MARCELLO, Benedetto (1686-1739) - Requiem "cantato secondo l'usanza Venetiana"

L'Àngel de la mort, obra d'Horace Vernet (1789-1863), pintor francès.

---

Benedetto Marcello (1686-1739) compositor i organista italià nascut a Venècia. Avui ens fixarem en l'efemèride de Tot Sants i ho "celebrarem" de la forma més agradable possible. Perquè tot i les aparences del títol de la obra d'avui aquesta és una composició emotiva i sentimental però també alegre i sobretot vital. Marcello, que no confondrem amb el seu germà gran de nom Alessandro, va viure en un context musical dominat per un jove de cabell roig de cognom Vivaldi i en un centre artístic immers, de ple, en una autèntica i explosiva edat d'or. De família noble, la influència del seu germà Alessandro va ser determinant en el futur esdevenir musical de Benedetto ja que, tot i una primera aproximació al món de la Jurisprudència, el seu camí fou, pels segles dels segles, la música i el seu art. Format teòricament amb Antonio Lotti, de qui si no n'he parlat de ben segur que ho hauré de fer, va exercir una marcada influència en el seu estil musical eclesiàstic. A nivell compositiu, Marcello fou molt prolífic trobant en el seu menester una varietat imponent d'estils i gèneres, des de la òpera, passant per la instrumentació o dedicant hores i hores a escriure multitud de cantates de caràcter sacre. Un Rèquiem o Missa dels difunts és una obra de connotacions tristes, dramàtiques i fosques, inherent en sí mateix al propi significat a què va destinat. Així mateix, al llarg de la història en trobem extraordinaris exemples i en tots els llenguatges coneguts i desconeguts possibles. Si bé ha de ser emotiu, solemne i dramàtic és probable que en algunes misses de difunts, sobretot en el classicisme, els postulats siguin lleugerament més lluminosos i festius que les obres que trobarem, per exemple, durant el barroc o el romanticisme.

El d'avui, immers ideològicament de ple en el barroc contrapuntístic és un exemple, prematur, d'una lleugera i subtil lluminositat en un context clarament fosc. Un Rèquiem Venecià, per la forma i per l'estil tant característic del Nord d'Itàlia de principis del segle XVIII. Un treball consistent, equilibrat en la tonalitat i de brillant instrumentació és una referència obligada per tots aquells amants de la música i un genuí i inesperat descobriment. L'acompanyarà una tocada de campanes molt breu i una sonata d'orgue introductòria del rèquiem. La mort en sí mateixa, tot i el dolor inevitable que ens fa sentir, no hauria de ser un motiu de tristesa. La vida, i l'absoluta incomprensió que ens provoca irremeiablement té dues restriccions inalienables. El néixer i el morir. Nosaltres no podem triar cap de les dues opcions i al veure la llum ens trobem, desconcertats, en aquest espai-temps totalment màgic on només el propi soroll de fons, que nosaltres mateixos hem creat, dilueix l'essència del sense sentit en el qual vivim. Evidentment, no ens agrada la mort perquè culturalment i socialment vivim creien que som eterns i obviant un fet natural i intrínsec de la pròpia vida. Crec, sincerament, que educar en Vida i en Mort hauria de ser una obligació ètica i moral de qualsevol civilització democràtica perquè potser així sentiríem, estimaríem i valoraríem realment allò que aparentment som i realment gaudiríem d'aquest fantàstic Univers elegant!

En memòria de totes les ànimes estimades que un dia van compartir records, emocions i sentiments amb tots nosaltres i a qui sempre trobarem a faltar!

En primera gravació mundial ens l'interpreta l'Academia de li Musici, amb el cor Athestis i la direcció de Filippo Maria Bressan.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Benedetto Marcello (Venècia, 31 de juliol de 1686 – Brescia, 24 de juliol de 1739)

CHANDOS: Marcello - Requiem

IMSLP: Benedetto Marcello (1686-1739)

CPDL: Benedetto Marcello (1686-1739)

SPOTIFY: Marcello - Requiem

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!