dissabte, 19 de juliol del 2014

DAVAUX, Jean Baptiste (1742-1822) - Sinfonie concertante melee d'airs patriotiques

Paul Delaroche - Napoleon Crossing the Alps (1850)
Obra de Paul Delaroche (1797-1856), pintor francès (1)



- Recordatori de Jean-Baptiste Davaux -
En el dia de la celebració del seu 272è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hippolyte Delaroche (París, 17 de juliol de 1797 - París, 4 de novembre de 1859) va ser un pintor francès i un dels més destacats pintors romàntics de la primera meitat del segle XIX. Va estudiar al costat del pintor Antoine-Jean Gros, i amb els anys, va ser elegit professor de l'Escola Superior de Belles Arts de París (1832). Es va casar amb la filla del pintor Horace Vernet, va gaudir de la fama i va acumular una gran fortuna. Les reproduccions gravades dels seus quadres, van fer que la seva obra fos coneguda i estigués present en milers de llars a través de les litografies que se'n van fer. Les seves escenes representen, amb molt realisme, un moment àlgid on els personatges, en el paper d'actors, recreen la situació dramàtica com si d'una tragèdia es tractés. Va ser celebrat pels seus retrats, als quals va dotar de gran força dramàtica, el que el qualifica també com un destacat exponent del moviment romàntic. Els seus quadres més famosos són, L'assassinat del duc de Guisa (1834), Bonaparte creuant els Alps (c.1850) i potser la seva obra més coneguda, l'Apoteosis de l'Art, un fresc situat a l'hemicicle de l'Escola de Belles Arts. Va morir a París el novembre de 1859.

Font: En català: No disponible En castellano: Paul Delaroche (1797-1856) In english: Paul Delaroche (1797-1856) - Altres: Paul Delaroche (1797-1856)



Parlem de Música...

Jean Baptiste Davaux (La Côte-St André, 19 de juliol de 1742 - Paris, 2 de febrer de 1822) va ser un violinista i compositor francès. Es va formar amb la seva família abans de traslladar-se a París el 1767. Allà ràpidament va ser admirat com a violinista i compositor. Si bé professionalment va treballar en diversos càrrecs públics i polítics, la seva afició va ser la música. Fins i tot va rebre la Legió d'Honor en reconeixement als seus 30 anys de servei al govern. Musicalment les seves primeres composicions daten de 1768. Si bé esporàdicament va compondre música vocal, el corpus principal del seu treball va ser instrumental i d'aquest especialment el gènere simfònic concertant. Davaux sempre es va considerar un músic aficionat, sense pretensions i amb la particular ambició de crear una música d'entreteniment. Així va ser i el públic i la crítica ho van agrair reiteradament. Juntament amb Gossec, va ser un dels compositors més estimats pels francesos d'aleshores. La seva fama lluny de ser local es va internacionalitzar fins el punt que nombroses edicions van aparèixer en països com Anglaterra, Alemanya i fins i tot els EUA. El seu punt fort era la senzillesa, la temàtica rica i creativa i una sòbria acadèmia compositiva. Va morir a París el febrer de 1822.

Instrumental:

- Symphonies concertantes: 2, no.1, F, for 2 vn, vc, orch, no.2, D, for 2 vn, orch, op.5 (c1772), as op.3 (The Hague, c1780), no.1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983); 2, no.1, C, for 2 vn, va, orch, no.2, A, for 2 vn, 2 ob, orch, op.7 (1773), as op.4 (The Hague, c1780), no.2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983); 2, no.1, B , for 2 vn, orch, no.2, D, for 2 vn, fl, orch, op.8 (1776), as op.5 (The Hague, c1781); 2, no.1, G, for 2 vn, orch, no.2, D, for 2 vn, fl, orch, op.12 (1784), as op.9 (The Hague, n.d.); Ouverture et entractes de Théodore formant une simphonie concertante, fl, ob/vn, bn/vc, orch (1785), lost; 2, D, A, 2 vn, orch, op.13 (1787); Sinfonie concertante mêlée d’airs patriotiques, G, 2 vn, orch (1794); Simphonie concertante, D, 2 vn, orch, op.16 (1800)

- Other orch: [4] Conc., vn, orch (1769–71), as op.2 (The Hague, 1775–9); 3 simphonies, E , F, D, str, 2 ob, 2 hn, op.11 (1784), no.3 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. D, v (New York, 1983); 1 sym., C, unpubd, mentioned by Eitner, I-Mc

- Chbr: 6 quartettos, 2 vn, va, b, op.6 (1773), as op.1 (The Hague, n.d.), numerous other edns; 6 quatuors concertants, str qt, op.9 (1779), as op.6 (The Hague, n.d.); 6 quatuors d’airs connus, str qt, op.10 (1780); 6 duos, 2 vn (1788), as op.7 (The Hague, n.d.), as op.9 (London, n.d.); 4 quartetti, str qt, op.14 (London, 1790); 6 trios, 2 vn, va, op.15 (c1792); 3 quatuors concertans, 2 vn, vc, b, op.17 (?1800); 4 Quintettos, 2 vn, 2 va, vc (London, n.d.), as op.10, bks 1 and 2; Qt, D, fl, vn, va, vc, c1776, D-Rtt, ed. H.-D. Sonntag (Berlin, 1959), doubtful, previously attrib. (J.) M. Haydn

Vocal:

- Théodore, ou Le bonheur inattendu (cmda, 3, B.-J. Marsollier des Vivetières, after H. Kelly: False Delicacy), Fontainebleau, 4 March 1785, lost; numerous pubd airs, arrs. extant
- Cécilia, ou Les trois tuteurs (cmda, 3, Descombles, after F. Burney, Comédie-Italienne, 14 Dec 1786, F-Pc (partly autograph)
- Ariettes: Les charmes de la liberté (1768), lost; Le portrait de Climène, ‘à grande symphonie’ (1768), lost; other works

Font: En català: Jean Baptiste Davaux (1742-1822) En castellano: Jean Baptiste Davaux (1742-1822) In english: Jean Baptiste Davaux (1742-1822) Altres: Jean Baptiste Davaux (1742-1822)



Parlem amb veu pròpia...

"El término sinfonía concertante denomina aquellas composiciones sinfónicas que datan de finales del siglo XVIII escritas para dos o más instrumentos solistas y orquesta. El género floreció en París durante las dos décadas anteriores a la Revolución y alcanzó una gran popularidad. Este acontecimiento es consecuencia de cambios sociales ya mencionados: la floreciente burguesía, aumento de las salas públicas de conciertos, mayores orquestas, etc. Musicalmente encarna el gusto de este público por el virtuosismo instrumental y especialmente el apego a las melodías suaves y agradables, le chant, tal como se denominaba entonces. La mayor parte de estas obras se interpretaba en las salas de conciertos por virtuosos que viajaban de diferentes ciudades a la capital para hacerse un hueco en la intensa vida musical parisina y del mismo modo actuaban los compositores galos y los grandes maestros extranjeros.
Puesto que los primeros compositores en abordar el género procedían de Mannheim y de la propia París y las primeras obras publicadas pertenecían a autores franceses, la sinfonía concertante puede considerarse un producto genuinamente parisien al menos durante sus primeras dos décadas de existencia. Los principales compositores parisienses fueron Jean­Baptiste Bréval (1756-­1825), Giovanni Giuseppe Cambini (1746-1825), Jean-­Baptiste Davaux (1742-­1822), François Devienne (1759-­1803), François-­Joseph Gossec (1734-­1829), Ignace Pleyel (1757-­1831) y el Chevalier Joseph de Saint-­Georges (1739-­1799). Sin embargo, podemos afirmar que Davaux fue el compositor más popular a partir de 1772. Su popularidad se mantuvo incluso ya entrado el siglo XIX, siempre gracias a sus sinfonías concertantes. En las sinfonías concertantes Davaux logra una equilibrada combinación de elegancia y virtuosismo. Las secciones a solo siempre muestran la habilidad del intérprete con melodías agradables y espontáneas que nunca se consideraron demasiado complicadas. 
Si bien nuestro autor no es el inventor de la sinfonía concertante, aunque en ocasiones se le atribuyera tal mérito, sí es cierto que fue uno de los primeros compositores que las escribieron y publicaron. Desde el principio escribió estas obras en dos movimientos. De hecho, resultó habitual que las sinfonías concertantes francesas tuvieran dos movimientos, probablemente debido a que los compositores trataban de evitar la inquietud entre el público durante los movimientos lentos. Al publicarse tempranamente las sinfonías concertantes de Davaux podemos asumir que éstas probablemente condicionaron la preferencia francesa por los dos movimientos. Del total de 13 sinfonías concertantes solamente dos de ellas están escritas en tres movimientos y éstas fueron compuestas tras la Revolución. Todas están compuestas en tonalidades mayores para dos violines solistas y ocasionalmente un tercer instrumento como el violonchelo, la viola o la flauta. En su symphonie concertante de 1794 Davaux utiliza aires patrióticos en cada movimiento, incluyendo La marseillase en el primero y Ca ira en el tercero. 
La preferencia de Davaux por el violín resulta natural teniendo en cuenta su propia habilidad como intérprete. Además, los solistas que las interpretaban solían pertenecer a la orquesta del Concert Spirituel y algunas de las obras fueron interpretadas en repetidas ocasiones por los mismos intérpretes en la famosa serie de conciertos. Gracias al éxito que obtuvo con estas composiciones, Davaux fue enormemente estimado por colegas y público aunque curiosamente él siempre se consideró a sí mismo un músico amateur. Nunca estuvo bajo la protección de aristócratas o instituciones. Por el contrario, ejerció numerosas ocupaciones no-­musicales: sirvió en la guardia del Príncipe de Rohan desde 1775 y posteriormente como Secretaire des Commandements del Príncipe de Guénémée en 1779. Después de la Revolución trabajó como oficial en el Ministerio de la Guerra durante nueve años y se convertiría en jefe de la Gran Cancillería de la Légion d'Honneur desde 1803 hasta su clausura en 1815, momento en el que se le concedió una pensión de 4000 libras. 
La estructura de estas sinfonías sigue la forma del concierto clásico; constan de seis secciones principales de las cuales tres secciones a solo funcionan como la exposición, desarrollo y reexposición de la forma sonata. Las características más sobresalientes que comparten todas ellas son las siguientes: 
1. El ritornello inicial comienza con el primer tema y avanza hacia otro material temático, todo en la tónica.
2. El primer solo reproduce el tema principal en la tónica y modula hacia la dominante. El siguiente material en la dominante reafirma la nueva tonalidad.
3. El segundo ritornello recupera el primer tema pero en la dominante.
4. La segunda sección a solo tiene un carácter modulante y puede conducer al relative menor o de nuevo hacia la dominante.
5. La tercera intervención solista reintroduce el tema principal y más tarde material en la tónica, pudiendo conducir a una cadencia. 
En el caso concreto de la Sinfonía Mélé d´Airs patriotiques también sigue el esquema descrito anteriormente, con la particularidad de que el segundo tema comienza con La Marsellaise, la canción revolucionaria compuesta tras la Revolución. Probablemente Davaux utilizó este recurso para agradar a la burguesía que frecuentaba los conciertos públicos. Otros autores como Cambini también incorporaron a sus sinfonías este tipo de melodías en un intento de crear obras populares."
Text extret de (García Sánchez, Rocio "Sinfonismo concertante para violín en Francia").

Curiosament, la història ha estat tant implacable amb Davaux que avui dia en prou feines trobarem discografia que mínimament faci honors al que va ser un dels majors exponents del gènere simfònic concertant d'Europa. Fins i tot, la seva biografia en francès és més difícil de trobar que la pròpiament amb altres idiomes. Incomprensible tenint en compte la importància musical del seu singular univers d'aleshores. Revolucionari i amic polític de Napoleó, va treballar pel seu govern al llarg de tota la seva vida. La generosa pensió que va rebre al jubilar-se és un indicador pertinent, tanmateix, els francesos del segle XXI semblen haver silenciat misteriosament el seu nom fins a un punt de no retorn. En qualsevol cas, avui dia del seu aniversari, és interessant fer un lloc a aquest compositor "amateur" l'ambició del qual va ser, ni més ni menys, que la de passar-s'ho bé i fer gaudir al públic francès. La Sinfonie concertante melee d'airs patriotiques publicada el 1794 per a dos violins solistes i orquestra, és un bon exemple per a dimensionar la música revolucionària francesa. Els temes populars i patriòtics que incorpora són el testimoni històric de la política francesa post-revolucionària. Tècnicament i en detall, l'article de Rocio García Sánchez és el millor anàlisis possible a l'entorn de Davaux i la seva apassionant aventura en aquest planeta!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Martin, F.: Symphony, Op. 4 / Dittersdorf, C.D. Von: La Prise De La Bastille / Gossec, F.-J.: Symphony, Op. 3, No. 6

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. you are truly a excellent webmaster. The website loading speed is incredible.
    It kind of feels that you're doing any distinctive trick.
    Also, The contents are masterpiece. you've performed a wonderful activity
    in this subject!

    My blog post; where can i buy hcg drops

    ResponElimina