dijous, 23 de maig del 2013

MOSCHELES, Ignaz (1794-1870) - Concertante in F

Rudolf von Alt - Die Teynkirche in Prague 1843
Obra de Rudolf von Alt (1812-1905), pintor austríac.


- En record del 219è aniversari del naixement d'Ignaz Moscheles -



Ignaz Moscheles (1794-1870) compositor i pianista bohemi nascut a Praga. Especial il·lusió em resulta parlar i honrar la figura d'aquest fantàstic pianista. I és especial en el sentit que Moscheles el vaig conèixer de casualitat durant una d'aquelles tardes, de fa uns bons anys, en què passejava per un magnífic establiment i em vaig topar amb una edició al seu nom. Comptava els pocs dies des de que m'havia introduït en aquest apassionant univers per la qual cosa alguns dels seus protagonistes em resultaven totalment desconeguts. Un d'ells era un tal Moscheles de qui, per un moment, vaig tenir seriosos dubtes, fruit del desconeixement, a l'hora de decidir-me a agenciar-me amb aquella edició. Amb el temps, m'agraeixo a mi mateix haver-ho fet. Moscheles, esplèndid pianista, va néixer a la preciosa capital bohèmia. Fill d'una família de comerciants jueus, va introduir-se en la música de la mà del seu pare, guitarrista i violinista. La seva passió va néixer amb l'ajuda del seu pare evidentment però, també, en l'impacte revolucionari que la música de Beethoven va tenir en ell. I tot i les reticències del seu mestre en el conservatori que l'orientava més vers les figures de Mozart, Bach o Clementi, ell va seguir admirant, amb insistència, al gran geni de Bonn en un temps en que aquest vivia i treballava a Viena. És d'aquesta manera, que durant les seves classes de contrapunt amb Albrechtsberger i de composició amb Salieri a Viena, va coincidir amb el seu ídol d'infància. Beethoven, encantat i emocionat amb el talent d'aquell jove, el va contractar com ajudant i col·laborador. La relació amb els grans genis del seu temps no es va limitar a Beethoven ja que ben aviat, i condicionat possiblement per la seva vocació de jueu practicant, va establir contacte amb la família Mendelssohn que el va invitar a donar classes de piano al seu fill. El jove Mendelssohn, d'un talent i d'una força creativa i interpretativa des de ben petit, va deixar impressionat a un Moscheles absolutament astorat davant un alumne a qui ell mateix ja anomenava mestre. De fet, en els seus comentaris ho resumia literalment així:
"Aquesta vesprada… he donat a Felix Mendelssohn la seua primera lliçó, sense deixar de pensar a cada moment que de fet em trobava davant d'un mestre, i no d'un alumne"
Tenint en compte que Moscheles va ser un pianista admirat en totes les geografies europees en las que va viure i treballar, avui en parlaré, específicament, en relació al piano però també en relació a un gènere menys conegut del seu repertori, el concertant. D'entrada, una fantasia pianística amb acompanyament de trompa de títol Theme varie opus 138b sobre un tema de Rossini. Tan aquesta partitura, com la que finalitza, tenen per protagonisme aquest duet d'instruments en un diàleg intens i encantador. La figura central serà el seu Concertante en Fa major per a flauta, oboè i orquestra. Com bé ens diu el nom, no deixa de ser una breu simfonia concertant per a dos instruments solistes en un format continuo. Un parsimoniós andante inicial dóna pas a un vivace final alegre i primaveral. Un regal pels sentits finalitzat amb el Duo Op 63 Introduction and Rondeau ecossais per a piano i trompa. Moscheles, prolífic compositor de 142 opus, va deixar un llegat de vuit concerts de piano que perfectament serien motiu d'un estudi meticulós per part d'aquest espai. Per temps i per tradició no ho faré però m'ensumo que un dia o altre hauré de tornar a posar els cinc sentits en el simpàtic i virtuós mestre romàntic que tanta devoció sentia per Beethoven. I en el joc d'admiradors i d'admirats, hem de dir al seu favor que una de les anècdotes musicals per excel·lència explica que el gran Robert Schumann va començar a estudiar música després de sentir un recital de piano de Moscheles. Alguns admiraven a Beethoven i d'altres a Moscheles, ves qui ho diria estimat amic!

A la interpretació de les sonates, Barry Tuckwell a la trompa i Daniel Blumenthal al piano.

A la interpretació del concertant, Jiri Valek a la flauta, Jiri Mihule a l'oboè, la Dvorak Chamber Orchestra i la direcció d'Ivan Parik.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

PRESTOCLASSICAL: Horn Sonatas
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Estimado Pau muchas gracias por las joyas musicales, un fuerte abrazo!!!
    Salut!!!!
    Milton

    ResponElimina