Paisatge amb Elies i un Àngel, obra de Gaspard Dughet, pintor italià del XVII
Georg Philipp Telemann (1681-1767) compositor, organista, flautista, violinista alemany nascut a Magdeburg. Repassant acuradament el llistat d'artistes que han fet acte de presència en aquest espai m'he adonat, inesperadament, que de Telemann, l'immens i monumental autor alemany, tot just n'havia parlat una vegada en relació amb la seva cantata TWV 1:1451 i des d'aleshores ha plogut, poquet, però pluja al cap i a la fi. Esmenar aquest gravíssim error és un imperatiu legal, per tant, al tema. El gran Telemann, l'autor considerat el més gran dels grans mestres alemanys del seu temps a un o dos esglaons per sobre del mateix Johann Sebastian, el de cognom Bach. Parlar de Telemann és fer-ho d'un personatge quasi únic dins de la descomunal història de la música. Autodidacta en l'aprenentatge musical va ser capaç, per sí mateix, d'autoeducar-se en la interpretació de diversos instruments. Ho podem dir en quatre paraules però aprendre a tocar, com déu, l'atzar o la vida manen, l'orgue, el violí, la flauta, l'oboè, la viola de gamba, el trombó, entre altres és, si més no, una feina realment a l'abast d'alguns privilegiats de característiques especials i Telemann ho va ser. Si hi afegim el seu més que afectuós i alegre caràcter, la solvència i rapidesa en l'evolució del seu llenguatge musical i la sort induïda o no d'una longevitat impròpia de l'època, ens trobarem amb l'autor més prolífic de la història, amb més de 3000 obres firmades per les seves mans d'or. Per tant, avui recuperarem tres obres de l'enorme producció de Telemann la qual, per ella mateixa, és un autèntic viatge per la història musical tot passant per l'essència barroca, les primeres pinzellades clàssiques fins a topar amb el classicisme més pur. Telemann és un museu en sí mateix, una Enciclopèdia de la música que a Europa tenen la sort de conèixer fantàsticament bé i que al nostre petit país, el del govern dels millors, en prou feines és valorat més enllà dels ambients acadèmics o "melomaniacs". Per tant, un repte d'aquest espai, si la llei justa o injusta ens ho permet, serà promoure activament la recuperació d'aquest artista del qual, intentaré, parlar-ne de forma més fluida. Avui, com deia, tres obres, tres conjunts diferenciats. Una cantata sacra per a dos veus, violins, viola i baix continuo amb número de catàleg 1536. L'acompanyarà un breu però emotiu quartet per a flauta, violí, viola i baix continuo en Sol menor número de catàleg 43. Finalment, l'obertura-suite orquestral en Re major "Perpetuum Mobile" número de catàleg 55. Totes elles de registres diferents, emotives, de caràcter barroc i que ens donaran a conèixer a un Telemann que espero que, com a mínim, ens ajudi a consolidar una mica més la presència d'aquest artista universal.
A la interpretació el cor, solistes i orquestra de cambra de la Balthasar-Neumann Ensemble sota la batuta de Han Tol.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
RECICLASSICAT: TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
