dimecres, 8 de maig del 2013

DUMONT, Henri (1610-1684) - Grands motets pour la Chapelle de Louis XIV

Hyacinthe Rigaud - Louis XIV, roi de France 1701
Obra de Jacint Rigau-Ros (1659-1743), pintor catalano-francès.


- En record del 329è aniversari del decés d'Henry Dumont -



Henri Dumont (1610-1684) compositor i organista belga nascut a Borgloon. Seguim commemorant aniversaris més o menys coneguts i fem-ho per obra, gràcia i honor a un rei, el francès per antonomàsia del segle XVII, el magnànim Lluís XIV. Dumont, belga de naixement, va desenvolupar la seva carrera musical a cavall d'Holanda i França. Primer a Maastricht, on rebria instrucció instrumental amb l'orgue i on ascendiria a organista d'una de les seves esglésies. Des d'allà, tot i no tenir detalls consistents del seu anar i venir, emigraria a París, a la seva església de Sant Pau, avui destruïda. A Dumont, en qualsevol cas, sempre l'haurem de situar a França perquè és en aquella geografia on el coneixen bé i el recuperen amb certa regularitat. Les edicions de luxe d'avui, situades a un nivell interpretatiu sublim, així ho demostren. En essència, Dumont no es va instal·lar definitivament a París fins a la darrera etapa de la seva vida, és a dir, a partir del període de 1660. Organista i bon clavecinista, va assolir el càrrec de professor de clavicèmbal de la reina Maria Teresa. Allà, tan ben posicionat, va viure en la opulència material i musical durant 20 anys, concretament, de 1663 a 1683 anys en què, a banda de servir a la reina, també va cultivar i crear gran quantitat de bona i refinada música en nom del seu marit, el gran i magnífic Lluís XIV. La sèrie musical Grands motets sempre farà referència, en música, a una forma característicament francesa i cronològicament situada en la plenitud dels segles XVII i XVIII. Serà en aquest context que situarem i honrarem al nostre compositor reial d'avui, el gran Dumont. Les nostres edicions del dia tenen molt a veure amb el conjunt de "Motets pour la messe du Roy" el qual promocionen el lirisme per damunt de la música amb una important excepció, l'orgue. Aquest instrument, pel seu caràcter, per la seva majestuositat i per la seva solemnitat, va viure en ple apogeu durant el regnat de Lluís XIV. És comprensible que molts dels seus "súbdits" musicals fossin organistes de ple dret. Un d'ells, Dumont, va escriure tota una sèrie de motets sacres en què l'orgue és en mode baix continuo tot i que pren el protagonisme amb constants aparicions brillants entre els himnes litúrgics. Tot plegat, si li sumem l'excel·lència interpretativa a què ens té massa ben acostumats el segell Alpha, quedarem absolutament absorts per la força melòdica, la puresa del llenguatge i la bellesa estètica de les veus i dels instruments. Un bon i exclusiu argument per a commemorar i celebrar a Henry Dumont. No perdré el temps amb retòrica prescindible i deixaré que la música esgrimeixi els arguments necessaris per tal de donar fe d'una realitat, la del repertori barroc francès. Aquest és, sensiblement, més intens i ric que el posterior classicisme gavatx i així ens ho demostra, novament, un dels tants i tants actors que van viure i créixer en aquesta edat d'or del Grand Siècle Francès! 

A la interpretació el conjunt Ensemble Pierre Robert sota la direcció, a l'orgue, de Frédéric Desenclos.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Tienes razón, estos grands motets son superlativos, y la versión excelente. Como dices,
    el órgano no perjudica, al contrario. Muchas gracias!
    Desde Madrid, un saludo, y me encanta tu maravilloso blog. Ya lo vi con D'Agincourt.
    P.S.: Se agradece formato mp3-320, más manejable, y además lo has puesto a la máx. calidad.
    Gracias de nuevo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu comentario!

      Precisamente ayer estuve por trabajo a Madrid. Adoro sus Museos de Arte! En este sentido, tenéis mucha suerte!
      Sin duda, intento que las ediciones hagan la mayor de las justicias a sus autores!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina