Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eberl A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eberl A.. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de juny del 2024

EBERL, Anton (1765-1807) - Sinfonia in d-moll (1804)

Carl Schütz (1745-1800) - Der Neumarkt


Anton Eberl (1765-1807) - Sinfonia in d-moll, Op.34 (1804), IAE 17
Performers: WDR Sinfonieorchester; Reinhard Goebel (conductor)

---


Austrian pianist and composer. He displayed great musical talent at an early age and gave private piano recitals in Vienna at the age of eight. Early composition and keyboard lessons were taken with Wolfgang Amadeus Mozart. Although Eberl intended to study law at the University of Vienna, family bankruptcy in 1785 forced him to teach piano. In 1795 he accompanied both Mozart’s widow and sister-in-law Aloysia Lange on a concert tour to Germany, from which he accepted a post at St. Petersburg the following year. He returned to Vienna in 1803 at the height of his popularity as a composer of Singspiels but died of blood poisoning shortly thereafter. The Allgemeine musikalische Zeitung remarked that the early death of an artist had seldom been so generally regretted as his was. Although Eberl was highly regarded as a theatre composer most of his stage works are lost. His music reflects the late Viennese style of his teacher and other composers such as Antonio Salieri, being well crafted and tuneful. Works include eight Singspiels (all lost), two cantatas, a chamber serenata, five symphonies, four fortepiano concertos, a sextet, two quintets, five quartets, nine trios, seven violin sonatas, two duos, nine keyboard sonatas, and numerous smaller pieces for the fortepiano.

dimarts, 16 de juny del 2015

EBERL, Anton (1765-1807) - Grand Trio (1806)

Studio of Richard Wilson, R.A. - Solitude (c.1762)
Obra de Richard Wilson (1714-1782), pintor anglès (1)



- Recordatori d'Anton Eberl -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Richard Wilson (PenegoesMontgomeryshire, 1 d'agost de 1714 - Denbighshire, 15 de maig de 1782) va ser un pintor paisatgista gal·lès considerat, actualment, com un dels més importants especialistes en aquest gènere del segle XVIII. Fill d'un clergue, el seu gust per l'art no va passar per alt a Sir George Wynne, parent de la seva mare, qui el 1729 el va enviar a Londres per estudiar amb Thomas Wright, un pintor de retrats poc conegut. Entre els encàrrecs que va aconseguir figura un retrat de cos sencer del príncep de Gal·les i el duc de York, pintats per el seu tutor, el bisbe de Norwich. El 1749 Wilson va visitar Itàlia, on hi va passar sis anys. El 1755 va tornar a Anglaterra i es va convertir en un dels primers pintors paisatgistes anglesos. "Niobe", una de les seves obres més conegudes, es va exposar a la Societat d'Artistes el 1760. Va participar en la creació de la Reial Acadèmia el 1768 i va ser col·laborador habitual de les seves exposicions fins al 1780. Durant la seva vida, els seus paisatges no van gaudir de popularitat. Es diu que tenia un temperament amargat, potser perquè els constants problemes econòmics els van perseguir pràcticament durant tota la seva vida. El 1776, va obtenir el lloc de bibliotecari de l'Acadèmia i, al morir un dels seus germans, va heretar una petita propietat prop de Denbighshire, en la qual es va retirar fins els seus últims dies, on va morir sobtadament el 15 de maig de 1782. Després de la seva mort, la seva fama va créixer i el 1814 al voltant de setanta de les seves obres van ser exhibides a la British Institution. La National Gallery de Londres té nou dels seus paisatges.

Font: En català: No disponible En castellano: Richard Wilson (1714-1782) In english: Richard Wilson (1714-1782) - Altres: Richard Wilson (1714-1782)



Parlem de Música...

Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de març de 1807) va ser un pianista i compositor austríac. Fill d'un funcionari de certa importància de la cort imperial, la seva família el destinà al Fòrum, però des de ben jove, i amb només 16 anys, ja va mostrar un gran talent per la música. Ben aviat va escriure dues òperes còmiques, les quals van despertar immediatament l'interès del gran mestre Gluck i d'un jove Mozart amb qui compartiria docència i una profunda amistat. Entre les seves obres més importants cal esmentar una Sonata en Do menor, que va ser atribuïda a Mozart per Pleyel; altres nou sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i violí publicades separadament i amb diferents títols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta màgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates i les òperes El comerç de modesLa reina de les Illes negresLa bruixaBalduí comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra. Les seves obres més notables són l'òpera Els bohemis i Píram i Tisbe. La seva amistat amb Mozart era tant forta que quan aquest va morir Eberl es va veure incapaç d'actuar en els escenaris per respecte al seu amic i va dedicar gran part del seu temps a compondre i a viatjar amb Constance, la vídua de Mozart, per diferents ciutats d'influència i parla germànica.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
lost unless otherwise indicated

Die Marchande des Modes (Spl, 3), Vienna, Leopoldstadt, 27 Feb 1787
Graf Balduin von Flandern (comic op, 2), Vienna, Leopoldstadt, 1788
Die Hexe Megäre (pt.iii), by 1790
Die Zigeuner (3, H.F. Möller), Vienna, Landstrasse, 1793
Pyramus und Thisbe (melodrama, 1, Eberl), Vienna, National, 7 Dec 1794
Der Tempel der Unsterblichkeit (prol, Reinbeck), 1799
Erwine von Steinheim (parody, 3, F.X. Gewey, after A. Blumauer), Vienna, Freihaus, 23 May 1801
Die Königin der schwarzen Inseln (op, 2, J. Schwaldopler, after C.M. Wieland), Vienna, Kärntnertor, 23 May 1801, A-Wn*; ov. arr. pf (n.d.)

Lieder:
6 deutsche Lieder, i, op.4 (Hamburg, 1796);
6 Gesänge, pf acc., op.23 (1804), 2 ed. in DTÖ, lxxix, Jg.xlii/2 (1935/R)

Other vocal:
Bey Mozarts Grab (cant.), 1791, LEu;
La gloria d’Imeneo (cant., C. Gattechi), 1799, op.11, vs (c1800);
Serenate, 4vv, cl, va, vc, op.37 (Leipzig, 1807);
Arietta, 1807, in ‘In questa tomba oscura’ con accompagnamento di pianoforte in XVIII composizioni di diversi maestri (Leipzig, 1808);
Other single works

Instrumental:

Orch:
3 syms., 1783–5, A-Wgm;
2 syms.: op.33, 1804 (Leipzig, 1807), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ix (New York, 1983), op.34 (Leipzig, 1805);
3 pf concs.: C, 1797, D-Bsb, op.32 (Leipzig, ?1805), op.40 (Leipzig, ?1807);
1 for 2 pf, op.45 (?1809)

Chbr:
Sextet, pf, str, cl, hn, 1800, op.47 (1808);
Qnt, pf, cl, str, op.41 (1808);
Qnt, pf, ob, str, 1806, op.48 (n.d.);
3 str qts, op.13 (1801);
2 pf qts: op.18 (1802), op.25, 1804 (n.d.);
4 pf trios: C (1797), attrib. Mozart, 3 as op.8, c1799 (1805);
2 trios, pf, cl, vc: op.44, 1803 (?1809), op.36 (Leipzig, 1806);
7 vn sonatas: 2 as op.10, 1800 (1805), op.14 (1801), op.20 (1803), op.35, 1805 (n.d.), opp.49, 50, 1806 (n.d.);
Fl Sonata, 1804, op.29 (n.d.);
Variations sur un thème russe, pf, vc, op.17 (1802);
Grand Duo, pf, vn/vc, 1804, op.26 (n.d.)

Keyboard:
Sonatas: op.1, 1792 (1798), orig. attrib. Mozart;
Sonatine, 1796, op.5 (Leipzig, 1807), ed. in Mw, xv (1959);
5 grandes sonates: op.12 (1802), op.16 (1802), op.27 (1805), op.43, 1805 (?1809), op.39, 1806 (n.d.);
2 Sonatas, pf duet, op.7 (St Petersburg, 1799)

Variations:
10 on ‘Zu Steffen sprach im Traume’ (Hamburg, 1788), attrib. Mozart;
12 on ‘Bei Männern welche Liebe fühlen’ (1792), attrib. Mozart;
10 on ‘Malbrough s’en va-t-en guerre’ (1797), attrib. Mozart;
?10 on Romance, ?1797, op.6 (Leipzig, 1807);
12 on ‘Freundin sanfter Herzenstriebe’ (1798), attrib. Mozart;
11 on ‘Ascouta Jeannette’, 1799, op.9 (St Petersburg; Vienna, 1805);
Prélude suivi de 8 variations, 2 pf, 1804, op.31 (n.d.)

Other kbd:
3 fantasias: op.15 (1803), op.28 (1805), op.30, 1805 (n.d.);
Caprice et rondeau, op.21 (1803) [? identical to op.38 (n.d.)];
Toccata, op.46 (?1809);
12 deutsche Tänze, 12 Menuetten (1805);
For pf duet: 2 polonaises, op.19 (1803) and op.24 (Leipzig, ?1805) [? also pubd as op.26], Caprice et rondeau, op.42 (1808), march (?1807)

Font: En català: Anton Eberl (1765-1807) En castellano: Anton Eberl (1765-1807) In english: Anton Eberl (1765-1807) Altres: Anton Eberl (1765-1807) 



Parlem amb veu pròpia... (vacances)

Eberl was born in Vienna and studied piano and composition from several teachers, including Mozart. Besides being an outstanding composer, he was a pianist of the first rank and toured throughout Europe. He wrote well over 200 works and in nearly every genre. The opus numbers given to his works bear no relation to reality. The Grand Trio for Clarinet, Cello & Piano, though marked Op.36, is a late work dating from 1806, the year before Eberl's sudden death from scarlet fever. An opus number in the 200's would have been more accurate. Though primarily classical in nature, there are the stirrings of early romanticism in the music. In particular, the treatment of the cello is far in advance of all of Mozart's piano trios as well as Beethoven's first set of piano trios. A brief Andante introduction leads to the Allegro con spirito which is the main theme (where our sound-bite starts) of the first movement. Hearing the lovely melodies and the grace of the writing, it is not hard to see why Eberl's works could so easily be compared to and passed off as Mozart's. The second movement, Adagio non troppo, is an excellent theme and set of variations. Next comes a lively Scherzo. The finale, a spritely Allegretto, is also a loose set of variations. Our all new and entirely reset edition is based on the original Peters edition of 1807 and has been edited by R.H.R. Silvertrust. Of particular importance is the fact that our edition does not use the "false treble clef" in the cello part which appeared in all of the other previous editions and which has always been a problem for cellists. Instead, we have substituted the bass and tenor clefs which greatly improves the readability. Like all of our editions, this trio is printed on top grade paper with an ornate cover with biographical information about the composer.

Grand Trio for Clarinet, Cello & Piano, Op.36 (Edition Silvertrust)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Trio Ecco
RECICLASSICAT: EBERL, Anton (1765-1807)
PRESTOCLASSICAL: EBERL, A.  RIES, F.  KREUTZER, C. - Clarinet Trios

EBERL, A.  RIES, F.  KREUTZER, C. - Clarinet Trios

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 7 de gener del 2014

EBERL, Anton (1765-1807) - Grand Sextetto, Op.47 (1800)

Sir Thomas Lawrence - Lady Maria Conyngham (c.1824)
Obra de Sir Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Sir Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - Londres, 7 de gener de 1830) és considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generació. Va néixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gairebé íntegrament autodidacte, tot i que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va començar a ser molt sol·licitat i l'any 1792 va succeir a Sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el títol de Sir l'any 1815. Nomenat membre de la Royal Academy el 1794, des del 1820 fins a 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, artista de gran estil i domini tècnic, es va anticipar a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir èxit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.




Parlem de Música...

Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de març de 1807) va ser un pianista i compositor austríac. Fill d'un funcionari de certa importància de la cort imperial, la seva família el destinà al Fòrum, però des de ben jove, i amb només 16 anys, ja va mostrar un gran talent per la música. Ben aviat va escriure dues òperes còmiques, les quals van despertar immediatament l'interès del gran mestre Gluck i d'un jove Mozart amb qui compartiria docència i una profunda amistat. Entre les seves obres més importants cal esmentar una Sonata en Do menor, que va ser atribuïda a Mozart per Pleyel; altres nou sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i violí publicades separadament i amb diferents títols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta màgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates i les òperes El comerç de modes, La reina de les Illes negres, La bruixa, Balduí comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra. Les seves obres més notables són l'òpera Els bohemis i Píram i Tisbe. La seva amistat amb Mozart era tant forta que quan aquest va morir Eberl es va veure incapaç d'actuar en els escenaris per respecte al seu amic i va dedicar gran part del seu temps a compondre i a viatjar amb Constance, la vídua de Mozart, per diferents ciutats d'influència i parla germànica.

Font: En català: Anton Eberl (1765-1807) En castellano: Anton Eberl (1765-1807) In english: Anton Eberl (1765-1807) Altres: Anton Eberl (1765-1807) 



Parlem amb veu pròpia...

Durant la segona meitat del segle XVIII, les noves fonts d'ingressos potencials van fer possible que els músics, per primera vegada al llarg de la història, es poguessin desentendre de les xarxes, per no dir urpes, dels seus patrons tradicionals. Anton Eberl va ser un dels primers en aquest sentit, juntament amb l'intent de Mozart de no dependre, en excés, de les exigències dels mecenes. Viena va ser un dels primers escenaris on els músics, en base a la seva independència, van assolir una llibertat creativa desconeguda fins aleshores i deslligada de les formalitats clàssiques imperants. Alhora, aquest perfil "freelance" va provocar, per imperatiu categòric, la constant innovació musical fet que ens fa pensar que Eberl, en la seva condició de músic lliure, va ser prematurament un dels pioners, voluntària o involuntàriament, del romanticisme. Eberl és un actor secundari de la història per una casualitat de l'univers. El fet d'haver de compartir existència amb el triangle equilàter format per tres angles com Mozart, Haydn i Beethoven va ser un gran problema, musicalment parlant, per Eberl. Potser ell no en va ser conscient ja que, a efectes pràctics, compartia una gran amistat amb Mozart tanmateix, i musicalment, va determinar la sort (o mala sort) del seu cas ja que al nostre temps Eberl viu més còmode en la foscor que en la llum del protagonisme. Ara bé, de tant en tant, apareixen algunes referències discogràfiques al seu nom que ens desperten l'interès. Una d'elles va ser la dels seus concerts de piano, imprescindibles, però també hem de destacar les que fan referència a les seves simfonies o a la seva música de cambra.

No en va, en el nostre espai ja comptem, amb aquesta, quatre entrades amb l'etiqueta Eberl. Personalment, ho celebro ja que la seva música clàssico-romàntica bé s'ho mereix. I en aquest primer dimarts de 2014, en parlarem en honor a una de les seves obres de cambra, el Gran Sextet en Mi bemoll major opus 47 per a fortepiano, violí, viola, violoncel, clarinet i trompa. De l'any 1800, sembla probable que Eberl va compondre l'obra des d'una visió pianística ja que aquest instrument gaudeix d'un elevat protagonisme. De quatre moviments, el treball comença amb una introducció adagio solemne que ràpidament obra la porta a la secció principal; l'Allegro vivace en què el tema principal ens recordarà vagament el minuet de la Simfonia Jupiter de Mozart. A continuació, un Andante molto melancòlic i trist en un tema i un conjunt de variacions. El tercer moviment és un breu Menuetto-trio. El despertar, enèrgic, ve a càrrec del Rondo-vivace, el colofó ​​del sextet. Eberl, o el despertar del músico olvidado, en homenatge a un dels blocs i pares teòrics d'aquest espai, forma part clarament d'aquesta enorme generació de compositors dels no-llocs, és a dir, dels espais que existeixen però que sovint són transparents i traspuen les nostres emocions. Geogràficament, un no-lloc és una abstracció de l'espai per definir un lloc de trànsit, despersonalitzat i desvinculat d'un sentiment real. Molts compositors, al llarg de la història, han patit aquesta desconnexió entre l'emoció empírica de la seva música i la indiferència de qui la consumeix. Per sort, i amb el temps, no-llocs com els d'Eberl estant canviant i progressivament s'organitzen i es caracteritzen per tal que finalment els puguem identificar com el que són, llocs definits de l'espai-temps on hi sona, evidentment, música irrepetible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Trio Van Hengel
RECICLASSICAT: EBERL, Anton (1765-1807)
AMAZON: Eberl: Grand Sextetto
CPDL: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 18 de desembre del 2012

EBERL, Anton (1765-1807) - Grande sonate No.2, Op.10 & Quintet Op.41

Michel Martin Drolling - Gezicht op de tuinen van Villa Medici
Obra de Michel Martin Drolling (1789-1851), pintor francès.





Anton Eberl (1765-1807) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Un dels noms clàssics que aprecio i pels quals sento una deferència especial és el d'avui. Alumne en el seu moment del gran mestre clàssic per definició, el genial Mozart, Eberl va ser un erudit músic capaç d'enlluernar l'audiència amb el seu inseparable amic i company de viatge, el piano. Ara bé, malauradament pel seu art i més enllà d'un repertori d'una qualitat contrastada i abundant, la restricció d'haver de compartir un temps i un espai amb un excés, per sort nostre no tant per la seva, de brillants compositors no l'ajudarien a consolidar una carrera plena d'èxits considerables que minvarien l'endemà de la seva mort. Entre les seves partitures i a banda de les bones crítiques que rebrien les seves òperes, el cert és que tenia un dot privilegiat amb el piano. I no tan sols per la seva exquisida interpretació sinó, també, a l'hora d'imaginar i compondre obres per aquest majestuós instrument. Sobri, aplicat músic i millor intèrpret, va saber combinar amb excel·lència la metodologia clàssica amb els primers esquemes romàntics tot conjugant-los amb delicada orfebreria. Probablement, la mala fortuna d'Eberl va ser haver de coincidir amb el gran trio d'or de l'època, el triangle Mozart-Haydn-Beethoven. Genis de genis, sense ells probablement l'estrella de l'autor d'avui seria una de les més brillants de la constel·lació clàssica. L'exemple el trobarem en les dues fantàstiques obres del dia d'avui. D'entrada aquesta Sonata (Trio) per a piano, clarinet i continuo en Si bemoll major opus 10 Número 2. De 1800, és una peculiar partitura que, si bé duu el nom de sonata, està pensada per a tres instruments en un diàleg clar, metòdic, sincer i transparent de textura alegre, de curs canviant i de paisatges harmònics. Relatiu contrast melòdic amb la segona obra del dia, el quintet de piano, clarinet i cordes en Sol menor opus 41, de 1806 i precursor del romanticisme incipient de l'època. No és casual, en ambdós casos, l'ús del clarinet ja que aquest, amb el temps, anava guanyant protagonisme pel seu caràcter simpàtic i la seva efectiva juxtaposició amb la resta d'instruments que intervenen eficaçment en aquestes dues elaborades partitures. Eberl, el qual ja ha gaudit en edicions anteriors del protagonisme d'aquest espai, ja té reservat un petit lloc per a la història perquè, evidentment, se'l mereix. Les mostres en són reiterades, tan pels seus treballs simfònics i operístics com, principalment, pels seus paisatges pianístics a través dels quals va canalitzar una fulgurant imaginació i va regalar al món una paleta de colors innovadora i gratificant. Avui rendirem un merescut homenatge a un austríac, com Mozart i els Haydn, però que va haver de viure obligadament a la ombra dels mateixos. Amb independència d'aquest detall i gràcies a les perfeccionistes edicions que periòdicament es fan dels seus esplèndids treballs, avui reverenciem amb tots els honors a Eberl, l'alumne del geni Wolfgang Amadeus Mozart!

A la interpretació els membres del Trio Van Bruggen amb Anneke Veenhoof al fortepiano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 14 d’abril del 2012

EBERL, Anton (1765-1807) - Piano Concerto, Op. 32

Dona amb un colom, obra d'Henri Labasque, pintor francès del XX.





Anton Eberl (1765-1807) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Coincidències inexplicables avui, com ahir, tornarem a la Viena mozartiana de la mà d'un autor molt conegut i admirat al seu temps. Contemporani, amic i alumne privilegiat de Mozart, Eberl va viure l'efervescència musical d'una Europa il·lustrada grandiloqüentment per la passió musical i artística. Pianista virtuós, és extraordinàriament sospitós que fins a aquest any, no s'hagin editat alguns dels seus concerts de piano. Per tant, tot i la coincidència temporal, espacial i en alguns aspectes musicals amb el Süssmayr del qual ahir en parlàvem, avui presentarem una autèntica primícia, una nova dimensió d'Eberl, la del piano ballant amb la orquestra. Una primera gravació mundial de dos dels seus concerts de piano dels quals recuperaré el seu gran concert de piano en Do major Opus 32, una obra de contingut i estil clàssic hereva de la tradició musical del moment i realment fidel als postulats del seu "enorme" mestre. Malauradament, Eberl va escriure gran quantitat de música, probablement un centenar d'obres o més de les quals realment poques són les que s'han pogut recuperar i moltes menys editar. I el lector assidu d'aquest espai com a mínim l'hi resultarà familiar el cognom Eberl ja que, fa uns mesos, n'havia parlat en relació amb una de les seves simfonies i en relació al Grand Trio de piano Opus 36. Havent descobert els seus dos concerts de piano de factura recent, no puc deixar passar la ocasió per a donar-los a conèixer ja que, tot i que musicalment no ens sorprendran si que ens emocionaran a la seva manera, ens mostraren nous camins orquestrals i nous registres pianístics per tal de fer més gran la llegenda d'aquest autor a l'ombra de Mozart però que si alguna cosa va fer bé va ser aprendre, degudament i amb criteri, les lliçons d'un geni. Un enorme concert de producció i edició del segell CPO el qual ens està acostumant i es dóna a conèixer, amb la seva qualitat i el seu bon criteri a l'hora de seleccionar obres, com un dels principals segells del panorama mundial i un dels principals inductors per tal de recuperar i editar totes aquelles obres que encara romanen esperant, pacientment, la llum brillant del renéixer musical.

Interpretació a càrrec de la Die Koelner Akademie, amb Riko Fukuda al fortepiano i la batuta de Michael Alexander Willens.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

RECICLASSICAT: EBERL, Anton (1765-1807)
LAQUINTADEMAHLER: Anton Eberl – Eberl: Piano Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Anton Eberl – Eberl: Piano Concertos

Anton Eberl – Eberl: Piano Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 3 de febrer del 2012

EBERL, Anton (1765-1807) - Symphony, Op.33 (1803)

Un jerro de flors, obra de Paul Gaguin, pintor francès del segle XIX






Anton Eberl (1765-1807) compositor i pianista austríac nascut a Viena en plena efervescència artística. Alumne de Wolfgang Amadeus Mozart, i abans de desenvolupar la seva carrera com a compositor, va ser un admirat pianista instrument pel qual tocava concerts arreu d'Europa. El seu estil i la seva forma musical ens recordaran molt el seu mestre de fet, al seu temps, moltes de les seves obres es creien que eren del mateix Mozart. Lluny de representar un problema per Eberl, va gaudir d'aquest fet tot component multitud d'obres de tots els gèneres i estils tot i que malauradament la majoria d'elles s'han perdut per sempre. Admirat per alguna de les seves òperes còmiques A. Eberl avui dia el coneixem, principalment, per les seves obres simfòniques i de cambra, elegants i refinadament clàssiques, representen la depuració dels últims compassos del classicisme abans no evolucionés vers el romanticisme. El seu talent i la seva carrera com a compositor foren tant respectades al seu temps que en relació a la seva Simfonia en Mi bemoll major va rebre millors crítiques a la seva època que la simfonia heroica de Beethoven en una jornada memorable de principis del XIX on les dues obres van ser interpretades conjuntament. Doncs bé, en aquest dia congelat de febrer, m'agradaria recuperar aquesta majestuosa simfonia reconeguda per la crítica i que testimonia la labor d'aquest artista austríac a l'ombra del seu mestre però del qual n'aprengué bé les lliçons que, de forma peculiar i a la seva manera, Mozart l'hi devia donar. Una esplèndida partitura per a recuperar la memòria i el lloc que aquest compositor vienès del segle XVIII es mereix.

La simfonia ens la interpreta el conjunt Concerto Köln.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Concerto Köln plays Dall'Abaco, Locatelli, Vanhal, Kozeluch and Eberl

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!