dimarts, 8 de juliol del 2014

WAELPUT, Hendrik (1845-1885) - Concerto Symphonique

Franz Xaver Winterhalter - Princess Francisca of Brazil (1844)
Obra de Franz Xaver Winterhalter (1805-1873), pintor alemany (1)



- Recordatori d'Hendrik Waelput -
En el dia de la commemoració del seu 129è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Franz Xaver Winterhalter (Menzenschwand, 20 d'abril de 1805 - Frankfurt am Main, 8 de juliol de 1873) va ser un pintor alemany especialment conegut pels seus nombrosos retrats de mitjans del segle XIX. Després d'assistir a l'escola en el monestir benedictí de St Blasien, Winterhalter, amb 13 anys, va deixar el poble de Menzenschwand el 1818 per estudiar dibuix i gravat. Va ser aprenent de delineant i litògraf al taller de Karl Ludwig Schüler (1785-1852) a Friburg. El 1823, als 18 anys, va marxar a Munich, amb el mecenatge de l'industrial Baró von Eichtal. El 1825, se li va assignar un estipendi del gran duc de Baden i va començar a estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Munich amb Peter Cornelius, tanmateix, no es va sentir especialment còmode amb els mètodes acadèmics. Winterhalter va congeniar millor amb el retratista de moda Joseph Stieler. Durant aquesta època es va guanyar la vida treballant com litògraf. Winterhalter va entrar en els cercles cortesans el 1828, quan es va convertir en mestre de dibuix de Sofia Guillermina de Suècia, a Karlsruhe. L'oportunitat per establir-se més enllà del sud d'Alemanya va arribar el 1832, quan va poder viatjar a Itàlia entre els anys 1833 i 1834, amb el suport de Leopold, gran duc de Baden. A Roma va realitzar quadres romàntics en un estil proper al de Louis-Leopold Robert i va començar a freqüentar el cercle del director de l'Acadèmia Francesa, Horace Vernet. Al seu retorn a Karlsruhe va pintar els retrats del gran duc Leopold de Baden i de la seva esposa, i va ser nomenat pintor de la cort arxiducal. Entre les seves obres més conegudes hi ha el retrat de l'Emperadriu Eugenia envoltada de les seves dames (1855) i els retrats fets a l'Emperadriu Isabel d'Àustria (1864). Winterhalter es va perfeccionar com a pintor de retrats durant el Segon Imperi francès i les seves millors obres van ser realitzades en les últimes dues dècades de la seva vida. Va adaptar el seu estil en el luxe i l'atmosfera relaxada de l'època, en el seu hedonisme i elegància. Els seus models femenins de les dècades de 1850 i 1860 vivien en un clima social i fisiològic diferent de les que havia pintat abans, que mostren una actitud més reticent i reservada.

Winterhalter mai va rebre bons elogis de l'obra que l'havia fet famós per part dels crítics artístics, que el van acusar constantment de superficialitat i afectació. No obstant això, els seus mecenes aristocràtics l'apreciaven especialment. Les famílies reials d'Anglaterra, França, Espanya, Rússia, Portugal, Mèxic i Bèlgica li van encarregar retrats. Els seus monumentals llenços li van proporcionar una gran reputació popular i les còpies litogràfiques dels seus retrats van ajudar a estendre la seva fama. Els retrats de Winterhalter eren apreciats pel seu intimisme subtil. La naturalesa del seu atractiu no és difícil d'explicar. La imatge dels seus models dóna a l'observador una impressió de desig o d'una necessitat de protecció. No només disposava d'una gran habilitat per crear composicions gairebé teatrals amb els seus models, sinó que també va ser un expert en l'art de combinar la textura dels teixits, pells i joies, pels quals dedicava tanta cura com pels rostres. Pintava amb rapidesa i continuïtat, dissenyant la majoria de les seves composicions directament en el llenç. Els seus retrats són elegants, refinats i idealitzats de forma agradable. Respecte al mètode de treball de Winterhalter, es creu que a causa de la pràctica que havia adquirit dibuixant i representant figures pintava directament en el llenç sense fer estudis preliminars. Ell mateix decidia el vestit i la postura de la model. Pintava delicadament, utilitzant pinzellades ràpides però impersonals. El seu estil era suau, cosmopolita i plausible. Molts dels retrats van ser copiats o reproduïts en el seu taller com litografies. Com a artista Winterhalter és difícil de classificar, ja que hi ha pocs pintors amb els quals pugui comparar i no encaixa en cap escola específica. Les seves primeres influències són neoclàssiques però el seu estil posterior pot ser descrit com Neo-Rococó. A la seva mort la seva pintura va quedar antiquada, sent considerada massa romàntica, brillant i superficial. No obstant això, una gran exhibició de la seva obra a la National Portrait Gallery de Londres i al Petit Palais a París el 1987 van incrementar de nou la seva popularitat. Les seves pintures s'exhibeixen actualment en els principals museus europeus i americans. El Palau de Llíria de Madrid alberga almenys dues obres seves, entre elles el destacable Retrat d'Eugenia de Montijo




Parlem de Música...

Henrik Waelput (Gant, 26 d'octubre de 1845 - Gant, 8 de juliol de 1885) va ser un director d'orquestra i compositor belga. Es va formar en Filosofia i Literatura a la Universitat de Gant i va estudiar música amb Fetis i Hanssens al Conservatori de Brussel·les. El 1867 va guanyar el Premi de Roma amb la seva cantata Het Woud. El 1869 va ser nomenat director adjunt de l'escola de música de Bruges on també va organitzar i dirigir concerts populars amb gran èxit de públic. El 1871 va renunciar a aquest càrrec i va viatjar a l'estranger durant cinc anys. Va actuar a Holanda i a França. En tornar a Bèlgica es va convertir en director principal al Gran Teatre de Gant i en professor d'harmonia i contrapunt al Conservatori d'Anvers. El 1884 va ser nomenat director de l'Òpera de Gant. Com a compositor se'l va considerar com un dels més grans romàntics de la història de Bèlgica. Pel que fa a música vocal va compondre òperes com La ferme du diable (1865), Berken de diamantslijper (1868) i Stella (Brussels, 1881) i altres obres musicals com per exemple les cantates Het woud (1867), Memlingcantate (1871), De zegen der wapens (1872) i De pacificatie van Gent (1876). També va ser autor de nombroses cançons. Instrumentalment va compondre fins a 5 Simfonies, 4 Obertures, un Concert de flauta i altres obres de cambra. Va morir a Gant el juliol de 1885.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hendrik Waelput (1845-1885) - Altres: Hendrik Waelput (1845-1885)



Parlem amb veu pròpia...

Hendrik Waelput és un compositor de qui, tot i haver escrit 5 grans simfonies, en prou feines en tenim alguna referència escrita i encara menys musical. De fet, la d'avui és una de les poquíssimes edicions en què el trobarem en bones condicions. L'altra, és en un vídeo de youtube, de qualitat irregular, que recupera una de les seves simfonies. Més enllà d'aquestes dues partitures, silenci d'un autor enigmàtic flamenc tot i ser probablement un dels més il·lustres representats romàntics d'aquell singular i petit territori europeu. I no serà per la pèrdua de les seves obres ja que totes elles descansen parsimoniosament i a l'espera d'alguna ànima despistada a la biblioteca del Conservatori de Gant, la ciutat on va viure la majoria dels seus 40 anys d'existència. En aquest temps, va compondre 3 òperes, 5 simfonies, 4 obertures, aquest concert simfònic d'avui i altres obres de cambra i vocals. Fins i tot va rebre l'estima pública amb els seus concerts periòdics que va popularitzar a Bruges i va ser aclamat per la crítica com un dels més grans compositors romàntics de Bèlgica. El gran Concert Simfònic per a flauta i orquestra ens ajudarà a entendre per què van veure en Waelput el futur musical esplendorós de Bèlgica. Aquesta obra, escrita i publicada el 1867, és una obra de joventut tot i la maduresa de la composició. Tot i parlar d'una obra concertant, el cert és que l'essència és pròpiament simfònica pel notable protagonisme de l'orquestra en tota la partitura. La participació d'instruments com la trompa o els violoncels en l'entrada del moviment lent és particularment atractiva o el moviment breu en fuga del final allegro molto són recursos que Waelput explota amb perícia i amb considerable solidesa tenint en compte que parlem d'un jove de 22 anys. Aquesta obra, per la seva arquitectura dual, és a dir, per una banda la flauta que participa activament però per l'altra l'absoluta presència obligada i en cap cas secundària de l'orquestra, es mereix aquest redescobriment. La interpretació, instrument solista i orquestra, és brillant i acadèmicament precisa per la qual cosa, i personalment, frisaria per poder escoltar en bones condicions les simfonies, no dubto que sorprenents, que va compondre. Seguirem esperant a veure si properament tenim sort!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Gaby Pas-Van Riet – Flute Concertos (Romantic) - Benoit, P. / Waelput, H. / Fetis, F.J.

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hello
    Is it possible to discover this composer again?

    Thank you

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina