MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Divertimenti, Pastorali e brani scelti per Organo

Obra de Claudi de Lorena (c.1600-1682), pintor francès

- Recordatori de Giovanni Morandi -

En el marc de la commemoració del seu 157è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (Chamagne, Lorena, c.1600-1605 - Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en la corrent anomenada classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. Claudi de Lorena va néixer al ducat de Lorena (del qual deriva el seu nom). Abans de complir 20 anys va viatjar a Roma on va viure la resta de la seva vida, a excepció dels anys 1625-1627, en què va tornar a França. Va ser deixeble del pintor italià Agostino Tassi, que li va ensenyar perspectiva i a pintar paisatges i marines (cinc d'aquestes obres es conserven en el Museu del Prado, Espanya). També va rebre la influència del pintor alemany Adam Elsheimer, adaptant i refinant la seva manera de representar la llum, i dels pintors italians Annibale Carracci i Domenichino, els paisatges dels quals, de grans dimensions, van portar a augmentar les dimensions dels seus quadres. De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desprovist d'educació, es dedicà a l'estudi de temes clàssics, llaurant per sí mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins assolir el cim de l'èxit personal. S'obrí camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li portà a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que en l'àmbit anglosaxó, on la seva obra fou molt valorada i inclús influí en la jardineria anglesa, fos únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, a l'igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el "primer paisatgista pur".

Lorrain reflectí en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge, l'anomenat paisatge ideal, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del propi món interior de l'artista, al temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte. Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la que atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum. L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteïsta de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià però, tot i així, lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d’ut pictura poesis, en què el paisatge i la natura tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers.

Font: En català: Claudi de Lorena (c.1600-1682) - En castellano: Claudi de Lorena (c.1600-1682) - In english: Claudi de Lorena (c.1600-1682) - Altres: Claudi de Lorena (c.1600-1682)

---

Parlem de Música...

Giovanni Morandi (Pergola, 12 de maig de 1777 - Senigallia, 23 de novembre de 1856) va ser un compositor i organista italià. El seu pare Pietro Morandi (1739-1815), deixeble del Pare Martini, va ser organista i mestre de capella de la Catedral de Pergola entre els anys 1763-1778 i després de la Catedral de Senigallia, el mateix lloc que ocuparia Giovanni anys més tard. Morandi va ser un autor molt prolífic escrivint gran quantitat de música per a orgue i, fins i tot, "per als nous i moderns orgues" com s'indica en les seves "col·leccions de sonates", i centenars de peces per a diferents veus i orgue. El 1804 es va casar amb Rosa Morolli, una famosa cantant d'òpera i antiga alumna seva. Segons alguns crítics, l'obra de Morandi va ser una imitació, amb l'orgue, dels grans compositors d'òpera italians (Rossini, Bellini, Donizetti, i de Mozart). Segons altres historiadors va ser el mateix Morandi el que va donar un impuls decisiu a la carrera de Rossini ja que ambdós van compartir amistat. En qualsevol cas, Giovanni Morandi va representar el pinacle de la música d'orgue italiana de principis i mitjans del segle XIX. De fet, i a diferència de les escoles organístiques franceses i alemanyes, l'orgue a Italia va prendre un rumb diferent, també a causa de la situació política fervent del Risorgimento. En essència, els constructors d'orgues italians (especialment la família Serassi) van decidir construir nous instruments amb registres més rics i amb nous accessoris mecànics que poguessin, per exemple, imitar una banda militar. Morandi va morir a Senigallia el novembre de 1856.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Morandi (1777-1856) - Altres: Giovanni Morandi (1777-1856)

---

Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Morandi, per la dedicació en exclusiva a l'orgue amb resultats sorprenents per la seva teatralitat, és un dels autors que més curiositat m'han despertat, històricament, al llarg del temps. En el seu cas, he remogut cel i terra per tal de tenir entre mans totes les edicions existents al seu nom. Una d'elles, realment difícils de trobar, és aquesta que avui presentaré i en què, tècnicament, la interpretació és superlativament bona. Si fem una mirada en temps pretèrit a la història d'aquest espai observarem que l'italià, protagonista amb anterioritat, és el fundador en sí mateix, i amb l'ajuda i solidaritat del seu pare Pietro i de Davide Da Bergamo, d'una singularitat organística geogràficament restringida a Itàlia i absolutament relacionada amb l'òpera. L'orgue, instrument que associem a l'església, parteix d'una base totalment innovadora en aquest cas amb paisatges teatrals, divertiments o simfonies que en desdibuixen i en deconstrueixen l'essència litúrgica i fins i tot clàssica per a situar-lo a una nova dimensió. Com deia, una corrent única al món de finals del XVIII i fins a mitjans del XIX. L'organista Roberto Antonello, en aquesta edició del 2006, ens recorda a Giovanni Morandi en motiu del 150è aniversari de la seva mort. La seva fou una època en què la gran passió col·lectiva per la música operística va arribar al seu punt culminant. L'orgue, conscient d'aquest canvi d'estat, va decidir adaptar-se a la "moda" tractant d'oferir estils, formes, colors i barreges en què la música fos més teatral i jocosa. D'aquesta forma i amb aquesta nova metodologia, podrem escoltar el Divertimento per Banda Militare in Fa maggiore, la Sinfonia per imitazione di Flauto e Fagotto, el Pastorale in Mi bemolle, el Rondo con imitazione de campanelli, Offertorio, Elevazione i el Divertimento per Banda Militare in Re maggiore. Morandi no vindrà sol en la commemoració ja que el famós pintor Claude Lorrain també va morir un 23 de novembre, per tant, recordar-lo també ha de ser una obligació moral per tots els que estimem el seu característic art clàssic idealitzat en uns paisatges plens de vida, d'harmonia, de color i de llum celestial. En nom de tots dos, el nostre record i la nostra admiració!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Roberto Antonello (organo)
RECICLASSICAT: MORANDI, Giovanni (1777-1856)
ORGANIDIMARCA: Morandi - Divertimenti, Pastorali e brani scelti per Organo

IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!