Obra de Martin van Heemskerck (1498-1574), pintor holandès (1)
- Recordatori d'Antonio de Cabezón -
En el dia de la commemoració del seu 450è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Martin van Heemskerck (Heemskerk, 1 de juny de 1498 - Haarlem, 1 d'octubre de 1574) va ser un pintor del manierisme holandès que va rebre la influència de l'obra de Miquel Àngel. La gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem. Va ser deixeble de Jan van Scorel, i va adoptar l'estil italià del seu mestre. Maerten va passar el període comprès entre el 1532 i el 1536 a Itàlia. Va fer molts dibuixos i gravats i va ser especialment conegut per la seva interpretació de les set meravelles del món. En les seves nombroses obres mitològiques i religioses va realitzar composicions complexes de colors brillants i figures musculades en moviments tumultuosos. Els seus dos quaderns de dibuixos (Kupferstichkabinett, Berlín) realitzats a Roma entre els anys 1532 i 1535 van tenir gran importància perquè van documentar molts monuments romans que amb el temps van ser derruïts o que van patir notables transformacions. Com a exemple poden citar-se els dibuixos que va fer de la construcció de la Basílica de Sant Pere sobre les restes d'un antic temple cristià. Va morir a Haarlem l'octubre de 1574.
Font: En català: Martin van Heemskerck (1498-1574) - En castellano: Martin van Heemskerck (1498-1574) - In english: Martin van Heemskerck (1498-1574) - Altres: Martin van Heemskerck (1498-1574)
Parlem de Música...
Antonio de Cabezón (Castrillo de Matajudíos, 1510 - Madrid, 26 de març de 1566) va ser un organista i compositor espanyol, considerat un dels més importants del gènere instrumental a la Península Ibèrica durant el segle XVI. Cec de naixement, es va traslladar a Palència per continuar els seus estudis amb García de Baeza, organista de la Catedral de San Antolín. Va ser músic de cambra de Carles V i, anys més tard, del seu fill Felip II. Gràcies als seus viatges per Europa acompanyant al Rei, va tenir l'oportunitat de conèixer als músics més destacats de les escoles europees. D'aquestes trobades van sorgir interessants intercanvis, com la influència que va exercir el compositor francès Josquin Des Prés en l'estil polifònic de Cabezón i la d'aquest al seu torn sobre les variacions de Des Prés. La major part de la seva producció va estar dedicada a la música de tecla, en què va aconseguir desenvolupar un estil propi i una excel·lent tècnica instrumental. Va preferir treballar sobre noves formes com els tientos, una forma de motets instrumentals basats en la imitació, les glosses de romanços i les diferències o variacions sobre cançons franceses. La seva obra va ser publicada a Madrid pel seu fill Hernando de Cabezón 12 anys després de la seva mort sota el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón (1578). En el segle XX Higini Anglès va elaborar una nova edició en tres volums en què no va incloure les glosses i que va publicar a Barcelona el 1966. De Cabezón va morir a Madrid el març de 1566.
Font: En català: Antonio de Cabezon (1510-1566) - En castellano: Antonio de Cabezon (1510-1566) - In english: Antonio de Cabezon (1510-1566) - Altres: Antonio de Cabezon (1510-1566)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Se le ha llamado el Bach español, pero sus páginas, ocurridas ciento setenta y cinco años antes de las del gran «padre de la música», tienen en sí su propia razón y significado. Su música fluye a manera de meditación musical «concéntrica», y como experimentación de una «libertad» de creación que une a la fuerte impronta simbólica del material heredado una cálida comunicación personal. Esto es lo que hace de su lenguaje teclístico un asunto tremendamente vivo, actual, sin extrañarnos que su «visión» en los enriquecidos recursos que la historia ha depositado en nuestro instrumento de teclado de hoy -el piano- sea reveladora, increíblemente auténtica. Su producción aborda todos los géneros usados por la música instrumental de la época: son como las últimas vidrieras del Gótico, alentadas ya por el ímpetu renacentista, por una presencia personal que, por desarrollo técnico y «luz» instrumental, viene a ser ya denso y original Barroco. Un Barroco -como el de Teresa de Jesús- a la hispánica, «entre Dios y entre los pucheros», donde el más decidido ensimismamiento corre paralelo a una diafanidad móvil y audaz, no reñida con ese realismo práctico que es, en su base, consecuencia de viejos saberes artesanos. En su obra Cabezón nos hablará a través de un «sentido» instrumental no importante por complicaciones externas, pero «transido» de vivencias interiores. Sus composiciones delatan las «obradas» de aquel espíritu suyo, sosegado y exigente, seráfico como un canto de río, pero tenso como el «buen pan» de sus tierras de Castrojeriz... («limpio, seco y enjuto», dirá el propio Antonio de Cabezón en un documento de arrendamiento de 1563). Burgos es tierra alta, país de frío, donde las intuiciones de lo sensible penetran como el arado bajo la tierra gélida. Castrojeriz une raigambre a silencio, y Castrillo de Matajudíos (sobre él hay mucho que hablar) es el pueblo más entrañable y radiante que he visto en mi vida. Esto es Cabezón: historia, individualidad, «misterio»... Difícilmente ha hablado el espíritu castellano de una manera más transfigurada y certera como en las meditaciones musicales de «Antonio el ciego».
Ayuntamiento de Castrillo Matajudios (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: De Cabezon: Obras De Musica Para Tecla, Arpa Y Vihuela Vol.1
SPOTIFY: De Cabezon: Obras De Musica Para Tecla, Arpa Y Vihuela Vol.1
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMuchas gracias por compartir este programa tan interesante.
ResponEliminacould you reupload this one , thank you.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina