diumenge, 20 de juliol del 2014

BACHMANN, Sixt (1754-1825) - Missa Solemnis in C

Ippolito Caffi - Santa Maria dei Miracole e Santa Maria Nova (c.1866)
Obra d'Ippolito Caffi (1809-1866), pintor italià (1)

- Recordatori de Sixt Bachmann -
En la setmana de la celebració del seu 260è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ippolito Caffi (Belluno, 16 d'octubre de 1809 - Lissa, 20 de juliol de 1866) va ser un pintor italià, especialment destacat de la pintura paisatgística i urbana del segle XIX. Nascut a Belluno, després d'estudiar a la seva ciutat natal i a Pàdua en un estil neoclàssic, va estudiar la pintura veneciana de Carlevarijs i Canaletto. Aquests van influenciar decisivament la totalitat de la seva pintura posterior. Lluny de ser una simple còpia d'aquests, la seva tècnica s'engloba directament en el romanticisme del seu segle tot assolint l'èxit gràcies a les nombroses escenes nocturnes venecianes on la seva inventiva explora nous efectes de llum i ombres. Després d'una fructífera carrera plena de viatges, d'exposicions i d'activitat política, Caffi va morir als 57 anys d'edat en la Batalla de Lissa, ofegat a bord del destruït vaixell Re d'Italia. Llarg temps subestimat, Ippolito Caffi emergeix en els nostres dies com un dels pintors italians més importants del seu segle. Va morir a Lissa el juliol de 1866.

Font: En català: No disponible En castellano: Ippolito Caffi (1809-1866) In english: Ippolito Caffi (1809-1866) - Altres: Ippolito Caffi (1809-1866)



Parlem de Música...

Sixt Bachmann (Kettershausen, Illertissen, 18 de juliol de 1754 - Reutlingendorf, Ehingen an der Donau, 18 d'octubre de 1825) va ser un pianista i compositor alemany. Amb talent musical des de ben petit, probablement va iniciar la seva formació amb el seu avi Franz Joseph Schmöger, un organista i director d'un cor a Markt Biberbach. Precisament va ser allà on, el 1766, Bachmann i un Mozart de 10 anys van participar a un famós concurs en què havien de tocar l'orgue. Ambdós van ser aclamats i van rebre la pública admiració. El 1771 va entrar a treballar al Monestir Premonstratenc d'Obermarchtal on va ser ordenat sacerdot el 1778. Allà, a banda d'exercir de professor de Teologia, es va fer càrrec de la composició i de la direcció coral. La dissolució del Monestir el 1803 el va obligar a emigrar a la veïna Reutlingendorf. L'estil de Bachmann és proper a l'obra musical de G.J. Vogler. La seva producció és principalment instrumental per a piano i orgue, amb nombroses sonates de piano caracteritzades per moviments monotemàtics i l'ús depurat del contrapunt. Va ser autor d'un nombre indeterminat d'obres religioses, entre elles, una Missa Solemnis. Va morir a Reutlingendorf l'octubre de 1825.

Anonymus - Ansicht des Klosters Obermarchtal, aus Sebastian Sailer Das jubilierende Marchtall, oder Lebensgeschichte des hochseligen Konrad Kneers. Obermarchtal 1771
Vista del Monestir d'Obermarchtal (1771), obra d'autor anònim (2)

Instrumental:

- Pf: 2 sonatas (both Vienna, 1786); pieces in Clavier-Magazin für Kenner und Liebhaber (Berlin, 1787), Sammlung kleiner Clavier Stücke, i (Vienna, c1787) and Notenblätter zur musikalischen Korrespondenz (Speyer, 1792); Sonate, op.1 bk 1 (Munich, 1800); Sonatine, 4 hands, D-Rp; 6 sonatas, 2 fantasias, variations, further single works in Musikalische Aufsätze, i–ii, 1803–c1820, Rp [Allegrino from vol.ii in Siegele, 18–19]
- Altres, incl. syms., org fugues, str qts, pf sonatas, many cited in GerberNL and Christmann

Vocal:

- Missa solemnis in C, S,A,T,B, double choir, insts, org, c.1786, ed. in Denkmäler der Musik in Baden-Württemberg, v (Munich, 1997)
- Altres, incl. masses, cants, songs...

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Sixt Bachmann (1754-1825) - Altres: Sixt Bachmann (1754-1825)



Parlem amb veu pròpia...

Sixt Bachmann és un dels tants noms clàssics que van ésser protagonistes musicalment en els innombrables monestirs i en multitud d'esglésies germano-austríaques del segle XVIII. Un temps bullent de creativitat artística i del qual, tot i les aparences i l'omnipresència de Mozart i Haydn, en prou feines hem recuperat una ínfima part de la seva interessant història. Bachmann, com tants altres cognoms que van viure en l'època de les llums, de la mirada còmplice a l'Antiga Roma i Grècia i de la racionalitat il·lustrada, va rebre l'influència de compositors com Vogler, el mateix Mozart o altres autors més locals com Franz Xaver SchlechtIsfrid Kayser. Bachmann, en base al coneixement que va adquirir musicalment d'aquests autors contemporanis, va escriure un nombre desconegut de partitures principalment instrumentals però també, tal com podrem comprovar en el dia d'avui, vocals religioses i fins i tot solemnes. La Missa Solemnis en Do per a solistes, cor, orquestra i orgue, de 1786, és particularment atractiva per dos motius: el doble cor i l'excepcional estructura litúrgica de la partitura diferenciada d'altres misses per un text mai abans introduït en una missa cantada. Alhora, l'obligada presència d'una gran orquestra ens situa aquesta gran missa, extensa en la seva durada, en la plenitud del classicisme i plenament integrada a la tradició de l'escola vienesa del segle XVIII. La solemnitat, present des del primer compàs, és un dels pilars bàsics de la seva arquitectura. Així mateix, i com comentava, la incorporació de texts sagrats independents de l'ordinari de la missa demostren dues característiques del seu autor. Primer, la completa devoció de Bachmann, comprensible tenint en compte la seva condició de sacerdot, i segon, la inesperada presència de texts litúrgics com el Venite adoremus (previ al Kyrie), el Supplices, te rogamus (després del Sanctus) i el Placeat tibi, Sancta Trinitas (finalització de la missa), sorprenen a l'oient més experimentat en misses musicals de tot tipus. Bachmann, lluny de ser un aficionat, sorprèn també per la seva tècnica compositiva, amb interessants homofonies i polifonies així com per la remarcable harmonia o el recurs de l'orgue en el Domine deus del Gloria. L'únic però l'hem de situar en la interpretació, de qualitat irregular en certs moments, i en la qualitat del so. Tenint en compte, no obstant, que parlem d'una edició de perfil local, aquestes restriccions no resultaran determinants per tal que Bachmann emergeixi solemnement!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Regine Hermann (soprano); Hans Jurgen Schöpflin, Eberhard Schuler-Meybier (tenors); Martin Ganter, Michael Volle (bass); Chor der Uni Tübingen; SWR Sinfonieorchester; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Sixt Bachmann (1754-1825): Missa Solemnis in C
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Sixt Bachmann (1754-1825): Missa Solemnis in C

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: