Fotografia feta per Étienne Carjat, fotògraf francès, de G. Rossini l'any 1865
Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor italià i mestre operístic nascut a Pesaro. De Rossini en podríem parlar de moltes maneres, ara bé, en totes elles ens dirien, essencialment, que va ser un personatge alegre i molt peculiar. Conegut amb el sobrenom del "Cigne de Pesaro", no sabem si per l'anècdota que explica que Rossini d'una de les dues vegades que va plorar en la vida va ser degut a què li va caure un cigne per la borda d'un vaixell. Músic amable i de gran humor, va saber viure molt bé al llarg de la seva vida. Reconegut i admirat per les seves òperes bufes, sèries i dramàtiques, Rossini va decidir retirar-se ben aviat no sabem ben bé per què. Potser per a dedicar-se a la gastronomia, passió reconeguda d'aquest vividor italià... Sigui como sigui, ben cert és que Rossini, actualment, és un dels personatges musicals més estimats. De fet, la seva capacitat de transmetre el seu humor i alegria a les seves obres, fossin òperes, simfonies, quartets de cambra o música religiosa, no té límits. Potser per aquest motiu se'l recorda com un artista peculiar i únic capaç de despertar un somriure a qualsevol ciutadà mundà que escolti una de les seves òperes hilarants i surrealistes. Si bé, avui no parlarem de les seves òperes les quals tenim la sort de conèixer amb detall gràcies a les regulars interpretacions i gravacions que se'n fan arreu.
Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor italià i mestre operístic nascut a Pesaro. De Rossini en podríem parlar de moltes maneres, ara bé, en totes elles ens dirien, essencialment, que va ser un personatge alegre i molt peculiar. Conegut amb el sobrenom del "Cigne de Pesaro", no sabem si per l'anècdota que explica que Rossini d'una de les dues vegades que va plorar en la vida va ser degut a què li va caure un cigne per la borda d'un vaixell. Músic amable i de gran humor, va saber viure molt bé al llarg de la seva vida. Reconegut i admirat per les seves òperes bufes, sèries i dramàtiques, Rossini va decidir retirar-se ben aviat no sabem ben bé per què. Potser per a dedicar-se a la gastronomia, passió reconeguda d'aquest vividor italià... Sigui como sigui, ben cert és que Rossini, actualment, és un dels personatges musicals més estimats. De fet, la seva capacitat de transmetre el seu humor i alegria a les seves obres, fossin òperes, simfonies, quartets de cambra o música religiosa, no té límits. Potser per aquest motiu se'l recorda com un artista peculiar i únic capaç de despertar un somriure a qualsevol ciutadà mundà que escolti una de les seves òperes hilarants i surrealistes. Si bé, avui no parlarem de les seves òperes les quals tenim la sort de conèixer amb detall gràcies a les regulars interpretacions i gravacions que se'n fan arreu.
Sent diumenge toca missa per tradició cultural europea si bé i no, necessariament, per una especial devoció catòlica. Potser una de les poques coses que podem agrair enèrgicament a la religió catòlica és la gran quantitat de música que al llarg de la història s'ha escrit en honor i glòria de Déu i que tots nosaltres, catòlics, ecumènics, apostates o éssers de fe indeterminada tenim la sort incommensurable de poder escoltar. Doncs sí, la tradició musical dominical mana i he recuperat una de les obres sacres d'aquest humorista musical italià, la seva Messa di Milano, i dita de Milano no perquè l'escrivís en honor a aquesta ciutat sinó perquè fou allà on la van trobar de casualitat. És una obra escrita per Rossini aproximadament entorn de l'any 1808, és a dir, quan Rossini tenia, només, 16 anys. D'estil clàssic ens sorprendrà el marcat caràcter operístic de l'obra que ja ens donarà pistes del Rossini que tots coneixem. És una missa de tres moviments, Kyrie, Gloria i Credo. Si bé no és una obra mestra, és un document històric i artístic que ens ajudarà a conèixer un Rossini poc conegut que a la vegada ens confirmarà el que tots coneixem d'ell.
I com va dir un dia Rossini al respecte de la seva famosa Petita Missa Solemne:
La missa ens la interpreta el cor i solistes de la The Academy of Sant Martin in the Fields sota la batuta de Sir. Neville Marriner i té una durada total de 40:19 minuts.
La simfonia ens la interpreta la Haydn Orchestra Bolzano sota la direcció d'Alun Francis i té una durada total de 7:09 minuts.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
I com va dir un dia Rossini al respecte de la seva famosa Petita Missa Solemne:
"Estimat Déu: aquí està, finalitzada, aquesta pobra i petita missa. He escrit música sagrada o música insofrible? Jo he nascut per a l'òpera bufa, tu ho saps bé! Una mica de ciència, una mica de cor... això és tot. Beneeix-me, aleshores, i concedeix-me un lloc al paradís."Queda tot dit de l'humor genial d'un Rossini que va saber, i si més no ho va intentar, viure bé. I com és diumenge de regal una de les seves simfonies tant característiques del "Cigne de Pesaro".
La missa ens la interpreta el cor i solistes de la The Academy of Sant Martin in the Fields sota la batuta de Sir. Neville Marriner i té una durada total de 40:19 minuts.
La simfonia ens la interpreta la Haydn Orchestra Bolzano sota la direcció d'Alun Francis i té una durada total de 7:09 minuts.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
DECCACLASSICS: Rossini: Petite Messe Solenelle/Messa di Milano
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies!
EliminaThank you, Paul! Love it!
ResponElimina