El repòs 1900, obra de Pierre Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès
Daniel de Lange (1841-1918) compositor, violoncel·lista i organista holandès nascut a Rotterdam. Viatgem a Holanda, país que no visitàvem des de ja fa unes quantes jornades, per a trobar-hi un d'aquells enigmàtics noms de la música. I ho dic en el sentit més estricte de la paraula ja que De Lange és un actor secundari i prou amagat com per ser un desconegut més enllà del seu propi país d'origen. Els seus inicis els haurem de situar a la pròpia coordenada holandesa, allà on va néixer amb un conegut nostre, el compositor Johannes Verhulst. Més endavant, el seu segon mestre ja seria un personatge més mediàtic i il·lustre del món musical, el compositor belga Adrien-François Servais amb qui estudiaria a Brussel·les. Ben aviat iniciaria una sèrie de viatges, conjuntament amb el seu germà pianista i compositor, per Europa, sobretot pels paisatges orientals de l'Est del continent. Prou madur musicalment, es traslladaria i es consolidaria a París, ciutat on faria amistat amb Edouard Lalo, entre altres, i on tindria com a alumne a Ernst Chausson. Un Chausson que, inevitablement un bon dia n'haurem de parlar. Seria el període a París on De Lange gaudiria de la major inspiració de la seva, val a dir, escassa obra. Un parell de simfonies, obres corals, cançons, alguns concerts i el seu rèquiem més admirat. Per tant, tot i que els seus dies els va acabar convertit en un crític de referència als Països Baixos i allunyat de la producció compositiva, certament val la pena parlar-ne breument, si més no, en relació a la seva única simfonia recuperada, editada i enregistrada. Parlem de la simfonia número 1 en Do menor, escrita l'any 1865 i inspirada, possiblement, en Beethoven tot i ser, aquesta, una percepció exclusivament personal. De quatre moviments, el primer es certament un allegro molto moderato que introdueix suaument el segon moviment on, pròpiament, la pausa s'accentua i s'incrementa en l'andante con moto deixant pas a un tercer moviment scherzo molt vivace i a un quart moviment allegro molto vivace més enèrgics i que, estèticament, són els passatges que més m'impressionen, sobretot l'últim. Una bona simfonia per acomiadar-nos de l'estiu astronòmic i per donar la benvinguda, demà, al primer divendres de tardor. Un estiu molt càlid, esgotador i preocupantment sec, meteorològicament parlant. Tant de bo la tardor faci honor a la seva estadística i ens regali la preuada aigua beneïda. Potser aquesta inesperada simfonia, d'un bon ciutadà holandès i d'una nació més acostumada a la pluja que a la nostra Catalunya estimada, ajudarà a portar-nos el preuat regal del Déu del tro, el dels llamps i trons, en definitiva, el de la pluja!
Ens la interpreta la Dutch Radio Symphony Orchestra sota la direcció de Jac van Steen.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
AMAZON: Symphony No 1 D & C Major
IMSLP: Daniel de Lange (1841-1918)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina