NIXON, Henry Cotter (1842-1907) - Piano Trio No.1 (1879)

Obra de Maxfield Parrish (1870-1966), pintor nord-americà.

- Recordatori d'Henry Cotter Nixon -

En el dia de la commemoració del seu 109è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Maxfield Parrish (Philadelphia, 25 de juliol de 1870 - Cornish, 30 de març de 1966) va ser un pintor i il·lustrador nord-americà. Es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar a l'Haverford College i a la Pennsylvania Academy of the Fine Arts. El 1897 va rebre el seu primer encàrrec com a il·lustrador de llibres i revistes en una feina que va desenvolupar fins a la dècada del 1920. A partir d'aleshores, es va centrar en la pintura, iniciant-se, en aquest sentit, en nus andrògins en entorns fantàstics amb els quals va realitzar làmines, postals i calendaris que ràpidament el van convertir en un pintor i il·lustrador molt sol·licitat. A partir del 1931, tanmateix, va canviar radicalment de temàtica centrant-se en paisatges de caràcter bucòlic i en base a fotografies dels paisatges que volia pintar. Els darrers anys va viure a Cornish, ciutat on va seguir pintant fins els 91 anys i a on va morir el març de 1966.

Font: En català: Maxfield Parrish (1870-1966) - En castellano: No disponible - In english: Maxfield Parrish (1870-1966) - Altres: Maxfield Parrish (1870-1966)

---

Parlem de Música...

Henry Cotter Nixon (London, 17 de maig de 1842 - Bromley, 25 de desembre de 1907) va ser un pianista, organista i compositor anglès. De família artística, el seu avi John Danby va ser compositor i la seva àvia, Sarah Danby va ser l'amant de Turner, es va formar amb el seu pare Henry George Nixon (1796-1849), organista i compositor. Poc després es va formar amb Harry Deval abans d'entrar a la Royal Academy of Music on va rebre classes d'Henry Smart, George Macfarren i Walter Macfarren. El 1864 va fer el seu debut en concert amb obres de Spohr i Mendelssohon ampliant el seu repertori a partir de la dècada del 1880. El 1872 va ser nomenat organista de l'església de St. Mary Magdalen de St Leonards-on-Sea en un càrrec que va mantenir fins el 1877 i que també va compaginar amb el de professor. El 1880 va ser condecorat pel Trinity College de Londres pel seu Trio de Piano i la seva obra Palamon and Arcite de 1882 va ser el primer poema simfònic escrit per un autor anglès. Els darrers anys es va traslladar a Bromley, Londres, on va morir el desembre de 1907.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
'Osmond'  five act opera  only the libretto survives

Operetta:
'The Gay Typewriter'  operatic farce libretto by Byam Wyhe 1895
'The Witch of Esgair'  operetta libretto by Byam Wyhe

Songs:
'Dawn,gentle flower' words by B Cornwall 1872
'Gaily goes the ship' words by C Mackay 1872
'Love and Hope'  words by T Moore
'The Tramps'   words by W Beaumont 1902
'Now EveryTree Renews' six part madrigal with orchestra 1889
'Sylvan Whispers'  twelve, six part songs for even voices and cello obligato 1893

Cantata:
'Aslauga' with orchestra words by E Beckett Lamb 1893
'Apollo' words By E Oxenford

Instrumental:

Orch.:
'Palamon and Arcite' symphonic poem in five movements, The Battle, Emilie, The Dream, Encounter and Combat, The Tournament. 1882   This was the first British symphonic poem.
'Titania' concert overture 1880 (there are two others without titles)
Piano Concerto 1882
Fantasia for violin and orchestra No.1
Fantasia for violin and orchestra No.2
Romance for violin and orchestra Op.17
Pizzicato for string orchestra 'Dance of the Sea Nymphs' 1889
Coronation March 1902
May Day  scherzo  Op.16  1884
Nightingale Quadrilles, sets 1 and 2
Gavotte in E flat
Tarantella by Heller orchestrated by HCN Op.85/2

Chbr.:
Quintet for piano, violin, clarinet, horn and cello.
Wind quintet in D for flute, oboe, clarinet, horn and bassoon.
Piano trio in C major 1879
Piano trio in C minor
String quartet Op.15 1884
Violin sonata
Fantasia for violin and piano 1871
Cello sonata 1881

Piano:
Dance tunes for little folks 1877
Sonata
Tarentella
2nd Tarentella

Organ:
Organ sonata 1876

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Henry Cotter Nixon (1842-1907) - Altres: Henry Cotter Nixon (1842-1907)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Like many Victorians, Henry Cotter Nixon was an ardent admirer of Mendelssohn; the German composer’s dazzling, precocious Octet was a favourite. Yet Nixon’s Piano Trio of 1879 sounds like the product of a diet of Beethoven, Schumann and Brahms with little hint of the English music revival fermenting at the time. Cotter Nixon’s biography gives the impression that, even in his own time, he was a marginal figure, better known as an organist than as a composer. His oeuvre was reasonably varied, encompassing orchestral, chamber and stage works, but he struggled to generate much interest in them and died in obscurity in 1907, some years after losing his wife and son. It would be heartening to report that Cotter Nixon’s talents have been unjustly neglected; but, on the evidence of this Piano Trio (the first of two), they haven’t. It’s genial, competent music, but flashes of originality are few and, given the work’s inordinate duration, very far between. Pre-dating Tchaikovsky’s great Trio by two years, at 48 minutes the piece just exceeds it in length. Yet where Tchaikovsky’s works wonders with an unconventional form, Cotter Nixon’s only expands a very conventional one to a scale that vastly outweighs the quality of its material. The London Piano Trio’s performance is good enough to allow a fair appraisal of the work, but no more. Recorded sound is mostly clear, albeit with a slightly over-prominent view of the piano, and the copious notes include that rarest of things – the musical example. 

Andrew Morris (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: London Piano Trio
GUILD: Piano Trios

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!