dimarts, 19 de novembre del 2013

VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Piano Quartet Op.18 (1809)

Sir David Wilkie - The Letter of Introduction (c.1813)
Obra de Sir David Wilkie (1785-1841), pintor escocès (1



- Recordatori de Carl Maria von Weber -
En el dia de la celebració del seu 227è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

David Wilkie (FifeEscòcia, 18 de novembre de 1785 - Badia de Gibraltar, 1 de juny de 1841) va ser un pintor escocès. Wilkie va estudiar a Edimburg i en la Royal Academy de Londres. El 1806 ja s'havia establert com a cèlebre pintor de gènere i el 1811 fou nomenat acadèmic de la Royal Academy. L'any 1822 l'Acadèmia va posar barreres físiques al voltant de les seves obres per tal de protegir-les dels nombrosos admiradors. Tot i el seu èxit quasi permanent, no gaudia de bona salut fet que el va obligar a passar tres anys a l'estranger. En el seu retorn el 1818, el seu estil va adaptar-se a la influència de la pintura espanyola i italiana. Va substituir les pinzellades delicades, els colors apagats i els tons clars per amplies pinzellades i colors intensos. Aquest nou estil va atraure ferventment la crítica i va influir en el posterior nomenament com a cavaller, per part del rei Guillem IV del Regne Unit, el 1836. El 1840 va viatjar a l'Orient Mitjà. En el seu viatge de tornada, va morir en aigües de Gibraltar.




Parlem de Música...

Carl Maria von Weber (Eutin, 18-19 de novembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director romàntic alemany. Va ser un dels creadors del moviment romàntic musical alemany. Va tenir com a professor, entre altres, al compositor austríac Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. A l'edat de 13 anys, Weber va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va dirigir l'òpera de Praga (a la qual va donar un nou impuls) i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. Així mateix va realitzar nombroses gires com a pianista. La fama de Weber es deu principalment a tres òperes: El caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar Weber a estudiar aquesta llengua. Weber va morir a Londres el 5 de juny de 1826, poc temps després d'estrenar aquesta òpera. Entre les innovacions musicals de Weber cal citar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats (com en Euryantha) en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. Weber va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral. Va exercir una especial influència sobre el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, Weber va escriure moltes altres composicions. Són especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, dues misses, vuit cantates, nombroses cançons, etc.



Parlem amb veu pròpia...

Weber forma part de la història de la música per mèrits propis, per tant, és coherent parlar-ne i recordar-lo en el dia del seu aniversari. Així ho farem i recuperarem, del seu catàleg de 308 partitures, un dels pocs exemples de música de cambra per a quartet que va escriure. Resulta si més no curiós el fet que Weber, que va conèixer de primera mà el classicisme d'Haydn, Schubert o Beethoven, no escrigués cap quartet de corda. Per tant, el Quartet en Si bemoll major opus 18 per a piano i corda, publicat el 25 de setembre de 1809, és un dels pocs exemples en aquest sentit motiu pel qual recuperar-lo pot resultar certament interessant. Aquest quartet s'estructura en quatre moviments: Allegro, Adagio ma non troppo, Menuetto Allegro i Finale presto. Weber el va escriure durant la seva estada a Stuttgart com a secretari del Duc de Württemberg. En general Weber, tot i la aparent inexperiència en música de cambra per a cordes, escriu un equilibrat i elegant quartet en què tan el piano com les cordes, tot i el contrast sonor dels instruments, es conjuguen perfectament. L'allegro inicial és peculiar ja que recupera la forma sonata que Weber havia abandonat amb anterioritat si bé en el propi moviment s'exploren noves i diferents vies. L'adagio, com a norma no escrita de Weber, acostumava a ser el primer moviment que escrivia ja que, en base a aquest, componia el conjunt de la obra. El minuet allegro es especialment breu i possiblement el menys lluït dels moviments. El finale presto evoca una energia pianística al·legòrica del per què Weber és considerat, tot i néixer en plena hegemonia clàssica, com a un dels virtuosos romàntics alemanys més importants. Ara bé, no serà la única partitura que recuperarem ja que també m'agradaria homenejar-lo amb una obertura, concretament la Obertura Der Freischütz d'una de les seves òperes més admirades del seu repertori. El Caçador Furtiu és considerada la primera òpera romàntica alemanya, per tant, la seva importància, més enllà de la seva brillant literatura musical i lírica, rau en l'essència mateixa de l'obra i en la seva herència posterior per tot un gènere, la Òpera. A Weber he tingut la sort de coneixe'l amb relativa profunditat gràcies als seus concerts de piano, de clarinet, amb alguna de les seves òperes i amb les seves misses. Aquesta música de cambra ens descobreix una nova dimensió del seu espai-temps i no fa sinó confirmar el que molts de nosaltres ja sabíem o si més no intuíem... la grandesa del seu esplèndid art i que per fortuna avui tenim el plaer de recordar i celebrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau:
    ¡Gracias por el "pack" Weber!! No conocía de la obra de cámara
    ni el Trio ni el Cuarteto con piano, aunque sabía que el Trio era
    de la época del Freischutz, y por lo visto muy interesante. Y por
    añadidura nada menos que con el Quinteto-clarinete !!
    Gracias de nuevo,
    Daniel, desde Madrid

    ResponElimina
  3. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina