ReciClassíCat: ALBENIZ, Isaac (1860-1909)

dissabte, 10 de novembre del 2012

ALBENIZ, Isaac (1860-1909) - Catalonia (1899)

Isaac Albeniz, obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català.

Isaac Albeniz (1860-1909) compositor i pianista català nascut a Camprodon. Després d'uns bons dies de viatge musical europeu i de tornada al nostre petit país, fixem-nos en un dels seus màxims representants de tots els temps. Albeniz, fill de catalans, és un dels més grans il·lustres compositors de Catalunya, per volum compositiu, per fama internacional i per la qualitat impecable dels seus treballs. La seva és una història de vida semblant a la de molts autors del seu temps. De formació a Barcelona amb el piano, fou a París on assolí el seu estatus més important, no només perquè seria on rebria una formació acadèmica al seu Conservatori principal, sinó per la tradició històrica francesa d'adoptar els més grans músics europeus. Ara bé, la seva delicada salut i el suïcidi de la seva germana, quan ell només tenia 14 anys, no el farien decaure en el desànim, ans el contrari, viuria de forma dinàmica i viatjant arreu, des d'Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, el Carib, Alemanya, França... per tant, un incansable viatger. És així mateix, possiblement esgotat de tant anar i venir, que l'any 1883 s'establiria d'una forma més o menys definitiva a Barcelona. I diem més o menys perquè l'any 1888 san-tornem-hi, ja que reprendria les seves aventures americanes i europees tot interpretant concerts alhora que es donava a conèixer brillantment. I parlàvem de París perquè la principal obra que porta per títol l'entrada d'avui la compondria i estrenaria, l'any 1899, a la capital francesa. Catalonia, una suite per a orquestra o rapsòdia simfònica que en el seu primer esbós portava per títol Rapsòdia almogàver, és una composició molt especial i tremendament emotiva pel significat i pel motiu que s'hi representa. No dono més pistes perquè tots aquells ciutadans d'aquest país de ben segur quan l'escoltin se'ls despertarà un somriure inesperat. I ja que la partitura d'entrada és breu, l'acompanyarà una sèrie de quatre paisatges simfònics catalans. Concretament, Au Village (allegro ma non troppo), Idylle (Andante quasi allegro), Sérénade (Allegretto) i Bal Champétre (Molto allegro). Escrites entre els anys 1888 i 1889 en la seva estada a Tiana, bella i petita població del Maresme, i estrenades per Tomàs Bretón a Madrid un 7 de març de 1889 es presenten subtilment tot i la confusió inicial talment com una gran simfonia clàssica. Sens dubte un Albeniz inesperadament sorprenent. Avesats a la obra pianística del català, el descobriment de composicions orquestrals no solament obra la porta a una nova dimensió d'ell mateix sinó que ens dóna a conèixer una producció sensacional, impregnada del modernisme artístic català i en sintonia amb el nou moviment catalanista emergent del segle XIX conegut amb el nom de Renaixença. Tradició, classicisme i modernitat, és el còctel de colors amb què Albeniz ens delecta, de quina manera, els sentits i les emocions!

A la interpretació la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb la direcció de Jaime Martín.

Gaudiu i compartiu!