ReciClassíCat: VEJVANOVSKY, Pavel Josef (1633-1693)

diumenge, 30 de setembre del 2012

VEJVANOVSKY, Pavel Josef (1633-1693) - Missa Salvatoris

Spinello Aretino - Saint Michael and Other Angels

Sant Miquel i altres Àngels, obra de Spinello Aretino (1350-1410), pintor italià.

Pavel Josef Vejvanovský (1633-1693) compositor i trompeter txec nascut a Hukvaldy. Viatgem a territori musical ignot per a trobar-hi un d'aquells noms dels quals pocs de nosaltres en podíem ni tan sols imaginar la seva existència. Per tant, un d'aquells suculents tresors que tant agraden als gourmets més refinats. Un autor que va néixer en territori de Moràvia, una de les tres províncies que actualment formen part de la República Txeca, però en un temps en què aquesta geografia formava part del poderós l'Imperi Austríac. El considerable temps que ha transcorregut en aquesta imparable contrarellotge de la vida fa que biogràficament en tinguem pocs detalls. Pel que sembla, va estudiar a la Universitat amb la inestimable ajuda del Jesuïtes, una institució àmpliament distribuïda per territori europeu i compromesa amb la música. Allà amb ells i per ells, Vejvanovsky començaria les primeres nocions de composició. Bona destresa devia demostrar ja que l'any 1650 seria l'encarregat de dirigir la música de l'Arquebisbat d'Olomuc. Alhora, la seva activitat no es va limitar a compondre o a tocar la trompeta ja que també va dedicar gran part del seu temps a col·leccionar còpies de les més variades partitures musicals del segle XVII sent, la seva col·lecció, una de les de més gran valor a nivell europeu de la música del seu temps. Contemporani i amic d'Heinrich Ignaz Franz von Biber, de qui també n'he parlat en relació a la seva descomunal missa de Salzburg, va compartir amb ell gran part dels virtuosos aprenentatges amb la trompeta amb la qual, segons sembla, va ser un dels més gran intèrprets d'aquest instrument a finals del XVII. En aquest sentit en dóna fe la gran quantitat de composicions que Vejvanovsky va escriure per a aquest instrument. Ara bé, el seu càrrec a l'arquebisbat l'obligava vocacionalment a compondre gran quantitat de música d'església i, evidentment i per alegria nostre, així ho va fer. Avui un clar exemple del seu treball, per cert, un dels més ben pagats del seu temps. Últim diumenge de setembre, recuperarem una de les seves barroques misses. Concretament, la Missa Salvatoris en Do major, imaginem que escrita a finals del XVII, per a cor, solistes, orgue, dos violins, viola, violoncel, contrabaix, trompetes i trombons. Un clar exemple de la tradició imperant de l'època i estèticament molt semblant a la missa que recuperàvem en el seu dia del seu bon amic Biber però també de la missa d'Adam Vaclav Michna. La introduirem amb una Intrada, una preciosa sonata de trompeta, cordes i orgue, escrita l'any 1683 i representativa de la producció instrumental del nostre estimat protagonista del dia d'avui. Vet aquí actors nous i inesperats d'un univers que s'expandeix acceleradament i que sembla no tenir ni límits ni restriccions. La música, per sort, dóna color i substància a un temps en què el soroll és desconsoladament estrident. Amb la seva senzilla carta de presentació i amb una apassionant força intrínseca que desconeixem ens fa prendre la incomprensible vida d'una forma essencialment més feliç perquè, al cap i a la fi, la felicitat és l'únic camí del qual ens convé i ens interessa trobar-ne el final!

A la interpretació el cor i solistes de la DRS Singers, amb la Cappella Musica Antica i la batuta de Christoph Cajöri.

Gaudiu i compartiu!