dimarts, 10 de gener del 2012

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Konzert in D-Dur für Maultrommel, Mandora und Streicher

Peter Paul Rubens - The Watering Place Obra de Peter Paul Rubens, pintor alemany del segle XVII





Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) organista i compositor austríac nascut a Klosterneuburg, ciutat a l'extrem Nord oriental d'Àustria. Nen cantor amb 7 anys, es va iniciar amb la música a l'abadia de Melk a la vegada que estudiava filosofia en un seminari jesuïta de la gran capital austríaca, Viena. No en coneixem gaires detalls de la seva biografia, d'ell se'n coneixen els seus alumnes que, precisament, no en foren pocs, entre ells Beethoven, Hummel o Ries. Per tant, com a teòric musical devia tenir molta fama, si més no els seus deixebles van ser grans artistes al seu temps. Musicalment, va escriure gran quantitat d'obres per a l'església, principalment per orgue, tot i que també molts concerts i obres litúrgiques, com misses, oratoris... entre moltes altres. Ara bé, com hem comentat fou molt apreciat com a teòric de la música, escrivint diverses obres de metodologia i teoria musical àmpliament difoses al segle XVIII. Entre elles, una de les més brillants, el "Méthode élémentaire de composition", obra cabdal del seu gènere i d'obligat estudi en els cercles acadèmics. Nosaltres ens centrarem en la composició i no tant en la literatura teòrica d'aquest artista austríac que no sabem molt bé en què devia pensar quan va escriure un dels concerts més peculiars de la història de la música clàssica. Ni més ni menys, un concert per a arpa de boca, mandola i cordes en la tonalitat de Re major. Bromes a banda, més tenint en compte certes referències televisives recents d'aquest peculiar i estrambòtic instrument, és un concert essencialment clàssic on la sonoritat de l'instrument solista, com podreu comprovar en l'audició és, si més no, molt original. Sens dubte, una anècdota musical que Albrechtsberger va escriure imaginem que amb tota la bona fe del moment i amb el respecte que, qualsevol instrument, mereix. Ara bé, com a mínim, ens robarà un somriure que, tenint en compte els temps que corren, sempre va bé! Quedi com una mostra més de les tantes i tantes obres originals que la història de la música ha dibuixat i ens ha regalat al llarg dels segles.

Quatre moviments il·lustren i donen contingut al concert:

1. Allegro moderato - 4:08
2. Andante - 4:47
3. Menuet trio - 3:17
4. Allegro - 2:19

Ens l'interpreta la Munich Chamber Orchestra amb Fritz Mayr a l'arpa de boca, Dieter Kirsch a la mandola i tots junts dirigits per Hans Stadlmair.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Viena el 7 de març de 1809)
SPOTIFY: No disponible.

Albrechtsberger: Konzerte für Maultrommel und Mandora

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 9 de gener del 2012

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Concerto No.1 (1831)

Obra de William Turner, pintor anglès coetani de F. Mendelssohn




Felix Mendelssohn (1809-1847) compositor i organista alemany nascut a Hamburg. Exponent del romanticisme, Mendelssohn (de qui en parlàvem fa uns mesos en relació amb el seu octet Op.20) va gaudir d'un entorn de gran riquesa intel·lectual la qual cosa el va permetre desenvolupar lliurement les seves virtuts musicals de forma creativa i intel·ligent. Nen prodigi, des de ben petit ja tocava i componia cosa que li va permetre aprendre precoçment gràcies a la paciència de la seva mare i sobretot del seu mestre Zelter. F. Mendelssohn tenia una il·lustració pròpia de les famílies benestants alemanyes però sense la ostentació i opulència innecessària. La història del jove Mendelssohn com, quasi bé tots els genis, no té un final feliç, marcat per la mort prematura als 38 anys, causant una gran commoció a l'Alemanya que admirava i respectava a un jove artista exponent d'un romanticisme brillant i d'una gran creativitat. La seva vida és curta però molt intensa, fruït de la gran acceptació de la seva música, Mendelssohn va viatjar a la majoria dels centres artístics de l'època: Anglaterra, Itàlia, Escòcia... i allà on anava, deixava empremta. Afable i respectuós, Mendelssohn era una persona de fortes conviccions morals i sentimentals. Especial constància quedarà a la seva biografia de la profunda amistat que tenia amb Schumann, el qual en el seu temps no era tant conegut com ara i al que va donar un sincer suport a la seva música. També quedarà per a la història l'enorme i persistent tasca de recuperació històrica de les obres del mestre Johann Sebastian Bach el qual havia conegut gràcies al seu mestre Zelter que l'instruïa amb el clavecí ben temperat del mestre alemany. I com comentàvem, sentimentalment va ser una persona molt emotiva gaudint de l'amor incondicional de la seva esposa, Cécile Jeanrenaud la qual era, sovint, la seva font d'inspiració fruït de la seva felicitat i relació romàntica que ambdós mantenien. Musicalment, fou un geni. Compositor de més de 100 obres catalogades, són reconegudes àmpliament com a exponents del romanticisme més pur i característic i que tant ens agrada. Grans orquestracions, obres virtuoses i brillants en els instruments solistes i elegants obres de cambra i vocals. Dit i fet, un gran concert per a piano, concretament el número 1 en la tonalitat de Sol menor i escrit l'any 1831, any que es va estrenar la òpera Norma de V. Bellini al Teatre l'Scala de Milà. Doncs això, un concert de piano ideal per començar alegrement el dilluns i que ens recordarà que, tot i els temps incerts que s'apropen, amb cultura, ciència, art i música tot serà una mica més fàcil!

Ens l'interpreta la Gewandhausorchester amb Kurt Masur a la direcció i Cyprien Katsaris al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

RECICLASSICAT: MENDELSSOHN, Felix (1809-1847)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 8 de gener del 2012

HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Missa in C

La verge resant, obra de Giovanni Battista Salvi da Sassoferrato, pintor italià del segle XVII





Ignaz Holzbauer (1711-1783) compositor austríac nascut a Viena. Fill de sabaters, es va dedicar a la música a esquenes del seu pare ja que aquest volia que acabés els seus estudis universitaris de Dret i Teologia. La música l'estudiava d'amagat i tanta era la seva devoció per aquest art, que el van reclamar com a instructor del cor de veus blanques de la catedral de Sant Esteve de Viena. I recomanat pel mestre de capella imperial J.J. Fux, Holzbauer va emigrar literalment i musicalment a Venècia, desconeixem si amb el beneplàcit del seu pare... Fos com fos, allà va conèixer ni més ni menys que a A.Vivaldi, T. Albinoni, B. Galuppi i A. Lotti i no content amb coneix-se'ls que, al cap de poc temps, va viatjar a Nàpols on va completar la seva formació amb N. Porpora i J.A. Hasse... poca broma. Per a qualsevol mundà, entrar en contacte amb tants artistes de fama internacional li causaria un mareig emocional, com a mínim, per a I. Holzbauer era un fet normal. Òbviament, tot ho hem de contextualitzar al seu temps històric. A Holzbauer tantes emocions el devien motivar, encara més, en la seva carrera artística de fet, hem de dir-ho, una carrera dedicada a l'òpera principalment, pel qual es coneix i admira. La seva fama al seu temps per a moltes de les seves obres l'hi van atorgar poder ser l'escollit pels càrrecs de mestre de capella de la catedral de Stuttgart i posteriorment per a la catedral de Mannheim, càrrec que ocuparia al llarg de més de 20 anys juntament amb el de director de la orquestra de Mannheim, la més admirada i respectada del seu temps a tot Europa. Els seus últims anys de vida els va passar entre Mannheim i Munich i ja "jubilat", musicalment, de les seves obligacions professionals. La seva carrera és la d'un compositor representant del classicisme més pur i estilísticament semblant al de Leopold Mozart. Autor molt prolífic al seu temps, va escriure més de 200 simfonies, quartets, concerts, 15 òperes, 26 misses, 2 oratoris i més de 35 cantates... es diu aviat! Admirat per tots els seus contemporanis inexplicablement s'ha convertit en un desconegut a la nostra era. Feina serà nostra la de recuperar-lo i respectar-lo com, sens dubte, la seva música i obra mereix. Diumenge de gener, no gaire fred per l'efemèride en què ens trobem, ho celebrarem amb música d'església... i que no fugin els desconsiderats ateus, agnòstics o aprensius a tot allò eclesiàstic que si les misses les oficiessin amb aquesta música les esglésies bullirien d'activitat i de passió! Doncs això, una de les 26 misses que Holzbauer va escriure. Una obra escrita en la tonalitat de Do major on les oïdes afinades, o no, trobaran certes similituds amb les obres del gran i omnipresent Mozart.

Ens la interpreta la Johann Christian Bach Akademie Köln amb el St. Thomas Chorschule Wettenhausen, la Camerata Vocale Günzburg tots plegats i ben sincronitzats, que són molts, sota la direcció de Jürgen Rettenmaier.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Ignaz Holzbauer (1711-1783) - Missa in C Major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 7 de gener del 2012

MUFFAT, Georg (1653-1704) - Chaconne G-dur & Organ Toccata 8a

Hyacinthe Rigaud - La famille Laffite
La família Lafitte, obra de Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor català-francès coetani de G. Muffat




Georg Muffat (1653-1704) compositor i organista alemany nascut a Schlestat, antiga Alemanya, actualment ciutat coneguda amb el nom de Sélestat i que pertany a la regió d'Alsàcia, França. Muffat va començar a estudiar la música de la mà d'un famós compositor francès del seu temps, Jean Baptiste Lully, a París. Tot i que va estudiar principalment amb l'orgue, els seus estudis transversals de la música, amb Lully primer i posteriorment amb les referències de Corelli i Froberger, li van permetre endinsar-se en la música més concertant, talment com els "concerto grosso", molt populars al seu temps. Viatger incansable, va viure entre França i Alemanya ocupant càrrecs de més o menys importància però ajudant-lo, tots ells, a crear i gaudir de la música que escrivia. Fruit del seu treball, l'any 1690 aconseguiria el càrrec de mestre de capella al servei del bisbe de Passau càrrec que ja ocuparia fins a la seva mort l'any 1704. Si en el període anterior a aquest càrrec havia escrit música per orgue i clavicèmbal, va ser en aquest moment que escriuria la seva sèrie més coneguda de concerto grosso. Ara bé, en el dia d'avui no recuperaré cap del seus relativament coneguts, dins els ambients melòmans i acadèmics, concerto grosso, sinó dues obres ben diferenciades. La primera obra del dia és una toccata per orgue en Sol major, instrument molt lligat a la vida de Muffat i de tants compositors dels seus temps. La segona d'elles és una Ciaccona en Sol major que va escriure com a tribut a una de les seves Suites orquestrals la qual evidencia la qualitat i exigència de la música del barroc tardorenc. En honor i glòria d'aquest artista nascut a l'Alemanya francesa i autor de múltiples obres per a orgue, de cambra, concertants i religioses, dediquem-li aquest dissabte brillant i hivernal.

La ciaccona ens la interpreta el conjunt Musica Antiqua Köln sota la batuta de Reinhard Goebel.

La toccata ens la interpreta l'organista txec Jaroslav Tuma.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Chaconne: Blow, Corelli, Muffat, Pezel, Purcell

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 6 de gener del 2012

LIPINSKI, Karol (1790-1861) - Violin Concerto No.2 "Military"

Obra de Jan Matejko, pintor polac contemporani de K. Lipinski



Karol Lipinski (1790-1861) compositor i violinista nascut a Radzyn Podlaski, actual Polònia. Des de ben petit es va iniciar en els estudis amb el violí, tant és així que amb només 20 anys ja va entrar com a primer violí de la orquestra de la òpera de Lviv. L'any 1817 es va traslladar a Itàlia amb la única esperança de poder escoltar en directe el violinista més famós del seu temps, Nicolo Paganini. La seva perseverança va donar els seus fruïts i no tan sols el va escoltar en directe sinó que es van fer amics i, fins i tot, van tocar junts alguns concerts ajudant a Lipinski a donar-se a conèixer. Tal era l'amistat entre ells, que es dedicaven obres mútuament. Arrel del contacte amb Paganini, la vida de Lipinski havia canviat per sempre, dedicant-se a viatjar per Alemanya on coneixeria a L. Spohr, Rússia i posteriorment de retorn al seu país, concretament a Varsòvia, on coincidiria novament amb Paganini i coneixeria a un jove F. Chopin. La fama de Lipinski era internacional i a Paganini aquest fet ja el molestava visiblement fins al punt que la seva amistat es trencaria per sempre. Separats, Lipinski retornaria, l'any 1835, a Alemanya on intercanviaria opinions amb R. Schumann, el qual va quedar impressionat per les dots que aquest mostrava amb el violí. Poc temps es va quedar a Alemanya per a viatjar a Londres, el qual seria l'últim gran viatge ja que va rebre i acceptar una oferta doble irrenunciable per a la Cort de Dresden i l'Oratori Reial on coincidiria amb un jove F. Lizt. La música de Lipinski es per a violí principalment, concerts, sonates, variacions,... ara bé, també va escriure tres simfonies. Propietari de dos violins, un d'ells un Stradivarius del 1715, la obra que escoltarem avui és un concert romàntic amb el sobrenom de Militar, és el seu concert número 2 en Re major, el seu opus 21. De tres moviments, la orquestració és eloqüent però secundària en favor del lluïment del violí, el qual exigeix una interpretació precisa i minuciosa.

Ens l'interpreta la Henryk Wieniawski Lublin Philharmonic sota la direcció de Piotr Wijatkowski i amb Dominika Falger al violí.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!