GALLÉS I SALABERT, Joseph (1758-1836) - Sonatas for Harpsichord

Obra de John Downman (1750-1824), pintor anglès (1)

- Recordatori de Joseph Gallés i Salabert -

En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

John Downman (Ruabon, 1750 - Wrexham, 24 de desembre de 1824) va ser un pintor anglès. Fill de Francis Downman, es va formar inicialment a Chester, després a Liverpool i finalment a la Royal Academy of Arts de Londres, ciutat on també va treballar breument al taller de Benjamin West. El 1773 va partir, juntament amb Joseph Wright of Derby, Ann Wright i Richard Hurleston, cap a Itàlia. Allà hi va romandre fins el 1775, any que va tornar a Anglaterra. A Londres va participar en diverses exhibicions d'art abans de traslladar-se, el 1804, a West Malling. Des d'allà va realitzar diverses gires per Anglaterra per a realitzar encàrrecs o participar en certàmens artístics. De fet, entre els anys 1769 i 1819 va exposar més de 140 obres a la Royal Academy, sent la majoria d'elles retrats, temàtica en la que sens dubte es va especialitzar al llarg de la seva carrera. També va realitzar dibuixos i retrats en miniatura. Els darrers anys va viure a Wrexham, ciutat on va morir el desembre de 1824.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: John Downman (1750-1824) - Altres: John Downman (1750-1824)

---

Parlem de Música...

Joseph Gallés i Salabert (Castellterçol, 20 d'agost de 1758 - Vic, 24 de desembre de 1836) va ser un organista i compositor català. Fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i de Maria Anna Salabert, es va formar amb Pere Màrtir Alberch, organista de Castellterçol des del 1753. Amb 16 anys es va traslladar a Barcelona, on va estudiar orgue i composició amb Ramon Sunyer i Joan Vila, ambdós músics a l'església de Santa Maria del Pi, i amb Anton Mestre, l'organista de la capella del Palau Reial Menor. Va ser aleshores quan va començar a treballar com a organista de l'Església de la Mercè i del Monestir de les Magdalenes. El 1777 va guanyar una plaça d'organista a la Catedral de Sant Pere Apòstol de Vic, assolint el càrrec aquell mateix any i preservant aquesta feina la resta de la seva vida. Allà va començar a treballar com a mestre de capella el 1808 i fins el 1815, any en què Francesc Bonamich va obtenir-ne la plaça titular. Va ser allà on va compondre la major part del seu repertori, principalment instrumental i religiós si bé, i malauradament, bona part d'aquest es va destruir durant la Guerra Civil Espanyola. També va treballar com a professor destacant el seu alumne Bernat Calvó Puig i Capdevila, qui posteriorment va ser organista, entre altres, a Santa Maria del Mar de Barcelona. Joseph Gallés va morir a Vic el desembre de 1836.

Font: En català: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836) - En castellano: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836) - In english: No disponible - Altres: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El 20 d'Agost de 1758, naixia a la nostra vila l'organista i compositor Josep Gallés i Salabert qui és des de fa uns anys objecte d'una creixent atenció en el món musical. Ja vèiem, el 1995, com l'Institut d'Estudis Catalans editava les sonates per a tecla d'en Gallés en una edició que excel·lia molt de les anteriors. Més endavant, als inicis d'aquesta primera dècada del 2000, s'han inclòs algunes de les seves sonates en brillants enregistraments discogràfics. També han aparegut articles en la premsa especialitzada i estudis dins l'àmbit universitari (fins i tot un de procedent de la universitat californiana de Santa Barbara) en què l'obra de Gallés és objecte d'anàlisi. Però ja al 1909, el propi Felip Pedrell, pare de la musicologia catalana i espanyola, ens advertia de la vàlua d'aquest músic. En aquell naixent Institut d'Estudis Catalans, sota els auspicis del nostre Enric Prat de la Riba, s'encarregà a Pedrell el Catalech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona on deia textualment referint-se a Josep Gallés: "L'autor, completament desconegut, mereix especial menció, per la puresa de son estil, la riquesa de sa vena melòdica y les novetats de forma que sab trovar en totes les composicións…". Les primeres passes musicals de Gallés foren a Castellterçol, ben probablement de la mà de Pere Martir Alberch, l´organista de l´església parroquial des de l´any 1753 (aleshores, i segur que encara alguns ho recordeu, l'església de Castellterçol tenia un orgue, que fou cremat, com tants d´altres del nostre país, arran dels fets de la guerra civil). 

La consulta al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, conservat a l´Arxiu Episcopal de Vic, permet comprovar que en el dia 20 d´agost de 1758 es troba registrat el bateig de "Joseph Gallés i Salabert, fill de Joseph Gallés i Torrella, artesà del ferro, i Maria Anna Salabert". Era el segon d' onze germans, constituents de la setena generació des de l'arribada dels primers representants d' aquest llinatge al poble, i és possible que visqués al carrer del Mig cantonada amb el carrer de l' Església, atès que allà hi havia la casa familiar dels Gallés, com ens explica A. Pladevall. A partir dels setze, residí a Barcelona durant tres anys on estudià orgue i composició. En aquesta etapa barcelonina exercí d´organista a l'església de la Mercè i a l'actualment desaparegut monestir de les religioses Magadalenes. El 1777 es traslladà a Vic i amb tan sols dinou anys, obtenia la plaça d´organista de la catedral d'aquella ciutat. Probablement fora en aquest primer període de la seva vida professional quan ampliés la seva formació amb Antoni Soler (1729-1783), l' insigne compositor olotí que coneixem també com el Pare Soler. Va desenvolupar estudis eclesiàstics, fins el diaconat, a la seu de Vic i hi va ocupar la plaça de mestre de capella entre 1808 i 1818. La plaça d' organista la va mantenir fins 1836, any en què va morir precisament la nit de Nadal. La vocació i el càrrec el varen portar a composar una producció musical de la qual només coneixem: cent quaranta-un versets per a orgue, alguna peça vocal i les esmentades vint-i-tres sonates per a tecla. 

Les peces vocals i els versets per a orgue estan repartits entre la biblioteca de Montserrat i l' arxiu de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona; i no han estat encara mai editades, a diferència de la col·lecció de sonates. Molt probablement, però, bona part de la seva obra va desaparèixer en la crema de l' Arxiu Episcopal de Vic el 1936. Per comprendre més el valor del nostre compositor ens hem de traslladar a aquella Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX, un indret musicalment amb poques expectatives que quedava força allunyat dels grans corrents culturals i artístics europeus. Ja els músics de generacions anteriors havien hagut de marxar cap a indrets més favorables. És el cas, sense anar més lluny, del moianenc Josep Elias o, més tard, del Pare Soler. Aquests dos importants representants de l' Escola Montserratina per a instruments de tecla, varen apropar-se a la cort madrilenya. Soler va coincidir amb Domenico Scarlatti a Madrid i en va rebre una forta influència sobretot quant a la producció de sonates per a clavecí. Les sonates de Scarlatti eren d ´estil galant, escrites en un únic temps i en forma binària. Soler recull aquesta forma d´escriure la sonata i observem que hi afegeix trets que fan pensar en elements folklòrics autòctons. Josep Gallés recull aquesta herència i representa un enllaç entre l´estètica Galant de Soler o del propi Scarlatti, amb l´estil més de tall clàssic provinent de centre Europa. 

Gallés també aporta al gènere alguns elements nous en el tractament instrumental; cal pensar que s'està vivint la transició del clavecí al forte piano. Probablement alguns contemporanis de Gallés, com ara Carles Baguer (1768-1808) varen estar més receptius a l´influx del classicisme que ens arribava d´Europa i que la seva obra representava millor l' avantguarda d' aquell moment. Però això no resta gens d'interès vers aquesta música catalana per a clavecí, de la qual Gallés n´és un representant brillant en molts casos, que està pendent de seguir-se rescatant del nostre patrimoni oblidat i que té prou interès, tan per a programes de concert com per a la pedagogia. A Castellterçol tan sols hem recordat aquest músic en dues ocasions documentades, fins ara: la primera fou en un concert organitzat per la coral de Castellterçol, l' any 1967, en el qual la pianista francesa I. Marti-Colin en va interpretar dues sonates. L' altre fou l' interessant article d' en Xavier Massagué en el programa de festa major de l' any 1997. A banda de l'escàs record envers el compositor, el nom de Josep Gallés, sovint, l' hem associat tan sols al de Josep Gallés i Malats (1863-1920), un besnét del germà del compositor, pintor i col·leccionista, a qui dediquem un important carrer de la vila. I per això acabo també amb una crida: és urgent incorporar en la nostra memòria col·lectiva el nostre músic més il·lustre: Josep Gallés i Salabert (1758-1836). I la primera cosa que hauríem de fer per a mantenir viu el seu record fóra sentir regularment la seva música al seu poble natal.

Carles Farreras (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Michele Benuzzi (harpsichord)
AMAZON: GALLÉS, J. - Sonatas for Harpsichord

IMSLP: Joseph Gallés i Salabert (1758-1836)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: GALLÉS, J. - Sonatas for Harpsichord



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!