Paisatge nocturn, obra d'Alfred Wahlberg, pintor suec del segle XIX
Jean-Louis Duport (1749-1819) compositor i violinista francès nascut a París. Recuperem la figura d'un il·lustrat francès que no revolucionari ja que en el seu cas, tot i ser paisà del Napoleó que tots coneixem, en fugiria desconsoladament cap a la veïna Alemanya on faria carrera amb un dels reis més famosos de tots els temps, Frederic el Gran. Abans d'aquesta emocionant aventura, va iniciar els estudis artístics amb el seu germà violinista Jean Pierre Duport del qual no només n'aprendria l'art de la música sinó que ho faria tant bé que acabaria superant l'estil i la forma del seu mestre violinista. La seva fugida a Alemanya, més enllà del drama personal, va ser molt productiva a nivell acadèmic per a Duport. Allà, tot i que l'instrument principal amb què va es va iniciar va ser el violí, faria grans progressos amb el violoncel instrument que dedicaria la major part dels seus esforços creatius i la major part del seu repertori. Conseqüentment, avui dedicarem aquest primer dilluns "postrescat" al violoncel tot desitjant que les seves tonalitats aromàtiques ens ajudin a començar la setmana adequadament. Dues obres, la principal i més destacada el seu nocturn en Mi bemoll major per arpa i violoncel. Aquesta música incidental de Duport és un exemple de sensibilitat musical on la sonoritat dolça de l'arpa s'entrellaça suaument amb la sonoritat de la fusta i la corda del cello. El segon plat del dia és un dels seus desconeguts i quasi oblidats concerts, el concert en Re major n.5 per a violoncel i orquestra escrit, sembla ser, l'any 1788. L'estil i forma resultant és el típicament clàssic amb la diferència que l'instrument solista gaudeix de quasi tot el protagonisme concertant i requereix d'un enorme talent en la interpretació. Dos exemples d'un artista francès que tots aquells que estudien violoncel el coneixen prou bé gràcies als seus 21 estudis que serveixen, de bona manera, els joves i no tant joves estudiants d'aquest elegant instrument. Probablement, la figura de Duport guarda certa relació amb la de Carl Czerny, autor de qui n'he parlat algunes vegades, en el fet que ambdós van ser grans pedagogs tot oblidant, involuntàriament, la seva presència escènica. Per sort el temps, sobretot en el cas de Czerny, va posant les coses al seu lloc i en el cas de Duport tot just comencem a conèixer les pinzellades de colors de la seva música la qual tindrà el plaer d'il·luminar-nos en el dia d'avui!
El nocturn ens l'interpreta Donald Moline al violoncel i Rachel Ferris a l'arpa.
El concert ens l'interpreta en aquesta primera gravació mundial, la Hofkapelle Weimar amb Peter Hörr al violoncel.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
CPDL: No disponible.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina