Concert, obra d'autor anònim italià probablement del segle XVI
Joseph Martin Kraus (1756-1792) compositor alemany nascut a Miltenberg. Abordem la figura d'un artista contemporani de ple de W.A. Mozart. Tant contemporani que va néixer el mateix any i va morir un any després que el geni de Salzburg. Paral·lelismes a banda, Kraus va ser considerat un dels personatges musicals més originals del seu temps, en paraules del mateix Joseph Haydn. La curta existència la va aprofitar de bona manera al servei, quasi totalment, del rei Gustav III de Suècia, país que l'adoptaria musicalment fins el punt de considerar-lo un autèntic referent de la música nòrdica del segle XVIII. Tanta va ser l'admiració de l'aristocràcia sueca vers l'alemany que el nomenarien president tant de la Òpera Reial d'Estocolm com de la Reial Acadèmia de Música. Per tant, imaginem l'enorme disgust d'un país sencer al perdre tant il·lustre estimat amb només 36 anys i degut a una malaguanyada tuberculosi. Ara bé, la seva curta existència va anar acompanyada d'una marcada activitat musical, sobretot pel que fa a literatura compositiva. El repertori és realment extens i variat i del qual en destacaria, com a curiositat, una de les òperes més llargues mai abans escrites, de sis actes! Però bé, avui divendres de calor parlarem de Kraus en relació a la diversitat d'obra vocal de caràcter litúrgic que va compondre. No va ser pas poca tot i que d'editada no en trobarem, de moment, molta varietat. Però sí la suficient per parlar-ne amb solvència. Ara bé, la primera obra del dia és l'obertura de la seva òpera Soliman II, una òpera escrita l'any 1789, inspirada en Turquia i en el seu famós sultà, on es barregen moments hilarants i dramàtics i molt popular al segle XVIII.
Una obertura molt alla turca un gènere, que tot i el que ens pugui semblar, fou molt recurrent al segle XVIII on en destaquen els instruments de percussió. Aquesta obertura ens obra la porta a la dimensió religiosa de Kraus. D'entrada, la cantata "Kom! din herdestaf att bara" pensada per a cor, baix, soprano i orquestra, escrita l'any 1790 i una bona mostra de l'art musical de l'alemany. L'acompanya un Stella coeli en Do major per a cor, solistes i orquestra escrit l'any 1783 del qual en destacaria l'andante amb un acompanyament solemne amb l'orgue. En aquest cas, sembla ser que Kraus, al conèixer les dos misses per orgue de Haydn es va inspirar en elles per aquest segon moviment. Finalment, la cantata "Zwei Sätze zu einem Te Deum" que, com bé ens diu el nom, és una oració d'exaltació al Déu suprem que tot ho controla, fins i tot les nostres apassionades misèries. Una obra per a cor i orquestra. En aquest cas no és la partitura completa, ignorem si s'ha perdut o extraviat, sinó dos dels moviments d'aquest famós himne del qual tantes i tantes vegades n'he parlat. Gran diversitat de partitures d'un divendres de juny, ideal per evadir-se d'una realitat aparentment nefasta que tot ho intoxica... i aparent perquè si ens guiéssim per la música i per la seva essència probablement menystindríem el significat de tants eufemismes negatius... per tant, honor al Mozart suec!
La obertura de Soliman II ens la interpreta la Royal Opera de Suècia sota la direcció de Philip Brunelle.
El Stella coeli ens l'interpreta la Stagione Frankfurt amb el cor i solistes de la Deutscher Kammerchor i la batuta magistral de Michael Schneider.
Les dues cantates restants ens les interpreten el cor i solistes de la Philharmonia Chor Stuttgart, amb la Stuttgarter Kammerorchester i amb Helmut Wolf a capitania.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina