les oposicions al magisteri de la capella de la catedral de Jaén."

El primer esbós biogràfic ja ens deixa entreveure, a grans trets, un perfil orientat a la litúrgia i musicalment proper a la metodologia barroca:

"Juan M. de la Puente pertany al tercer barroc, o barroc tardà, com també l'anomenen Larsen i Suzanne Clerx, i encara que en la seva obra s'apunta a l'estil galant, desconeixem la seva última evolució, atès que la música composta a partir de 1736 no es conserva, o almenys fins ara no s'ha recuperat. Dominador del contrapunt, com palesa, sobretot, en la seva obra en llatí, es distingeix en la composició de tota mena de cantates i nadales, on la tècnica pròpia del barroc, amb el seu baix continu, sentit harmònic, policoralisme, estil concertant ... es posa al servei de la expressió del text, i on allò ibèric es barreja amb elements preferentment italians."

En aquest context inscriurem les dues produccions que recuperarem en honor seu. D'entrada, un dels característics i espanyolíssims villancets en honor a la Santa Concepció sota el nom de "A dónde, niña hermosa. Villancico de calenda a 10 voces en tres coros con violines a la Purísima Concepción (1734)". La particularitat en sí mateix recau en l'ús del nom "villancet" en una obra que realment hauríem de definir com a cantata religiosa. Recordem que durant el segle XVIII aquesta forma musical, característicament renaixentista i barroca, va caure en l'oblit de forma definitiva. Aquest, de 1734, és un dels últims exemples de villancet espanyol tot i que clarament circumscrit en tota la simbologia musical barroca ja que la modernitat clàssica no havia arribat, pel que sembla, a Jaén. Preludi del Miserere mei, Deus, de 1726, un salm a 18 veus i orquestra barroca en què hi escoltarem, entre les parts corals i musicals, les antífones en llatí a mode de fidel representació de l'època. Vet aquí, la història de vida de Juan Manuel de la Puente, el millor representant musical de la història de la ciutat de Jaén. Un descobriment tant interessant de llegir, en nom d'aquest documentat i ben argumentat article de Jiménez Cavallé com, sobretot, d'escoltar ja que serà una invitació a seguir ampliant i explorant l'univers musical espanyol aquell que ens sorprèn dia sí dia també. Situat a l'estela dels Rabassa, De Iribarren i Nebra, crec que properament haurem de reescriure els llibres que dibuixaven un passat tant fosc com els últims anys de Goya en relació a la música espanyola del barroc. Per sort, com progressivament podem comprovar, res és el que sembla!

A la interpretació la Orquesta Barroca De Sevilla, amb el Coro Vandalia i la direcció d'Enrico Onofri.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Juan Manuel de la Puente (1692-1753)

US: Juan Manuel de la Puente (1692-1753): Espacios Sonoros en la Catedral de Jaén

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Orquesta Barroca de Sevilla – Juan Manuel de la Puente (1692-1753): Espacios Sonoros en la Catedral de Jaén

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!