diumenge, 20 de març del 2016

Anonyme Tolousian (XVIII Siècle) - Messe Agatange

Nicolas de Largillière - Frances Woollascott, an Augustinian Nun (1729)
Obra de Nicolas de Largillière (1656-1746), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Nicolas de Largillierre (Paris, 10 d'octubre de 1656 - Paris, 20 de març de 1746) va ser un pintor francès. Fill d'un venedor de barrets, va passar la seva infantesa a Anvers on la seva família s'havia traslladat quan tenia 3 anys. Va ser allà on va començar el seu aprenentatge com a pintor al taller d'Antoine Goubeau a partir del 1668. El 1674 va rebre el títol de mestre del Gremi de Sant Lluc de la ciutat. Entre els anys 1675 i 1679 va realitzar un viatge a Anglaterra on va ser reclamat pel rei Carles I. En aquest sentit, hi va tornar el 1685 per tal de realitzar un retrat del successor reial Jaume II. Des d'allà va tornar a França on va esdevenir a partir del 1689 un dels pintors més sol·licitats, alternant els encàrrecs oficials per a exvots o al·legories amb els retrats de la noblesa i de l'alta burgesia. El 1699 es va casar amb Marguerite-Élisabeth Forest. En general, va ser un pintor de marcat talent i es va especialitzar tant en natures mortes, com en quadres històrics, paisatges o retrats. El seu domini tècnic va permetre l'exploració dels materials, els colors i les llums sense fer-ne un exercici fred. Aquest talent va ser el responsable del sistemàtic progrés en la jerarquia de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, on va ser admès el 30 de març de 1686. 50 anys més tard en va ocupar el càrrec de director (1736) abans de dimitir oficialment dels seus càrrecs el 1743. Poc després, el març de 1746, va morir a París.




Parlem de Música...

Mathieu Lanes (1660 - Toulouse, 1725) va ser un organista, clavecinista i compositor francès. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida amb l'excepció que va ser mestre de capella i organista de la Cathédrale Saint-Étienne de Toulouse. Es creu que va publicar música d'orgue de la qual només se'n va preservar un manuscrit de 134 pàgines per títol Petites Pièces d’orgue de M. Lanes (1710-1722), en què va incloure obres pròpies, anònimes i d'altres autors com François Couperin. Lanes va morir a Toulouse el 1725.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Mathieu Lanes (1660-1725)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Le père Agathange est un personnage particulièrement énigmatique. C'est par une autre copie de cette même messe, conservée à Rodez, qu'il est permis de penser qu'il en est l'auteur (ce nom est d'ailleurs, en usage, de nos jours encore, dans diverses congrégations). La messe Agathange appartient à un genre musical relativement en faveur jusqu'au milieu du XIXe siècle, la composition liturgique faisant alterner plain-chant et faux-bourdon. Nous sommes ici dans la grande tradition gallicane, élaborée à la suite d'une longue pratique qui doit beaucoup plus à la tradition orale qu'à la musique écrite. Les versets monodiques, écrits en notation carrée typique du plain-chant (et même si cette musique est de composition récente Iors de la copie) alternent avec d'autres versets à une, deux ou trois voix, mais cette fois-ci écrits dans une notation mesurée et solfégique moderne. Cette musique de chantres, réservée aux professionnels, n'est sans doute pas consignée dans son intégralité : on y rajoutera de nombreux ornements, et il n'est pas exclu qu'un organiste accompagne à vue les passages mesurés. La graphie n'est pas sans surprendre : comme souvent pour les recueils liturgiques, les notes et les lettres ont été tracées à l'aide d'un pochoir, créant un effet visuel de « semi-impression » particulièrement sécurisant pour l'interprète. La polychromie employée en outre, n’est pas rare dans les recueils de plain-chant de cette même époque, qui se cantonnent plutôt, il est vrai, dans les seuls noir et rouge.

Jean-Christophe Maillard, Bibliothèque municipale de Toulouse (source/font: aquí)

---

Estic, no oficialment, de vacances. No obstant, deixeu-me fer un incís en relació a aquesta extraordinària missa anònima del segle XVIII francès i recuperada a Toulouse i amb la intercalació de música d'orgue de Mathieu Lanes i d'unes precioses sonates de cambra del compositor De Mondonville. Perquè si podeu i teniu l'ocasió, aneu a l'església o catedral més propera, o llunyana segons el gust de cadascú, embolcalleu les orelles amb uns auriculars decents, tanqueu els ulls i gaudiu d'aquesta música meravellosa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Patrice Brosse (orgue); Concert Rococo; Choeur Antiphona; Rolandas Muleika
AMAZON: Messe Agatange
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Messe Agatange



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Thank you very much! I'm curious to hear ths mass.
    Greatings,
    Barbara

    ResponElimina