- Recordatori de Francesco Antonio Nicola Scarlatti -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) va ser un pintor català. Fill de Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, el seu pare, daurador, va treballar sovint amb artistes de l'època realitzant diversos retaules, pel que Viladomat va estar en contacte des de ben petit amb el món artístic. El 15 de juny de 1693 es va incorporar al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui va treballar fins a obtenir, als 24 anys, el mestratge. El 1698 va decorar l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També va ser autor, entre moltes altres obres, del cicle de vint pintures sobre la vida de Sant Francesc d'Assís per al convent de Sant Francesc de Barcelona. El 1714 va morir la seva mare i el 1720 es va casar amb Eulàlia Esmandi a la parròquia de Santa Maria del Pi. Va pintar algunes de les pintures de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró: els quadres dels evangelistes, els apòstols i el Via Crucis. Va ser molt prolífic al llarg de la seva vida deixant un llegat molt important, especialment d'obra religiosa. Va morir a Barcelona el gener de 1755.
Font: En català: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - En castellano: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - In english: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) - Altres: Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755)
Parlem de Música...
Francesco Antonio Nicola Scarlatti (Palermo, 5 de desembre de 1666 - Dublin, gener de 1741) va ser un compositor italià. Germà d'Alessandro Scarlatti, es va formar en un dels conservatoris de Nàpols entre els anys 1672 i 1674. A partir del 1684 va assolir el càrrec de violinista de la cort reial. El 1690 es va casar amb Rosolina Albano amb qui va tenir un mínim de cinc fills. El febrer de 1691 va tornar a Sicilia on va treballar com a mestre de capella a Palermo fins el 1715. Allà va ser on va estrenar i publicar la majoria de les seves obres la majoria de les quals de temàtica religiosa. El 1715 i després de rebre el suport de Johann Joseph Fux, va intentar accedir a un càrrec de vice-Kapellmeister, sense èxit, a la cort vienesa. Es creu que a tal efecte va compondre una de les seves obres més conegudes, el Miserere en Sol menor (1714). El seu fracàs va motivar el seu retorn a Itàlia establint-se a Nàpols, on va rebre una pensió. El 1719 va decidir viatjar a Londres, possiblement invitat per Händel o Geminiani, on va ser intèrpret en diversos concerts entre els anys 1719 i 1724. El 1733 va viatjar a Dublin per recomanació probable de Thomas Roseingrave o de Matthew Dubourg. Allà es creu va seguir treballant i es va tornar a casar abans de morir en una data desconeguda de principis del 1741.
OBRA:
† Atribució dubtosa
Vocal secular:
Lo Petracchio scremmetore (commeddia, A. Capis), Aversa, 1711, lost
Cants.:
Adorna il seno, B, bc, GB-Cfm*;
†Amore, ò mi togli le fiamme dal seno, S, bc, Lbl;
Belle pupille care, S, bc, D-MÜs, F-Pn, GB-Mp (? partly autograph);
†Chi la speranza, S, bc, Mp;
†E con qual cor, oh Dio!, S, bc, Lbl;
†Fileno infedel barbaro, S, bc, B-Br;
Il nuovo sole, S, A, insts, A-Wn*;
In solitario loco lungi, S, bc, D-Dlb*;
Là dove vegnano, B, bc, GB-Cfm*;
O come in un'istante, A, bc, D-Bsb, Dlb*;
†O come, o Dio!, S, bc, GB-Ob;
Pastoral Cantata, 2vv, insts, 1724, lost;
†Se lagrimate, pupille, S, bc, Cfm
Vocal religiosa:
Orats:
Agnus occisus ab origine mundi in Abele, Rome, SS Crocifisso, 1699, lost;
La profetessa guerriera, Palermo, Convento dell'Immacolata Concezione, 1703, GB-Lbl* (frag.);
Israele per foeminam triumphans, Rome, SS Crocifisso, 1710, lost;
Daniele nel lago de leoni, 5vv, insts, ?Palermo, 1710, Cfm*
Latin:
Mass, 16vv, insts, 1702, GB-Ob*;
Dixit Dominus, 16vv, insts, 1703, Ob*;
Miserere, 5vv, insts, 1714, A-Wn, GB-Lbl*;
Laetatus sum, 5vv, insts, I-Nf
Other works:
†Comincio solo, canon, 3vv, GB-Y;
†Sinfonia, C, F-Pn;
†Voi sola posete, canon, 3vv, GB-Y
OBRA:
† Atribució dubtosa
Vocal secular:
Lo Petracchio scremmetore (commeddia, A. Capis), Aversa, 1711, lost
Cants.:
Adorna il seno, B, bc, GB-Cfm*;
†Amore, ò mi togli le fiamme dal seno, S, bc, Lbl;
Belle pupille care, S, bc, D-MÜs, F-Pn, GB-Mp (? partly autograph);
†Chi la speranza, S, bc, Mp;
†E con qual cor, oh Dio!, S, bc, Lbl;
†Fileno infedel barbaro, S, bc, B-Br;
Il nuovo sole, S, A, insts, A-Wn*;
In solitario loco lungi, S, bc, D-Dlb*;
Là dove vegnano, B, bc, GB-Cfm*;
O come in un'istante, A, bc, D-Bsb, Dlb*;
†O come, o Dio!, S, bc, GB-Ob;
Pastoral Cantata, 2vv, insts, 1724, lost;
†Se lagrimate, pupille, S, bc, Cfm
Vocal religiosa:
Orats:
Agnus occisus ab origine mundi in Abele, Rome, SS Crocifisso, 1699, lost;
La profetessa guerriera, Palermo, Convento dell'Immacolata Concezione, 1703, GB-Lbl* (frag.);
Israele per foeminam triumphans, Rome, SS Crocifisso, 1710, lost;
Daniele nel lago de leoni, 5vv, insts, ?Palermo, 1710, Cfm*
Latin:
Mass, 16vv, insts, 1702, GB-Ob*;
Dixit Dominus, 16vv, insts, 1703, Ob*;
Miserere, 5vv, insts, 1714, A-Wn, GB-Lbl*;
Laetatus sum, 5vv, insts, I-Nf
Other works:
†Comincio solo, canon, 3vv, GB-Y;
†Sinfonia, C, F-Pn;
†Voi sola posete, canon, 3vv, GB-Y
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Domenico's uncle Francesco goes much further in his setting of the Miserere (Psalm 50/51). The first two verses are full of dissonances, and in the 18th verse strong dissonances are used again on the words "contribulatus" (broken [spirit]) and "contritum" (contrite [heart]). Francesco demonstrates his contrapuntal skills in the doxology, where he writes a double fugue in eight parts on the passage "et in saecula saeculorum". Alessandro Scarlatti's setting of the Salve Regina was published in a collection of sacred pieces, printed in Amsterdam in 1707/8. In it he grasps the opportunities to translate text into music. In the 17th and 18th centuries some music was still written in the old-fashioned polyphonic style, the stile antiquo. Alessandro Scarlatti referred to his compositions in this style as written "alla Palestrina". On this disc the Mass by his son Domenico represents this style. It is written for four voices and b.c. It was found in an archive in Madrid which drew the nickname 'Missa di Madrid'. From this one may conclude that it was written during his time in Spain. Here there is hardly any connection between text and music, except some madrigalisms here and there. His use of harmony in this work is conservative. The ensemble Ex Tempore give fine performances here. The fact that some pieces are written in the stile antico of the 16th century does not mean that they should be performed as renaissance music. Fortunately Florian Heyerick is well aware of this, which is reflected in a more declamatory style of singing and the presence of greater dynamic contrast than would be appropriate in real 16th-century music. The Miserere by Francesco Scarlatti contains a number of solo sections which are sung by members of the ensemble, and they do so very well. To sum up: this is a most interesting and captivating recording of relatively little-known, but first-rate music.
Johan van Veen (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
ETCETERA-RECORDS: Alessandro, Francesco e Domenico
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: Alessandro, Francesco e Domenico
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminamerci beaucoup
ResponElimina