dilluns, 1 d’octubre del 2012

CIRRI, Giovanni Battista (1724-1808) - Cello Concerto No.3

Gabriel Metsu - A Woman seated at a Table and a Man tuning a Violin
Obra de Gabriël Metsu (1629-1667), pintor holandès.





Giovanni Battista Cirri (1724-1808) compositor i violoncel·lista italià nascut a Forli. Bon dia, el d'avui, per a recuperar un actor secundari de l'escenari musical europeu i especialment d'Italià. I és bon dia ja que en una efemèride com la d'avui va néixer, ara fa 288 anys, el simpàtic violoncel·lista italià de cognom Cirri. I ell, en un ambient familiar dominat per la música organística del seu germà Ignazio, de qui un dia també en parlarem, va decidir orientar la seva carrera a l'art creatiu amb el violoncel. Parlar de la Itàlia del segle XVIII és fer-ho, inevitablement, del l'omnipresent "pare" Martini el qual, talment com l'ull de Mórdor, però en el bon sentit, tot ho veia o en el seu defecte tot ho escoltava. I què té a veure el signorino Martini en relació a l'apassionant existència del benaurat personatge d'avui, doncs bé, que fou un dels seus professors. De fet, Martini va ser "el professor" en singular i, alhora, en plural ja que la quantitat d'alumnes que van escoltar, deglutir i pair els seus postulats va ser immensa... Cirri en va ser un d'ells. I Cirri amb el violoncel, el seu bon amic i company de viatge, va visitar algunes de les més interessants geografies europees. Primer París l'any 1760 on publicaria alguns dels seus primers treballs. Posteriorment, tindrien l'honor de rebre'l a la veïna Londres al càrrec de director musical del Duc de Gloucester on fins i tot participaria en alguns dels concerts d'un petit Mozart de només 8 anys. En aquesta segona etapa londinenca i prèvia al seu definitiu retorn a la seva ciutat natal com a mestre de capella de la Catedral, és on escriuria algunes de les seves principals obres per a violoncel. Concerts i sonates bàsicament. Entre elles les que ens acompanyaran en aquest lluminós i esplèndid dia de tardor. D'entrada, la sonata número 5 en Sol major per a dos violins, violoncel i baix continuo, escrita a Londres l'any 1766 en honor a Henry Frederick, el Duc de Cumberland. L'acompanyarà una de les produccions orquestrals de Cirri, el concert número 3 en Re major tot i que en el cas d'avui la orquestra és, relativament, reduïda. Cinc violins, dos violoncels, un contrabaix, una guitarra i un clavicèmbal. No obstant, no desmereix el conjunt ja que el dota d'una força i d'un perfil adequat per a diferenciar cada un dels registres instrumentals. Agradable carta de presentació d'un italià retrobat gràcies a la gentilesa d'un segell hongarès especialitzat en recuperar obres de tots els temps i que, sovint, tenen un denominador comú, el de ser primeres gravacions mundials. I si bé el repertori que queda per editar i enregistrar és descomunal, gràcies a la labor dels intèrprets, musicòlegs i tots aquells que fan possible el gaudir d'aquesta música, la feina possiblement serà més fàcil.

La sonata ens la interpreta el conjunt instrumental Il Fuggilotio.

El concert interpretat per Aura Musicale, amb Balázs Máté al violoncel i la direcció de László Paulik.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 30 de setembre del 2012

VEJVANOVSKY, Pavel Josef (1633-1693) - Missa Salvatoris

Spinello Aretino - Saint Michael and Other Angels
Sant Miquel i altres Àngels, obra de Spinello Aretino (1350-1410), pintor italià.




Pavel Josef Vejvanovský (1633-1693) compositor i trompeter txec nascut a Hukvaldy. Viatgem a territori musical ignot per a trobar-hi un d'aquells noms dels quals pocs de nosaltres en podíem ni tan sols imaginar la seva existència. Per tant, un d'aquells suculents tresors que tant agraden als gourmets més refinats. Un autor que va néixer en territori de Moràvia, una de les tres províncies que actualment formen part de la República Txeca, però en un temps en què aquesta geografia formava part del poderós l'Imperi Austríac. El considerable temps que ha transcorregut en aquesta imparable contrarellotge de la vida fa que biogràficament en tinguem pocs detalls. Pel que sembla, va estudiar a la Universitat amb la inestimable ajuda del Jesuïtes, una institució àmpliament distribuïda per territori europeu i compromesa amb la música. Allà amb ells i per ells, Vejvanovsky començaria les primeres nocions de composició. Bona destresa devia demostrar ja que l'any 1650 seria l'encarregat de dirigir la música de l'Arquebisbat d'Olomuc. Alhora, la seva activitat no es va limitar a compondre o a tocar la trompeta ja que també va dedicar gran part del seu temps a col·leccionar còpies de les més variades partitures musicals del segle XVII sent, la seva col·lecció, una de les de més gran valor a nivell europeu de la música del seu temps. Contemporani i amic d'Heinrich Ignaz Franz von Biber, de qui també n'he parlat en relació a la seva descomunal missa de Salzburg, va compartir amb ell gran part dels virtuosos aprenentatges amb la trompeta amb la qual, segons sembla, va ser un dels més gran intèrprets d'aquest instrument a finals del XVII. En aquest sentit en dóna fe la gran quantitat de composicions que Vejvanovsky va escriure per a aquest instrument. Ara bé, el seu càrrec a l'arquebisbat l'obligava vocacionalment a compondre gran quantitat de música d'església i, evidentment i per alegria nostre, així ho va fer. Avui un clar exemple del seu treball, per cert, un dels més ben pagats del seu temps. Últim diumenge de setembre, recuperarem una de les seves barroques misses. Concretament, la Missa Salvatoris en Do major, imaginem que escrita a finals del XVII, per a cor, solistes, orgue, dos violins, viola, violoncel, contrabaix, trompetes i trombons. Un clar exemple de la tradició imperant de l'època i estèticament molt semblant a la missa que recuperàvem en el seu dia del seu bon amic Biber però també de la missa d'Adam Vaclav Michna. La introduirem amb una Intrada, una preciosa sonata de trompeta, cordes i orgue, escrita l'any 1683 i representativa de la producció instrumental del nostre estimat protagonista del dia d'avui. Vet aquí actors nous i inesperats d'un univers que s'expandeix acceleradament i que sembla no tenir ni límits ni restriccions. La música, per sort, dóna color i substància a un temps en què el soroll és desconsoladament estrident. Amb la seva senzilla carta de presentació i amb una apassionant força intrínseca que desconeixem ens fa prendre la incomprensible vida d'una forma essencialment més feliç perquè, al cap i a la fi, la felicitat és l'únic camí del qual ens convé i ens interessa trobar-ne el final!

A la interpretació el cor i solistes de la DRS Singers, amb la Cappella Musica Antica i la batuta de Christoph Cajöri.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Pavel Josef Vejvanovský (Hukvaldy, ca. 1633/1639 - Kroměříž, 1693 - buried 24 September)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 29 de setembre del 2012

DOBRZYNSKI, Ignacy Feliks (1807-1867) - String Quintet (1831)

Albert Gustaf Aristides Edelfelt





Ignacy Feliks Dobrzynski (1807-1867) compositor i pianista polonès nascut a Romaniv. Llàgrimes, suor i perseverança per a trobar, al bell mig de l'elegància de l'immens món de la música, repertori d'aquest polonès del qual n'havia parlat, fa un temps, en relació amb una de les obres de piano concertants més espaterrants que mai hagi tingut el plaer d'escoltar, el seu concerto de piano en La bemoll major opus 2. Doncs sí, quan parlava d'aquest misteriós artista de cognom difícil ho feia amb un grau d'admiració circumscrit a la seva única i espectacular partitura pianística. Més enllà d'aquesta referència no podia contrastar si el seu talent fou general o bé circumstancial. Havent descobert, recentment tot s'ha de dir, algunes novetats del seu desconegut catàleg, començo a veure i sobretot a entendre la magnitud d'un artista la llum del qual tot just comença a brillar com ho hauria d'haver fet fa temps. Serà difícil, tanmateix, poder tenir la sort de gaudir d'alguna de les seves obres al nostre país. Per tant, ens correspondrà a nosaltres, situar el satèl·lit pertinent en òrbita permanent a l'entorn del misteriós ecosistema planetari de Dobrynski. En aquest sentit el plaer de retrobar-me amablement amb la seva música ha estat mitjançant una de les obres de cambra més inexplorades per mi i el meu saber. Concretament, la figura dels quartets o quintets de corda són formes musicals relativament desconegudes per mi. Només cal fer un repàs en aquest espai per observar-hi, a contracor, la quasi absència d'obres de cambra per a instruments de corda. Per tant, la ignorància a l'hora d'apreciar-ne els detalls més suggerents és evident en el meu cas. Per sort, el llenguatge de la música és universal i ens permet, tot i les nostres limitacions, gaudir-ne si ho fem amb el cor i amb l'esperit. Avui n'és el cas. Una inspirada obra de cambra en la forma de quintet de corda número 1 opus 20 en Fa major. Dos violins, dos violoncels i una viola, de l'any 1831 i estructurats en quatre moviments. A grans trets, es podria resumir amb un allegro inicial en la forma sonata, seguit d'un minuet més líric i melòdic, un andante suau i un finale quasi presto que es presenta, com en el primer moviment, en forma de sonata. Encantadora i evocadora partitura d'un Dobrzynski que, afortunadament, ja comença a ser, tímidament, un actor de més presència en el nostre espai-temps. Polònia, amb els seus noms, també va ser una potència de primer nivell en aquest màgic univers de la música. El d'avui és un bon exemple d'una geografia diversa i que caldrà, amb la tranquil·litat necessària, anar redescobrint. Des d'aquí, en un petit país de nom Catalunya que lluita amb vehemència per no sucumbir irremeiablement en el cruel festí dionisíac del poder i de l'economia que tot ho corromp, intentarem fer justícia a tots i a cada un dels noms que un bon dia van lluitar i van saber viure de l'art i de la música, l'essència genuïna de la humanitat!

Ens l'interpreta el Kwartet Wilanów.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 28 de setembre del 2012

FURSTENAU, Caspar (1772-1819) - Masonic music

Carl Gustav Carus - Italienische Fischer 1828-29
Obra de Carl Gustav Carus (1789-1869), pintor alemany





Caspar Fürstenau (1772-1819) compositor i flautista alemany nascut a Münster. Tradicionalment, el planeta alemany l'associem a multitud de noms, molts d'ells a l'entorn de l'univers Bachià. I ho associem de moltes formes possibles però poques d'elles a autors tant compromesos amb la flauta i la guitarra com ho van ser els germans Fürstenau. Històricament, la guitarra i la flauta, per la seva mediterrània sonoritat ens resulta més còmode i fàcil atribuir-la, amb encert, a noms italians, catalans o espanyols. Doncs bé, en un paisatge advers i potser condicionat per la maçoneria del ciutadà que presentem avui, hi va haver un compositor a contracorrent en el seu propi espai. Un autor que va viure en plena sintonia artística i professional amb el seu més que estimat fill Anton Bernhard Fürstenau, 20 anys més petit que ell, i amb qui va realitzar profitoses travessies arreu de la geografia europea. Els seus inicis musicals els va iniciar per la via paterna, un oboista de la cort del bisbat de la mateixa ciutat de Münster. Una vegada superades les expectatives amb el seu pare, la virtuosa mà i la potència dels seus pulmons van buscar un nou mentor amb qui seguir aprenent. El trobaria en un familiar de cognom conegut en els ambients musicals, el fagotista Bernhard Anton Romberg, fill del més que famós violoncel·lista alemany Bernhard Romberg de qui, si no ho he fet fins ara, un bon i alegre dia en parlarem. I com marcava la tradició en algun dels ambients intel·lectuals de l'època, Furstenau es va unir a la francmaçoneria de la seva ciutat participant, activament, en les reunions i activitats socials dels seus membres. Recordem que Mozart i Joseph Haydn van ser alguns dels maçons il·lustres de parla alemanya.

En el cas que ens ocupa, no es coneixen gaires detalls de la vida de Fürstenau en aquest ambient el que si sabem és que va compondre una sèrie de cançons en honor i glòria als seus amics i companys de filosofia i fe. I avui, en record d'un cognom que ens resulta especialment desconegut, recuperarem música, deliciosa per cert, que farà, no dubto, justícia als Fürstenaus. La característica comuna de tota la música que escoltarem avui és l'absolut protagonisme de la flauta i de la guitarra. D'entrada, uns temes i variacions en Sol major per a guitarra i flauta. Classicisme, senzillesa i puresa en les formes. Introducció, del trio per a dos flautes i guitarra, de tres moviments i d'estructura clàssica ben definida. Música instrumental per a obrir-nos pas a la sèrie de cançons maçones per a veus solistes, cor d'homes, flauta i guitarra. Transparents, d'estructura simple però d'un gust i d'una bellesa en la forma i en el contingut que ens sorprendrà. Cançons que, com marquen els principis ètics i filosòfics de la maçoneria, parlen d'igualtat, fraternitat i llibertat. Una autèntica dolçor pels sentits en resultarà l'audició d'aquesta música de caràcter tranquil però alhora alegre i molt emotiva. Un plaer donar a conèixer un nou actor, amb les seves peculiaritats, del món de la música. A vegades l'elegància també és senzilla ja que queda clar que amb pocs instruments i modestos mitjans es pot imaginar, escriure i sobretot interpretar una música sublim o sinó que l'hi preguntin a Fürstenau que així ho va entendre i, per alegria nostre, així ho va fer!

La música instrumental interpretada per Bent Larsen i Siro Cavalet a les flautes i Jan Sommer a la guitarra.

Les cançons interpretades pel Coro Maschile della Radio Svizzera, amb Mario Carbotta a la flauta i Aldo Martinoni a la guitarra i la direcció de Diego Fasolis.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 de setembre del 2012

KROMMER, Franz (1759-1831) - Symphony No.4, Op.102

Carl Friedrich Lessing - Die Belagerung
Obra de Carl Friedrich Lessing (1808-1880), pintor alemany





Franz Krommer (1759-1831) compositor txec nascut a Kamenice, Bohèmia. Nascut el mateix any de la mort del mestre absolut de l'òpera del segle XVIII, el gran, el més internacional alemany de l'època i de cognom Handel. Krommer, un autor del qual sempre n'és i en serà un plaer d'escoltar i que ja forma part d'aquest espai, ja n'havia parlat en relació a la seva obra concertant per a clarinet, instrument amb el qual va escriure excel·lents partitures. Els seus inicis musicals els va iniciar en plena adolescència i de la mà virtuosa del seu oncle violinista i organista. Bona destresa devia tenir un Krommer que amb només 18 anys ja s'encarregaria de l'orgue de la petita població de Turan. Bons anys d'aprenentatge a la seva terra natal el promocionarien a la més gran capital de la música del moment, la monumental i aristocràtica Viena, una encantadora ciutat si el teu devenir era l'art i la música. Tanmateix, possiblement contrariat i gens conforme amb la rebuda o el més que previsible ambient competitiu de la ciutat del Danubi, el van fer desistir d'estar-hi gaire temps i ràpidament emigraria a la recerca de nous horitzons, un d'ells, el de mestre de capella de la ciutat de Pecs, anys abans que l'ocupés un dels nomes coneguts per nosaltres, el també bohemi Johann Georg Lickl de qui fa molts pocs dies en parlàvem. Ara bé, Krommer era un ciutadà inquiet i poc avesat al sedentarisme per la qual cosa allà on anava el veien més aviat poc. Dit i fet, retorn a Viena i càrrec de mestre de capella a la cort magnànima del Ducat d'Ignaz Fuchs. Els seus viatges i la seva hiperactivitat no acabaria aquí, evidentment. Pel que ens interessa avui, situarem a Krommer a Viena en una data indeterminada de finals de la segona dècada del segle XIX.

En aquell temps i aparentment més establert i consolidat, suposem per qüestions d'edat, a Viena, va escriure una de les 9 simfonies que es coneixen de Krommer, concretament l'opus 102 o bé ser el mateix que la simfonia número 4 en Do menor. Escrita en honor, pel que sembla, al compte Rudolph Wrbna, és una simfonia considerablement extensa, de quatre moviments ben definits i per a gran orquestra. Un regal de Krommer o bé una obligació professional ara que, amb independència de la causa, a nosaltres ens interessa la substància en sí mateixa d'una simfonia escrita per un autor acostumat a treballar amb els instruments de vent. Conseqüent amb l'estil emergent i els nous aires romàntics i temàtics que impregnaven la cultura de forma efectiva i emocional, la simfonia de Krommer segueix, perfectament, aquest nou mètode compositiu. Una introducció lenta preludi del contundent i elegant allegro vivace amb paisatges senzillament brillants i ben dibuixats. Un punt i apart amb l'adagio en la tonalitat de La major i amb domini de les cordes. L'allegretto que perfectament podria ser un scherzo canvia de registre i els vents es converteixen en els protagonistes. El conjunt es tanca amb el finale allegro, amb un breu però dens desenvolupament i amb un final espectacular i solemne. Vet aquí una de les inesperades obres d'un Krommer de qui el clarinet n'és l'absolut protagonista. En el nostre cas, és una de les poques edicions, on s'interpreten dues de les simfonies que s'han pogut recuperar, contrastades del seu extens repertori en el qual, no deixaré passar l'ocasió de comentar-ho, hi trobarem fins a quatres misses. Tant de bo la voluntat, que de ben segur existeix a les seves frondoses terres txeques, ens regali, properament i en primícia, alguna d'aquestes, que no dubto, monumentals i sorprenents partitures sacres d'un gran mestre, sens dubte!

La London Mozart Players amb el director Matthias Bamert ens les interpreten en aquesta gravació de l'any 1994.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!