EBERL, Anton (1765-1807) - Grand Trio for Clarinet, Cello & Piano, Op.36

Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)

- Recordatori d'Anton Eberl -

En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Richard Wilson (Penegoes, Montgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780. Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges.

Font: En català: No disponible - En castellano: Richard Wilson (1714-1782) - In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)

---

Parlem de Música...

Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de març de 1807) va ser un pianista i compositor austríac. Fill d'un funcionari de certa importància de la cort imperial, la seva família el destinà al Fòrum, però des de ben jove, i amb només 16 anys, ja va mostrar un gran talent per la música. Ben aviat va escriure dues òperes còmiques, les quals van despertar immediatament l'interès del gran mestre Gluck i d'un jove Mozart amb qui compartiria docència i una profunda amistat. Entre les seves obres més importants cal esmentar una Sonata en Do menor, que va ser atribuïda a Mozart per Pleyel; altres nou sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i violí publicades separadament i amb diferents títols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta màgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates i les òperes El comerç de modes, La reina de les Illes negres, La bruixa, Balduí comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra. Les seves obres més notables són l'òpera Els bohemis i Píram i Tisbe. La seva amistat amb Mozart era tant forta que quan aquest va morir Eberl es va veure incapaç d'actuar en els escenaris per respecte al seu amic i va dedicar gran part del seu temps a compondre i a viatjar amb Constance, la vídua de Mozart, per diferents ciutats d'influència i parla germànica.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
lost unless otherwise indicated

Die Marchande des Modes (Spl, 3), Vienna, Leopoldstadt, 27 Feb 1787
Graf Balduin von Flandern (comic op, 2), Vienna, Leopoldstadt, 1788
Die Hexe Megäre (pt.iii), by 1790
Die Zigeuner (3, H.F. Möller), Vienna, Landstrasse, 1793
Pyramus und Thisbe (melodrama, 1, Eberl), Vienna, National, 7 Dec 1794
Der Tempel der Unsterblichkeit (prol, Reinbeck), 1799
Erwine von Steinheim (parody, 3, F.X. Gewey, after A. Blumauer), Vienna, Freihaus, 23 May 1801
Die Königin der schwarzen Inseln (op, 2, J. Schwaldopler, after C.M. Wieland), Vienna, Kärntnertor, 23 May 1801, A-Wn*; ov. arr. pf (n.d.)

Lieder:
6 deutsche Lieder, i, op.4 (Hamburg, 1796);
6 Gesänge, pf acc., op.23 (1804), 2 ed. in DTÖ, lxxix, Jg.xlii/2 (1935/R)

Other vocal:
Bey Mozarts Grab (cant.), 1791, LEu;
La gloria d’Imeneo (cant., C. Gattechi), 1799, op.11, vs (c1800);
Serenate, 4vv, cl, va, vc, op.37 (Leipzig, 1807);
Arietta, 1807, in ‘In questa tomba oscura’ con accompagnamento di pianoforte in XVIII composizioni di diversi maestri (Leipzig, 1808);
Other single works

Instrumental:

Orch:
3 syms., 1783–5, A-Wgm;
2 syms.: op.33, 1804 (Leipzig, 1807), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ix (New York, 1983), op.34 (Leipzig, 1805);
3 pf concs.: C, 1797, D-Bsb, op.32 (Leipzig, ?1805), op.40 (Leipzig, ?1807);
1 for 2 pf, op.45 (?1809)

Chbr:
Sextet, pf, str, cl, hn, 1800, op.47 (1808);
Qnt, pf, cl, str, op.41 (1808);
Qnt, pf, ob, str, 1806, op.48 (n.d.);
3 str qts, op.13 (1801);
2 pf qts: op.18 (1802), op.25, 1804 (n.d.);
4 pf trios: C (1797), attrib. Mozart, 3 as op.8, c1799 (1805);
2 trios, pf, cl, vc: op.44, 1803 (?1809), op.36 (Leipzig, 1806);
7 vn sonatas: 2 as op.10, 1800 (1805), op.14 (1801), op.20 (1803), op.35, 1805 (n.d.), opp.49, 50, 1806 (n.d.);
Fl Sonata, 1804, op.29 (n.d.);
Variations sur un thème russe, pf, vc, op.17 (1802);
Grand Duo, pf, vn/vc, 1804, op.26 (n.d.)

Keyboard:
Sonatas: op.1, 1792 (1798), orig. attrib. Mozart;
Sonatine, 1796, op.5 (Leipzig, 1807), ed. in Mw, xv (1959);
5 grandes sonates: op.12 (1802), op.16 (1802), op.27 (1805), op.43, 1805 (?1809), op.39, 1806 (n.d.);
2 Sonatas, pf duet, op.7 (St Petersburg, 1799)

Variations:
10 on ‘Zu Steffen sprach im Traume’ (Hamburg, 1788), attrib. Mozart;
12 on ‘Bei Männern welche Liebe fühlen’ (1792), attrib. Mozart;
10 on ‘Malbrough s’en va-t-en guerre’ (1797), attrib. Mozart;
?10 on Romance, ?1797, op.6 (Leipzig, 1807);
12 on ‘Freundin sanfter Herzenstriebe’ (1798), attrib. Mozart;
11 on ‘Ascouta Jeannette’, 1799, op.9 (St Petersburg; Vienna, 1805);
Prélude suivi de 8 variations, 2 pf, 1804, op.31 (n.d.)

Other kbd:
3 fantasias: op.15 (1803), op.28 (1805), op.30, 1805 (n.d.);
Caprice et rondeau, op.21 (1803) [? identical to op.38 (n.d.)];
Toccata, op.46 (?1809);
12 deutsche Tänze, 12 Menuetten (1805);
For pf duet: 2 polonaises, op.19 (1803) and op.24 (Leipzig, ?1805) [? also pubd as op.26], Caprice et rondeau, op.42 (1808), march (?1807)

Font: En català: Anton Eberl (1765-1807) - En castellano: Anton Eberl (1765-1807) - In english: Anton Eberl (1765-1807) - Altres: Anton Eberl (1765-1807) 

---

Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Eberl was born in Vienna and studied piano and composition from several teachers, including Mozart. Besides being an outstanding composer, he was a pianist of the first rank and toured throughout Europe. He wrote well over 200 works and in nearly every genre. The opus numbers given to his works bear no relation to reality. The Grand Trio for Clarinet, Cello & Piano, though marked Op.36, is a late work dating from 1806, the year before Eberl's sudden death from scarlet fever. An opus number in the 200's would have been more accurate. Though primarily classical in nature, there are the stirrings of early romanticism in the music. In particular, the treatment of the cello is far in advance of all of Mozart's piano trios as well as Beethoven's first set of piano trios. A brief Andante introduction leads to the Allegro con spirito which is the main theme (where our sound-bite starts) of the first movement. Hearing the lovely melodies and the grace of the writing, it is not hard to see why Eberl's works could so easily be compared to and passed off as Mozart's. The second movement, Adagio non troppo, is an excellent theme and set of variations. Next comes a lively Scherzo. The finale, a spritely Allegretto, is also a loose set of variations. Our all new and entirely reset edition is based on the original Peters edition of 1807 and has been edited by R.H.R. Silvertrust. Of particular importance is the fact that our edition does not use the "false treble clef" in the cello part which appeared in all of the other previous editions and which has always been a problem for cellists. Instead, we have substituted the bass and tenor clefs which greatly improves the readability. Like all of our editions, this trio is printed on top grade paper with an ornate cover with biographical information about the composer.

Grand Trio for Clarinet, Cello & Piano, Op.36 (Edition Silvertrust)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Trio Ecco
RECICLASSICAT: EBERL, Anton (1765-1807)
PRESTOCLASSICAL: EBERL, A.  RIES, F.  KREUTZER, C. - Clarinet Trios

IMSLP: Anton Eberl (1765-1807)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: EBERL, A.  RIES, F.  KREUTZER, C. - Clarinet Trios

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!