VON WILDERER, Johann Hugo (c.1670-1724) - Mass in G minor & Te Deum

Obra de Franz Anton Maulbertsch (1724-1796), pintor austríac (1)

- Recordatori de Johann Hugo von Wilderer -

En el dia de la commemoració del seu 291è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Franz Anton Maulbertsch (Langergen, 7 de juny de 1724 - Viena, 8 d'agost de 1796) va ser un pintor austríac i figura destacada del període rococó a Viena. Influenciat per l'Acadèmia d'Arts de Viena, els frescs de Paul Troger i l'escola veneciana de Piazzetta, es va dedicar principalment al fresc en esglésies, palaus i altres edificacions. Va combinar diverses tècniques pictòriques abans d'adoptar, ja al final de la seva carrera, l'estil neoclàssic dominant. Va treballar principalment a Àustria però també a països limítrofs com Hongria i Bohèmia. Va morir a Viena l'agost de 1796.

Font: En català: No disponible - En castellano: Franz Anton Maulbertsch (1724-1796) - In english: Franz Anton Maulbertsch (1724-1796) - Altres: Franz Anton Maulbertsch (1724-1796)

---

Parlem de Música...

Johann Hugo von Wilderer (Bavaria, c.1670 - Mannheim, bur. 7 de juny de 1724) va ser un compositor alemany i una de les figures musicals més importants de la Cort de Düsseldorf, Heidelberg i Mannheim. El 1692 va assolir el càrrec d'organista de la cort a l'església de St Andreas de Düsseldorf. És precisament allà, i en el contingut d'un document preparat per Giorgio Maria Rapparini el 1709 per títol Le portrait du vrai mérité dans la personne serenissime de Monseigneur L’Electeur Palatin, on es documenta la formació de Von Wilderer a Itàlia amb Giovanni Legrenzi si bé no existeix cap evidència de la seva presència a Venècia. El 1696 va assolir la condició de vice-Kapellmeister a la cort de Düsseldorf abans d'ascendir a la de Kapellmeister el 1703. Allà va escriure, a banda de música religiosa, una desena d'òperes. El 1716 va canviar d'ubicació a Heidelberg i posteriorment a Mannheim, on va seguir component i on va establir les llavors de la que seria, anys més tard, l'orquestra més famosa d'Europa. El 1723 va estrenar a Heidelberg la seva obra més coneguda, l'òpera sacra (oratori) Esther. L'any següent es va estrenar a Mannheim pocs mesos abans de la seva mort el juny de 1724.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
first performed in Düsseldorf unless otherwise stated
Giocasta (3, S.B. Pallavicino), 1696, A-Wn
Il giorno di salute, ovvero Demetrio in Athene (3, ?Demanstein), 1697, Wn
Quinto Fabio Massimo (3, G.M. Rapparini), 1697, only lib extant
La monarchia risoluta (1), ?1697, Wn
L’Armeno (3, Rapparini), ?1698, D-WD, E-Mn
La forza del giusto (3, Rapparini), 1700, only lib extant
La monarchia stabilita (3), 1703, A-Wn
Faustolo (pastorale, 5, ?Pallavicino), 1706, only lib extant
Amalasunta (?Pallavicino), 1713, only lib extant
Coronide (pastorale, 3), Heidelberg, 1722, lost

Vocal religiosa:

Esther (poema sacro drammatico, 2), Heidelberg, 1723, revived Mannheim, 1724, only lib extant
oratorios and cantatas
D’incontre avventurato, orat, 1v, chorus, orch, D-WD;
Eurilla, cant., S, bc, Bsb;
Il trionfo di placido, orat, Mannheim, 1722, only lib extant;
In occasione del felice passaggio, cant., 4vv, 1722, only lib extant;
Pupillette sdegnosette, cant., 1v, 2 vn, va, WD;
Vaghe labbra di Filli, cant., 1v, ob, insts, A-Wn

Other:
Modulationi sacre [10 motets], 2–4vv, vns (Amsterdam, c1700)
Ky, Gl, g, 4vv, str, bc, D-Bsb;
Custodi me Domine, motet, KA;
Laudate pueri Dominum, S, A, ob, bn, vns, va, bc, WD
Te Deum;

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Hugo von Wilderer (c.1670-1724) - Altres: Johann Hugo von Wilderer (c.1670-1724)

---

Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Wilderer’s importance as a composer results in part from his fortuitous employment by the prince-electors of Düsseldorf-Mannheim. Musical activities at these courts influenced both the history of German opera in the late 17th century and the early stages of the musical developments leading to the Mannheim composers of the early Classical period. The Düsseldorf court assembled numerous talented musicians, and they in turn attracted many distinguished composers, such as Steffani, who produced three of his operas at Düsseldorf: Arminio (1707), Tassilone (1709) and Amor vien dal destino/Il turno Enea (1709). Handel visited the court in 1710, 1711 and 1719. Wilderer’s extant operas show a predictable similarity to Venetian operas of the late 17th century. Recitatives and arias are usually joined together freely without the severe contrasts of dramatic function found in operas of the later 18th century. Elements of French music are also evident in these works, as in most German operas of the period, and ballets frequently appear, especially as the conclusion to the final act (their music, as well as the independent orchestral movements such as the overtures, were composed not by Wilderer but by the court musician Georg Andreas Kraft). The arias are predominantly with continuo accompaniment and display some form of ABA' design, with a written-out A' section. Many of the arias with instrumental accompaniment show colouristic uses of solo instruments, very much in the manner of Reinhard Keiser’s Hamburg operas (see Steffen for a thorough discussion). Among Wilderer’s small number of sacred pieces is a Missa brevis in G minor, extant in a remarkable copy in the hand of J.S. Bach (D-Bsb Mus. 23116/10). Wolff noted important similarities between the Kyrie of Bach’s Mass in B minor and Wilderer’s score.

Wilderer, Johann Hugo von, composer (Grove Music Online)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... (vacances)

INTÈRPRETS: Neue Düsseldorfer Hofmusik; Jörg Straube
PRESTOCLASSICAL: Sacred music from the era of Wilhelm von der Pfalz-Heuburg (1658 -1716)

IMSLP: No disponible

CPDL: Johann Hugo von Wilderer (c.1670-1724)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!