MONTGOMERY, James (1771-1854) - The Hymn Writers

Obra d'Antoine Auguste Ernest Hébert (1817-1908), pintor francès (1)

- Recordatori de James Montgomery -

En el dia de la celebració del seu 243è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Ernest Hébert (Grenoble, 3 de novembre de 1817 - La Tronche, 5 de novembre de 1908) va ser un pintor francès. La seva formació va anar a càrrec de Benjamin Rolland, David d'Angers i Paul Delaroche. Va entrar a l'Ecole des Beaux-Arts de París on va guanyar el prestigiós Prix de Roma amb només 22 anys i amb la seva obra Le tasse en prison, exposada al Salo de París l'any 1839. Va viatjar a Roma on durant uns anys va pintar diverses obres paisatgístiques. A la tornada a França, va obtenir fama i notorietat amb la seva obra La malaria, exposada al Saló de París el 1850. Tot i la seva cronologia de vida, el seu estil va ser generalment clàssic amb figures d'aspecte melancòlic. El seu art va evolucionar i al final de la seva carrera va explorar el simbolisme. Va ser autor de nombrosos retrats de profunda personalitat. El seu nom forma part de la generació de pintors il·lustres francesos del segle XIX. Va morir a La Tronche el novembre de 1908.

Font: En català: No disponible - En castellano: Antoine Auguste Ernest Hébert (1817-1908) - In english: Antoine Auguste Ernest Hébert (1817-1908) - Altres: Antoine Auguste Ernest Hébert (1817-1908)

---

Parlem de Música...

James Montgomery (Irvine, 4 de novembre de 1771 - Sheffield, 30 d'abril de 1854) va ser un poeta, un escriptor d'himnes i un religiós anglès. Va estudiar a l'escola de Fulnech, un enclavament de la Germandat Morava. El 1792 es va instal·lar a Sheffield, la ciutat on viuria la resta de la seva vida. Allà va ser propietari i editor del diari The Iris. Va passar uns anys a la presó condemnat per imprimir el poema The Bastile, prohibit aleshores. Va participar activament en nombroses campanyes en favor de les llibertats civils i per l'abolició de l'esclavitud. De forma paral·lela, va desenvolupar una carrera literària, especialment en el gènere poètic sent autor de nombrosos poemes dels que destaquen, entre molts altres, els següents: The Wanderer of Switzerland, and Other Poems (Londres, 1806); Poems on the Abolition of the Slave Trade (en col·laboració amb J. Grahame i E. Benger, 1809); The West Indies (1810); The World before the Flood (1813); Greenland 1819); The Songs of Zion, being Imitations of the Psalms (1822); Our Savior's Miracles. Six Original Sketches in Verse (Bristol, 1840); The Poetical Works of J. M., Collected by himself (4 volums, Londres, 1841). Les seves obres es van editar arreu d'Anglaterra i fins i tot als EUA. Va ser autor de més de 400 himnes, molts dels quals segueixen sent populars en les congregacions evangèliques. El 1830 va pronunciar una sèrie de conferències sobre poesia i literatura davant la Royal Institution i el 1846 el Govern anglès li va atorgar una pensió vitalícia de 150 lliures. Tot i l'activisme de joventut, que l'havia dut a la presó, la seva mort es va convertir en un assumpte d'Estat i el seu comiat fou multitudinari. Va morir a Sheffield l'abril de 1854.

Font: En català: No disponible - En castellano: James Montgomery (1771-1854) - In english: James Montgomery (1771-1854) - Altres: James Montgomery (1771-1854)

---

Parlem amb veu pròpia...

La Germandat Moràvia, si fem cas de les estadístiques, és una religió practicada, com a una de les moltes variants del protestantisme, als EUA. Ara bé, els seus orígens es situen al segle XV a l'antiga Bohèmia (actualment Rep. Txeca). Des d'allà es va estendre per Alemanya fins arribar a Anglaterra, la geografia del nostre protagonista d'avui. En el paisatge anglès aquesta religió, que entre altres principis predicava el de l'educació universal, es va estendre amb certa facilitat pels bons valors que defensava però també per la música que alguns dels seus representants van escriure. Precisament, compositors de qui ja n'hem parlat com Issac Watts, CharlesWesley o Fanny Crosby (més de 10000 himnes) van ser autors, juntament amb Montgomery i imagino que amb molts altres, de la quantitat d'himnes protestants existents, fossin moravians, calvinistes, metodistes o d'altres congregacions. Tots ells amb característiques formals comunes, és a dir, obres per a cant coral i orgue. Partitures d'església per ser cantades en comunió i en el context de les celebracions litúrgiques i que presenten una arquitectura bastant lineal i assequible que les converteixen, fins i tot a dia d'avui, en obres populars i recurrents en incomptables esglésies protestants. Sembla ser que un dia a Montgomery li van preguntar "... quins serien els poemes que sobreviurien a la seva mort ..." pel que ell va respondre "... cap ni un, excepte potser algun dels meus himnes ...". El temps l'hi ha donat la raó, la seva poesia en prou feines es coneix en canvi els seus himnes estan en boca de milers de fidels arreu del món!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: The Coventry Singers
AMAZON: The Hymn Writers: James Montgomery

IMSLP: James Montgomery (1771-1854)

CPDL: James Montgomery (1771-1854)

SPOTIFY: The Coventry Singers – The Hymn Writers: James Montgomery

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPIANI, Lucio (1822-1914) - Musica da camera

Obra de Peder Balke (1804-1887), pintor noruec (1)

- Recordatori de Lucio Campiani -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Peder Balke (Helgøya, 4 de novembre de 1804 - Oslo, 5 de febrer de 1887) va ser un pintor noruec. Es va fer conegut per la forma amb què va interpretar la naturalesa noruega amb una atmosfera dramàtica i profundament romàntica. Va néixer a l'illa d'Helgøya on els seus habitants van ajudar a pagar les despeses dels seus estudis artístics. Com a contrapartida, Balke va pintar diverses obres que va regalar en agraïment. El 1827 Balke va estudiar amb Heinrich Grosch i dos anys més tard va estudiar amb el danès Jens Funch. Entre els anys 1829 i 1833 va ser alumne de Carl Johan Fahlcrantz a l'Acadèmia d'Art d'Estocolm. Anys més tard va estudiar amb el famós pintor noruec Johan Christian Dahl. Els seus viatges arreu de la freda geografia noruega van marcar la seva obra pictòrica. Va acumular una gran fortuna quan el 1846 va vendre una trentena de les seves obres a Lluís Felip de França. Les seves obres van gaudir d'un gran èxit per la seva traçada singular, per la paleta cromàtica i per l'estil proper a Turner. Va ser un activista social tota la seva vida amb especial repercussió a Oslo, on fins i tot un barri va dur el seu nom. Va morir en aquesta ciutat el febrer de 1887.

Font: En català: No disponible - En castellano: Peder Balke (1804-1887) - In english: Peder Balke (1804-1887) - Altres: Peder Balke (1804-1887)

---

Parlem de Música...

Lucio Campiani (Mantova, 16 de setembre de 1822 - Mantova, 4 de novembre de 1914) va ser un compositor italià. Fill d'artistes, el seu pare era oboista i la seva mare pianista, va aprendre música amb ells des de ben petit. Va estudiar piano i viola i amb 18 anys es va traslladar a Bolonya on va estudiar al Conservatori amb G. Rossini, que el va ajudar a promocionar-se musicalment. El 1856 va rebre la invitació d'Amilcare Ponchielli, en un acte de reconeixement del seu talent, per visitar Bèrgam. El 1864 va obtenir la càtedra de professor de l'Escola de Música de Mantova la ciutat on es va convertir en mestre de capella de la seva Catedral. Va treballar com a organista i va compondre nombrosa obra de cambra i religiosa. El 1905 es va jubilar i va morir el novembre de 1914 a Mantova.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Lucio Campiani (1822-1914)

---

Parlem amb veu pròpia...

Poca serà la informació addicional que podré aportar en relació a un autor que essencialment no es va moure d'Itàlia i que va gaudir de la comoditat d'un càrrec com el de mestre de capella d'una ciutat intermèdia, és a dir, sense necessitat de fer musicalment gaire soroll més enllà de satisfer les necessitats artístiques locals. Aquest escenari va ser aproximadament el de Lucio Campiani, un italià de qui les referències són poques i una de les quals, que amb certesa commemorem, és la del seu aniversari de decés. En qualsevol cas, Campiani va ser un autor que va escriure nombrosa música religiosa a diferents veus i formacions instrumentals i un nombre indeterminat de música de cambra i de piano. D'aquesta n'existeix una edició monogràfica que explora diverses partitures per a piano sol, per a piano a quatre mans, per a quartet de corda i per a quartet de violí, flauta, clarinet i piano. El dibuix és proper al del seu mestre Rossini la traçada del qual s'evidencia en la música de Campiani. No obstant, altres formes musicals hi són presents, com així ho testimonia el preciós vals La ferrovia mantova per a piano a quatre mans. El Terzo quartetto in Re maggiore per a instruments de corda segueix la pauta dels famosos quartets de Donizetti, un dels referents instrumentals de corda a la Itàlia del XIX. La interpretació en general és bona i més que suficient per dimensionar la desconeguda història de Lucio Campiani, un compositor a qui gustosament donem la benvinguda!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Luca Bertazzi (violin), Paolo Ghidoni (violin), Andrea Maini (viola), Francesco Ferrarini (cello); Camillo e Umberto Bertetti (piano)
AMAZON: Lucio campiani: Musica da camera

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Paolo Ghidoni – Lucio campiani: Musica da camera

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Piano Sextet in D (1824)

Obra de Felix Mendelssohn (1809-1847), pintor i compositor alemany (1)

- Recordatori de Felix Mendelssohn -

En el dia de la commemoració del seu 167è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

... Les primeres lliçons de piano les va rebre Félix de la seva mare i al poc temps va donar mostres de gran talent musical. Quan va complir els 11 anys, el seu pare Abraham va acabar de convèncer-se de les extraordinàries disposicions del seu fill per la música i, contra tot pronòstic, provenint d'un personatge lligat als negocis, va anotar en una carta familiar la següent frase: "la música serà per a ell potser un ofici ". I perquè la formació artística del fill fos completa, Abraham va fer que Fèlix prengués classes a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. Durant tota la seva vida, Fèlix va a pintar extraordinàriament bé, mostrant en les seves aquarel·les una prodigiosa tècnica ...

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) - En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) - In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 

---

Parlem de Música...

Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 - Leipzig, 4 de novembre de 1847) va ser un compositor alemany, pianista i director d'orquestra del primer període romàntic. Va néixer a Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Berlín. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano. En una trobada amb Goethe, el famós escriptor va quedar impressionat de la forma en què Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estava trist, li agradaria que Mendelssohn acudís a visitar-lo amb la seva música. Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfonies per a orquestra de corda, i als 17 la seva obertura "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra més coneguda de la seva adolescència. Un any més tard es va representar per primera vegada una òpera seva, encara que ja n'havia compost d'altres amb anterioritat. El 1830 va escriure l'obertura Les Hèbrides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La música està inspirada en temes escocesos, país que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa música va influir en la seva tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842.

Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a Itàlia, on es va inspirar per a la seva quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seves obres més conegudes. En total va escriure cinc simfonies. Mendelssohn va compondre també dos concerts per a piano que gaudeixen d'una gran acceptació, i un concert per a violí que és una de les obres mestres de la música romàntica. També va escriure música de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests últims s'aprecia una gran influència de Bach, la música del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un públic encara poc coneixedor de la música barroca. El 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra és la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va influir especialment sobre altres compositors coetanis o d'èpoques posteriors, la seva música va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El catàleg de les seves composicions comprèn 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes. En els últims anys de la seva vida, Mendelssohn va patir una salut precària. Sembla que, a més, la mort de la seva germana Fanny, el maig de 1847, el va fer caure en una profunda depressió. Pocs mesos després de la seva germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.

OBRA:

List of compositions by Felix Mendelssohn

Font: En català: Felix Mendelssohn (1809-1847) - En castellano: Felix Mendelssohn (1809-1847) - In english: Felix Mendelssohn (1809-1847) - Altres: Felix Mendelssohn (1809-1847) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Dins de l'univers hi podem observar tota mena d'astres interessants com per exemple galàxies espirals, el·líptiques, irregulars, nanes i fins i tot en fusió en un ball còsmic de bellesa indescriptible. Tanmateix, dins del vast univers també hi podem trobar singularitats que si bé no són úniques ja que les lleis físiques són universals, si que presenten característiques poc comunes. En música, reduint l'escala al nostre món, també hi trobem singularitats que si bé parteixen de les lleis universals inviolables si que han evolucionat fins a diferenciar-se del seu entorn i dels éssers que hi habiten. Mendelssohn va ser una singularitat i la seva obra, tot i no ser excessivament extensa, si que va dibuixar un nou escenari imprescindible per entendre l'evolució i l'essència del romanticisme. Obres com el Sextet en Re major opus 110 per a piano i cordes, de 1824, o el Concert Piece en Fa menor opus 113 per a clarinet, corno di bassetto i orquestra, ens ajudaran a conèixer una mica més a un autor tant mediàtic com necessari per entendre la història de la música. Mendelssohn va ser un artista íntegre, de vasta cultura i d'una curiositat insaciable. Musicalment, va transmetre les seves emocions amb una elegància indiscutible i el seu repertori bull d'obres mestres. Les simfonies, l'obra de piano, les cançons, les òperes, la música religiosa... el bon gust i la passió amb què escriu cada nota es percep immediatament fet que ajuda a situar-lo en el cim del seu temps. Amb aquestes paraules, a banda d'emfatitzar el profund amor que sento per l'alemany, m'agradaria remarcar per damunt de la necessària acadèmia, el poder de les emocions com una font indispensable per convertir-se en un geni. Mozart, Bach, Schubert són exemples de temperaments imprevisibles i d'emocions fluint a alta intensitat i alhora de genis incomparables. Mendelssohn, que va patir la dolorosa mort de la seva estimada germana (el detall de regalar-hi un concert de piano a quatre mans pel seu aniversari és tant commovedor que m'emociona imaginar-me Fanny i Felix al piano celebrant-ho), va demostrar una sensibilitat musical incomparable. Per cert, el Sextet d'avui el va compondre Mendelssohn amb 15 anys...!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: I Solisti Filarmonici Italiani
INTÈRPRETS: Dame Thea King (clarinet); London Symphony Orchestra; Alun Francis (conductor)

RECICLASSICAT: MENDELSSOHN, Felix (1809-1847)
ALLMUSIC: Mendelssohn: Piano Sextet - String Octet 
HYPERION: The Clarinet in Concert, Vol. 1

IMSLP: Felix Mendelssohn (1809-1847)

CPDL: Felix Mendelssohn (1809-1847)

SPOTIFY: Solisti Filarmonici Italiani, I – Mendelssohn: Piano Sextet - String Octet 

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHEIDT, Samuel (1587-1654) - Cantiones sacrae

Obra d'Hans Memling (1440-1494), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Samuel Scheidt -

En el dia de la celebració del seu 427è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Hans Memling (Seligenstadt, c.1430 - Bruges, 11 d'agost de 1494) va ser un pintor flamenc, l'art del qual va il·lustrar Bruges (Bèlgica) en el període del seu declivi polític i comercial. Va ser un pintor gòtic del segle XV, pertanyent al grup que va treballar en l'últim terç del segle XV i principis del XVI. D'origen possiblement alemany, es creu que es va formar en algun taller de la zona del Rin o de Colònia. Està documentada la seva presència a Brussel·les el 1465 i a Bruges el 1466. El 1467 va ingressar a la corporació de pintors de Bruges. Va ser deixeble de Roger van der Weyden; també el va influir Dirk Bouts. Va ser un pintor molt popular, fet que l'hi va reportar una enorme fortuna. Li van arribar encàrrecs d'altres països, com Anglaterra o Espanya. De fet, va ser un dels pintors predilectes d'Isabel I de Castella. Juntament amb Gerard David, va pertànyer al grup de pintors que millor representen la tradició flamenca fidel a les formes anteriors. El seu estil és suau i delicat, amb figures belles i magníficament cromàtiques. Aporta una concepció germànica, sensual, de la bellesa humana i dels fons paisatgístics, sempre ben presents, dels seus quadres. Solia pintar Verges amb el Nen, envoltades d'àngels músics. Normalment, es tracta de díptics en què la Verge està en una taula i, en l'altra, els donants. Tanmateix, amb el transcurs dels segles, les taules han acabat separades en molts casos. La seva obra és realment extensa amb una Llista de quadres d'Hans Memling impressionant. Va morir a Bruges l'agost de 1494.

Font: En català: Hans Memling (1440-1494) - En castellano: Hans Memling (1440-1494) - In english: Hans Memling (1440-1494) - Altres: Hans Memling (1440-1494) 

---

Parlem de Música...

Samuel Scheidt (Halle, 3 de novembre de 1587 - Halle, 24 de març de 1654) va ser un organista i compositor alemany i un dels membres més importants de la primera generació de compositors barrocs germànics. Va ser organista de la Moritzkirche de l'Halle entre els anys 1603 i 1609, any en què va passar a ser organista de la cort de Christian Wilhelm de Brandenburg. El 1619 va ser designat mestre de capella de la Cort d'Halle, on va dedicar al seu protector els motets a doble cor de Cantiones sacrae (1620). Un any després, inspirant-se en les últimes composicions de Praetorius, va compondre Concertus sacri I. A partir d'aleshores també va publicar obres per a conjunt instrumental, de les quals només se n'han conservat la primera de les quatre part de Ludi musici, dedicades als membres de la capella de la Cort de Halle. Va ser molt reconegut a partir de Tabulatura nova (1624), en la qual per individualitzar les veus va triar la tabulatura del teclat italià, llavors poc coneguda a Alemanya. Després de la desaparició de la cort a causa de la guerra (1605), es va crear expressament per Scheidt el lloc de director musices de l'església principal de l'Halle, que va ocupar fins el 1630. La resta de la seva vida la va viure de la venda de les quatre parts dels seus Geistliche Konzerte (de 1631-1640). El restabliment de la cort de l'Halle el 1642, Scheidt va entrar al servei d'August de Saxònia, a qui va dedicar la LXX Symphonien auff concerten manin. El 1650 es va publicar Görlizer Tabulaturbuch, composta per cent harmonitzacions corals per a instruments de teclat. Va ser autor de centenars de partitures i va establir les bases de la música d'orgue a Alemanya. En aquest sentit, la seva obra va ser molt important i d'ús sistemàtic fins a la irrupció de Johann Sebastian Bach. Va morir a l'Halle el març de 1654.

OBRA:

Més de 500 partitures.
Veure arxiu de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Samuel Scheidt (1587-1654) - En castellano: Samuel Scheidt (1587-1654) - In english: Samuel Scheidt (1587-1654) - Altres: Samuel Scheidt (1587-1654)

---

Parlem amb veu pròpia...

A vegades els indicadors ens situen ràpidament en context i ens permeten fer-nos una ràpida idea i aproximació al nostre objecte d'estudi. I en aquest cas, si parlem d'Alemanya i Schütz ja podrem situar en l'espai i el temps al nostre extraordinari protagonista d'avui. Novament Alemanya i ja són uns quants anys reafirmant la idea en base a l'observació empírica, que aquella geografia va ser la més revolucionària musicalment parlant. La quantitat de referències en aquest espai ja són, fins i tot per mi mateix, incomptables i no gosaria afirmar quin serà el dia que en deixarem de parlar si és que això és possible. Samuel Scheidt potser, d'entrada, no us dirà gran cosa, tanmateix, estem parlant d'un dels compositors a tenir en compte no només si fem cas a la matemàtica pura de la seva descomunal producció, sinó per la importància que va representar per l'escola d'orgue alemanya enllaçant-la directament amb l'omnipresent Bach. Però bé, en aquest espai i fidels a la tradició dominical, en parlarem en relació amb l'altre monumental corpus del seu repertori, el de la música sagrada. Luterà, com tants altres i seguint la lògica religiosa d'Alemanya, a Scheidt l'hem de situar de ple i en germanor amb el seu col·lega i coetani Heinrich Schütz. I no només per la proximitat espacial entre ambdós sinó per la genial combinació de la tradició polifònica germànica amb els nous estils italians, amb especial èmfasi en la forma madrigal. Les Cantiones sacrae, que avui recuperarem, representen una de les culminacions musicals del renaixement i de retruc marquen un dels camins sòlidament més destacats del barroc. Recordem que Scheidt va publicar fins a 7 col·leccions (conegudes) de música vocal entre els anys 1620-1640 en què s'hi representen tres gèneres diferenciats; el motet, el gran concert policoral amb instrumentació i el petit concert de fins a 4 veus amb baix continuo. En llengua alemanya o llatina, per a diferents veus, instrumentació, arquitectura i condició, les obres que es presenten comparteixen una característica comuna, la naturalitat de la seva bellesa. La seva música desprèn una harmonia quasi màgica que impregna la totalitat de la seva obra d'una forma supèrbia convertint automàticament a Scheidt en tota una referència obligada i a qui, inevitablement, haurem de seguir de ben a prop!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Vox Luminis; Lionel Meunier
AMAZON: Scheidt: Sacrae Cantiones
IMSLP: Samuel Scheidt (1587-1654)

CPDL: Samuel Scheidt (1587-1654)

SPOTIFY: Vox Luminis – Scheidt: Sacrae Cantiones

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MALDERE, Pierre van (1729-1768) - Symphonies

Obra de Jacques Wilbault (1729-1816), pintor francès (1)

- Recordatori de Pierre Van Maldere -

En el dia de la commemoració del seu 246è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jacques Wilbault (Château-Porcien, 28 de març de 1729 - Château-Porcien, 18 de juny de 1816) va ser un pintor francès. Va estudiar amb el seu oncle, el pintor Nicolás Wilbault. El 1750 es va traslladar a París on va estudiar a l'Académie royale de peinture et de sculpture i on va treballar al taller de Jean Restout, un amic del seu oncle. El 1752 va retornar a la regió on va néixer per a quedar-s'hi la resta de la seva vida. El 1765 es va casar amb Marie-Nicole Coutier. Artísticament es va especialitzar en pintura religiosa i en retrat. Va treballar per esglésies i col·leccionistes locals. Moltes de les seves obres van desaparèixer durant la Revolució Francesa. Va morir oblidat el juny de 1816.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Jacques Wilbault (1729-1816)

---

Parlem de Música...

Pierre van Maldere (Brussel·les, 16 d'octubre de 1729 - Brussel·les, 1 de novembre de 1768) va ser un violinista i compositor flamenc. Es va formar inicialment amb Jean-Joseph Fiocco i Henri-Jacques de Croes, El 1746 va assolir el lloc de primer violí quan De Croes va succeir a Fiocco com a director musical de la Capella Musical de la Cort de Brussel·les. La seva excel·lència amb el violí el va convertir en un dels músics preferits del príncep Carles Alexandre de Lorena alhora que el va ajudar a consolidar i fomentar la seva carrera. Els anys 1751-53 va viatjar a Dublín on va dirigir la Philarmonick Concerts i on també va publicar algunes de les primeres composicions. El 1754 va viatjar a França on la seva virtuosa interpretació va encantar al príncep Carles Alexandre de Lorena que el va acollir a la seva cort durant la resta de la seva vida. Allà, nomenat director de concerts, va compondre nombroses òperes i música instrumental. El fet que Carles fos germà polític de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria va ajudar a Maldere a fer-se famós en aquell país. El 1756 es va estrenar la seva òpera còmica Le déguisement pastoral a Viena. Allà va viure-hi fins el 1758, any que va estrenar la seva òpera Les amours champêtres. Aquell mateix any va tornar amb el príncep Carles als Països Baixos i des d'allà van fer viatges a França, Alemanya i Àustria. Es va fer especialment conegut per les nombroses simfonies que va compondre. Va morir a Brussel·les el novembre de 1768.

OBRA:

Vocal secular:

Le déguisement pastoral (oc), Vienna, Schönbrunn, 12 July 1756, A-Wn
Les amours champêtres (oc), Vienna, Schönbrunn, 5 Nov 1758, lost
La bagarre (opéra bouffon, 1, J.F. Guichard and A.A.H. Poinsinet), Paris, Italien, 10 Feb 1763 (Paris, 1763), lost
Le médecin de l'amour (oc, 1, L. Anseaume), 1766 (Brussels, 1766), lost
Le soldat par amour (opéra bouffon, 2, F. Bastide), Brussels, Grand, 4 Nov 1766, collab. I. Vitzthumb, lost
Revisions of works by J.-B. Chrétien, Desbrosses

Instrumental amb orquestra:

6 sinfonie a più strumenti, ded. Duke of Antin (Paris and Lyons, ?1760–62);
Sinfonia a più stromenti, in Sinfonie composte da varii autori (Paris, ?1760–62);
Simphonie périodique a più stromenti (Paris and Lyons, 1764), also pubd as A Periodical Overture in Eight Parts (London, c1775), and arr. as An Overture, hpd/org/pf (London, n.d.);
6 sinfonie a più strumenti, op.4 (Paris and Lyons, 1764), also pubd as [6] Select Overture[s] in 8 Parts (London, 1764–5), and 6 Favourite Overtures in 8 Parts (London, 1765);
6 sinfonie a più strumenti, op.5 (Paris, 1768), also pubd as A Second Set of Six Favourite Overtures (London, n.d.);
A Select Overture in 8 Parts (London, c1775);
10 syms., I-Mc;
4 syms., MOe;
4 syms., D-Bsb: 6 syms., Dlb;
Other ovs., concs., syms.

Instrumental de cambra:

6 Sonatas, 2 vn, bc (London, 1758), also pubd as 6 sonate a tre (Paris, 1765);
3 trio, hpd, vn, vc, op.7 (Brussels, n.d.) [pubd version incorrectly attrib. G. van Maldere];
2 sonatas, vn, b, B-Bc;
6 sonatas, vn, b, A-Wgm;
6 trios, Wgm;
6 sonatas, 2 vn, b, I-Mc;
8 trios, 2 vn, b, Mc

Font: En català: Pierre van Maldere (1729-1768) - En castellano: Pierre van Maldere (1729-1768) - In english: Pierre van Maldere (1729-1768) - Altres: Pierre van Maldere (1729-1768)

---

Parlem amb veu pròpia...

Pierre van Maldere va viure condicionat des del dia que el príncep Carles Alexandre de Lorena es va fixar amb ell ja que, a partir d'aleshores, Maldere voluntàriament, o a contracor, va haver de compartir la resta de la seva vida amb el seu protector flamenc. En qualsevol cas i molt probablement, la majoria del seu repertori el va escriure en honor i glòria del seu mecenes. I les seves simfonies, per nombre però també per creativitat, són possiblement les composicions més interessants del gran desconegut Maldere. Així ho van ratificar anys més tard autors com Hiller o J.A. Sulzer i així ho comprovarem nosaltres mateixos 246 anys després de la mort d'un dels pocs exemples, juntament amb De Croes (de qui ja n'havíem parlat aquí), del classicisme flamenc. El fet remarcable en el seu cas va ser la conjunció i equilibri de formes musicals tant dispars com; les sonates de Corelli, el virtuosisme italià i l'estil francès. De la combinació d'aquestes en naixerà l'extensa obra simfònica de Maldere de la que avui n'escoltarem dos exemples diferenciats. D'entrada, la preciosa Symphonie XIII en La major en una partitura simfònica concertant en què la mandolina n'és la protagonista. L'acompanyarà la més extensa i ben desenvolupada Simfonia en Sol menor No.1 opus 4. A mig camí de la simfonia pre-clàssica i de l'Escola de Mannheim o fins i tot de les posteriors simfonies de Mozart i Haydn, les simfonies de Maldere presenten un discurs més simple, de melodies populars, algunes en forma de fanfàrries o danses, i en què cada instrument té el seu paper ben delimitat. Classicisme esplendorós d'un flamenc poc afortunat discogràficament parlant tot i la bellesa i la fulgurant llum de la seves simfonies!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Academy of Ancient Music; Filip Bral (Conductor)
INTÈRPRETS: Artemandoline Baroque Ensemble
AMAZON: Maldere: 4 Symphonies
AMAZON: L'Arte del Mandolino Barroco

IMSLP: Pierre van Maldere (1729-1768)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Artemandoline Baroque Ensemble – L'Arte del Mandolino Barroco

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!