divendres, 20 d’abril del 2012

TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767) - Cantata "Weiche Lust und Frohlichkeit"

Paisatge amb Elies i un Àngel, obra de Gaspard Dughet, pintor italià del XVII




Georg Philipp Telemann (1681-1767) compositor, organista, flautista, violinista alemany nascut a Magdeburg. Repassant acuradament el llistat d'artistes que han fet acte de presència en aquest espai m'he adonat, inesperadament, que de Telemann, l'immens i monumental autor alemany, tot just n'havia parlat una vegada en relació amb la seva cantata TWV 1:1451 i des d'aleshores ha plogut, poquet, però pluja al cap i a la fi. Esmenar aquest gravíssim error és un imperatiu legal, per tant, al tema. El gran Telemann, l'autor considerat el més gran dels grans mestres alemanys del seu temps a un o dos esglaons per sobre del mateix Johann Sebastian, el de cognom Bach. Parlar de Telemann és fer-ho d'un personatge quasi únic dins de la descomunal història de la música. Autodidacta en l'aprenentatge musical va ser capaç, per sí mateix, d'autoeducar-se en la interpretació de diversos instruments. Ho podem dir en quatre paraules però aprendre a tocar, com déu, l'atzar o la vida manen, l'orgue, el violí, la flauta, l'oboè, la viola de gamba, el trombó, entre altres és, si més no, una feina realment a l'abast d'alguns privilegiats de característiques especials i Telemann ho va ser. Si hi afegim el seu més que afectuós i alegre caràcter, la solvència i rapidesa en l'evolució del seu llenguatge musical i la sort induïda o no d'una longevitat impròpia de l'època, ens trobarem amb l'autor més prolífic de la història, amb més de 3000 obres firmades per les seves mans d'or. Per tant, avui recuperarem tres obres de l'enorme producció de Telemann la qual, per ella mateixa, és un autèntic viatge per la història musical tot passant per l'essència barroca, les primeres pinzellades clàssiques fins a topar amb el classicisme més pur. Telemann és un museu en sí mateix, una Enciclopèdia de la música que a Europa tenen la sort de conèixer fantàsticament bé i que al nostre petit país, el del govern dels millors, en prou feines és valorat més enllà dels ambients acadèmics o "melomaniacs". Per tant, un repte d'aquest espai, si la llei justa o injusta ens ho permet, serà promoure activament la recuperació d'aquest artista del qual, intentaré, parlar-ne de forma més fluida. Avui, com deia, tres obres, tres conjunts diferenciats. Una cantata sacra per a dos veus, violins, viola i baix continuo amb número de catàleg 1536. L'acompanyarà un breu però emotiu quartet per a flauta, violí, viola i baix continuo en Sol menor número de catàleg 43. Finalment, l'obertura-suite orquestral en Re major "Perpetuum Mobile" número de catàleg 55. Totes elles de registres diferents, emotives, de caràcter barroc i que ens donaran a conèixer a un Telemann que espero que, com a mínim, ens ajudi a consolidar una mica més la presència d'aquest artista universal.

A la interpretació el cor, solistes i orquestra de cambra de la Balthasar-Neumann Ensemble sota la batuta de Han Tol. 

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 18 d’abril del 2012

ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Dixit Dominus

Monica i Sant Agustí, obra d'Ary Scheffer, pintor holandès contemporani de G. Rossini





Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor nascut a Pesaro. Parlar de Rossini és fer-ho, normalment, amb un somriure còmplice fruit de la seva més que simpàtica i alegre música. El seu caràcter, el seu bon humor i la seva hilarant cosmovisió de la vida el va fer partícip d'una nova idea musical totalment allunyada de les normes tradicionals i formals, convertint la seva existència en una paròdia constant on la seva única raó de viure seria la bona vida. Tal va ser l'extrem en aquest sentit, que tant bon punt va tenir la vida resolta va decidir, l'any 1829, després d'escriure la monumental, extensa i emotiva òpera Guillem Tell, deixar de compondre (amb excepcions tot s'ha de dir) tot i que encara viuria bastants anys més. Una llàstima sens dubte, no obstant, és comprensible quan una persona, en qualsevol àmbit, té la vida resolta pot decidir prescindir d'allò que l'ha fet ric i en el seu cas conegut, admirat i respectat. A partir d'aquest moment es dedicaria a la cuina, una altra passió de Rossini menys coneguda però potser més agradable, si més no pel paladar, per aquest autèntic vividor italià. Si bé l'obra de Rossini és mundialment coneguda, popular i gaudeix d'una projecció permanent en qualsevol teatre, auditori o sala de concerts, el cert és que Rossini, tot i el seu humor sarcàstic i burlesc, era una persona molt religiosa, tant, que va escriure i va dedicar moltes obres a la Santa Església amb la idea de ser perdonat pels seus múltiples pecats. Avui recuperarem quatre petites obres santes dedicades al culte religiós catòlic que representen obres menors de Rossini però que ens donaran a conèixer una forma molt original i molt "rossiniana" d'afrontar la composició de motets sacres. Òpera en estat pur de formes tant familiars que ens causaran tal estat de confusió mental que probablement no identificaríem com a obres sacres si no ho diguéssim. Doncs això, un Dixit Dominus, un Tu es Sacerdos, un De Torrente i un Tantum Ergo. Si a tot plegat hi posem lletra d'Esperit Sant misericordiós, veu belcantista i música rossiniana, ho barregem, hi afegim una mica d'orenga i mozzarella, el resultat final és una "pizza" musical inesperada que ens deixarà tips i embriagats de joia... què hem de dir, Rossini en estat pur!

Unes obres, així mateix, que ens recordaran aquella que fa uns mesos escoltàvem, la seva clàssica missa di Milano. La d'avui, una interpretació d'Eduardo Brizio amb el Cor Del Teatro Dell' Opera Di Bratislava i la orquestra Della Radio Di Bratislava. 

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 17 d’abril del 2012

ARNE, Thomas Augustine (1710-1778) - Organ, Cembalo & Pianoforte concertos

Francisque Millet - Mountain landscape with lightning (c.1675)
Obra de Francisque Millet, pintor flamenc (1)





Thomas Augustine Arne (1710-1778) compositor anglès nascut a Londres. Visitem el Regne Unit en companyia d'un contemporani del "Bach londinenc", el jove fill de Bach que va revolucionar el panorama musical anglès posterior a Handel. Arne també revolucionaria, amb el seu encant vocal, els escenaris anglesos però a través del gènere líric amb el qual es va desenvolupar al llarg de la seva carrera tot escrivint més de 90 òperes tot i que, desgraciadament, poques d'elles han perviscut a la contundent meteorització temporal. Arne va néixer en una família de tapissers sense antecedents musicals. El ressò de Bach podria haver estat corresponsable de la prematura passió musical d'Arne la qual era menyspreada per la voluntat familiar que desitjava que el seu fill fos advocat. Per sort, Arne va prescindir de la visió paterna en aquest sentit i es va dedicar a la música cultivant i cuidant la seva veu amb la qual faria carrera com a cantant. Per tant, és més que comprensible que la majoria de l'obra i producció d'Arne anés orientada a l'òpera o tot allò relacionat. Ara bé, dins el cuidat i extens repertori d'Arne també trobarem autèntiques joies concertants com les d'avui. Recuperaré tres concerts que tenen, tots ells, un nexe en comú. Són concerts de teclat, d'estil clarament galant, estil popularitzat fins a l'extrem pel seu col·lega J.C. Bach i que Arne utilitzaria de forma sublim en aquesta sèrie de concerts amb el sobrenom de "Favourites". Sens dubte, unes joies clàssiques en la forma, l'estil i el mètode. Com dèiem, tres concerts. El primer, el seu concert n.1 en Do major per a clavicèmbal. El segon, el seu concert n.2 en Sol major per a orgue. I l'últim, el seu concert n.6 en Si bemoll major per a pianoforte. Marcadament contrastats, són d'una bellesa única, que inevitablement es mereixen el reconeixement immediat de qualsevol aficionat a l'art musical clàssic i que ens serviran de carta de presentació, i de quina manera, d'aquest autor anglès tant conegut i admirat al seu temps però que al nostre roman, encara, a l'ostracisme dimensional desconegut, aquell on hi podem trobar autèntiques meravelles com aquestes i que amb el temps tot just comencem a descobrir-ne, vagament, els seus autèntics tresors!

El segell Hyperion, la gentilesa de Paul Nicholson a l'instrument solista i el conjunt The Parley of Instruments Baroque Orchestra ens ofereixen aquest festival musical ideal per avui, un dimarts qualsevol d'abril, mes que hem tingut, per ara, una meteorologia caòtica que tant bé ens il·lustra la preciosa pintura de Millet (i no el lladre, que quedi clar)!

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Thomas Augustine Arne (12 de març de 1710 - 5 de març de 1778)
HYPERION: Thomas Arne (1710-1778) - Six Favourite Concertos
SPOTIFY: No disponible.

Thomas Arne (1710-1778) - Six Favourite Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 16 d’abril del 2012

LOEWE, Carl (1796-1869) - Symphony in d (1832)

Obra de Jean-Baptiste Olive, pintor francès contemporani de C. Loewe





Carl Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün. Comencem setmana amb una simfonia de Loewe, una de les dues que se sap que va compondre en el seu dia. D'ell n'havia parlat en relació amb el seu concert de piano en La major, una obra que ens feia recordar a Mendelssohn, un dels contemporanis més admirats per Loewe. Conegut amb el nom del "Schubert del Nord" el gènere de Loewe fou, sens dubte, el Lied pel qual va escriure multitud de peces. Loewe es va iniciar en els seus estudis musicals amb el seu pare impulsant-lo a entrar al cor infantil de Löthen i la Halle, on adquiria les primeres dots amb les cordes vocals que, anys més tard, explotaria com a baríton. Es diu que la seva veu era tant exuberant i de tanta bellesa, que es va guanyar el compromís del rei de Westfalia de rebre una pensió que el permetés dedicar-se de ple a la música i sobretot al gènere líric. Solista i cantant, es va permetre el luxe de viatjar arreu interpretant les seves pròpies cançons amb les quals va assolir una enorme popularitat en el seu temps. Al nostre, Loewe ha quedat defenestrat de l'escena musical diluït per l'enorme qualitat i producció en el gènere Lied de Franz Schubert amb el qual mai va competir, ans el contrari, ja que el va respectar profundament. Independentment del gènere líric, Loewe va escriure unes poques obres instrumentals, entre elles dues simfonies de les quals recuperaré la seva primera simfonia en Re menor, una obra estructurada de forma diferent a la norma romàntica de l'època on el primer moviment és un allegro maestoso, el segon un scherzo vivace, el tercer un andante grazioso i el quart un adagio expressivo. Per tant, una obra allunyada de les convencions "normals" de l'estil simfònic romàntic i clàssic fins i tot i que ens ajudarà a conèixer, una mica més, un autor del qual ja n'havia parlat però que, tanmateix, roman a l'espera de veure, més a prop, el retorn de la seva música a una popularitat que en el seu dia, ell i la seva veu, tenien.

Ens la interpreta la Lorraine Philharmonie amb Jacques Houtmann a la conducció.

Gaudiu i compartiu!



SPOTIFY: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 15 d’abril del 2012

CALDARA, Antonio (1670-1736) - Missa Laetare

Francesco Zaganelli da Cotignola - The Holy Family
Obra de Francesco Zaganelli, pintor italià.





Antonio Caldara (1670-1736) compositor italià nascut a Venècia. Viatgem a la Itàlia daurada de l'art i la cultura, la Itàlia en ebullició musical de la mà de Vivaldi, Albinoni, Scarlatti i tantíssims altres. Caldara, és un dels grans, dels més prolífics compositors italians de tota la història amb més de 3000 obres!, sobretot en el gènere líric, ja fos en forma d'òperes (algunes d'elles estrenades a Barcelona amb ell al capdavant), en forma d'oratoris o en formes de cantates, misses i tot allò que gosés desafiar-lo en el pentagrama. Nascut en una família de músics, va començar els seus estudis amb el seu pare violinista. Va tenir l'enorme privilegi que el seu professor, quan només tenia 11 anys, fos ni més ni menys que Giovanni Legrenzi un dels personatges (tot i que el seu cognom ens sigui desconegut) més influents de la història de la música. La seva trajectòria fou seguida de molt a la vora pel gran Bach i per un jove Vivaldi que en aquells anys començava a fer de les seves a Venècia. Caldara, mestre de capella de Màntua, realitzaria diversos viatges per una Europa, i en un temps, on escoltar els noms dels seus contemporanis posaria la pell de gallina d'emoció a qualsevol melòman mínimament il·lustrat. Bach, Handel, Telemann, germans Scarlatti, Vivaldi i tants i tants altres. Només d'imaginar un escenari com aquest no puc deixar de pensar en el privilegi de tota aquella generació que va fer de la música un autèntic art del qual nosaltres, la generació postmoderna, tecnològica i financera, no podem més que agrair sincerament i des de l'autèntica i més profunda admiració. Doncs bé, en honor a Antonio Caldara, nom amagat en segon pla fruit de la descomunal competència musical de l'època, m'agradaria recuperar una de les seves misses, concretament la missa laetare un autèntic descobriment musical que Caldara va escriure l'any 1729, obra de postulats de l'època i on l'estil estètic i formal ens recordarà a les escriptures de Bach, Zelenka o Heinichen. Una joia, un tresor amagat que la interpretació brillant del jove cor de nois de Viena ens ajudaran a gaudir-ne de ple en aquest diumenge d'abril primaveral!

A la interpretació la Capella Caldara amb el Chorus Viennensis i els Vienna Boys' Choir sota la direcció d'Uwe Christian Harrer.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Antonio Caldara (Venècia, c. 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736)
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!