- Recordatori de Georg von Bertouch -
En el dia de la celebració del seu 347è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 5 d'abril de 1732 - París, 22 d'agost de 1806) va ser un pintor francès del període rococó, un dels artistes favorits de la cort de Lluís XV i Lluís XVI per les seves escenes amoroses de delicats colors, situades sovint en jardins i en frondosos boscos. Va començar a estudiar pintura als 18 anys a París amb Jean Baptiste Simeon Chardin, però el seu estil es va formar principalment a partir de l'obra del seu mestre posterior, François Boucher. El 1752 va guanyar el gran premi de Roma, després de ser deixeble durant tres anys del pintor francès Charles Van Loo, Fragonard va estudiar i va pintar durant sis anys a Itàlia, on va rebre la influència del mestre venecià Giovanni Battista Tiepolo. Al principi Fragonard va desenvolupar un estil d'acord amb la temàtica religiosa i històrica. No obstant això, després del 1765 va seguir l'estil rococó, que llavors estava de moda a França. Les obres d'aquesta última època, que són les més conegudes, reflecteixen l'alegria, frivolitat i voluptuositat del període. Es caracteritzen per la fluïdesa de línies, les vaporoses flors enmig d'un suau fullatge i les figures amb postures plenes de gràcia i elegància, normalment de dames amb els seus amants o de camperoles amb els seus fills.
La Revolució Francesa, i els seus ideals frontalment oposats als del gust monàrquic, el van dur a la ruïna econòmica en perdre, la noblesa, la seva posició i per tant els nombrosos encàrrecs que rebia. Encara que va comptar amb l'ajuda de Jacques-Louis David, el pintor més important de la nova escola neoclàssica francesa, Fragonard no es va arribar a adaptar mai al nou estil. Les taules que li va encarregar Marie-Jeanne Barry, amant de Lluís XV, per decorar el seu palau de Louveciennes constitueixen la seva obra més important. En aquesta sèrie, coneguda com Els progressos de l'amor, es troben La persecució i L'amant coronat (ambdós de 1771-1773, Col·lecció Frick, Nova York). Al Louvre de París es conserven cinc obres seves, entre elles Les banyistes (c.1760) i L'estudi (1769). Altres obres notables són El gronxador (c.1766, Col·lecció Wallace, Londres) i La carta d'amor (c.1769-1770, Museu Metropolità d'Art, Nova York). Va morir en la pobresa l'agost de 1806 a París.
Font: En català: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - En castellano: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - In english: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - Altres: Jean Honoré Fragonard (1732-1806)
Parlem de Música...
Georg von Bertouch (Helmershausen, 19 de juny de 1668 - Christiania, 14 de setembre de 1743) va ser un compositor i militar alemany. Es va formar amb Daniel Eberlin abans d'entrar a la universitat. Anys més tard va viatjar a Itàlia en companyia de Johann Nicolaus Bach. Allà va conèixer els fills d'un general danès mort. Va assumir aquest càrrec militar i va viatjar a Dinamarca amb ells, iniciant la seva carrera a l'exèrcit d'aquell país. Els següents anys va treballar també com a músic amb èxit notable ja que fou citat per Mattheson en la seva Das beschützte Orchestre. Bertouch va publicar obra vocal i instrumental si bé la majoria d'ella es va perdre per raons desconegudes. Pel que sembla, també va tenir contacte regular amb J.S. Bach, a qui possiblement també va enviar còpies de la seva música. Els darrers anys va viure a Noruega, convertint-se en un dels músics més importants d'aquella geografia. Va morir a Oslo el setembre de 1743.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Georg von Bertouch (1668-1743) - Altres: Georg von Bertouch (1668-1743)
Parlem amb veu pròpia... (vacances)
Georg von Bertouch: Trio Sonatas and pieces from The Music Book of Jacob Mestmacher (Toccata Classics)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
TOCCATACLASSICS: Bertouch - Trio Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Bertouch - Trio Sonatas
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina