diumenge, 24 de novembre del 2013

FRISINA, Marco (1954-) - Messa Sacerdote per Sempre

François-Joseph Navez - Roman Shepherd Family in the Campagna (c.1823)
Obra de François-Joseph Navez (1787-1869), pintor belga (1)


- Dedicata al gran maestro Domenico Bartolucci -
(Borgo San Lorenzo, 7 maggio 1917 – Roma, 11 novembre 2013)



Parlem de Pintura...

François-Joseph Navez (Charleroi, 16 de novembre de 1787 - Brussels, 12 d'octubre de 1869) va ser un pintor belga. Un any després de guanyar el gran premi de pintura de Gant el 1812 amb el seu quadre Virgili llegint l'Eneida a August, es va traslladar a París, on va treballar amb Jacques-Louis David, i després a Roma. De retorn a Bèlgica, va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i va contribuir a la renovació de la pintura del seu país. De la seva obra pictòrica, d'estil neoclàssic i dedicada principalment al retrat i al gènere històric, destaquen el Retrat de David, La família de Hemptinne, Agar en el desert i Les filadores de Fundi. Va treballar també com a professor amb alumnes com, entre altres, Jean-François Portaels. Va viure la major part de la seva vida a Brussel·les, ciutat on va morir l'octubre de 1869.

Font: En català: No disponible En castellano: François-Joseph Navez (1787-1869) In english: François-Joseph Navez (1787-1869) - Altres: François-Joseph Navez (1787-1869)



Parlem de Música...

Marco Frisina (Roma 16 de desembre de 1954), és un sacerdot, músic, compositor i biblista romà. Actual mestre de capella de la Catedral de Roma. Després dels seus estudis clàssics, es va llicenciar en Lletres a la Universitat "La Sapienza" de Roma i es va graduar en composició al Conservatori de Santa Cecília el 1979. El 1978 va entrar al Pontifici Seminari Romà Major complint els estudis teològics a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Ordenat sacerdot el 24 d'abril de 1982, va aconseguir després la llicència en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic. Des del 1985 és Mestre Director de la Capella Musical Lateranense ocupant el càrrec que abans exercís un altre gran de la música italiana, Rafaelle Casimiri, important músic del cecilianismo i amic del director de la coral de la capella sixtina Lorenzo Perosi. És just en aquests anys, precisament el 1984, que decideix constituir un cor per a l'animació de les més importants litúrgies diocesanes. Al que es va convertir en el Cor de la diòcesi de Roma s'hi van adherir espontàniament una seixantena de joves units pel desig de complir junts un camí espiritual i cultural. Actualment, el Cor està compost d'unes 250 persones procedents de diferents Parròquies romanes. En el transcurs dels anys, la seva professionalitat també s'ha enriquit gràcies a la col·laboració d'una orquestra estable que compta amb joves diplomats al Conservatori de Santa Cecília. Des del 1991 és director de l'Oficina Litúrgica del Vicariat de Roma i des del mateix any Rector de la Basílica de S. Maria a Montesanto, a la plaça de Poppolo, on té seu cada diumenge la Missa dels Artistes. Ha compost nombroses composicions simfòniques i de cambra. El seu repertori litúrgic és molt extens amb més de 150 obres. A la seva discografia hi són presents importants col·laboracions en projectes d'artistes italians i internacionals. Ha compost i interpretat més de vint oratoris davant dels pontífexs Joan Pau II i Benet XVI. Entre els més coneguts hi ha els esplèndids Caritatis hòstia, dedicat a Sant Pius de Pietrelcina i Sant Francesc d'Assís i Jesu Ufam Tobie, sobre la Divina Misericòrdia. Ha estat reconegut internacionalment amb premis i condecoracions de tot tipus sent un dels grans mestres musicals contemporanis d'Itàlia més admirats i respectats del segle XXI.

Font: En català: No disponible En castellano: Marco Frisina (1954-) In english: Marco Frisina (1954-) Altres: Marco Frisina (1954-)



Parlem amb veu pròpia...

Aquesta setmana, en una necrològica d'un diari, vaig llegir compungit que Domenico Bartolucci havia mort. Cardenal italià, Bartolucci va ser ajudant del gran mestre Lorenzo Perosi a qui va substituir en el seu càrrec vitalici, quan aquest va morir el 1956, en el Cor de la Capella Musical Pontifícia. Mestre de capella en silenci, incansable i reducte i representant d'uns principis musicals antagònics i allunyats del soroll de la postmodernitat, Bartolucci va ser un dels últims i fidels representants de la música en llatí, amb una quantitat ingent de partitures pròpia d'autors del segle XVII o XVIII i no del XX. Se'l considera el major expert en la obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina. La seva producció com a compositor és descomunal, com deia, pròpia d'altres temps. Música sacra estrictament en llatí: centenars de motets, himnes, madrigals, misses, oratoris, una òpera. Però també un concert per a piano i orquestra, dues simfonies i diverses composicions de cambra. Tota aquesta obra, en un estil clàssic molt acurat, està reunida en quaranta-nou volums, tots disponibles a través de la Fondazione Domenico Bartolucci. El seu exemple, la seva fèrria defensa, en silenci i amb l'esforç del seu treball, d'uns valors musicals avui dia abandonats i amb la paraula de la música com a argument persuasiu i convincent, Bartolucci se l'hauria de considerar com a l'últim mestre de capella dels nostres dies que se'l podia relacionar directament amb la tradició musical renaixentista, barroca i clàssica.

La seva mort significa, possiblement, el definitiu adéu de la tradició musical sacra de l'Escola Romana, la que va heretar de Perosi. La seva mort m'omple de tristesa pel que significa i per la seva música fidel al gregorià, al llatí i a la quantitat d'autors dels segles XVI, XVII i XVIII. En record i per alçar la veu de Bartolucci, de qui en parlaré properament amb la seva música, he seleccionat una missa d'un contemporani ben conegut i d'admiració mútua i que, en certa forma, preserva l'essència de Bartolucci. Marco Frisina, actual mestre de capella de la Catedral de Roma i prolífic compositor, és l'esperança per tots els que estimàvem a Bartolucci. Jove, amb energia i amb un repertori prou extens, la música que molts de vosaltres descobrireu per primera vegada és, també, hereva de Perosi. La Messa Sacerdote per Sempre, en llengua italiana, per a cor i gran orquestra i juntament amb els motets Padre di misericordia i Ti farò pescatore di uomini, m'han semblat un motiu preciós per a glorificar i elevar al cel al més gran mestre de capella del segle XX. L'agraïment per a Bartolucci, en paraules d'un enamorat de la música sacra, no trobaran adjectius ni retòrica descriptiva possible. Aquesta mostra d'admiració s'expressarà en nom de la música de Frisina la qual, cal dir-ho amb totes les vocals i consonants possibles, és divina i meravellosa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cor i orquestra de la Catedral de Roma; Marco Frisina
AMAZON: Marco Frisina - Sacerdote per sempre
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Buongiorno,
    è possibile ripristinare il collegamento?
    Grazie.
    Giancarlo Mainetti

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina