divendres, 21 de setembre del 2012

MENDELSSOHN, Felix (1809-1847) - Ach Gott, von Himmel sieh darein

Carl Wilhelmson - Under massan i St Germain des-Pres
Obra de Carl Wilhelmson (1866-1928), pintor suec.





Felix Mendelssohn (1809-1847) compositor i pianista alemany nascut a Hamburg. Comença a ser habitual el recuperar i el parlar de la figura del geni alemany. De fet, si fem una ullada històrica d'aquest espai observarem, amb gaubança, com ja ha estat protagonista en les més variades ocasions. Concerts, un magnificat o una partitura de piano a quatre mans han estat un tast de la seva considerable i esplendorosa producció. Avui, i tal com queda perfectament il·lustrat en l'expressiva pintura del dia, recuperarem partitures de caràcter sacre de Mendelssohn. A diferència del magnificat, una partitura de joventut del seu autor, les obres d'avui s'emmarquen, de ple, en els seus últims anys de vida tot i que si bé aquesta, i desgraciadament, no fou molt dilatada en el temps. Per tant, d'un compositor que va haver de viure intensament per poder regalar a la humanitat, al món i a l'univers un repertori únic i extraordinari, parlarem de partitures de maduresa tant en l'estil com en les formes. De fet, des de ben petit va demostrar un talent immens i unes virtuts intel·lectuals admirables. Defenestrat pels seus orígens jueus al seu propi país i durant molts anys, ha estat a la nostra època que s'ha començat a dimensionar i a resituar el seu catàleg al lloc il·lustre del qual mai hauria d'haver marxat. En aquest sentit, m'agradaria parlar d'una sèrie de cantates i himnes corals escrits, tots ells, durant la dècada de 1840, exceptuant la obra que els introduirà. D'entrada, el seu Ach Gott, von Himmel sieh darein en La menor, escrit l'any 1832, inspirat en una cantata luterana de 1524, hereu natural de Bach però també de Händel per qui Mendelssohn també va sentir una especial devoció i composta per a cor i baríton amb acompanyament de gran orquestra. Obertura dels quatre himnes opus 96, de l'any 1843 i pensats per a cor, contralt i orquestra. Ens recordaran a Bach però amb la introducció efectiva de les noves convencions romàntiques pel que fa als cors i a la gran orquestració. Finalment, la cantata Singet dem Herrn ein neues Lied en Re major opus 91, escrita l'any 1843, per a cor, solistes i gran orquestra i clarament inspirada en Handel. Preciosa, sense discussió possible. Mendelssohn, acusat de conservador en el seu temps i menystingut per a molts coetanis de professió, va viure, amb independència d'aquestes crítiques, una existència dedicada de ple a les inquietuds artístiques, principalment la música sense abandonar, no obstant, les belles arts o la literatura. Una personalitat única dins del segle més creatiu, artísticament, de la història de la humanitat. Redescobrir a Mendelssohn és, sincerament, un dels més grans plaers a què un malalt de la música pot aspirar!

Les obres interpretades per la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, amb el Kammerchor Stuttgart i la batuta lluent Frieder Bernius.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 20 de setembre del 2012

DE LANGE, Daniel (1841-1918) - Symphony in c (1865)

Pierre Auguste Renoir - Le Repos 1900
El repòs 1900, obra de Pierre Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès





Daniel de Lange (1841-1918) compositor, violoncel·lista i organista holandès nascut a Rotterdam. Viatgem a Holanda, país que no visitàvem des de ja fa unes quantes jornades, per a trobar-hi un d'aquells enigmàtics noms de la música. I ho dic en el sentit més estricte de la paraula ja que De Lange és un actor secundari i prou amagat com per ser un desconegut més enllà del seu propi país d'origen. Els seus inicis els haurem de situar a la pròpia coordenada holandesa, allà on va néixer amb un conegut nostre, el compositor Johannes Verhulst. Més endavant, el seu segon mestre ja seria un personatge més mediàtic i il·lustre del món musical, el compositor belga Adrien-François Servais amb qui estudiaria a Brussel·les. Ben aviat iniciaria una sèrie de viatges, conjuntament amb el seu germà pianista i compositor, per Europa, sobretot pels paisatges orientals de l'Est del continent. Prou madur musicalment, es traslladaria i es consolidaria a París, ciutat on faria amistat amb Edouard Lalo, entre altres, i on tindria com a alumne a Ernst Chausson. Un Chausson que, inevitablement un bon dia n'haurem de parlar. Seria el període a París on De Lange gaudiria de la major inspiració de la seva, val a dir, escassa obra. Un parell de simfonies, obres corals, cançons, alguns concerts i el seu rèquiem més admirat. Per tant, tot i que els seus dies els va acabar convertit en un crític de referència als Països Baixos i allunyat de la producció compositiva, certament val la pena parlar-ne breument, si més no, en relació a la seva única simfonia recuperada, editada i enregistrada. Parlem de la simfonia número 1 en Do menor, escrita l'any 1865 i inspirada, possiblement, en Beethoven tot i ser, aquesta, una percepció exclusivament personal. De quatre moviments, el primer es certament un allegro molto moderato que introdueix suaument el segon moviment on, pròpiament, la pausa s'accentua i s'incrementa en l'andante con moto deixant pas a un tercer  moviment scherzo molt vivace i a un quart moviment allegro molto vivace més enèrgics i que, estèticament, són els passatges que més m'impressionen, sobretot l'últim. Una bona simfonia per acomiadar-nos de l'estiu astronòmic i per donar la benvinguda, demà, al primer divendres de tardor. Un estiu molt càlid, esgotador i preocupantment sec, meteorològicament parlant. Tant de bo la tardor faci honor a la seva estadística i ens regali la preuada aigua beneïda. Potser aquesta inesperada simfonia, d'un bon ciutadà holandès i d'una nació més acostumada a la pluja que a la nostra Catalunya estimada, ajudarà a portar-nos el preuat regal del Déu del tro, el dels llamps i trons, en definitiva, el de la pluja! 

Ens la interpreta la Dutch Radio Symphony Orchestra sota la direcció de Jac van Steen.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 19 de setembre del 2012

TELEMANN, Goerg Philipp (1681-1767) - Magnificat, Meine Seele erhebet den Herrn

Hieronymus Bosch - Christ Mocked 1490-1500
Obra de Hieronymus Bosch, pintor holandès del segle V






Georg Philipp Telemann (1681-1767) compositor, organista, flautista i violinista alemany nascut a Magdeburg. Crec recordar, la última vegada que feia referència a Telemann, que un dels objectius d'aquest espai seria, pel que jo mateix deia, el de fer turisme al seu planeta musical amb certa assiduïtat. La meva memòria encisadorament caòtica ha oblidat aquest apunt que feia en l'anterior referència del gran mestre alemany. Per tant, seguiré insistint, per l'enorme trajectòria i importància històrica, en el fet que conèixer Telemann en profunditat hauria de ser una experiència obligatòria. Autor barroc en origen abraçaria, sigil·losament, el classicisme en la etapa final d'una vida dedicada de ple, i de quina manera en volum i en qualitat, a la música. D'exemples del seu art en podrem trobar en els més variats registres i amb tot tipus d'instruments. El perfil autodidacta i la seva més que notable capacitat intel·lectual el van convertir en el més gran compositor del seu temps a l'Alemanya luterana. I especialment contundent va ser la seva producció vocal. Més de 1000 cantates al seu haver i només en aquest gènere... poca cosa podem dir al respecte. Tanmateix, una de les peculiaritats de la seva descomunal producció és l'absència pròpiament dels paisatges característics de l'ofici catòlic. En certa forma, comprensible entenent el caràcter luterà de l'Alemanya del segle XVIII i per tant és fàcil entendre el per què de l'absència de misses o d'altres obres més pròpies del catolicisme. No obstant avui i contradient el que acabem d'afirmar, recuperarem un dels vespres més característics del catolicisme, el Magnificat alemany en Sol major TWV 918. Una obra on progressivament s'alternen els cors amb les veus solistes i ens delecten amb la màgia característica de Telemann. La introduirem amb una de les obres concertants apassionadament més alegres del seu catàleg instrumental, un concert per a trompa de caça en Re major, breu, de tres moviments i més abraçat a les formes clàssiques que barroques. Podríem, perfectament, dedicar tota una pàgina web, un bloc o un bon llibre a parlar de la figura monumental de Telemann. Sens dubte, més enllà de la potència del seu contemporani Johann Sebastian Bach, Telemann va ser, és i serà un dels més grans referents de tota la història de la música pels segles dels segles. Novament, el segell Carus Verlag en primícia i amb la ferma idea d'anar recuperant, sense pressa però sense pausa, una bona i eloqüent mostra de les virtuts corals del geni alemany. Que així sigui per molts anys i que nosaltres, amb bona salut, ho puguem viure per veure-ho i escoltar-ho per gaudir-ho!

Ens l'interpreta el conjunt Ensemble 94 amb el cor i solistes de la Solistenensemble Stimmkunst i la direcció de Kay Johannsen.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 18 de setembre del 2012

TRICKLIR, Jean Balthasar (1750-1813) - Cello concertos

Jean-Baptiste Leprince - Landlicher Tanz mit Sackpfeifer
Obra de Jean-Baptiste Le Prince (1734-1781), pintor francès.





Jean-Balthasar Tricklir (1750-1813) compositor i violoncel·lista francès nascut a Dijon. Recuperem una figura desconeguda i enigmàtica de la potent escola alemanya de Mannheim. Recordem que durant gran part del segle XVIII la ciutat alemanya va ser un dels principals punts neuràlgics de la música i una autèntica i evident referència per molts deixebles del seu art. Per tant, la ciutat de Mannheim tot i que avui ens costi ubicar-la correctament en un mapa, va gaudir de la seva corresponent edat d'or i especialment daurada va ser la seva música. Doncs bé, l'autor d'avui tot i que ens costarà pronunciar bé el seu cognom, va créixer a França en un ambient de prematura devoció catòlica i sacerdotal que, a mesura que creixia i madurava, va anar perdent en favor de la instrumentació de corda del violí però sobretot del violoncel. L'ascendència germànica de la seva família probablement facilitaria la posterior integració a Mannheim. Bona fama adquiriria amb el temps ja que seria considerat com un dels més grans violoncel·listes de l'Europa del XVIII al mateix nivell que Boccherini o els germans Duport. I la etapa de Mannheim, realment determinant en la seva carrera, no fou la única ja que amb 33 anys entraria a formar part de la cort de Dresden, un dels altres nuclis de poder de la música. Allà romandria fins a la seva mort. Malauradament i en el nostre temps, ha passat al més absolut dels oblits fins i tot més que alguns contemporanis no tant admirats com en el seu dia ho va ser Tricklir. De la seva producció orientada, conseqüentment, al violoncel o derivats, només en trobarem editada una sèrie de quatre concerts de violoncel dels quals avui en recuperaré dues mostres. El concert número 6 en Sol major i el concert número 5 en La major escrits, ambdós, en els primers anys de la seva etapa a Dresden i on s'intueixen evidents característiques del seu passat a Mannheim amb alguns tocs subtils i un virtuosisme innat amb l'instrument solista de corda. Un plaer recuperar un virtuós del violoncel, instrument que probablement tots associem a les precioses sonates que Bach va regalar per a la posteritat però que va viure, més enllà del mestre, una ingent quantitat d'erudits que en menor o major mesura l'hi van atorgar el protagonisme que es mereixia. El d'avui va ser un d'ells i si bé en el complex organigrama de la música podríem trobar actors associats a aquest instrument certament més coneguts és de justícia fer un lloc, momentani i fugaç com tot en aquesta vida, que faci honor a tot el conjunt d'artistes que un dia i en un espai-temps determinat van dedicar la seva existència a la màgia artística de la música!

Ens l'interpreta el conjunt de Moscou, Musica Viva amb Alexander Rudin al violoncel i direcció.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 17 de setembre del 2012

GEMINIANI, Francesco (1687-1762) - Concerto Grossi

David Teniers the Younger - Peasants making Music in an Inn
Camperols fent música a la posada, obra de David Teniers "el jove" (1610-1690), pintor belga.





Francesco Geminiani (1687-1762) compositor i violinista italià nascut Lucca. Fem una visita fugaç al planeta càlid i ple de vida del barroc per a trobar-hi un autor italià de qui avui 17 de setembre, curiosament, se'n commemoren els 250 anys de la seva mort. Coherentment, farem honor a aquest dotat mestre de l'art contrapuntístic i hereu natural en el temps d'Arcangelo Corelli. I si bé l'efemèride d'avui és propicia per parlar del seu art, certament en aquest espai ja havia fet una visita llampec a Geminiani, concretament en relació al seu art amb el clavecí, en unes belles sonates per aquest delicat instrument. Ara bé, en estat natural i en origen, la font d'inspiració de Geminiani serien, en la forma barroca, els concerts i específicament els concerto grosso a través dels quals faria carrera al llarg de la seva vida. Com molts dels seus contemporanis, el seu art seria àmpliament apreciat més enllà de les seves fronteres fins el punt de ser adoptat, musicalment, per Londres l'any 1714. Allà, on es gaudia del refinament pel contrapunt tant característic del barroc, va poder elaborar amb calma moltes de les seves obres internacionalment conegudes i sobretot apreciades. L'especial estima que la societat anglesa va sentir per l'italià va comprometre, i fins i tot alentir en el temps, la introducció a Anglaterra d'un nou esquema musical que tot just començava a emergir, el classicisme. El seu art amb el violí, la docència i principalment la teoria que hi va dedicar així com la gran quantitat d'obres escrites per a aquest instrument van permetre a tota una generació posterior d'estudiants anys i anys d'aprenentatge amb el violí. Avui celebrarem, a mode de recordatori, aquesta commemoració dels 250 anys de la seva mort. I ho farem recuperant dos breus i metòdicament impecables concerto grosso. L'opus 3 número 1 en Fa major i l'opus 3 número 10 en La menor. Reconec certa ignorància musical en relació a Geminiani. De fet, en el seu repertori exclusivament instrumental bàsicament hi trobarem sonates per a diversos instruments i les sèries de concerto grosso. Si bé no dubto que farà les delícies de les ànimes enamorades del barroc més refinat, no sento una especial devoció per aquest artista (exceptuant les precioses sonates de clavicèmbal). Tanmateix, reconec que en el seu art va ser un erudit mestre i en el seu gènere i estil fou un digne representant de l'escola italiana en terres angleses. En qualsevol cas i en coherència amb els principis d'aquest espai, és i serà de justícia recuperar un actor, dels milers, que forma part de l'enorme univers de la música. I avui, és un bon dia per fer-ho!

Els dos petits concerts interpretats pel conjunt Le Risonanze sota la direcció de Carlo Chiarappa.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!