dimecres, 20 de novembre del 2013

RUBINSTEIN, Anton (1829-1894) - Persian Love Songs

Eugenio Lucas Velázquez - Arab Caravans Arriving at the Coast (c.1860)
Obra de Eugenio Lucas Velázquez (1817-1870), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Anton Rubinstein -
En el dia de la commemoració del seu 119è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Eugenio Lucas Velázquez (Madrid, 9 de febrer de 1817 - Madrid, 11 de setembre de 1870) va ser un pintor romàntic espanyol, dit en el passat Eugenio Lucas i Padilla, quan se'l creia natural d'Alcalá de Henares. Va estudiar a la Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar per Itàlia i Marroc, visitant igualment París. Amb una germana de Jenaro Pérez Villaamil va tenir el seu fill, el també pintor Eugenio Lucas Villaamil. Va abandonar el neoclassicisme dels seus mestres tant bon punt va conèixer a pintors com Velázquez i Goya. Segueix sobretot la línia satírica d'aquest últim. Conreà la pintura costumista i escenes fantàstiques i sinistres, però també paisatges i retrats. Autor fecund, entre les seves obres, cal citar Condemnat per la Inquisició i Els fills de l'artista. Va morir a Madrid el setembre de 1870.




Parlem de Música...

Anton Rubinstein (Vykhvatinec, Transnístria (República de Moldàvia), 28 de novembre de 1829 - Peterhof, Sant Petersburg, 20 de novembre de 1894) fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus. Format primer per la seva mare, a l'edat de 9 anys esdevé alumne del cèlebre pianista francès Alexandre Villoin. Va rebre consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret. Comença una gira de concerts per diferents ciutats d'Europa. El 1844, amb la seva mare i el seu germà Nikolai, s'instal·la a Berlín, on estudia composició i teoria amb Siegfried Dehn i fa amistat amb Felix Mendelssohn i Giacomo Meyerbeer i la pianista espanyola Pilar Fernández de la Mora.

Luigi Premazzi - Rose Pavilion in the Lugovoi Park in Peterhof (c.1850)
Parc de Lugovoi a Peterhof, obra de Luigi Premazzi (1814-1891), pintor italià (2)

Després de passar per Viena, el 1848 s'establí a Sant Petersburg on es dedicà des d'aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova. Fundà la Societat Russa de Música (1850) i fundà i dirigí el Conservatori de Sant Petersburg (1862-67 i 1887-90), on fou protector de molts compositors i cantants entre d'altres la mezzosoprano Yelizaveta Lawrosska i als pianistes i compositors Josef Hofmann i Albert Maria Eibenschütz. Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano (és cèlebre la seva Melodia en Fa per a piano), 14 òperes (El dimoni, 1875), 4 oratoris (Christus, 1888), etc. El seu llibre La música i sus representantes fou traduïda al castellà pel musicògraf mexicà Julián Carrillo Trujillo.

Font: En català: Anton Rubinstein (1829-1894) En castellano: Anton Rubinstein (1829-1894) In english: Anton Rubinstein (1829-1894) Altres: Anton Rubinstein (1829-1894)



Parlem amb veu pròpia...

L'edició de cançons d'amor perses és peculiar per la exploració musical que Rubinstein fa de l'Orientalisme, una corrent artística i cultural característica del segle XIX i molt recurrent en pintura en autors com Gérome, Delacroix o el català Fortuny. Tanmateix, no és tant habitual en música i en el cas que ens ocupa serà dels pocs exemples que podrem trobar. En qualsevol cas, Rubinstein és un autor conegut internacionalment i habitual en el repertori no obstant, i parlant en nom propi, la seva música em resulta absolutament desconeguda ja que possiblement aquesta és la primera vegada que l'escolto conscientment. Per tant, i tenint en compte que no sóc la persona més indicada en relació al món de Rubinstein, parlaré en veu de les persones que han fet possible aquesta interessant edició, sota el títol de Persian Love Songs. La informació la podeu trobar aquí i concretament, i en nom del pianista Philipp Vogler, diu així:
"La primavera passada, fent una cerca a la Biblioteca de la Universitat de Música de Munich, em vaig trobar amb dos volums amb cançons del compositor rus Anton Rubinstein. Els volums, estaven enquadernats i amb una coberta de color verd fosc amb el nom "Leo Slezak" en relleu i amb fil d'or. Hélène i jo ja havíem gravat la cançó de Rubinstein "Morgenlied" per al nostre projecte artístic. El fet de saber que el gran tenor Leo Slezak, molt famós per les seves interpretacions líriques així com per les seves interpretacions de cançons, havia interpretat obres de Rubinstein va resultar molt curiós, així que vaig decidir endur-me a casa els dos volums per a ensenyar-li a Hélène.
Amb una copa de vi entre mans, ens vam proposar tocar el piano i cantar el primer dels volums. Vam començar amb les cançons Heine opus 32. A mesura que les anàvem descobrim l'emoció augmentava. Rubinstein es dóna a conèixer com a un compositor amb una riquesa d'idees que semblaven expandir-se amb cada cançó. El compositor de la famosa "Melodia en Fa" se'ns va aparèixer de sobte amb una nova llum: Rubinstein, òbviament, va ser molt educat amb la música i la literatura i molt influït pel classicisme.
Moltes cançons ens van recordar a Mendelssohn i altres a Schumann, i no obstant això, tenien un llenguatge musical propi. L'expressivitat de les cançons de Rubinstein es basava en una concentració en la forma musical molt clara.  
Aquest no era l'únic gran descobriment ja que encara en quedava un d'important: les cançons Perses opus 34. De la mateixa manera que altres compositors del segle XIX, Rubinstein va quedar gratament fascinat pel color exòtic de la poesia i de les possibilitats de crear sons exòtics. Però a diferència d'altres col·legues, ell va tenir èxit en la integració d'aquest sabor exòtic en el seu propi llenguatge musical, sense elements que sonessin estranys o artificials."
Pels enamorats de Rubinstein, deduiré, aquestes cançons poden resultar tant emocionants com per al pianista i per la soprano que les han recuperat de la foscor dels arxius de la biblioteca universitària on les van trobar. Personalment, no coincideixen en l'estètica i en la forma del meu estil musical. Tot i que aquest fet, evidentment, no ha de condicionar en absolut al lector ja que el gust, com les emocions, són subjectives, per sort. Ara bé, introduiré un element musical més proper a la meva singular filosofia musical i que possiblement m'ajudarà en l'intent de fer l'esforç en conèixer més a fons la música del compositor rus. Es tracta de la Obertura Der Turm zu Babel opus 80, una opera espiritual en un acte, basada en un text de Julius Rodenberg i publicada el 1869. La seva música, la seva poesia lírica i el seu record seran un bon motiu per a commemorar-lo en aquest dia tant especial!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Velazquez y Rubinstein... a aquest primer no el coneixia, però del segon vaig pensar durant un cert temps que era el pianista… Tampoc he sentit gaire cosa d’ell, m’agrada el que estic sentint ara, tant l’obertura com les cançons, però em sembla que te poca personalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu cas i sincerament no coneixia ni l'un ni l'altre. Preparant l'entrada els he pogut conèixer. En la teva línia, tampoc m'ha despertat gran interès la seva música si bé com comentes és agradable d'escoltar... però no té aquell punt... ja ens entenem.

      Gràcies! Gaudeix!

      Salut!!

      Elimina
  3. would you be so kind as so reupload this please Pau? Thanks, Craig

    ResponElimina
  4. would you be so kind as so reupload this please Pau? Thanks, Craig

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina