Giovanni Punto (1746-1803) compositor i trompetista bohemi nascut a Zehucise a la República Txeca. De Bohèmia i els seus artistes n'he parlat sovint. És interessant conèixer i compartir obres d'autors orientals la influència dels quals es dilueix en l'espai mentre recorren la complexa geografia europea. Tot i això, Punto va ser una celebritat internacional als segles XVIII i XIX, sobretot pel seu extraordinari talent amb la trompa, instrument de vent prou conegut per a tots nosaltres. Els seus estudis els va iniciar amb el violí, tot i que ràpidament es va familiaritzar amb la trompa gràcies al seu pare, el qual era un serf (quasi esclau) del Compte Johann von Thun. Admirat per les dots amb la trompa del fill del seu servent, el va enviar a estudiar a Praga, Munich i, finalment, a Dresden. A Punto se'l coneix prou bé ens els ambients acadèmics musicals per ser el precursor-inventor de la tècnica "parada de la mà", una tècnica amb la qual introdueixes la mà a la campana de la trompa i en modifiques la sonoritat de les notes normals, modificant-ne el to amb un efecte realment sorprenent en la sonoritat resultant de l'instrument.
És, sens dubte, un dels majors artistes de la història de la música per aquest instrument. Admirat, respectat i aclamat arreu d'Europa, es va guanyar l'admiració de tots els seus contemporanis, des de Mozart a Beethoven, amb el qual va tocar conjuntament una de les seves sonates de piano i trompa. En relació a aquesta interpretació conjunta amb Beethoven de l'any 1800, un dels crítics presents va escriure:
"Qui és aquest Beethoven? El seu nom no ens és conegut. Naturalment, a Punto tothom el coneix"
Com canviaria la cosa... evidentment, no podem comparar-los, cadascú va triar el seu camí, ara bé, Punto al seu temps va ser una de les majors celebritats bohèmies. I per a celebrar, acabar l'any 2011 i començar (esperem que mínimament bé) el nou any, m'agradaria recuperar aquests dos concerts per a trompa. El primer és el número 5 en la tonalitat de Fa major. El segon és el número 11 en la tonalitat de Mi major. Concerts clàssics, de tres moviments i de simpàtiques melodies. Acabant i amb independència de la circumstància en què individualment ens trobem... Bon Any 2012 que, segons alguns, el món s'acaba... si és així que com a mínim ho puguem fer amb bona música!
Els concerts ens els interpreten la The Academy of St Martin in the Fields sota la direcció a la trompa de Barry Tuckwell.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
