- Recordatori de Louis James Alfred Lefébure-Wély -
En el dia de la celebració del seu 198è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Camille Pissarro (Saint Thomas, 10 de juliol de 1830 - París, 13 de novembre de 1903) va ser un pintor francès, considerat el degà de l'impressionisme, en haver tingut un important paper com a teòric moral i guia artístic del moviment. Va néixer a Saint Thomas, en aquell temps una colònia danesa a les Antilles, fill de Rachel, dona d'ascendència criolla, i Frederick Pissarro, d'ascendència judeoportuguesa. El 1852 va viatjar a Caracas, acompanyat del seu mestre, el pintor danès Fritz Melbye, on es va dedicar plenament a la pintura, realitzant paisatges i escenes costumistes. Però aviat va tornar a Saint Thomas per ajudar en el comerç dels seus pares. L'any 1855 es va traslladar a París, on va afrancesar la pronúncia del seu cognom i on va ingressar a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadèmia de Jules Suisse. Allà va estudiar amb el paisatgista francès Camille Corot i va fer amistat amb Claude Monet, Cézanne i Guillaumin. Precisament, Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d'aquell moment el marxant "oficial" del grup. Ambdós artistes van fer a Londres estudis d'edificis immersos en boires si bé el seu estil en aquella època va ser de perfil tradicional. Va ser allà on se'l va associar amb l'Escola de Barbizon, si bé poc temps després va decidir integrar-se en la corrent impressionista.
En tornar a França després de la seva estada a Londres, va participar plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i alhora l'únic en participar en les vuit exposicions del grup (1874-1886). Durant la Guerra francoprussiana, (1870-1871), va tornar a residir a Anglaterra, on va estudiar l'art anglès i en especial els paisatges de William Turner. Durant la dècada del 1880 va experimentar amb el Puntillisme. Va produir escenes rurals de rius i paisatges, escenes dels carrers de París com El carrer Saint-Honoré després del migdia (1897, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid), Le Havre i Londres. Atret per la terra, va pintar la vida rural francesa, en particular paisatges i escenes representant persones treballant en el camp. Del període anomenat de Pontoise (1872-1884, aproximadament) van datar les seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne com La collita a Montfoucault (1876), Els sostres vermells (1877), Primavera a Pontoise (1877). Després d'un període neoimpressionista, va tornar al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. També van ser famoses les seves escenes de Montmartre. L'any 1895, un deteriorament de la malaltia ocular que patia el va obligar a pintar paisatges urbans de París des de la finestra de casa seva. Obres com Avinguda de l'Òpera, Jardí de les Tuileries i Efecte de neu daten d'aquest darrer període. Com a professor va tenir nombrosos alumnes com Paul Gauguin, Paul Cézanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt. Va morir a París el novembre de 1903.
Font: En català: Camile Pissarro (1830-1903) - En castellano: Camile Pissarro (1830-1903) - In english: Camile Pissarro (1830-1903) - Altres: Camile Pissarro (1830-1903)
Parlem de Música...
Louis James Alfred Lefébure-Wely (París, 13 de novembre de 1817 - París, 31 de desembre de 1869) va ser un pianista, organista i compositor francès. Fill de l'organista Isaac-François Lefebvre (1756-1831), es va formar amb el seu pare. El 1832 va entrar al Conservatori de París on va estudiar amb François Benoist i on va guanyar un premi amb l'orgue el 1835. Poc després va estudiar amb Fromental Halévy i amb H.M. Berton. En la mort del seu pare el 1831, el va succeir com a organista oficial de l'Església de Sant Roc de París. Ràpidament es va fer un nom a l'escena musical de la ciutat gràcies a la seva virtuosa capacitat improvisadora amb l'orgue. El 1847 va ser nomenat organista a l'Església de La Madeleine de París on va coincidir amb l'organista Charles-Alexandre Fessy. Pels seus mèrits obtinguts, especialment com a intèrpret i no tant com a compositor, el 1850 va rebre la Legió d'Honor. El 1858 va renunciar al seu càrrec per a dedicar-se a la composició de l'òpera còmica Les recruteurs (1861), estrenada sense l'èxit esperat el desembre d'aquell mateix any. A partir del 1863 es va convertir en l'organista de l'Església de Saint-Sulpice de París, càrrec que va mantenir fins el desembre de 1869, l'any de la seva mort.
Font: En català: Louis James Alfred Lefébure-Wély (1817-1869) - En castellano: No disponible - In english: Louis James Alfred Lefébure-Wély (1817-1869) - Altres: Louis James Alfred Lefébure-Wély (1817-1869)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
HORTUS (source/font: aquí)
---
Lefébure-Wély’s 200 compositions include works for piano, chamber ensemble, orchestra (including three symphonies) and the theatre (an opéra comique Les recruteurs, 1861). His organ pieces, many of which have recently become available in modern editions, include pastorales, versets, élevations and communions, which were sentimental, lyrical works, and offertories, marches and sorties, which were louder and more akin to the operetta choruses then in vogue. He was awarded the Légion d’Honneur in 1850.
GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: LEFEBURE-WELY, L.J.A. - Motets à la Sainte Verge
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina